COAC

Buscar

Intro

Sobre el proyecto

En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.

El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.

El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.

Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.

El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.

La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directores del Archivo Digital del COAC

credits

Quiénes somos

Colegio de Arquitectos de Cataluña:

Àrea de Cultura

Directores:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comisión Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Colaboradores Externos:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

:

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Entidades Colaboradoras:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Diseño y Programación:

Nubilum Edittio

Memoria

Estudi format per Jordi Bosch, 1949, Joan Tarrús, 1945 i Santi Vives, 1948. Titulats entre 1971 i 1973. La seva col·laboració es dona a partir de 1977. Guanyadors d’un Premi FAD el 1980 per l’Escola La Farigola. Han realitzat entre d’altres projecte, la Facultat de Lletres de la universitat de Girona (1993), la Facultat de Traducció i Interpretació de Bellaterra (1998), el Museu Comarcal de la Garrotxa (1986), o els Habitatges Vila Olímpica (1992)

Fuente: Arxiu Històric del COAC

Obras

Sobre el Mapa

Constelación

Cronología

  1. 1979 - 1982
  2. 1980 - 1993
  3. 1980
  4. 1980
  5. 1983 - 1984
  6. 1984 - 1988
  7. 1984 - 1995
  8. 1985 - 1995
  9. 1987 - 1993
  10. 1987
  11. 1988 - 1992
  12. 1990 - 1992
  13. 1992 - 1995

  1. Reforma y Restauración de la Casa Teixidor para la Sede del COAATC

    Bosch, Tarrús, Vives Arquitectes, Jordi Bosch Genover, Joan Tarrús Galter, Santiago Vives i Sanfeliu

    Reforma y Restauración de la Casa Teixidor para la Sede del COAATC

    L’adquisició del malmès edifici pel Col·legi d’Aparelladors, el 1979, a fi d’instal·larhi la seu de l’entitat va comportar-ne la restauració i una reinterpretació ajustada al nou programa; façanes i escales van ser recreades d’una manera literal i minuciosa, però l’organització estructural es modificà radicalment i es planejà un nou front al sud. L’actitud estudiosa del projecte no impedeix una plasmació precisa i de qualitat de les noves funcions. Escultura de Torres Monsó (1956).

  2. Centre Cultural de la Mercè

    Bosch, Tarrús, Vives Arquitectes, Jordi Bosch Genover, Joan Tarrús Galter, Santiago Vives i Sanfeliu

    Centre Cultural de la Mercè

    L’orde mercedari, de fundació catalana (Jaume I, 1218), es va implantar al Mercadal (1222) i el 1326 es traslladà a aquest nou emplaçament. De l’època fundacional en subsisteix només la nau gòtica, a causa de l’enderroc de mitjan s. xvii , quan es va fortificar el baluard de la Mercè. El cenobi així reedificat s’inscriu al recinte murari i defineix sòbriament un nou claustre. L’exclaustració del 1835 transferí els espais a l’exèrcit, primer com a caserna i després com a hospital: el temple fou segmentat i s’afegí una planta al claustre. L’adquisició municipal del 1970 va permetre posteriorment una dilatada i inconclusa restauració de nau, claustre i escala principal, i una intervenció destinada a allotjar usos de centre cultural i petit auditori. No fou un retorn a un presumpte i desconegut estat original del s. xvii , sinó una accentuació de les arquitectures existents i dels espais principals. Així passa amb el pati, amb l’opció de galeria lleugera disposada a la segona planta, amb la coberta a manera d’impluvi o amb el sobri tractament de la nau. La relativa modèstia de la intervenció queda compensada pel brillant sostre de la nau i pel seu èxit acústic.

