Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2022 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2022 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2022 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.

Imatge sol·licitada:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

* Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Memòria

La Torre Urquinaona constitueix un exemple d’ocupació d’un xamfrà de l’Eixample amb un programa especulatiu d’oficines resolt decididament concentrant edificabilitat a la cantonada i retirant-la dels altres edificis de l'illa a base de configurar la resta de la parcel·la com un sòcol-edifici de sis plantes que aïlla la torre. El sòcol alinea una crugia amb els edificis veïns, tant sobre la plaça Urquinaona com sobre el carrer Roger de Llúria, per recular posteriorment cap a l’interior de la parcel·la i deixar el volum de la torre net des de terra. La torre pròpiament dita és un volum d’esveltesa i alçada considerables caracteritzat per una secció que varia cada poques plantes per esgraonar el volum i trencar la monotonia d’unes façanes que Bonet va voler variables en alçada. Arrenca directament des de terra i deixa al descobert uns pilars metàl·lics molt robustos. La base de la torre i del sòcol és un mur cortina d’alumini i vidre de color bronze, molt fosc, sobre el qual se superposen unes tribunes massisses en el pla del carrer, obertes lateralment, amb un revestiment a base de gres gris fosc que va motivar que, al seu dia, l’edifici fos batejat com “el gratacel del color de la societat” i que, juntament amb el tintat fosc dels vidres, dóna a la torre un caràcter sorprenentment discret tot i el seu volum. Les tribunes li donen un aspecte estriat que contribueix a accentuar encara més l'alçada. Són remarcables, igualment, els coronaments del sòcol, mitjançant unes reixes metàl·liques molt singulars que contribueixen a desdibuixar-ne el límit alhora que amaguen la maquinària de l’edifici.

Autor: Jaume Prat Ortells

Font: APP BCN Arquitectura

Autors

Com anar-hi

Sobre el mapa

Constel·lació

Arxiu

  • Perspectiva de l'exterior de la Torre Urquinaona.

    Dibuix

    Perspectiva de l'exterior de la Torre Urquinaona.