Utilitzem cookies pròpies i de tercers per oferir-li una millor experiència i servei i, si s'escau, mostrar publicitat relacionada amb les preferències mitjançant l'anàlisi dels seus hàbits de navegació. Al clicar "acceptar", vostè accepta l'ús d'aquestes cookies. Pot veure la política de cookies
El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Aureli Mora i Omar Ornaque Directors arquitecturacatalana.cat
credits
Qui som
Projecte de:
Promogut per:
Directors:
2019-2025Aureli Mora i Omar Ornaque
Comissió Documental:
2019-2025 Ramon FauraCarolina B. GarciaEduard CallísFrancesc RafatPau Albert Antoni López DaufíJoan FalguerasMercè BoschJaume FarrenyAnton PàmiesJuan Manuel ZaguirreJosep FerrandoFernando MarzáMoisés PuenteAureli MoraOmar Ornaque
Col·laboradors:
2019-2025Lluis AndreuSergi BallesterMaria Jesús QuinteroLucía M. VillodresMontse Viu
Col·laboradors Externs:
2019-2025Helena CepedaInès Martinel
Amb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura
Entitats Col·laboradores:
ArquinFAD
Fundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
Fomento
AMB
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris.
Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial.
Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.
L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana.
Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.
La nova seu de l’editorial Gustavo Gili ocupa el pati interior d’una illa de cases de l’Eixample, habitualment replets de cossos baixos destinats a garatges, magatzems i usos semblants. En tractar-se d’un programa molt atomitzat que exigia nombroses servituds, l’edifici queda dividit en tres cossos clarament diferenciats. El cos central allotja les oficines comercials i tècniques. Aquest cos queda enfrontat al jardí d’entrada, des d’on s’accedeix a través d’un vestíbul de doble alçària, l’únic espai dotat d’unes connotacions àuliques i arquitectòniques clarament visibles. El cos de l’esquerra allotja la direcció i les seves dependències annexes. El cos de la dreta es destina a emmagatzematge i paqueteria, i queda clarament separat dels dos anteriors. L’estructura forma una retícula independent dels tancaments i adopta un mòdul diferent en cadascun dels cossos, ben diferenciats en la solució de la coberta.
Autor: Maurici Pla
Font: Catalunya : guia d'arquitectura moderna, 1880-2007
L'editorial està situada en un pati interior d'illa de l'Eixample de Barcelona, deixant un gran espai perquè puguin girar els vehicles. Aquesta seria la idea principal del projecte. Actualment s'ha construït un edifici pont que tanca la poma, però en estar aixecat sobre pilotis es pot seguir veient l'interior de l’illa des del carrer. El costum d'ocupar els interiors de les illes amb activitat productiva segueix la tradició industrial de mitjan segle XIX fins a finals del XX. Un model que ha generat un sistema urbà compacte, d’usos mixtos, que combina habitatge, comerç i indústria, i intensifica l’activitat urbana. El conjunt editorial està formada per tres edificis baixos, de planta baixa més pis, cadascun dels quals acull una part diferenciada del programa: adreça, oficines i magatzem. El llenguatge és molt radical i es duu a terme un tractament del color que accentua les formes arquitectòniques, generant una atmosfera que ens transporta als escenaris i localitzacions de les pel·lícules d'Alfred Hitchcock: són els anys de Perseguit per la mort (1959) i Psicosi (1960). Aquest edifici va obtenir el premi FAD el 1961.
La nova seu de l’editorial Gustavo Gili ocupa el pati interior d’una illa de cases de l’Eixample, habitualment replets de cossos baixos destinats a garatges, magatzems i usos semblants. En tractar-se d’un programa molt atomitzat que exigia nombroses servituds, l’edifici queda dividit en tres cossos clarament diferenciats. El cos central allotja les oficines comercials i tècniques. Aquest cos queda enfrontat al jardí d’entrada, des d’on s’accedeix a través d’un vestíbul de doble alçària, l’únic espai dotat d’unes connotacions àuliques i arquitectòniques clarament visibles. El cos de l’esquerra allotja la direcció i les seves dependències annexes. El cos de la dreta es destina a emmagatzematge i paqueteria, i queda clarament separat dels dos anteriors. L’estructura forma una retícula independent dels tancaments i adopta un mòdul diferent en cadascun dels cossos, ben diferenciats en la solució de la coberta.
Ajuda’ns a millorar el web i el seu contingut. Proposa’ns obres, aporta o esmena informació sobre obres, autors i fotògrafs, o comenta’ns el què penses.
Participa!
