Intro

Sobre el projecte

El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Projecte de:

Promogut per:

Directors:

2019-2026 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2026 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Gemma Ferré Inés de Rivera Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors:

2019-2026 Lluis Andreu Sergi Ballester Marianela Pla Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse Viu

Col·laboradors Externs:

2019-2026 Helena Cepeda Inès Martinel

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

Fomento

 

AMB

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

 

IEFC

 

Fundació Domènench Montaner.

 

ETSAB

Disseny i Programació:

edittio Nubilum
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.

Detall:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

Eliminar * Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Informació bàsica de protecció de dades

Responsable del tractament: Col·legi d Arquitectes de Catalunya 'COAC'
Finalitat del tractament: Tramitar la sol·licitud de còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d'aquells que es trobin en domini públic.
Legitimació del tractament: El seu consentiment per tractar les seves dades personals.
Destinatari de cessions o transferències: El COAC no realitza cessions o transferències internacionals de dades personals.
Drets de les persones interessades: Accedir, rectificar i suprimir les seves dades, així com, l’exercici d’altres drets conforme a l’establert a la informació addicional.
Informació addicional: Pot consultar la informació addicional i detallada sobre protecció de dades en aquest enllaç

Memòria

Més de cinquanta anys des de la seva fundació RBTA es manté en la primera línia de la professió. En l’actualitat, l’empresa familiar està dirigida per Ricardo Bofill Levi i els seus fills, Ricardo E. Bofill i Pablo Bofill, i els seus socis Peter Hodgkinson i Jean-Pierre Carniaux. Des d’una antiga fàbrica de ciment reconvertida a les afores de Barcelona, RBTA aplica el seu humanisme visionari i la seva intel·ligència cultural en llocs molt diferents del globus terraqui. Format per un equip cohesionat, a la vegada que heterogeni, de professionals de més de vint nacionalitats l’estudi inclou arquitectes, urbanistes, interioristes dissenyadors gràfics i industrials. Aquest enfocament multidisciplinari i global promou una sensibilitat cultural que marca tots els seus projectes d’arquitectura, disseny urbà i interiorisme.

RBTA aplica una metodologia de treball participativa basada en el diàleg permanent entre els membres del seu equip, els seus socis locals i el promotors. Especialitzat en projectes d’escala urbana, infraestructures de transport, equipaments públics i comercials, vivenda social i de luxe, edificis d’oficines, el respecte de RBTA per les característiques específiques del lloc es manifesta a la seva capacitat per a gestionar una gran diversitat de projectes, equips, clients, llocs, estils, programes i escales. La companyia ha demostrat la seva gran capacitat per a abordar amb la mateixa implicació i sofisticació contextual ambiciosos projectes urbans, que actuen com a centres urbans generant relacions entre l’entorn i els seus habitants, i petits dissenys domèstics que contribueixen a millorar la qualitat de vida dels usuaris. Amb més de 1000 projectes en el seu port foli, RBTA destaca en l’escena arquitectònica mundial.

El respecte per la història és un tema recurrent a tot el treball de RBTA. La perspectiva històrica en el disseny arquitectònic permet a l’equip analitzar i interpretar de manera constant els trets diferencials de cada lloc i de la seva herència cultural. Desmarcant-se de les teories urbanístiques socialistes i modernes, que promovien la construcció de blocs aïllats i repetitius col·locats en grans espais oberts, RBTA defensa el model de ciutat mediterrània sostenible amb un espai públic be definit i traçat, amb carrers proporcionats i places. El tema de la vivenda social en països en vies de desenvolupament és una de les preocupacions prioritàries dels membres de l’equip. Adaptant-se al context local, el projectes residencial de RBTA garanteixen l’èxit social, financer i pragmàtic de cada operació. La habilitat de RBTA per a integrar la dimensió històrica en els seus projectes es tradueix en solucions innovadores als problemes socials del nostre temps.

Des de la seva seu de La Fàbrica, RBTA es manté fidel a la filosofia que va inspirar a l’equip fundador des de la seva creació a principis dels anys 60. Les seves propostes per a la Place de l’Europe de Luxemburg i l’ambiciós projecte de la ciutat de Moscú, que a més de dissenyar una nova xarxa de transport urbà incorpora grans espais verds, són coherents amb una nova forma d’urbanisme que integra la cultura urbana , la natura i la història. Altres projectes a gran escala, com a la Terminal 1 per l’aeroport de Barcelona, en la línia de l’anterior Terminal 2 construïda pels Jocs Olímpics de 1992, i l’icònic W Hotel Barcelona, inspirat a la tradició local, reflecteixen el respecte de l’equip per les seves arrels mediterrànies, definint nous estàndards de senzillesa, funcionalitat i luxe.

