Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Projecte de:

Promogut per:

Directors:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Arxiu Mas

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

Disseny i Programació:

edittio Nubilum
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.

Detall:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

Eliminar * Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Obres (10)

Sobre el mapa

Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres

Constel·lació

Cronologia (10)

  1. Ajuntament de Terrassa

    Lluís Muncunill i Parellada

    Ajuntament de Terrassa

    Edificat per a la funció de casa consistorial, amb sala de sessions, despatxos i oficines. Façana i portada de la sala de sessions amb pedra de Montjuich. Aquesta sala i l'alcaldia amb enteixinats de guix; gran escala de pedra coronada de claraboia amb vitralls. Construcció de maons, morter hidràulic i fusta de pi roig (melis); voltes de rajola i formigó; teulada de teula comuna o àrab, rajola blanquejada i fusta de Flandes. Paviment del vestíbul en pedra dura de Montjuich i de Sant Vicenç de Castellet. Arrebossats de cal o guix blanc. Inacabada la part escultòrica del cos central i la façana. Projecte inicial un xic variat. Restauració pel 1943. 1898. l'Ajuntament permuta l'edifici propi pel que ocupava d'Institut Industrial: s'enderroca l'edifici adquirit (antiga casa Galí) per a la nova construcció, actual, segons projecte fet el 1900, retocat i acabat el 1903-04 per l'arquitecte Antoni Pasqual i Carratero. Inauguració per la Festa Major del 1903 (juliol). Ampliacions amb l'annexió de dues cases contigües, una d'elles antic Jutjat, i nou edifici de tres plantes fet el 1959-1960. Fou ocupat per membres de la FAI, la nit del 14 al 15 de febrer del 1932. Actualment té possibilitats de gran ampliació per l'adquisició de la gran fàbrica Catex, S.A., que confronta amb el pati i pavellons de l'Ajuntament. Està prevista la reconstrucció de la planta alta, embigats i façana
  2. Gran Hotel Peninsular

    Lluís Muncunill i Parellada

    Gran Hotel Peninsular

    Edifici entre mitgeres, de planta baixa i tres pisos. La façana és de composició molt plana, simètrica i amb dues obertures per planta. La planta baixa presenta doble portal, el primer pis té una doble balconada de ferro sostinguda per mènsules i cantells arrodonits, i en els pisos superiors hi ha balcons individuals de formes ondulades i també de ferro. El coronament de l'edifici es realitza amb cornisa i gablets dentats que reforcen la composició vertical de les obertures. El tractament de la façana és amb estuc i ornaments de motius florals a les llindes i sota els balcons. La línia d'imposta està a nivell dels balcons de l'últim pis, amb un intent d'integració amb les edificacions veïnes.
  3. Magatzem Farnés

    Lluís Muncunill i Parellada

    Magatzem Farnés

    Edifici entre mitgeres amb planta baixa i dos pisos. Presenta una façana simètrica d'esquema vertical, aquest accentuat per la grandària, i el format de les obertures, en arcs parabòlics que van lligant en sentit ascendent fins a rematar en uns gablets escalonats en primer lloc i en arc al coronament. La planta baixa presenta dos arcs parabòlics amb relleus de pedra arenisca buixardada. La primera planta té balconada de ferro i perfils motllurats de ciment als arcs. El segon pis presenta el mateix esquema i amb balcons. Presenta el coronament de cornisa que ressegueix els gablets. La façana presenta sòcol de pedra i la resta estucada de gris. La planta interior està partida en dues zones dividides per una escala monumental. Els pisos estan tapiats amb volta catalana típica, de revoltó amb subjecció per biguetes de ferro. La part posterior de la primera planta, que està sota teulat, està coberta per volta de maó subjectada per tirants. La tercera planta, construïda només en part, té una lluerna de cristalls de forma semblant a les dents de serra fabrils. Cal destacar la fusteria i els treballs de forja. És un exemple molt representatiu de l'adaptació que Muncunill fa de la clàssica tipologia de casal per a convertir-lo en un edifici de caràcter industrial sense necessitat d'alterar la imatge de la ciutat. Participa dels corrents estilístics més propis del moment. Fou construït per sol·licitud de Joaquim Alegre i va ser magatzem tèxtil fins que quedà abandonat. Finalment, la propietat passà a una immobiliària de Barcelona. L'extint "Grup d'Arquitectes de Terrassa" tingué un acció brillant i eficient per tal de salvar l'edifici de la destrucció. Posteriorment, a finals dels anys 70, fou adquirit per Manuel Tobella i Marcet per a instal·lar-hi l'arxiu que porta el seu nom, fundació destinada a la ciutat on ja són d'utilitat pública una sèrie de col·leccions particulars de fotografia, programes i fulletons locals, a més de documentació diversa. L'entitat està regida per un junta, té un equip de treball, biblioteca i organitza activitats culturals i publica obres d'interès local.
  4. Fàbrica Aymerich, Amat i Jover

