Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2022 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2022 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2022 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.

Imatge sol·licitada:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

* Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Com anar-hi

En Imatges

Memòria

El projecte del Palau de la Música està vinculat a l’obertura de la Via Laietana, en la qual va estar fortament implicat el mateix Domènech i Montaner, i a la fundació de l’Orfeó Català, l’any 1891, per part del compositor Lluís Millet. El Palau se situa a la cantonada de dos carrers estrets, i l’èmfasi de tot el projecte consisteix a fer penetrar l’escassa llum natural a tots els racons de l’interior per mitjà de nombroses mampares policromes que recreen una atmosfera onírica. El gran auditori se situa al primer pis, i s’hi accedeix a través d’una escalinata transversal que divideix tot l’edifici en dues parts i afavoreix l’ús de la planta baixa per a funcions administratives. Domènech decideix tractar amb la mateixa profusió les façanes dels dos carrers, malgrat la seva jerarquia desigual, en una demostració de la seva perícia a l’hora de treballar en emplaçaments desfavorables. La fàbrica d’obra vista, la pedra treballada amb al·legories musicals, les mampares de vidres de colors, tot plegat fa que l’edifici resplendeixi d’una manera especial sota la llum diürna, que penetra fins al gran auditori. L’atenció als aspectes funcionals del programa revelen un Domènech modern que entén l’ornamentació com la culminació necessària d’una obra arquitectònica.

Autor: Maurici Pla

Font: Catalunya : guia d'arquitectura moderna, 1880-2007

Autors

Com anar-hi

Sobre el mapa

Constel·lació

Cronologia

  1. Palau de la Música Catalana

    Lluís Domènech i Montaner

    Palau de la Música Catalana

    El projecte del Palau de la Música està vinculat a l’obertura de la Via Laietana, en la qual va estar fortament implicat el mateix Domènech i Montaner, i a la fundació de l’Orfeó Català, l’any 1891, per part del compositor Lluís Millet. El Palau se situa a la cantonada de dos carrers estrets, i l’èmfasi de tot el projecte consisteix a fer penetrar l’escassa llum natural a tots els racons de l’interior per mitjà de nombroses mampares policromes que recreen una atmosfera onírica. El gran auditori se situa al primer pis, i s’hi accedeix a través d’una escalinata transversal que divideix tot l’edifici en dues parts i afavoreix l’ús de la planta baixa per a funcions administratives. Domènech decideix tractar amb la mateixa profusió les façanes dels dos carrers, malgrat la seva jerarquia desigual, en una demostració de la seva perícia a l’hora de treballar en emplaçaments desfavorables. La fàbrica d’obra vista, la pedra treballada amb al·legories musicals, les mampares de vidres de colors, tot plegat fa que l’edifici resplendeixi d’una manera especial sota la llum diürna, que penetra fins al gran auditori. L’atenció als aspectes funcionals del programa revelen un Domènech modern que entén l’ornamentació com la culminació necessària d’una obra arquitectònica.
  2. Concurs Anual d'Edificis i Establiments Urbans

    Guardonat / Premiat
    Palau de la Música Catalana

    Lluís Domènech i Montaner

  3. Reforma i Ampliació del Palau de la Música Catalana

    Carles Díaz Gómez, Oscar Tusquets Blanca

    Reforma i Ampliació del Palau de la Música Catalana

    El nostre treball va consistir a rehabilitar, modernitzar i ampliar aquesta joia universal d'arquitectura Art Nouveau: l'auditori aixecat el 1906 per Domènech i Montaner i que des d'aleshores no ha deixat de funcionar amb aquesta finalitat. En la primera fase, que es va perllongar durant bastants anys, vam restaurar parts molt danyades del vell edifici i el vam dotar de serveis sanitaris, d'accessibilitat, de seguretat i de confort imprevisibles cent anys enrere. Però l'aportació més significativa va ser aprofitar part del solar de l'església inacabada veïna per obrir el possible el pati, fins llavors sempre ocult i sorprenentment resolt per Domènech amb una riquesa similar a la de les façanes principals i aconseguir, així, un nou accés al Palau. En l'ampliació situada al costat del escenari vam col·locar serveis per als artistes: sala d'assajos, vestuaris, camerinos, biblioteca...
  4. Premi FAD

    Guardonat / Premiat (ex-aequo). Categoria: Arquitectura - Reformes i Rehabilitacions

    Premi FAD

    Reforma i Ampliació del Palau de la Música Catalana

    Carles Díaz Gómez, Oscar Tusquets Blanca

  5. Segona Ampliació del Palau de la Música Catalana - Petit Palau

    Carles Díaz Gómez, Oscar Tusquets Blanca

    Segona Ampliació del Palau de la Música Catalana - Petit Palau

    Deu anys més tard de la primera intervenció es va aconseguir el trasllat total de l'església veïna que va possibilitar la nostra aportació més transcendental al monument: atorgar una nova façana del Palau obrint totalment a la nova plaça el riquíssim pati lateral de Domènech. Ell va somiar amb un edifici exempt i nosaltres, un segle més tard, vam fer realitat el seu somni. Així com a la cara Nord de la plaça havíem aixecat un edifici per als músics (camerinos, biblioteca ...), a la cara Sud aixequem un per al públic i l'escola de música. I sota la nova plaça una sala per a 540 espectadors dotada de noves tecnologies que tant necessitava Palau.
  6. EU Mies Award

    Nominat
    Segona Ampliació del Palau de la Música Catalana - Petit Palau

    Carles Díaz Gómez, Oscar Tusquets Blanca

Arxiu

  • Esbós detall d'ornamentació de la façana del Palau de la Música Catalana.

    Dibuix

    Esbós detall d'ornamentació de la façana del Palau de la Música Catalana.

  • Esbós del grup escultòric de l'escenari del Palau de la Música Catalana.

    Dibuix

    Esbós del grup escultòric de l'escenari del Palau de la Música Catalana.

  • Esbós del grup escultòric de l'escenari del Palau de la Música Catalana.

    Dibuix

    Esbós del grup escultòric de l'escenari del Palau de la Música Catalana.

  • Perspectiva de la façana del Palau de la Música Catalana.

    Dibuix

    Perspectiva de la façana del Palau de la Música Catalana.

  • Esbós del mosaic i grup escultòric de l'escenari del Palau de la Música Catalana.

    Dibuix

    Esbós del mosaic i grup escultòric de l'escenari del Palau de la Música Catalana.

  • Perspectiva de la façana del Palau de la Música Catalana.

    Dibuix

    Perspectiva de la façana del Palau de la Música Catalana.

  • Cianotipo de perspectiva de la façana del Palau de la Música Catalana.

    Material Gràfic

    Cianotipo de perspectiva de la façana del Palau de la Música Catalana.

Audiovisual

  • L’Orfeó Català, l’origen del Palau de la Música - Va passar aquí | betevé

    5:00

    L’Orfeó Català, l’origen del Palau de la Música - Va passar aquí | betevé