Projectes com a la torre residencial Shang Xian Fang a Shanghai, un edifici de vivendes de luxe a Miami i la seu del banc panameny Multibank, reafirmen la presència de RBTA al panorama arquitectònic actual. Treballs recents a Orient Mitjà i Nord d’Àfrica demostren la capacitat dels membres de l’equip per a treballar en contexts culturals i religiosos sensibles. El projecte Noble K’ouran Oasis a Arabia Saudí, amb un disseny circular inspirat en la tradició islàmica, aspira a convertir-se en una fita mundial d’innovació. De línies clares i proporcions generoses, l’equipament incorpora una àmplia varietat de funcions interconnectades i activitats a l’aire lliure relacionades amb el paisatge local i els valors de l’Alcorà. L’escola de Gestió Industrial a la ciutat marroquina de Benguerir és un nou hub tecnològic que incorpora conceptes tradicionals i moderns. El disseny sostenible d’aquest campus universitari recupera solucions vernaculars per a adaptar-se a les severes condicions climàtiques de la zona.

Altres exemples de projectes de recent construcció inclouen l’edifici Alexandria a Sant Petersburg, programa combinava de manera equilibrada vivendes, oficines i locals comercials. Com a exemple del treball de RBTA a la Federació Russa, el sobri disseny d’Alexandria respon al seu entorn històric i la seva privilegiada situació davant al riu.

Un dels elements que ha mantingut l’equip de RBTA a l’avantguarda creativa de la professió arquitectònica és el seu permanent esperit d’investigació. La curiositat combinada amb l’estudi de la forma i la matèria son constants en la seva evolució estilística, contribuint a l’original síntesis de les formes clàssiques i geomètriques que marquen els seus projectes. Entre 1990 i 2000, la investigació sobre la utilització del vidre i l’acer es va plasmar en nombrosos projectes d’oficines, seus socials i equipaments culturals.

Durant aquest període RBRA va produir un gran nombre de projectes ambiciosos i molt eficients per als clients de prestigi en l’àmbit públic com el Palau de Congressos de Madrid i la Terminal 2 de l’Aeroport de Barcelona, i per a marques com Christian Dior, Swift i Cartier. La torre de 77th West Wacker Drive a Chicago combina la tecnologia de un gratacel modern amb un vocabulari clàssic, mentre que el Citadel Center, en el numero 44 de la llista dels edificis més alts de Chicago, està dissenyat amb línies més modernes i depurades. Conciliant la modernitat amb la tradició, el disseny de la seu de BNP Paribas a París incorpora l’ús extensiu del vidre mentre manté les proporcions d’un temple clàssic. L’edifici Shiseido a Tokyo és un altre clar exemple de la diversificació estilística de RBTA. Situada al districte comercial de Ginza aquesta seu corporativa es va construir am els sistemes de construcció més avançats i va provocar una reforma definitiva a la normativa urbanística de la zona.

A principis dels 80 RBTA va consolidar la seva seu a Paris per a centrar-se en el disseny urbà i la construcció de vivendes socials a la regió. La construcció simultània de quatre projectes, Les Arcades du Lac i Le Viaduc a Saint-Quentin-en-Yvelines, Le Palais d’Abraxas, Le Théatre i L’Arc a Marnée-la-Vallée, Les Echelles du Baroque a Paris i Antigone a Montpellier, marquen un dels períodes més prolífics del despatx. Aquests grans projectes urbans recuperen les grans avingudes, els eixos de circulació central i la naturalesa monumental de l’arquitectura tradicional francesa. Durant dues dècades l’equip va treballar en el disseny inclusiu i la construcció del districte Antigone a Montpellier, més de 400.000 m2 de superfície construïda que inclou vivendes, oficines, comerços, equipaments i espais públics. El màster pla a gran escala reflexa l’organització d’una ciutat típicament mediterrània que honora el passat Renaixentista de Montpellier. Recorrent a l’arquitectura clàssica per a preservar l’escala i les proporcions humanes, Antigone trenca amb la monotonia de la construcció prefabricada per a crear “un palau per al poble”.