    Lluís Muncunill i Parellada

    Fàbrica Aymerich, Amat i Jover

    De totes les naus industrials construïdes per Muncunill a Terrassa, la fàbrica Aymerich, Amat i Jover és la més significativa, tant per les seves dimensions com pels procediments constructius emprats. Ocupa una superfície de 15.000 metres quadrats, dels quals 12.000 corresponen a la gran sala de màquines. Es tracta d’un gran espai de set cossos disposats sobre columnes de ferro colat i cobert amb voltes de maó de pla i tirants. La nau rep la llum a través d’unes obertures orientades al nord, que adopten una disposició de dents de serra. Cada volta és de generatriu circular i de directriu arbitrària. La directriu es recolza sobre dos trams de la nau i és situada sobre dos arcs, un rebaixat i l’altre el·líptic. La generatriu dibuixa un arc molt rebaixat. La volta està doblada per facilitar l’aïllament de la nau. Cada volta és formada per tres gruixos de rajola i es troba separada per petits envans de maó que deixen una capa d’aire de 15 centímetres. Cada volta queda subjectada per tirants de trenta mil·límetres de diàmetre. D’aquesta manera s’aconsegueix una il·luminació difusa i equitativa a tota la nau.
  5. Masia Freixa

    Lluís Muncunill i Parellada

    Masia Freixa

    La “masia” és el resultat de la reforma i rehabilitació d’una nau industrial existent. L’any 1907, la firma Freixa i Sans decidí construir un nou edifici per a la fabricació d’alpaques. Muncunill conserva íntegrament l’estructura de l’antiga fàbrica i opera una feina de superposició de nous elements. Sobre els murs antics es recolzen unes voltes de maó de pla subjectes amb tirants sobre bandes de maó. A més, es dobla la paret per la cara interior per a la col·locació de portes i finestres. La resta d’intervencions tendeixen a modificar substancialment l’efecte visual produït per l’edificació. Els murs s’arrebossen de color blanc. A la banda sud s’obre la gran galeria, formada per una successió d’arcs parabòlics, en vuit trams, sobre una àmplia vorera que dibuixa unes formes ondulades. Cada tram queda cobert per una petita cúpula sintonitzada amb les que cobreixen el sector central. Un gran arc tanca aquesta galeria per la banda oest, coberta per una cúpula que sobresurt respecte a les altres. Posteriorment s’hi van afegir dues plantes més, destinades a cuina i cambres de servei.
  6. Fàbrica Pere Font i Batallé

    Lluís Muncunill i Parellada

    Fàbrica Pere Font i Batallé

    Nau industrial aïllada que forma part d'un conjunt més ampli, però amb menys interès. És de planta rectangular, dues plantes d'alçada i coberta amb voltes a la catalana, de revoltó. L'estructura del forjat intermig és igualment de volta a la catalana tensades. Tota l'obra és vestida en maó vist, amb obertura d'arc rebaixat en maó aplantillat com a únic element decoratiu. La façana està ritmada per lesenes i cornises corbes, de perfil rom, que fan visible l'estructura de voltes a la catalana de la coberta i a la vegada conformen els espais on s'obren les finestres.
  7. Fàbrica Izard

    Lluís Muncunill i Parellada

    Fàbrica Izard

    Edifici de planta rectangular, subdividida longitudinalment en dues crugies, amb estructura interior de columnes de ferro colat que sostenen voltes de quatre punts atirantades, de maó de pla, reflectides a l'exterior per volums semiesfèrics, coronats per torratxes de ventilació també de maó. Davant de la nau hi ha una zona urbanitzada, on s'ha mantingut la part baixa de l'antiga xemeneia del vapor. L'origen del Vapor Amat es pot situar l'any 1833. Posteriorment, el 1876 va ser molt reformat. El 1914 s'hi instal·là a Vapor Amat la fàbrica de Francesc Izard i Ramon Codina amb el nom d'Izard i Cia i, alguns anys més tard van passar a ser una societat anònima adoptant el nom SA Manufactura Tèxtil. El 1969 l'empresa s'associa a la societat Central de Acabados Textiles, SA (CATEX). Tanmateix, les naus que es conserven van ser bastides i reformades l'any 1925 per l'arquitecte Lluís Muncunill i Parellada. Posteriorment, el 1935, hi hagué una intervenció de l'arquitecte Joan Baca i Reixach. L'any 1982 l'antiga nau de tints va ser transformada en sala d'exposicions municipals, segons projecte de l'arquitecte terrassenc Francesc Bacardit i Segués. L'edificació més moderna es va rehabilitar per acollir l'Institut de Teatre,

Bibliografia (8)

Bústia suggeriments

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris.