Com anar-hi
Sobre el projecte
En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat
Qui som
Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:
Àrea de CulturaDirectors:
2019-2022 Aureli Mora i Omar OrnaqueComissió Documental:
2019-2022 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar OrnaqueCol·laboradors Externs:
2019-2022 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús QuinteroAmb el suport de:
Generalitat de Catalunya Departament de CulturaEntitats Col·laboradores:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Disseny i Programació:
Nubilum EdittioBústia de suggeriments
Sol·licita la imatge
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.
Memòria
La nova seu de l’editorial Gustavo Gili ocupa el pati interior d’una illa de cases de l’Eixample, habitualment replets de cossos baixos destinats a garatges, magatzems i usos semblants. En tractar-se d’un programa molt atomitzat que exigia nombroses servituds, l’edifici queda dividit en tres cossos clarament diferenciats. El cos central allotja les oficines comercials i tècniques. Aquest cos queda enfrontat al jardí d’entrada, des d’on s’accedeix a través d’un vestíbul de doble alçària, l’únic espai dotat d’unes connotacions àuliques i arquitectòniques clarament visibles. El cos de l’esquerra allotja la direcció i les seves dependències annexes. El cos de la dreta es destina a emmagatzematge i paqueteria, i queda clarament separat dels dos anteriors. L’estructura forma una retícula independent dels tancaments i adopta un mòdul diferent en cadascun dels cossos, ben diferenciats en la solució de la coberta.
L'editorial està situada en un pati interior d'illa de l'Eixample de Barcelona, deixant un gran espai perquè puguin girar els vehicles. Aquesta seria la idea principal del projecte.
Actualment s'ha construït un edifici pont que tanca la poma, però en estar aixecat sobre pilotis es pot seguir veient l'interior de l’illa des del carrer. El costum d'ocupar els interiors de les illes amb activitat productiva segueix la tradició industrial de mitjan segle XIX fins a finals del XX. Un model que ha generat un sistema urbà compacte, d’usos mixtos, que combina habitatge, comerç i indústria, i intensifica l’activitat urbana.
El conjunt editorial està formada per tres edificis baixos, de planta baixa més pis, cadascun dels quals acull una part diferenciada del programa: adreça, oficines i magatzem. El llenguatge és molt radical i es duu a terme un tractament del color que accentua les formes arquitectòniques, generant una atmosfera que ens transporta als escenaris i localitzacions de les pel·lícules d'Alfred Hitchcock: són els anys de Perseguit per la mort (1959) i Psicosi (1960).
Aquest edifici va obtenir el premi FAD el 1961.
Autors
Sobre el mapa
Constel·lació
Cronologia
-
Seu de l’Editorial Gustavo Gili
Francesc Bassó i Birulés, Joaquim Gili i Moros
La nova seu de l’editorial Gustavo Gili ocupa el pati interior d’una illa de cases de l’Eixample, habitualment replets de cossos baixos destinats a garatges, magatzems i usos semblants. En tractar-se d’un programa molt atomitzat que exigia nombroses servituds, l’edifici queda dividit en tres cossos clarament diferenciats. El cos central allotja les oficines comercials i tècniques. Aquest cos queda enfrontat al jardí d’entrada, des d’on s’accedeix a través d’un vestíbul de doble alçària, l’únic espai dotat d’unes connotacions àuliques i arquitectòniques clarament visibles. El cos de l’esquerra allotja la direcció i les seves dependències annexes. El cos de la dreta es destina a emmagatzematge i paqueteria, i queda clarament separat dels dos anteriors. L’estructura forma una retícula independent dels tancaments i adopta un mòdul diferent en cadascun dels cossos, ben diferenciats en la solució de la coberta. -
Premi FAD
Guardonat / Premiat. Categoria: Arquitectura
Seu de l’Editorial Gustavo GiliFrancesc Bassó i Birulés, Joaquim Gili i Moros