Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio

En Imatges

  • Vil·la Maite

  • Vil·la Maite

  • Vil·la Maite

  • Vil·la Maite

Memòria

L’habitatge se situa en una urbanització de primeres residències, i ha estat pensat per a dos estadants. La casa ocupa una sola planta, si bé clarament elevada respecte del terreny. Una rampa de doble tram connecta la planta principal, una planta intermèdia i la coberta, que fa alhora de solàrium i mirador sobre les vistes llunyanes al mar de Salou i a la silueta de la ciutat de Reus. La casa rep la llum solar a través d’una claraboia d’1 x 5 metres, que fa d’eixida cap a la coberta. Les obertures de la planta baixa es fan ressò d’alguns elements significatius de l’entorn immediat: una tanca publicitària, un bosc veí o una construcció desagradable. Així, l’habitatge es tanca al carrer i al vent de mestral, i busca la seva extensió espacial i visual en sentit vertical, proposant la vida a la casa com un flux ascendent, un sentit que també s’aplica als elements tècnics i als conductes de condicionament.

Autor: Maurici Pla

Font: Catalunya : guia d'arquitectura moderna, 1880-2007

És possible una transposició d’un text poètic cap a l’Arquitectura? Més enllà de buscar els suggeriments d’un text poètic, classificar-los, i representar-los arquitectònicament, hem intentat mitjançant la capacitat d’abstracció estructurar un nou marc de referència on projectar. Hem agafat en préstec estructures de composició del món literari, i ens hem adonat que si l’arquitectura es comporta tal i com ho faria un text, pot explicar moltes coses. El Tema Genèric d’una obra d’art és el sentiment o la ideologia que es troba al seu rerefons i la sosté. El tema específic, és l’incident, el gest, aquell sentiment o aquella ideologia que es concreta en la forma. Així, vàrem començar a buscar un text i ens va motivar profundament el primer vers de “In Memoriam”, on un infant de 14 anys, el mateix autor, busca la felicitat malgrat la por d’un entorn desfavorable: la guerra civil del 36. És el relat de les pors d’enfrontar-se amb la vida. Per nosaltres la Idea Genèrica és, doncs, buscar la felicitat. I la forma que pren la Idea Específica, seria la construcció d’un entorn immediat de seguretat, la forma de l’espai per ser feliç a través d’un avellaner. Morfològicament, l’avellaner està format per una multiplicitat de petits troncs esvelts, que encerclen un cert espai, que permet a un infant col·locar-se dins. Aquesta serà la forma que prendrà l’espai. Aquesta imatge d’un lloc “segur”, amb llum tamisada per tots cantons, i un terraplè, net, molt a prop del punt de vista de l’observador, un infant, ens va atrapar. Ens permetria crear un entorn per ser feliços i viure molt a pesar de l’entorn. L’observació d’aquest sota arbrat, en part ens oculta la realitat però ens refereix directament amb un entorn una mica idealitzat però molt més ampli, més cruel i més intens del que pot arribar a ser la mateixa realitat.

Autor: Domingo Ferré

Autors

Sobre el mapa