Els projectes de les “Noves Ciutats” franceses van motivar que al 1971 part de l’equip es traslladés a Paris. Durant aquest període RBTA va incorporar elements simbòlics en els seus projectes com a referència a l’arquitectura monumental francesa. Propostes de vivendes urbanes com La Petite Cathédrale i Les Espaces d’Abraxas representen la integració de les idees del moment respecte a la vivenda social per a la creació del que l’equip anomena “monuments habitables”. Les Espaces d’Abraxas aborda, a més, la qüestió de la manipulació de les formes clàssiques de l’arquitectura per a produir un nou concepte residencial.

Després d’abordar temes socials en el context espanyol, RBTA va aprofundir en els problemes urbans dels països en vies de desenvolupament. A principis de les 70 una part de l’equip es va instal·lar a Algèria per a col·laborar amb el govern algerià en la planificació urbanística i la construcció de vivendes. Aquest primer treball a Algèria va culminar dos anys més tard amb la implementació del projecte Poble Agrícola Houari Boumédienne a la zona sud-est del país.

L’estratègia arquitectònica de RBTA continua regint-se per una lògica geomètrica dirigida a l’organització dels elements a l’espai. Desenvolupat inicialment de manera teòrica en el projecte “La Ciutat a l’espai”, el seu enfocament formal es materialitza al 1975 amb la construcció de l’icònic projecte de vivenda social Walden 7. Aquest complex d’apartaments de disseny radical i grans proporcions inclou 446 unitats residencials distribuïdes en 14 plantes, que maximitzen tant l’escala com la complexitat. Els apartaments obtinguts per medi de la repetició de mòduls estan connectats a través d’impressionants patis interiors; exaltant l’estigmatitzada tipologia de vivenda social, el projecte va motivar replantejar el tractament de les àrees més desfavorides de la ciutat.

Els primers treballs de RBTA des dels anys 60 presentaven ja els detalls característics de l’arquitectura vernacular catalana. Un clar exemple d’allò és la primera vivenda unifamiliar construïda per l’equip a Eivissa, una casa de formes orgàniques al costat del mar que utilitza els materials i els sistemes de construcció tradicionals reflectint el genius loci de l’illa. Més tard, però sempre a partir del respecte per la cultura i tradició del lloc, l’equip obre el foc per abordar els problemes de planificació urbana a nivell local en el context social i polític de l’època. A mida que l’escala dels projectes augmenta, l’equip concep una metodologia formal per a abordar grans operacions públiques, sense sacrificar per allò el detall i l’especialitat dels treballs més domèstics.

Amb la seva visió inesgotable, els membres de l’equip de RBTA continuen la seva evolució pràctica i teòrica. La gran sensibilitat amb què afronta les transformacions socials del moment permet a RBTA abordar de manera única els projectes, aportant un valor afegit al seu treball. Independentment de l’escala, els projectes de RBTA son sempre emblemàtics en el seu context, sigui urbà o rural.

Obres (7)

Sobre el mapa

Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres

Constel·lació

Cronologia (8)

