Intro

Sobre el proyecto

En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.

El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.

El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.

Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.

El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.

La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directores del Archivo Digital del COAC

credits

Quiénes somos

Colegio de Arquitectos de Cataluña:

Àrea de Cultura

Directores:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comisión Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Colaboradores Externos:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entidades Colaboradoras:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Diseño y Programación:

Nubilum Edittio

En Imágenes

  • Villa Maite

  • Villa Maite

  • Villa Maite

  • Villa Maite

Memoria

L’habitatge se situa en una urbanització de primeres residències, i ha estat pensat per a dos estadants. La casa ocupa una sola planta, si bé clarament elevada respecte del terreny. Una rampa de doble tram connecta la planta principal, una planta intermèdia i la coberta, que fa alhora de solàrium i mirador sobre les vistes llunyanes al mar de Salou i a la silueta de la ciutat de Reus. La casa rep la llum solar a través d’una claraboia d’1 x 5 metres, que fa d’eixida cap a la coberta. Les obertures de la planta baixa es fan ressò d’alguns elements significatius de l’entorn immediat: una tanca publicitària, un bosc veí o una construcció desagradable. Així, l’habitatge es tanca al carrer i al vent de mestral, i busca la seva extensió espacial i visual en sentit vertical, proposant la vida a la casa com un flux ascendent, un sentit que també s’aplica als elements tècnics i als conductes de condicionament.

Autor: Maurici Pla

Fuente: Catalunya : guia d'arquitectura moderna, 1880-2007

És possible una transposició d’un text poètic cap a l’Arquitectura? Més enllà de buscar els suggeriments d’un text poètic, classificar-los, i representar-los arquitectònicament, hem intentat mitjançant la capacitat d’abstracció estructurar un nou marc de referència on projectar. Hem agafat en préstec estructures de composició del món literari, i ens hem adonat que si l’arquitectura es comporta tal i com ho faria un text, pot explicar moltes coses. El Tema Genèric d’una obra d’art és el sentiment o la ideologia que es troba al seu rerefons i la sosté. El tema específic, és l’incident, el gest, aquell sentiment o aquella ideologia que es concreta en la forma. Així, vàrem començar a buscar un text i ens va motivar profundament el primer vers de “In Memoriam”, on un infant de 14 anys, el mateix autor, busca la felicitat malgrat la por d’un entorn desfavorable: la guerra civil del 36. És el relat de les pors d’enfrontar-se amb la vida. Per nosaltres la Idea Genèrica és, doncs, buscar la felicitat. I la forma que pren la Idea Específica, seria la construcció d’un entorn immediat de seguretat, la forma de l’espai per ser feliç a través d’un avellaner. Morfològicament, l’avellaner està format per una multiplicitat de petits troncs esvelts, que encerclen un cert espai, que permet a un infant col·locar-se dins. Aquesta serà la forma que prendrà l’espai. Aquesta imatge d’un lloc “segur”, amb llum tamisada per tots cantons, i un terraplè, net, molt a prop del punt de vista de l’observador, un infant, ens va atrapar. Ens permetria crear un entorn per ser feliços i viure molt a pesar de l’entorn. L’observació d’aquest sota arbrat, en part ens oculta la realitat però ens refereix directament amb un entorn una mica idealitzat però molt més ampli, més cruel i més intens del que pot arribar a ser la mateixa realitat.

Autor: Domingo Ferré

Autores

Sobre el Mapa