  3. Escuela La Farigola del Clot

    Bosch, Tarrús, Vives Arquitectes, Jordi Bosch Genover, Joan Tarrús Galter, Santiago Vives i Sanfeliu

    Escuela La Farigola del Clot

    L’escola està situada en una zona delimitada per l’avinguda Meridiana i l’autopista de Mataró, en un extrem de l’antic barri del Clot, entre el mercat i La Farinera, construïts a finals del segle XIX. Amb la implantació de l’escola dins les restes d’aquesta estructura urbana es vol potenciar la creació d’un eix de vianants entre les dues grans vies de circulació que relacioni els seus dos edificis més representatius. La construcció es planteja entorn d’un passatge cobert que travessa tota l’escola i que uneix l’accés des del carrer Hernaz Cortés fins els patis de joc. L’organització de l’escola respon a un esquema tipològic clar, volgudament senzill i el seu món formal recull suggeriments de l’arquitectura industrial anterior al modernisme, dins d’un procés d’essencialització dels elements més arcaics de la construcció: El mur i l’arquitrau emfatitzats per la carreuada del bloc de formigó i per les jàsseres de cantell directament recolzades sobre murs i pilastres.

  4. Premio FAD

    Galardonado / Premiado. Categoría: Arquitectura

    Premio FAD

    Escuela La Farigola del Clot

    Bosch, Tarrús, Vives Arquitectes, Jordi Bosch Genover, Joan Tarrús Galter, Santiago Vives i Sanfeliu

  5. Habitatges Protegits Parc Central

    Bosch, Tarrús, Vives Arquitectes, Jordi Bosch Genover, Joan Tarrús Galter, Santiago Vives i Sanfeliu

    Habitatges Protegits Parc Central

    La cara oest del parc Central adquiriria un límit regular i acurat, just al sud de la casa Teixidor de Masó, mitjançant un mecanisme regulador sui generis i extemporàniament «segle xix»: la imposició municipal d’un projecte de façana a un promotor distant de la qualitat urbana. Sense perdre balconades i terrasses, estimats pel món comercial, la composició acusa una sobrietat tectònica i uns materials i línies compositives propis dels coautors.

  6. Restauración de la Muralla de Girona

    Bosch, Tarrús, Vives Arquitectes, Jordi Bosch Genover, Joan Tarrús Galter, Santiago Vives i Sanfeliu

    Restauración de la Muralla de Girona

    L’objectiu del projecte és la recuperació de la muralla medieval i la seva reutilització com a passeig públic, l’interès bàsic del qual són les vistes excepcionals sobre el Barri Vell i el pla de Girona, que el converteixen en un itinerari turístic. El projecte i les obres s’han fet en dues fases: La primera, del 1983 al 1985, correspon al tram que va des del Jardí de la Infància fins a la torre del General Peralta, i la segona, del 1988 al 1998, correspon al tram que va des d’aquesta torre fins al portal de Sant Cristòfol. Aquests dos trams quedaven interromputs, a la zona del convent de Sant Domènec, per un esvoranc que es va haver de resoldre mitjançant un pont. En general, el criteri de l’actuació ha estat superposar les diverses intervencions que calia fer, tant les de consolidació o recrescut de les restes existents com les de nova planta, a la fàbrica de la muralla, d’una manera força directa i despreocupada: assumint-la tal i com l’hem trobat i evitant restauracions “arqueològiques”, les quals, en l’intent de recuperar l’estat original, desvirtuen el caràcter històric de la construcció. El punt de partida de la nostra intervenció no és, per tant, retornar les restes existents de la muralla a un hipotètic estat original, sinó consolidar-la i adaptar-la al nou ús previst, partint del seu estat actual, del que ens ha arribat: resultat d’intervencions i èpoques molt diverses. Per això volem que la nostra actuació, que respecta el caràcter i els valors formals, històrics i arqueològics de la muralla, s’entengui com una nova intervenció amb una identitat pròpia, de moment l’última, que s’afegeix a les anteriors.