  1. Terminal 2 de l'Aeroport del Prat

    RBTA - Ricardo Bofill Taller de Arquitectura, Ricardo Bofill Leví

    Terminal 2 de l'Aeroport del Prat

    L'aeroport de Barcelona va ser objecte d'una important remodelació per passar de sis milions de passatgers a l'any a una xifra de dotze milions, doblant també la capacitat d'estacionament d'aeronaus. El projecte va incloure la instal·lació de dotze passarel·les telescòpiques per a l'embarcament directe als avions. La solució adoptada té en compte la configuració del camp de vol i en concret de la plataforma, estreta i allargada, que va haver d'ampliar. L'edifici terminal es va dissenyar en línia, aprofitant gran part de l'estructura existent, amb quatre molls modulars en forma de triangle que penetren el mínim a la plataforma permetent un millor aprofitament de la mateixa. Aquesta solució lineal, determinada també per la situació de la Terminal de càrrega i de l'edifici tècnic, es veu reforçada amb un element que remarca aquesta linealitat: un carrer de vianants elevat que agrupa els elements modulars, serveix de separació entre els costats terra i aire i permet una fàcil separació entre el passatge nacional i internacional. El passatge internacional usarà un edifici relativament separat de la resta de les instal·lacions. Un dels mòduls triangulars es destina especialment al pont aeri amb Madrid. El disseny modular de l'aeroport va permetre la seva remodelació per fases, ja que no podia interrompre en cap moment el seu funcionament. Es va realitzar una nova façana, que representa una imatge totalment envidriada dels mòduls d'embarcament i del carrer elevat. Els passatgers en espera poden gaudir de l'espectacle de l'enlairament i aterratge dels avions des d'una posició privilegiada. Els mòduls triangulars disposen d'una altra sala d'espera a la planta baixa, destinada aquells passatgers que hagin de embarcar, a través de l'autobús, en aeronaus situades en posicions remotes. El carrer elevat, espina dorsal de l'aeroport, és element de comunicació entre tot l'establiment. Mentre l'accés des del carrer fins als avions pot realitzar-se en un recorregut mínim, el carrer elevat, inspirada a la Rambla de Barcelona, permet als passatgers en espera passejar i gaudir dels diferents ambients de la mateixa en els seus diferents trams. El passatger té l'accés als edificis terminals a nivell de terra, amb connexió directa a l'aparcament i vials de circulació protegits per grans cobertes. La facturació i recollida d'equipatges es realitza a la planta baixa i la connexió entre plantes s'efectua gràcies a escales, escales mecàniques i ascensors. La ràpida evolució de la tecnologia aèria provocarà noves remodelacions en breu a tots els aeroports del món, encara que això no ha de minimitzar l'estudi del seu disseny arquitectònic, factor important per a la comoditat dels passatgers i la imatge de la ciutat.
  2. Institut Nacional d'Educació Física de Catalunya

    RBTA - Ricardo Bofill Taller de Arquitectura, Ricardo Bofill Leví

    Institut Nacional d'Educació Física de Catalunya

    Escola de formació de professorat. Les sales de gimnàstica s'allotgen en dos claustres units per un vestíbul central. Una escalinata comunica la façana sud de l'edifici amb les pistes a l'aire lliure. L'edifici disposa de 17 aules, sala de musculació, sala de lluita, 2 pistes poliesportives, vestidors, sauna, oficines, biblioteca i sala de conferències.
  3. Habitatges a la Vila Olímpica de Barcelona

    RBTA - Ricardo Bofill Taller de Arquitectura, Ricardo Bofill Leví

    Habitatges a la Vila Olímpica de Barcelona

    Aquest projecte de 113 habitatges plurifamiliars està concebut segons els criteris generals comuns a tots els projectes d'aquest caràcter edificats a la Vila Olímpica: una edificació perimetral definint la forma dels carrers i un interior més obert i amb elements més autònoms, i també segons els usos recomanats: comerços en planta baixa, habitatges en totes les plantes i un pàrquing al primer soterrani. El perímetre de l'edificació està compost per dos blocs paral·lels als carrers Wad-Ras i Pamplona, en la intersecció dels quals destaca una torre de planta quadrada i un pas de vianants que l'envolta. La façana sud dels habitatges ha estat reculada amb la finalitat d'obrir vistes al sud-est i sud-oest a través d'un espai enjardinat. L'habitatge-tipus incorpora el nucli de comunicacions al seu centre geomètric que està flanquejat per les zones de servei, separant clarament la zona de nit, orientada cap al Nord i la zona de dia, orientada cap al sud. La façana nord està recoberta de maó de ceràmica amb lleugeres incorporacions de formigó, mentre que la façana Sud combina superfícies de vidre amb altres opaques de formigó.
  4. Premi FAD

    Finalista. Categoria: Arquitectura - Edificis de Nova Planta d’Ús Públic

    Premi FAD

    Terminal 2 de l'Aeroport del Prat

  5. Teatre Nacional de Catalunya

    RBTA - Ricardo Bofill Taller de Arquitectura, Ricardo Bofill Leví

    Teatre Nacional de Catalunya

    El Teatre Nacional de Catalunya està concebut com un temple, símbol cultural per a la ciutat de Barcelona. El volum principal de l'edifici allotja, sota un únic sostre metàl·lic a dues aigües de 56 m. de llum sostingut per dos columnates, un ampli hall d'entrada i la gran sala de representacions, veritable cor del teatre. A la façana principal, la transparència permet la visió del hall des de l'exterior i està presidida per una escalinata, apta per a representacions a l'aire lliure, davant de la nova Plaça de les Arts. Programa: Teatre clàssic de 900 places, teatre experimental de 400 places, teatre a l'aire lliure, taller de decorats, camerinos, oficines, bar i restaurant.
  6. Terminal 1 de l'Aeroport del Prat

