Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres
-
Pont del Ferrocarril a Tortosa
Segueix la línia del ferrocarril, creuant just pel punt on comença el Parc de Teodor González. Té 224?m. de llargària i es divideix en 6 trams, separats per grans columnes ovals de formigó i carreus de pedra fonamentades per caixes de palastre. L'estructura que sustenta els raïls del tren és de grans bigues de ferro longitudinals que sustenten, a la vegada, els muntants. Aquests, de bigues en ziga-zaga, són reforçats amb noves bigues a cada banda. Els estreps de l'inici i final del pont són de maçoneria i carreus de pedra. Aquesta estructura és la que inspirà la dels dos ponts de vianants i vehicles que van existir abans de l'actual.1865 - 1868
-
Mercat de Tortosa
Sota la seva aparent elementalitat (nau única coberta amb teulada a doble vessant) s'amaga una obra d'execució atrevida i brillant, doncs s'ha de tenir en compte que s'assenta en terrenys guanyats al riu. En aquest sentit s'ha de destacar l'enginy de l'estructura que suporta la coberta, dissenyada per Joan Torras i Guardiola. També conegut com " l'Eiffel català ", Torras disposa 14 encavallades de ferro laminat i perfil parabòlic, que no provoquen empentes laterals. D'aquesta manera s'aconsegueix salvar una llum de 27 m mantenint l'espai interior diàfan. Tradicionalment s'ha atribuït l'autoria del Mercat a Joan Abril.1884 - 1887
-
Parc Municipal Teodoro González
Coincidint amb l'eixample de la ciutat, es projecta aquest parc urbà al lloc on hi havien les drassanes, anomenat Camp dels Titets. En el seu disseny hi trobem, clarament diferenciats, dos tractaments paisatgístics: avingudes de plàtans que ofereixen inacabables perspectives deixen lloc a petits i laberíntics passeigs, dibuixats amb vegetació, a la zona mes propera al riu. És precisament aquí on trobem un tractament modernista en els materials i en el traçat de l'enjardinament (escalinata i llac). L'eterna manca d'equipaments de la ciutat han fet d'aquest generós oasis punt de trobada dels esdeveniments ciutadans: desfilades, concerts, fires, competicions esportives, pàrquing...1885 - 1892
-
1904
-
Casa Pallarès
Entre les obres que Pau Monguió projecta a Tortosa s'hi troben habitatges unifamiliars aïllats que destaquen per la seva estètica modernista. Un d'ells és el xalet dissenyat per al pintor Ferran Arasa, a la carretera Simpàtica. L'altre, el xalet Pallarés. D'aquest cal destacar la rotunda composició volumètrica, amb un torreó lateral que incorpora les escales i que, originàriament, estava rematat a quatre aigües. La decoració, a base de maó vist i rajoles policromes, abasta tots els elements de l'edifici. En el seu millor moment gaudia d'un extens jardí, amb pista de patinar inclosa. Actualment, encerclat per edificacions que el sobrepassen en alçada, caldria esperar que no acabes desapareixent.1907
-
Escorxador Municipal de Tortosa
L’escorxador és situat entre la rambla Felip Pedrell i el riu Ebre, en uns terrenys guanyats al riu al final del segle XIX, prop del barri de Remolins. Es va construir una estructura formada per una sèrie d’arcs per poder remuntar els terrenys guanyats al riu, al nivell del sòl. A sobre d’aquesta fonamentació es va construir l’escorxador. Es tracta d’un recinte rectangular que conté diversos pavellons de la mateixa forma i dimensions, connectats a través de patis. Les façanes combinen els arrebossats amb el maó i els revestiments ceràmics. Les obertures, d’arc de mig punt o d’inspiració califal, queden concentrades als murs secundaris. El cos principal és paral·lel al riu i està emmarcat pels dos extrems per dues torres rectangulars, amb obertures peraltades amb arcs de mig punt.1905 - 1908
-
1907 - 1909
-
1909 - 1910
-
Casa Climent
Situat en un carrer de gran importància històrica, la façana que Vaquer projecta per al senyor Ricard Climent es presenta clarament ordenada per la composició vertical de les seves obertures. L'element que singularitza l'edifici es el seu mirador, en cantonada, de tres pisos d'alçada i estructura de fusta. Sobre un fons d'esgrafiats de motius vegetals, ben conservats, destaquen les balconades al carrer Moncada, amb baranes de ferro forjat.1910
-
Casa Grego
El projecte original és de Pau Monguió, si bé els plànols els signa Pere Caselles. Posteriorment, l’arquitecte Ezequiel Porcel va sostreure una planta del projecte de Monguió abans d’iniciar la construcció. La casa mira a una plaça i a un carrer a través de dues façanes no perpendiculars. La primera planta està revestida amb carreus de pedra, i les altres són arrebossades i dibuixades amb esgrafiats. La porta d’accés als habitatges té un emmarcament ovalat. El primer i el segon pis estan ocupats per una llarga balconada amb set obertures, suportada per mènsules de grans dimensions. A l’extrem que connecta amb el carrer de la Rosa hi ha un sector de tribuna al primer pis, mentre que a la cantonada amb el carrer Portal hi ha una tribuna de fusta i vidre que abasta totes tres plantes.1906 - 1911
