El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.
L'Editorial Salvat es troba ubicada a l'illa del districte de l'Eixample delimitada pels carrers Rocafort, Provença, Calàbria i Mallorca. Es tractava d'una edificació industrial de gran extensió realitzada per l'arquitecte i propietari de l'empresa Pau Salvat i Espasa. Actualment només resta dempeus de l'edifici original l'estreta part davantera del carrer Mallorca.
La part de l'edifici original que es conserva, de planta rectangular, presenta una estructura en alçat de semisoterrani, planta baixa i planta pis, tot cobert per un terrat pla transitable tancat per un coronament esglaonat i una barana de ferro forjat.
La façana s'articula en tres cossos diferenciats i respon a un eix axial situat a l'accés principal central. El cos central presenta el portal central emmarcat per un arc angular. A la part superior destaca la presència d'una gran obertura ogival dividida en una finestra triforada i un gran finestral. En el lloc més preeminent d'aquesta obertura s'ubica un escut amb l'inicial de l'editorial situada sobre una roda dentada. Aquesta obertura serveix de punt d'il·luminació a l'interior. El cos central té un coronament esglaonat més alt i és el que dóna la forma característica de la façana.
El parament es presenta llis i recobert per estuc, excepte al sòcol de pedra de la planta baixa i els emmarcaments de les obertures, on es combina la pedra i el maó vist, donant-li una traça goticitzant. També hi ha alguns tocs de color en forma de trencadís. En conjunt es presenten a l'edifici uns elements formals propis d'un modernisme senzill.