Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2022 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2022 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2022 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.

Imatge sol·licitada:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

* Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Memòria

El Xalet del Nin és una d'aquelles construccions que participen dels llenguatges modernista i noucentista. S'aixeca a l'indret de la punta de Sant Gervasi, entre les platges dels Capellans i d'Adarró i la via del ferrocarril, al final del passeig de Ribes Roges. L'edifici, aïllat, es troba dins d'un recinte emmurallat coronat per una balustrada, aixecat respecte el nivell del passeig. Consta de planta baixa, pis i espai sota coberta a quatre vessants de la que sobresurt una torratxa de planta quadrada amb coberta de pavelló. L'edifici està format per un cos central sobresortit que remarca la part principal d'accés, i per dos cossos en planta baixa que formen un terrat superior amb balconada de balustrada ceràmica. La façana principal està orientada al mar i l'entrada principal es realitza a través d'un pòrtic de tres arcs de mig punt, de pedra, i columnes de fust llis amb base i capitell Els paraments són fets amb pedra carejada, i els balcons tenen balustrada vidriada. La coberta presenta un ràfec perimetral de ceràmica i teula vidriada, i destaca el sistema de ventilació del sota cobert, realitzat amb gelosia amb acabat de ceràmica vidriada. A la façana est hi ha un porxo de dos arcs de mig punt, de pedra, per on tenia accés el servei de la casa. A l'interior, són interessants els paviments hidràulics, de diferents dibuixos i colors, amb composicions modernistes i noucentistes, i els arrimadors de ceràmica vidriada a la planta baixa, de la fàbrica Pujol i Bausis d'Esplugues de Llobregat, com també l'estructura de bigues de fusta amb cairons vidriats. El juliol de 1999, la família Díaz Ibáñez, coneguts restauradors vilanovins, van comprar el xalet per fer-hi un hotel de luxe i salons per a banquets. L'any 2003, la propietat sol·licità construir un nou accés al xalet a través d'una escala que el connectés amb la pujada des de la plaça d'Adarró. El projecte de restauració de l'edifici i la nova escala van ser redactats per l'arquitecte vilanoví Josep Maria Pujol Torres.

Font: Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (IPAC)

Autors

Com anar-hi

Sobre el mapa

Constel·lació