  7. Viviendas Llevant-Sud

    Bosch, Tarrús, Vives Arquitectes, Jordi Bosch Genover, Joan Tarrús Galter, Santiago Vives i Sanfeliu

    Viviendas Llevant-Sud

    Aquest conjunt d’habitatges, construït en diverses fases, ocupa el front de dues illes de cases de l’Eixample i s’estructura com una gran peça, allargada i paral·lela a l’autopista de Mataró, formada per dos elements: un cap i un cos. La voluntat de configurar una arquitectura a l’escala de l’entorn i d’un clar caràcter urbà s’expressa com una seqüència seriada i gairebé ininterrompuda de l’element essencial de la composició: la tribuna que organitza els espais interiors al voltant de la sala d’estar i es manifesta a l’exterior amb una corba suau que recorda els miradors de l’arquitectura burgesa noucentista però portats a una altra escala que transforma el seu significat. La monumentalitat del conjunt es vol comptabilitzar amb el tractament domèstic de la unitat bàsica: l’habitatge. El conjunt adopta una tipologia del bloc lineal doble, amb patis coberts amb lluernes. Aquest espai interior es manifesta en les testeres, on el doble bloc s’ha resolt com una façana unitària. Les façanes s’estructuren en tres nivells que corresponen al sòcol, fust i arquitrau de les proporcions clàssiques, però traduïts a un llenguatge industrial d’obra vista que adopta diverses combinacions i jocs cromàtics i que d’alguna manera, encara surt de l’arquitectura fabril del modernisme o de l’arquitectura urbana americana del segle XIX. La distribució dels habitatges s’organitza a partir de la zona d’estar lligada a la tribuna, que està directament connectada a la cuina i al dormitori principal, amb la qual cosa es crea una circulació complementària que gira al voltant de la sala d’estar i la converteix en l’espai central de l’habitatge.

  8. Escoles de Vilablareix

    Bosch, Tarrús, Vives Arquitectes, Jordi Bosch Genover, Joan Tarrús Galter, Santiago Vives i Sanfeliu

    Escoles de Vilablareix

  9. Facultad de Letras UdG

    Bosch, Tarrús, Vives Arquitectes, Jordi Bosch Genover, Joan Tarrús Galter, Santiago Vives i Sanfeliu

    Facultad de Letras UdG

    Rehabilitació i remodelació de l’antic convent de Sant Domènec, construït els segles XIII i XIV reformat i ampliat el segle XVIII i adaptat com a caserna el segle XIX. Amb la intervenció duta a terme es pretenia clarificar l’estructura física de l’edificació existent, i per tant havia de ser una intervenció valenta i radical, però alhora respectuosa amb el caràcter de l’edifici i fidel al seu esperit originari d’austeritat, simplificat i racionalitat, propi dels convents de les ordes mendicants. També es volia relligar d’una manera lògica natural la construcció existent amb la nova d’acord amb una proposta global: calia repensar tot el conjunt de Sant Domènec a partir de les seves virtuts més genuïnes. Aquesta voluntat d’integrar “el vell i el nou” ens va portar a acceptar, en la concepció del projecte, les limitacions d’uns sistemes constructius i d’uns materials tradicionals cosa que ens permetia superposar l’obra nova a l’existent sobre la base d’una certa homogeneïtat constructiva i de materials de les fàbriques antigues i modernes. I també perquè això ens permetria fer-ho sense necessitat d’aïllar els elements preexistents o d’integrar-nos-hi d’una manera mimètica. Volíem que les noves estructures construïdes amb rajol ceràmic fossin homogènies amb les estructures de pedra preexistents, però que mantinguessin una identitat molt precisa de la contemporaneïtat de la intervenció. La construcció es va dur a terme en fases successives a partir de la proposta i els criteris inicials. L’edifici de despatxos, fet del 1992 al 1995, de nova planta, va ser construït sobre les restes de l’antiga sagristia i segueix la seva traça. I la Biblioteca del Campus del Barri Vell, construïda del 1992 al 1997, es va fer remodelant la planta baixa de l’antic convent.

