Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio

En Imatges

  • Teatre Metropol

  • Teatre Metropol

  • Teatre Metropol

Memòria

El Patronat Obrer de Tarragona era propietari de dos edificis al carrer d’Armanyà, fins que va decidir comprar l’edifici de la Rambla Nova núm. 46 per tal de disposar d’un teatre amb accés al carrer principal de la ciutat. Jujol havia de salvar el desnivell del nou accés per la Rambla, que es trobava a 2,50 metres per sobre del jardí, i havia d’inserir-hi un espai especialment petit, el nou teatre, de 17 x 20 metres. Per resoldre el primer problema decideix situar l’entrada al teatre al primer pis. I per resoldre el segon, decideix utilitzar com a escenari l’edifici construït per Salas al carrer d’Armanyà. Jujol no es va proposar construir un teatre a la italiana, sinó que el teatre Metropol és concebut com un espai obert capaç d’acollir les diverses activitats d’un ateneu. Opta per emprar el ferro per aconseguir una sensació de lleugeresa. La sala és coberta amb tres jàsseres de 13 metres de llum, separades 4 metres entre elles, que se sostenen sobre tres esvelts pilars de 8 metres d’alçària i 26 centímetres de secció. Això afavoreix la continuïtat espacial des de l’entrada fins al jardí posterior. També el passadís adossat a la mitgera és construït amb una fina estructura metàl·lica que suporta set petites voltes ogivals.

Autor: Maurici Pla

Font: Catalunya : guia d'arquitectura moderna, 1880-2007

El teatre per al Patronat obrer de Tarragona, constitueix un dels primers encàrrecs que rebé Jujol com a arquitecte independent. Com era habitual en els seus encàrrecs es tractava d’una reforma. Consistia en un petit equipament, que havia de donar suport a petites representacions, celebracions o actes d’institucions locals, vinculats a l’església. Aquest es situava entre els locals del patronat al carrer Armanyà i el nou solar adquirit a la Rambla Nova número 46. Així doncs l’edifici havia de salvar un desnivell de 2’50m, i havia d’incorporar una sala especialment petita de 17x20 metres. Jujol situa l’accés a la planta primera i utilitza com a escenari l’edifici construït per Salas al carrer Armanyà. La sala, es cobreix amb tres grans jàsseres de 13 metres de llum, separades 4 metres entre elles, sostingudes sobre esvelts pilars de 8 metres d’alçària i 26 centímetres de secció. S’evita d’aquesta forma una concepció de teatre a la italiana, i es fomenta una relació espacial directa entre el jardí la sala i l’accés principal. El passadís construït a la mitgera es resol amb una estructura metàl·lica lleugera, que recull set petites voltes ogivals. El teatre fou concebut com una al·legoria religiosa: un vaixell (l’església) en la que els espectadors s’embarquen i se salven en les onades tempestuoses de la vida. Aquesta voluntat s’evidencia per exemple en el tractament ondulant de falsos sostres, baranes, arestes o en els gravats executats directament sobre el formigó amb motius marins. A causa de les desavinences, Jujol no veié finalitzades les obres, i encara en vida en pogué veure les modificacions a que fou sotmès com la reconversió en cinema.

Autor: Manuel Julià

Autors

Sobre el mapa