    RBTA - Ricardo Bofill Taller de Arquitectura, Ricardo Bofill Leví

    Terminal 1 de l'Aeroport del Prat

    La vocació de la nova terminal és ser la porta de comunicació de Barcelona amb l'entorn europeu, potenciar el tràfic de connexions i millorar l'accessibilitat a l'aeroport per les diferents maneres de transport (tren d'Alta Velocitat, trens de Rodalies i la futura ampliació de la línia 9 del metro). Tindrà una superfície d'aproximadament 300.000 m2 i podrà absorbir un trànsit de 25 milions de passatgers, el doble que totes les terminals actuals juntes. L'edifici consta de dos blocs principals sota un únic sostre: un bloc de fins a 500 metres d'ample, on es realitzen els processos de facturació, seguretat i recollida d'equipatges, i que connecta els passatgers amb les diferents maneres de transport, i un altre de 700 metres de longitud en el qual s'ubiquen les zones d'embarcament, espera i equipaments comercials. L'arquitectura de l'edifici conjuga un caràcter internacional i multicultural amb la lluminositat i calidesa ambiental de l'arquitectura mediterrània. La seva transparència afavoreix la il·luminació natural de totes les zones destinades a passatgers, permetent una visió àmplia sobre les pistes, amb la vegetació i el mar com a teló de fons. En confluir en el disseny una ordenació de màxima funcionalitat, la incorporació de modernes tecnologies, el respecte pel medi ambient i una arquitectura representativa i singular, el nou edifici terminal de l'Aeroport de Barcelona serà un dels referents de les futures terminals aeroportuàries de passatgers de l'entorn europeu.
  7. Hotel W

    RBTA - Ricardo Bofill Taller de Arquitectura, Ricardo Bofill Leví

    Hotel W

    El W Barcelona Hotel de 5 estrelles, amb una superfície de 42.818 m2, una alçada de 90 metres, 485 habitacions i 67 suites, està situat al port de Barcelona, a la vora del mar. L'hotel disposa d'un bar panoràmic situat al terrat, dos restaurants, una terrassa amb bar i piscina, dues sales de congressos i diversos altres equipaments. L'edifici, encastat en el volum de l'atri, gaudeix de grans vistes sobre el mar i té llum natural.
  8. Nexus II

    RBTA - Ricardo Bofill Taller de Arquitectura, Ricardo Bofill Leví

    Nexus II

    L'edifici de Nexus II, situat al Campus Nord de la UPC de Barcelona i destinat a usos de cooperació i de transferència tecnològica entre universitat i empreses, està regida pel pla especial d'urbanització del Campus Nord de Pedralbes i de la seva modificació puntual. L'edifici, de quatre plantes sobre rasant de 6.000 m2 i d'una planta d'aparcament de 1.800 m2, té una composició horitzontal i no esgota l'alçada reguladora permesa. La planta, quadrada, concebuda per a un ús molt flexible dels interiors, està dividida en quatre espais de 18m x 18m amb una autonomia de funcionament a tots els nivells. Dos grans alerons que protegeixen del sol accentuen l'efecte horitzontal de la composició. Les façanes, de doble pell de vidre transparent, permeten aïllar acústicament i tèrmicament a l'usuari de l'exterior, sense treure la llum i la vista. El Nexus II, situat en perpendicular a l'eix que travessa el Campus de sud a nord, està implantat sobre una plataforma enjardinada a continuació dels jardins de la Torre Girona, permetent així un accés al pàrquing sense rampes. L'edifici està travessat a partir de la primera planta per una escala que permet una circulació fluïda entre cada planta, i, transversalment, per dos buits de llum que garanteixen una òptima il·luminació natural dels espais interiors. L'estructura de l'edifici és de formigó i en general s'han emprat materials nobles com vidre clar en les façanes, acer lacat en els sostres, stores blancs a les finestres i marbre en els sòls. A les oficines hi ha moqueta. Un paviment tècnic allotja totes les instal·lacions necessàries per al bon funcionament de l'edifici (aire condicionat, electricitat, informàtica, etc.)

Bibliografia (6)

Rutes i Apunts (2)

Autors

Bústia suggeriments

Ajuda’ns a millorar el web i el seu contingut. Proposa’ns obres, aporta o esmena informació sobre obres, autors i fotògrafs, o comenta’ns el què penses. Participa!