-
Casa Lamote de Grignon
El prolífic mestre d'obres Vaquer Urquizú ha deixat a Tortosa un grapat d'edificis, de digníssima factura, que van de la sobrietat mes assenyada a l'eclecticisme mes kitsch. Però, sigui quin sigui el tempo final de cada edifici, hi trobem, en tots ells, uns trets recurrents: la relació buit-ple de les façanes, el gust per les disposicions simètriques o l'ordre que genera la composició vertical de les obertures. La façana de l'antiga Fonda Siboni evidencia -amb excel·lència- la manera de fer dels mestres d'obra, en un moment de l'arquitectura en que la construcció i la composició estaven estretament relacionades.1911
-
Casa Bau
Imponent edifici, entre mitgeres, que en l'actualitat presenta dues plantes afegides respecte l'obra original. La façana al carrer Berenguer s'ordena al voltant d'un eix de simetria central. Als baixos destaca la galeria d'arcs sobre columnetes i, al primer nivell, apareix una tribuna amb pinacles i gàrgoles de pedra que contrasten amb l'auster arrebossat actual de la resta del parament. La façana posterior presenta, a la terrassa de la planta primera, una notable galeria vidrada, de planta semicircular. A l'interior, cal observar la riquesa dels treballs d'ebenisteria i els sostres, decorats amb estucs. Des de gener de l'any 2000, acull, al pis principal, la seu dels arquitectes de la Demarcació de l'Ebre.1912
-
Casa Brunet
Edifici cantoner, de planta baixa i pis. L'accés, que es produeix pel xamfrà, te a sobre una tribuna, rematada amb una espadanya que destaca sobre el conjunt. La decoració exterior, a base de motllures, frontons, pilastres i cornises confereix a la casa un aspecte recarregat. Són força interessants els treballs de forja dels seus balcons. A l'interior, cal admirar l'escala d'accés i el vestíbul, amb llum zenital. Aquesta casa i la del xamfrà del davant -casa Mateu- són una bona mostra de l'esplendor de la burgesia tortosina de principis de segle XX.1913
-
1914
-
Seu de la Demarcació de les Terres de l'Ebre del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) a la Casa Bau
Belén Balagué Pavón, Frederic Llorca i Mestre, Francesc Maria March i Juncosa
1912 - 1915
-
Casa Llorca
Al barri de Ferreries, amb façana al riu i a la rambla, el Dr. Antonio Llorca Biguer es va fer construir aquest edifici, de caire historicista. Presenta una composició molt ordenada en la que ressalten els elements en voladís -tribuna i balconades- tots ells de pedra treballada amb motius vegetals. L'abigarrament decoratiu general contrasta amb la contenció i senzillesa del remat superior aconseguint, però, un resultat de gran eficàcia urbana. Mes amunt, a la mateixa Rambla i, també, en posició aixamfranada hi trobem la modernista Casa Camós (1903), de l'arquitecte Pau Monguió i Segura.1919
-
1922
-
Casa Piñana
Es tracta d’una casa particular de planta baixa més pis, situada a l’eixample de Tortosa, en un solar entre mitgeres. La planta baixa, destinada a comerç, no rep cap tractament significatiu, mentre que tot l’èmfasi estilitzador es concentra a la planta pis, destinada a la residència. Monguió la compon amb tres arcs parabòlics que emmarquen els finestrals, cadascun dels quals es divideix en tres finestres amb una rosassa circular a sobre de cadascuna, de manera que la que ocupa la posició central és més gran. A la part inferior de cada finestral hi ha un balcó de reixa que prolonga la composició fins al nivell de terra. Els arcs estan revestits de rajola de color blanc i blau. Monguió aprofita la singularitat tipològica de l’edifici per assajar una composició que prescindeix dels ordres constructius tradicionals.1923
-
1930
-
1930 - 1931
-
1933 - 1934
-
Seu del Banco de España a Tortosa
Aquest edifici bancari s'emmarca dintre de l'academicisme monumentalista; una tornada a la "normalitat" clàssica després de l'impacte modernista. Apostant per un classicisme depurat, l'autor proposa un volum de maó vist, de color roig, sobre el que se superposa una escenografia d'elements fets amb pedra: encoixinats, semicolumnes i medallons. Les imponents reixes de les obertures de planta baixa accentuen, encara mes, el caràcter inexpugnable de l'edifici. L'interior, remet al luxe bancari -habitual- dels anys 30. Quan el Banc d'Espanya abandona Tortosa, l'edifici va acollir diferents activitats administratives i docents.1934