Com anar-hi
Sobre el projecte
En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Qui som
Projecte de: 
Promogut per: 
Directors:
2019-2023 Aureli Mora i Omar OrnaqueComissió Documental:
2019-2023 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar OrnaqueCol·laboradors Externs:
2019-2023 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús QuinteroAmb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaEntitats Col·laboradores:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Arxiu Mas
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
Bústia de suggeriments
Sol·licita la imatge
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.
close
Memòria
El projecte forma part de la urbanització d’un dels solars residuals resultants de la construcció de la Ronda de Barcelona. Al mateix terreny coincidiran un centre esportiu, una residència i un edifici de vivendes tutelades per a gent gran, generant al seu voltant un espai públic que es desenvolupa des del carrer fins a definir una plaça que dóna accés als diferents equipaments.
La torre de vivendes, amb una forta presència sobre la part nord de la ciutat, és un prisma de xapa de 17 plantes d’alçada.
L’edifici es divideix en tres parts. Cada comunitat horitzontal té associada un espai de major entitat, on s’organitzen les activitats comunitàries dels usuaris. Aquests espais constitueixen el cor de la proposta y s’expressen en façana de forma molt clara, fent-la treballar com si es tractés d’una gran biga encastada de formigó.
Passadissos amples amb vistes a la ciutat, escales exteriors, dobles espais y coberta accessible configuren un edifici pensat perquè la gent gran tingui la possibilitat de socialitzar y gaudir de les activitats en comunitat.
El projecte forma part de l’urbanització d’un dels solars residuals resultants de la construcció de la Rda. de Dalt el 1992. Compartiran el mateix solar un nou centre esportiu, una residència d’avis i la Torre Júlia, (edifici d’habitatges tutelats per a gent gran), generant al seu voltant un espai públic que s’estén des del carrer fins a definir una nova plaça pública que donarà accés als equipaments. La torre Júlia es divideix en 3 parts , cada comunitat te associat un espai comú de major entitat, on s’organitzen la major part de les activitats comunitàries, aquest tres espais constitueixen el cor de la proposta, s’expressen clarament en façana, tota la façana de l’edifici treballa conjuntament com una biga en gelosia. Els passadissos amples oberts amb vistes cap a la ciutat , les escales recorrent l’exterior, els dobles espais i
la gran coberta assoleiada configuren un edifici pensat perquè la gent gran tingui la possibilitat de relacionar-se i gaudir de les activitats en comunitat.
Autors
Sobre el mapa
Constel·lació
Cronologia
-
Torre Júlia
Ricard Galiana Nadal, Sergi Pons Rosell, Pau Vidal Pont
El projecte forma part de la urbanització d’un dels solars residuals resultants de la construcció de la Ronda de Barcelona. Al mateix terreny coincidiran un centre esportiu, una residència i un edifici de vivendes tutelades per a gent gran, generant al seu voltant un espai públic que es desenvolupa des del carrer fins a definir una plaça que dóna accés als diferents equipaments. La torre de vivendes, amb una forta presència sobre la part nord de la ciutat, és un prisma de xapa de 17 plantes d’alçada. L’edifici es divideix en tres parts. Cada comunitat horitzontal té associada un espai de major entitat, on s’organitzen les activitats comunitàries dels usuaris. Aquests espais constitueixen el cor de la proposta y s’expressen en façana de forma molt clara, fent-la treballar com si es tractés d’una gran biga encastada de formigó. Passadissos amples amb vistes a la ciutat, escales exteriors, dobles espais y coberta accessible configuren un edifici pensat perquè la gent gran tingui la possibilitat de socialitzar y gaudir de les activitats en comunitat. -
Premi Ciutat de Barcelona
Guardonat / Premiat. Categoria: Arquitectura i Urbanisme
Torre JúliaMostres d'Arquitectura (Barcelona)
Guardonat / Premiat. Categoria: Edificis d’Ús Residencial de Promoció Pública
Torre JúliaAudiovisual
-
00:04:21
Torre Júlia