Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Projecte de:

Promogut per:

Directors:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Arxiu Mas

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

Disseny i Programació:

edittio Nubilum
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.

Detall:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

Eliminar * Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres
  • Apartaments 'El Sargazo'

    RBTA - Ricardo Bofill Taller de Arquitectura, Ricardo Bofill Leví

    Apartaments 'El Sargazo'

    El conjunt, situat en una pineda a prop de la platja de Castelldefels, es compon de 33 apartaments d'estiu agrupats en diversos edificis i una torre que allotja un dipòsit d'aigua i altres instal·lacions. Es tracta de volums compactes, amb finestres racionalistes, revocats i pintats en diferents gammes de vermell.

    1962

  • Habitatges Johann Sebastian Bach 28

    RBTA - Ricardo Bofill Taller de Arquitectura, Emili Bofill i Benessat, Ricardo Bofill Leví

    Habitatges Johann Sebastian Bach 28

    Les peculiars condicions del solar porten a una solució distributiva que deixa de banda el repertori tipològic propi dels habitatges en un medi urbà. L’única façana al carrer dóna al nord. A la banda sud, l’espai de connexió amb el pati interior és molt reduït i es localitza en una cantonada. Bofill opta per situar les sales d’estar a la banda del carrer i orientar els cossos dels dormitoris cap al pati interior, tot creant un pati propi que garanteix la bona il·luminació i ventilació de la part posterior dels habitatges. Les dues ales de dormitoris s’obren escalonadament cap a la bona orientació, i el dormitori principal es troba a l’extrem, en la millor posició. Als espais romanents entre tots dos cossos s’hi situen les cuines, amb obertura al pati, i els banys, a les mitgeres. La façana que dóna al carrer combina alguns panys de gelosies ceràmiques amb persianes de fusta, que tanquen les sales d’estar de manera asimètrica.

    1962 - 1963

  • Habitatges Johann Sebastian Bach - Francesc Pérez-Cabrero

    RBTA - Ricardo Bofill Taller de Arquitectura, Emili Bofill i Benessat, Ricardo Bofill Leví

    Habitatges Johann Sebastian Bach - Francesc Pérez-Cabrero

    L’edifici satisfà un programa de 12 habitatges de renda lliure i 21 habitatges de renda limitada, més un àtic reculat entès com una peça singular. Bofill es remet a la construcció tradicional amb fàbrica de maó per ajustar-se al perímetre circular de la plaça i donar-li un caràcter definitori. Totes dues jerarquies d’habitatges queden reflectides a la façana i, a la manera de la tradició modernista autòctona, es treu partit dels elements a petita escala (conductes de desguàs, gàrgoles, tubs de xemeneia, baranes) per donar expressivitat a l’edifici, entès com un treball delicat de fàbrica de maó i d’elements de ferro que adopten una qualitat escultòrica.

    1962 - 1965

  • Habitatges Nicaragua

    RBTA - Ricardo Bofill Taller de Arquitectura, Emili Bofill i Benessat, Ricardo Bofill Leví

    Habitatges Nicaragua

    Es tracta d’un programa d’habitatges de renda limitada en un solar en cantonada orientat al nord. La distribució allibera un pati de dimensions importants a la part posterior, que permet la il·luminació i la ventilació dels dormitoris dels habitatges laterals. L’habitatge central dóna tot ell al carrer, si bé oferint paraments gairebé cecs a la cantonada i obrint-se de biaix a llevant i a ponent. L’edifici ofereix una imatge de pantalles de maó que s’obren en ventall cap a les dues orientacions favorables, des d’on la visió és més transparent. Un habitatge singular desenvolupat en tres nivells dóna lloc als volums reculats de la coberta.
  • Laboratoris Fito-Químics Lafi

    RBTA - Ricardo Bofill Taller de Arquitectura, Ricardo Bofill Leví

    Laboratoris Fito-Químics Lafi

    Aquest edifici dissenyat per al desenvolupament de fitoquímics és un exemple perfecte del període regionalista de RBTA, amb grans volums cúbics suspesos al buit i a l’acurat disseny dels detalls. Construït amb maó vermell vist tradicional i grans obertures de vidre, l’edifici va ser concebut com a un únic volum, encara que aparenta tres pavellons adaptats a l’ondulació del terreny. La plantació de diverses espècies junt a les façanes i l’aparença domèstica de l’edifici va facilitar la seva integració en l’entorn rural, pel que ha estat presa durant molt de temps com a vila privada. La progressiva degradació de la zona a causa d’una implantació industrial indiscriminada ha deixat als laboratoris com a una illa verda en un mar de despropòsits.

    1965 - 1967

  • Club Esportiu Mas Pei

    RBTA - Ricardo Bofill Taller de Arquitectura, Ricardo Bofill Leví

    Club Esportiu Mas Pei

    Situat sobre un penya-segat de la Costa Brava, aquest club esportiu amb piscina, pistes de tennis i restaurant, ofereix impressionats vistes al mar. Sobre la coberta enjardinada que inclou la piscina s’han plantat espècies natives per a maximitzar la integració de l’edifici en el seu entorn natural. El projecte, un altre clar exemple del període de Regionalisme Crític de RBTA, incorpora de forma general la utilització del maó vist i rajoles comunes a la cultura local.

    1967

  • Barri Gaudí

    RBTA - Ricardo Bofill Taller de Arquitectura, Ricardo Bofill Leví

    Barri Gaudí

    El projecte respon a un encàrrec de l’Administració per fer un conjunt d’habitatges socials en un indret perifèric de Reus. Bofill opta per fer una lectura positiva de la vida col·lectiva de la petita localitat industrial, i reprodueix al nou barri l’amalgama de locals comercials, supermercats, bars, equipaments de lleure i els mateixos habitatges. El barri està format per torres de vuit plantes, resultat de la combinació d’un nombre limitat de tipus d’habitatges, que incorporen dos, tres i quatre dormitoris. De l’acoblament dels diferents tipus en surt una varietat de plantes sempre orientades als quatre vents, que poden juxtaposar dues torres en un mateix bloc i que poden variar en alçària d’una planta a l’altra. Totes les torres queden unides per quatre nivells de passeres que permeten circular horitzontalment sense necessitat de baixar al carrer. L’èxit de l’operació va portar a projectar-ne una segona i una tercera fase.

    1964 - 1968

  • El Castell de Kafka

    RBTA - Ricardo Bofill Taller de Arquitectura, Ricardo Bofill Leví

    El Castell de Kafka

    El plantejament del projecte té l’origen en la influència que el grup Archigram va exercir als anys seixanta sobre alguns membres del Taller d’Arquitectura. Es tractava de separar clarament l’ordre de les circulacions de l’ordre dels habitatges, i de concebre uns cubs en creixement vertical que es poguessin connectar a la xarxa de circulacions sense servituds estructurals pròpies. Les caixes d’escala són fetes amb murs de càrrega de maó, que es prolonguen fins a sostenir la meitat de cada unitat, mentre que l’altra meitat es recolza en un pilar metàl·lic situat en una cantonada. Cada cub conté un ambient —estar-menjar o bé bany-dormir— separat per una diferència de nivell. La llei de creixement vertical segueix les pautes d’una equació matemàtica. Es tractava d’adaptar l’arquitectura a unes formes de lleure poc convencionals, lligades a una concepció dramàtica de l’existència molt pròpia d’aquella dècada.

    1966 - 1968

Bústia suggeriments

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris.