About
In this first stage, the catalogue focuses on the modern and contemporary architecture designed and built between 1832 –year of construction of the first industrial chimney in Barcelona that we establish as the beginning of modernity– until today.
The project is born to make the architecture more accessible both to professionals and to the citizens through a website that is going to be updated and extended. Contemporary works of greater general interest will be incorporated, always with a necessary historical perspective, while gradually adding works from our past, with the ambitious objective of understanding a greater documented period.
The collection feeds from multiple sources, mainly from the generosity of architectural and photographic studios, as well as the large amount of excellent historical and reference editorial projects, such as architectural guides, magazines, monographs and other publications. It also takes into consideration all the reference sources from the various branches and associated entities with the COAC and other collaborating entities related to the architectural and design fields, in its maximum spectrum.
Special mention should be made of the incorporation of vast documentation from the COAC Historical Archive which, thanks to its documental richness, provides a large amount of valuable –and in some cases unpublished– graphic documentation.
The rigour and criteria for selection of the works has been stablished by a Documental Commission, formed by the COAC’s Culture Spokesperson, the director of the COAC Historical Archive, the directors of the COAC Digital Archive, and professionals and other external experts from all the territorial sections that look after to offer a transversal view of the current and past architectural landscape around the territory.
The determination of this project is to become the largest digital collection about Catalan architecture; a key tool of exemplar information and documentation about architecture, which turns into a local and international referent, for the way to explain and show the architectural heritage of a territory.
About us
Project by: 
Created by: 
Directors:
2019-2024 Aureli Mora i Omar OrnaqueDocumental Commission:
2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar OrnaqueExternal Collaborators:
2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús QuinteroWith the support of:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaCollaborating Entities:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Arxiu Mas
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
Suggestion box
Request the image
We kindly invite you to help us improve the dissemination of Catalan architecture through this space. Here you can propose works and provide or amend information on authors, photographers and their work, along with adding comments. The Documentary Commission will analyze all data. Please do only fill in the fields you deem necessary to add or amend the information.
The Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya is one of the most important documentation centers in Europe, which houses the professional collections of more than 180 architects whose work is fundamental to understanding the history of Catalan architecture. By filling this form, you can request digital copies of the documents for which the Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya manages the exploitation of the author's rights, as well as those in the public domain. Once the application has been made, the Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya will send you an approximate budget, which varies in terms of each use and purpose.
close
close
Memory
Estudi format per Jordi Bosch, 1949, Joan Tarrús, 1945 i Santi Vives, 1948. Titulats entre 1971 i 1973. La seva col·laboració es dona a partir de 1977. Guanyadors d’un Premi FAD el 1980 per l’Escola La Farigola. Han realitzat entre d’altres projecte, la Facultat de Lletres de la universitat de Girona (1993), la Facultat de Traducció i Interpretació de Bellaterra (1998), el Museu Comarcal de la Garrotxa (1986), o els Habitatges Vila Olímpica (1992)
Source: Arxiu Històric del COAC
Works (11)
On the Map
Awarded
Cataloged
Disappeared
All works
Constellation
Chronology (13)
-
La Farigola del Clot School
Bosch, Tarrús, Vives Arquitectes, Jordi Bosch Genover, Joan Tarrús Galter, Santiago Vives i Sanfeliu
The school is located in an area delimited by Meridiana Avenue and the Mataró motorway, at one end of the old Clot district, between the market and La Farinera, built at the end of the 19th century. With the implementation of the school within the remains of this urban structure, the aim is to promote the creation of a pedestrian axis between the two major traffic routes that connects its two most representative buildings. The construction is planned around a covered passage that crosses the whole school and connects the access from Hernaz Cortés Street to the playgrounds. The organisation of the school responds to a clear typological scheme, deliberately simple, and its formal world includes suggestions of industrial architecture before modernism, within a process of the essentialisation of the most archaic elements of construction: The wall and the architrave are emphasised by the ashlar masonry of the concrete block and by the edge beams directly supported on walls and pilasters. -
FAD Award
Award-Winner / Winner. Category: ArchitectureLa Farigola del Clot SchoolRemodelling and Restoration of Teixidor House as the Headquarters of the COAATC
Bosch, Tarrús, Vives Arquitectes, Jordi Bosch Genover, Joan Tarrús Galter, Santiago Vives i Sanfeliu
L’adquisició del malmès edifici pel Col·legi d’Aparelladors, el 1979, a fi d’instal·larhi la seu de l’entitat va comportar-ne la restauració i una reinterpretació ajustada al nou programa; façanes i escales van ser recreades d’una manera literal i minuciosa, però l’organització estructural es modificà radicalment i es planejà un nou front al sud. L’actitud estudiosa del projecte no impedeix una plasmació precisa i de qualitat de les noves funcions. Escultura de Torres Monsó (1956).Habitatges Protegits Parc Central
Bosch, Tarrús, Vives Arquitectes, Jordi Bosch Genover, Joan Tarrús Galter, Santiago Vives i Sanfeliu
La cara oest del parc Central adquiriria un límit regular i acurat, just al sud de la casa Teixidor de Masó, mitjançant un mecanisme regulador sui generis i extemporàniament «segle xix»: la imposició municipal d’un projecte de façana a un promotor distant de la qualitat urbana. Sense perdre balconades i terrasses, estimats pel món comercial, la composició acusa una sobrietat tectònica i uns materials i línies compositives propis dels coautors.FAD Award
Finalist. Category: Buildings of new plant for private useLlevant-Sud DwellingsRestoration of Girona Town Wall
Bosch, Tarrús, Vives Arquitectes, Jordi Bosch Genover, Joan Tarrús Galter, Santiago Vives i Sanfeliu
L’objectiu del projecte és la recuperació de la muralla medieval i la seva reutilització com a passeig públic, l’interès bàsic del qual són les vistes excepcionals sobre el Barri Vell i el pla de Girona, que el converteixen en un itinerari turístic. El projecte i les obres s’han fet en dues fases: La primera, del 1983 al 1985, correspon al tram que va des del Jardí de la Infància fins a la torre del General Peralta, i la segona, del 1988 al 1998, correspon al tram que va des d’aquesta torre fins al portal de Sant Cristòfol. Aquests dos trams quedaven interromputs, a la zona del convent de Sant Domènec, per un esvoranc que es va haver de resoldre mitjançant un pont. En general, el criteri de l’actuació ha estat superposar les diverses intervencions que calia fer, tant les de consolidació o recrescut de les restes existents com les de nova planta, a la fàbrica de la muralla, d’una manera força directa i despreocupada: assumint-la tal i com l’hem trobat i evitant restauracions “arqueològiques”, les quals, en l’intent de recuperar l’estat original, desvirtuen el caràcter històric de la construcció. El punt de partida de la nostra intervenció no és, per tant, retornar les restes existents de la muralla a un hipotètic estat original, sinó consolidar-la i adaptar-la al nou ús previst, partint del seu estat actual, del que ens ha arribat: resultat d’intervencions i èpoques molt diverses. Per això volem que la nostra actuació, que respecta el caràcter i els valors formals, històrics i arqueològics de la muralla, s’entengui com una nova intervenció amb una identitat pròpia, de moment l’última, que s’afegeix a les anteriors.Alberg de Joventut de Girona
Bosch, Tarrús, Vives Arquitectes, Jordi Bosch Genover, Joan Tarrús Galter, Santiago Vives i Sanfeliu
Des de la plaça del Vi fins a la plaça de Sant Feliu, una llarga actuació municipal eixampla l’espai per a vianants, implanta serveis urbans, paviments i llums de qualitat i dota l’antic camí reial d’una textura estudiada. El carrer dels Ciutadans fou l’eix de moda entre cavallers i burgesos ja al s. xiv , com un eixample —d’antuvi extramurs, 1160— que abastà els alous privats i les concessions del rei a l’areny fluvial. Aquesta ciutat nova, baixa i plena d’activitat mercantil i artesana, contrapesa la Força Vella, curial i jueva, i acull la casa dels jurats (1391-1430), un poder ja efectiu al marge del Bisbat. Originalment era de trama molt menor que les illes actuals i intensament porticada. Enumerem-hi els casals més destacables: Margarit, restes (núm. 22); Desbac Cartellà (núm. 16), avui aparcament; Delàs (núm. 14), ref. s. xix; Manresa (núm. 12), ref. J.M. de Ribot, 1975- 77; i Berenguer (núm. 11), avui oficines. Al carrer de la Cort Reial, que hi dóna continuïtat i molt reedificat al llarg dels segles, hi trobem les voltes d’en Rosés, d’encuny medieval, amb la casa del veguer (núm. 11), potser del 1342, i una altra del s. xv (núm. 5); la casa Lagrifa (núm. 15), gòtica, que absorbeix (1658) un antic carrer; i la casa del núm. 14, en la qual es llegeix un antic pati. L’alberg de joves fou inserit volgudament al cor de la ciutat vella per la nova Administració, amb una endreçada reforma de tres casals dels s. xv-xvi que —amb autonomia de les ordenances rutinàries— hi buida una lluerna central i dota les façanes d’un nou significat, robust i vagament noucentista.Vila Olímpica Dwellings
Bosch, Tarrús, Vives Arquitectes, Jordi Bosch Genover, Joan Tarrús Galter, Santiago Vives i Sanfeliu
Both buildings define the same urban front on Barcelona’s Nova Icària Avenue. The façade follows the streets’ alignments and is projected as a sum of formally equal units which are joined together by the stairs’ bodies, thus emphasising the vertical rhythm of the composition. On both sides of Àvila Street – and to reinforce the idea of a unitary front – the buildings are as close to each other as possible, leaving porches on the ground floor that make way to the interior of the island. In this interior, the façades are defined by large galleries that filter and relate the houses to the gardens. Due to the urban conditions resulting from the confluence between Icària Avenue and Bogatell Avenue, the building receives a unique treatment at this point. The adaptability of the plant to the various needs of the users is given by the orderly and regular arrangement of pillars and openings, the use of drywall in interior divisions, and the existence of alternative circulation through the outer gallery. The fact that the services and kitchens are concentrated and that the bedrooms are aligned gives a clear flexibility to the house’s uses.Centre Cultural de la Mercè
Bosch, Tarrús, Vives Arquitectes, Jordi Bosch Genover, Joan Tarrús Galter, Santiago Vives i Sanfeliu
L’orde mercedari, de fundació catalana (Jaume I, 1218), es va implantar al Mercadal (1222) i el 1326 es traslladà a aquest nou emplaçament. De l’època fundacional en subsisteix només la nau gòtica, a causa de l’enderroc de mitjan s. xvii , quan es va fortificar el baluard de la Mercè. El cenobi així reedificat s’inscriu al recinte murari i defineix sòbriament un nou claustre. L’exclaustració del 1835 transferí els espais a l’exèrcit, primer com a caserna i després com a hospital: el temple fou segmentat i s’afegí una planta al claustre. L’adquisició municipal del 1970 va permetre posteriorment una dilatada i inconclusa restauració de nau, claustre i escala principal, i una intervenció destinada a allotjar usos de centre cultural i petit auditori. No fou un retorn a un presumpte i desconegut estat original del s. xvii , sinó una accentuació de les arquitectures existents i dels espais principals. Així passa amb el pati, amb l’opció de galeria lleugera disposada a la segona planta, amb la coberta a manera d’impluvi o amb el sobri tractament de la nau. La relativa modèstia de la intervenció queda compensada pel brillant sostre de la nau i pel seu èxit acústic.UdG Arts Faculty
Bosch, Tarrús, Vives Arquitectes, Jordi Bosch Genover, Joan Tarrús Galter, Santiago Vives i Sanfeliu
Rehabilitació i remodelació de l’antic convent de Sant Domènec, construït els segles XIII i XIV reformat i ampliat el segle XVIII i adaptat com a caserna el segle XIX. Amb la intervenció duta a terme es pretenia clarificar l’estructura física de l’edificació existent, i per tant havia de ser una intervenció valenta i radical, però alhora respectuosa amb el caràcter de l’edifici i fidel al seu esperit originari d’austeritat, simplificat i racionalitat, propi dels convents de les ordes mendicants. També es volia relligar d’una manera lògica natural la construcció existent amb la nova d’acord amb una proposta global: calia repensar tot el conjunt de Sant Domènec a partir de les seves virtuts més genuïnes. Aquesta voluntat d’integrar “el vell i el nou” ens va portar a acceptar, en la concepció del projecte, les limitacions d’uns sistemes constructius i d’uns materials tradicionals cosa que ens permetia superposar l’obra nova a l’existent sobre la base d’una certa homogeneïtat constructiva i de materials de les fàbriques antigues i modernes. I també perquè això ens permetria fer-ho sense necessitat d’aïllar els elements preexistents o d’integrar-nos-hi d’una manera mimètica. Volíem que les noves estructures construïdes amb rajol ceràmic fossin homogènies amb les estructures de pedra preexistents, però que mantinguessin una identitat molt precisa de la contemporaneïtat de la intervenció. La construcció es va dur a terme en fases successives a partir de la proposta i els criteris inicials. L’edifici de despatxos, fet del 1992 al 1995, de nova planta, va ser construït sobre les restes de l’antiga sagristia i segueix la seva traça. I la Biblioteca del Campus del Barri Vell, construïda del 1992 al 1997, es va fer remodelant la planta baixa de l’antic convent.Llevant-Sud Dwellings
Bosch, Tarrús, Vives Arquitectes, Jordi Bosch Genover, Joan Tarrús Galter, Santiago Vives i Sanfeliu
This housing complex, built in several phases, takes up the front of two blocks of houses in the Eixample and is structured as a large piece, elongated and parallel to the Mataró motorway, made up of two elements: a head and a body. The desire to configure an architecture at the scale of the environment and with a clear urban character is expressed as a serial and almost uninterrupted sequence of the essential element of the composition: the tribune that organises the interior spaces around the living room and manifests itself on the outside with a gentle curve that recalls the viewpoints of 19th century bourgeois architecture but taken to another scale that transforms its meaning. The monumentality of the whole is to be accounted for by the domestic treatment of the basic unit: the house. The complex adopts a double linear block typology, with patios covered with skylights. This interior space is manifested in the headboards, where the double block has been resolved as a unitary façade. The façades are structured on three levels that correspond to the plinth, shaft and architrave of the classical proportions, but translated into an industrial language of visible work that adopts various combinations and chromatic games and that somehow still leaves the factory architecture of modernism or American urban architecture of the 19th century. The distribution of the homes is organised from the living area linked to the tribune, which is directly connected to the kitchen and the master bedroom, thus creating a complementary circulation that revolves around the living room be and turns it into the central space of the home.Edifici de Despatxos de la Facultat de Lletres UdG
Bosch, Tarrús, Vives Arquitectes, Jordi Bosch Genover, Joan Tarrús Galter, Santiago Vives i Sanfeliu
Per al programa de nova facultat, i seguint el procés disciplinari de reagregació de cossos desapareguts o enrunats de la tipologia conventual, la nova peça es disposa tangent al claustre major i al lloc de l’antiga sagristia. Ja aïllat de la muralla, el conjunt adquireix així una confirmació de l’envoltant, amb una arquitectura funcional que fa dels seus contraforts explícits l’argument principal de projecte i el mecanisme de relació amb les fàbriques antigues.Archive
-
Drawing
Axonometria de l'exterior de l'Escola La Farigola del Clot.
Arxiu Històric del COAC
-
Drawing
Perspectiva de l'accés de l'Escola La Farigola del Clot.
Arxiu Històric del COAC
-
Drawing
Perspectiva de l'interior de l'Escola La Farigola del Clot.
Arxiu Històric del COAC
-
Drawing
Perspectiva de l'exterior de l'Escola La Farigola del Clot.
Arxiu Històric del COAC
Bibliography (6)