Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio

En Imatges

  • Torre Agbar

  • Torre Agbar

  • Torre Agbar

  • Torre Agbar

  • Torre Agbar

  • Torre Agbar

  • Torre Agbar

  • Torre Agbar

  • Torre Agbar

  • Torre Agbar

  • Torre Agbar

  • Torre Agbar

  • Torre Agbar

Memòria

La Torre Agbar és un "petit gratacels" de 35 plantes i 142 m d’alçada. La seva forma imita un brollador d’aigua en constant i estabilitzada pressió, imatge idònia per a la seu corporativa d’una companyia d’aigües. Estructuralment, l’edifici respon a un model de nucli i perímetre exterior portants que transmeten les càrregues d’unes plantes lliures de recolzaments intermedis. Constructivament, es tracta de dos cilindres de formigó de planta oval en els quals es recolzen trames de jàsseres metàl·liques que suporten forjats de xapa d’acer grecada i una capa de formigó. L‘excentricitat del nucli organitza la planta tipus: l’espai lliure es comprimeix en el vestíbul d’ascensors i s’expandeix, gradualment, generant l’espai de les oficines. El cilindre exterior és recte fins la planta 18, on les seves generatrius comencen a corbar-se cap l’interior disminuint paulatinament de secció fins la 26. Aquí s’interromp el formigó i una cúpula de vidre amb estructura metàl·lica remata l’edifici. Les últimes 6 plantes, formades per forjats postensats de formigó, queden suspeses en voladís. El mur exterior es "pixelitza" segons una trama de mòdul gairebé quadrat. Sobre aquesta retícula es disposen les finestres, configurant una “cal·ligrafia”: la densitat de perforacions en el mur ve condicionada, en part, per la radiació solar. Seguint aquest entramat, es col·loquen mòduls de xapa d’alumini lacat en 25 colors diferents i una segona pell de lames de vidre amb diferents graus de transparència que difuminen la torre.

Autor: b720 Fermín Vázquez Arquitectos

En una zona urbanísticament molt indeterminada i pendent d’actuacions posteriors, l’edifici és concebut com un petit gratacel de 35 plantes i 142 metres d’alçària. La seva forma simula un brollador d’aigua en pressió constant i estabilitzada, una imatge que queda reforçada pel cràter que hi ha a la base, amb una làmina d’aigua que s’interposa entre l’interior i l’exterior de la torre. El programa d’oficines ocupa les 18 primeres plantes, i queda completat amb quatre plantes sota rasant que ocupen la totalitat del solar. Al primer soterrani hi ha un auditori, que sobresurt a l’exterior en forma d’un petit turó. Les sis darreres plantes allotgen la direcció. El total de la torre té tres plantes tècniques equidistants. La transmissió de les càrregues es fa a través del perímetre i del nucli, de manera que totes les plantes queden alliberades de pilars. La façana desmaterialitza per complet el cilindre exterior per mitjà del dispositiu d’il·luminació, que esdevé un dels principals canals informatius i propagandístics de la ciutat.

Autor: Maurici Pla

Font: Catalunya : guia d'arquitectura moderna, 1880-2007

Autors

Sobre el mapa