Edifici civil. Conjunt d'edificacions de tipus senyorial amb característiques típicament neoclàssiques. Format fonamentalment per un cos de planta poligonal de vuit costats, al centre del qual s'eleva una gran torre llanterna, també octogonal i que per les seves dimensions és pràcticament una cúpula destinada a la il·luminació interior: a cada costat del tambor hi ha una obertura el·líptica i està coberta per una teulada a vuit vessants. És de destacar l'estructura ternària que utilitza en cadascuna de les façanes del conjunt: un arc de mig punt al mig i arquitravada als costats (arquitectura serliana). És interessant l'ús de columnes amb capitells corintis pels porxos, balustrades, hídries i antefixes que decoren tant l'edifici com el jardí que l'envolta, d'un marcat gust neoclàssic. S'accedeix a l'edifici per una gran escalinata.

Conjunt d'edificacions de tipus civil, encara que actualment siguin propietat dels Escolapis, format per moltes dependències, entre les quals sovint no hi ha relacions d'estil. Una de les característiques del conjunt és el seu fort eclecticisme: des d'una façana de tipus neoclàssic, a neogòtic barrejat amb neoàrab; columnes clàssiques que suporten arcs de ferradura; ús de maó compaginat amb l'ús de la pedra i les teulades planes amb els pinacles; i escultures clàssiques que conviuen amb fanals modernistes. El conjunt està voltat d'un ampli jardí que també participa de les característiques generals: al costat dels xiprers retallats a l'estil francès, hi ha palmeres. Primitivament hi havia el Mas Torrella, del segle XIV. A finals del segle XIX, l'any 1890, la propietat passà a mans d'Antoni Borrell, el qual en morir la deixà a les Escoles Pies. Antoni Borrell, Governador de Catalunya, fou qui ordenà la construcció de l'obra actual.