De totes les naus industrials construïdes per Muncunill a Terrassa, la fàbrica Aymerich, Amat i Jover és la més significativa, tant per les seves dimensions com pels procediments constructius emprats. Ocupa una superfície de 15.000 metres quadrats, dels quals 12.000 corresponen a la gran sala de màquines. Es tracta d’un gran espai de set cossos disposats sobre columnes de ferro colat i cobert amb voltes de maó de pla i tirants. La nau rep la llum a través d’unes obertures orientades al nord, que adopten una disposició de dents de serra. Cada volta és de generatriu circular i de directriu arbitrària. La directriu es recolza sobre dos trams de la nau i és situada sobre dos arcs, un rebaixat i l’altre el·líptic. La generatriu dibuixa un arc molt rebaixat. La volta està doblada per facilitar l’aïllament de la nau. Cada volta és formada per tres gruixos de rajola i es troba separada per petits envans de maó que deixen una capa d’aire de 15 centímetres. Cada volta queda subjectada per tirants de trenta mil·límetres de diàmetre. D’aquesta manera s’aconsegueix una il·luminació difusa i equitativa a tota la nau.
El Vapor Aymerich, Amat i Jover és una antiga fàbrica tèxtil ubicada a la Rambla d'Ègara de Terrassa. Va ser construïda per Lluís Muncunill entre 1907 i 1908, i actualment allotja el Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. Es considera l'edifici industrial modernista més important de Catalunya; i la denominació de vapor deriva de l'ús de la màquina de vapor com a força motriu.
El conjunt original el constituïa una nau de producció, un edifici annex de tres cossos destinat a allotjar sales de calderes, la sala de la màquina de vapor i el taller d'electricitat, el pati, la xemeneia de 42 metres d'alçada i l'edifici de les oficines.
És, per tant, un edifici destinat a fàbrica tèxtil de draps de llana amb força motriu a base de vapor. Consta de dos cossos independents: la nau de la fàbrica, amb la sala de màquines, i la façana, amb dependències adjacents que formen el clos del recinte. La nau de producció, de planta rectangular, té 12.000 m2 i està coberta per un peculiar sostre en forma de dents de serra. Les habituals formes rectes d'aquest tipus de sostre van ser reformulades per l'arquitecte Muncunill amb voltes catalanes recolzades damunt d'arcs rebaixats i parabòlics, que es combinen amb claraboies. A la vegada, són suportats per quasi 300 columnes de ferro fos, que servien també com a baixants d'aigua i com a suport dels embarrats, els enginys que transmetien la força de la màquina de vapor a totes les màquines de la fàbrica.
Destaca la gran nau amb coberta de volta tabicada de directriu sinuosa i generatriu circular. Les voltes projecten llum per les claraboies orientades al nord, i estan construïdes amb sis capes de rajola fina. L'alçada del sostre és de 6'50 metres. Els murs són de pedra. Les voltes de la coberta són agosarades i estètiques; fan ús de materials moderns (ferro colat) i econòmics (rajoles i maons).
Presenta una gran sala destinada a les calderes i una altra per a l'electricitat. Allà s'hi trobava la màquina de vapor de sistema "Compound" feta per l'enginyer Francesc Crespo, quatre grans carboneres subterrànies i xemeneia de 41 metres d'alçada amb pas interior de 2'30 metres. Presenta un gran dipòsit d'aigua fet per Antoni Bruguera, de ciment armat. El paviment és de Portland i el ciment de Sant Joan de les Abadesses i Vallirana.
La xemeneia està situada al pati i té forma troncocònica, amb cèrcols que reforcen l'estructura. La base és octogonal, amb arcuacions i motllures; al coronament té collarins de diferents amplades amb ceràmica esmaltada. El fust té 35 metres d'alçada i té un pas interior de 2,30 metres amb una alçada de 7 metres.
Les reformes al Vapor Aymerich, Amat i Jover s'han dut a terme en diverses fases. Joan Margarit i Carles Buixadé, arquitectes, varen encarregar-se de la rehabilitació principal de l'edifici. En una primera fase, del 1984, es va restaurar la façana, el cos de la màquina de vapor i les calderes. També va eliminar-se la capa de calç blanc per a que es veiés l'obra vista.
Al 1996 es va cloure la segona rehabilitació, incorporant un soterrani de 2.200 m2. Amb la tercera intervenció de Quim Larrea i Francesc Patrís l'any 2000 es van situar les entrades a la part nord del conjunt. L'edifici incloïa la recepció i el restaurant. També es va instal·lar una façana fotovoltaica a la paret mitgera.
La fàbrica vapor fou propietat de Josep Aymerich i Grané, Francesc Jover i Barba i Pau Amat i Bogunyà, que sol·liciten permís a 25 de gener de 1907. L'informe favorable de la Comissió de Foment sortí el 20 de març i acord del Consistori el 26 de març de 1907. El projecte va ser realitzat per Lluís Muncunill. La façana és del mateix arquitecte, però informada ja per l'arquitecte municipal substitut, Melcior Viñals i aprovada el 17 de gener de 1908. L'any 1912 va morir Francesc Jover i la vídua va decidir abandonar la societat Aymerich, Amat i Jover.
La fàbrica acollia tot el procés de transformació de la llana. Des de 1920, els filats varen traslladar-se a Fígols i la fàbrica va especialitzar-se en teixits, llogant els seus espais a altres empreses.
Amb les riuades de 1962, l'edifici va quedar molt afectat. Finalment, la fàbrica va tancar al 1976. L'any 1983 el conjunt fou comprat per la Generalitat de Catalunya i adaptat per a museu, segons projecte dels arquitectes Carles Escudé i Muncunill i Ramon M. Puig i Andreu.