  10. Premio FAD

    Finalista. Categoría: Edificios de nueva planta de uso privado

    Premio FAD

    Viviendas Llevant-Sud

    Bosch, Tarrús, Vives Arquitectes, Jordi Bosch Genover, Joan Tarrús Galter, Santiago Vives i Sanfeliu

  11. Alberg de Joventut de Girona

    Bosch, Tarrús, Vives Arquitectes, Jordi Bosch Genover, Joan Tarrús Galter, Santiago Vives i Sanfeliu

    Alberg de Joventut de Girona

    Des de la plaça del Vi fins a la plaça de Sant Feliu, una llarga actuació municipal eixampla l’espai per a vianants, implanta serveis urbans, paviments i llums de qualitat i dota l’antic camí reial d’una textura estudiada. El carrer dels Ciutadans fou l’eix de moda entre cavallers i burgesos ja al s. xiv , com un eixample —d’antuvi extramurs, 1160— que abastà els alous privats i les concessions del rei a l’areny fluvial. Aquesta ciutat nova, baixa i plena d’activitat mercantil i artesana, contrapesa la Força Vella, curial i jueva, i acull la casa dels jurats (1391-1430), un poder ja efectiu al marge del Bisbat. Originalment era de trama molt menor que les illes actuals i intensament porticada. Enumerem-hi els casals més destacables: Margarit, restes (núm. 22); Desbac Cartellà (núm. 16), avui aparcament; Delàs (núm. 14), ref. s. xix; Manresa (núm. 12), ref. J.M. de Ribot, 1975- 77; i Berenguer (núm. 11), avui oficines. Al carrer de la Cort Reial, que hi dóna continuïtat i molt reedificat al llarg dels segles, hi trobem les voltes d’en Rosés, d’encuny medieval, amb la casa del veguer (núm. 11), potser del 1342, i una altra del s. xv (núm. 5); la casa Lagrifa (núm. 15), gòtica, que absorbeix (1658) un antic carrer; i la casa del núm. 14, en la qual es llegeix un antic pati. L’alberg de joves fou inserit volgudament al cor de la ciutat vella per la nova Administració, amb una endreçada reforma de tres casals dels s. xv-xvi que —amb autonomia de les ordenances rutinàries— hi buida una lluerna central i dota les façanes d’un nou significat, robust i vagament noucentista.

  12. Viviendas Villa Olímpica

    Bosch, Tarrús, Vives Arquitectes, Jordi Bosch Genover, Joan Tarrús Galter, Santiago Vives i Sanfeliu

    Viviendas Villa Olímpica

    Els dos edificis defineixen un mateix front urbà a l’avinguda Nova Icària de Barcelona. La façana ressegueix les alineacions dels carrers i es projecta com una suma d’unitats formalment iguals i unides entre si pels cossos de les escales, subratllant d’aquesta manera el ritme vertical de la composició. A banda i banda del carrer d’Àvila –i per reforçar la idea de front unitari -els edificis s’acosten al màxim deixant uns porxos en planta baixa que permeten el pas cap a l’interior de la illa. En aquest interior les façanes estan definides per unes grans galeries que filtren i relacionen els habitatges amb els jardins. Ateses les particulars condicions urbanes de la confluència entre l’avinguda Icària i l’avinguda del Bogatell, l’edifici rep en aquest punt un tractament singular. L’adaptabilitat de la planta a les diverses necessitats dels usuaris ve donada per la disposició ordenada i regular de pilars i les obertures; la utilització del cartró guix en les divisions interiors; i l’existència d’una circulació alternativa a través de la galeria exterior. El fet que els serveis i les cuines estiguin concentrats i que els dormitoris es trobin alineats dóna una clara flexibilitat als usos de l’habitatge.

  13. Edifici de Despatxos de la Facultat de Lletres UdG

    Bosch, Tarrús, Vives Arquitectes, Jordi Bosch Genover, Joan Tarrús Galter, Santiago Vives i Sanfeliu

    Edifici de Despatxos de la Facultat de Lletres UdG

    Per al programa de nova facultat, i seguint el procés disciplinari de reagregació de cossos desapareguts o enrunats de la tipologia conventual, la nova peça es disposa tangent al claustre major i al lloc de l’antiga sagristia. Ja aïllat de la muralla, el conjunt adquireix així una confirmació de l’envoltant, amb una arquitectura funcional que fa dels seus contraforts explícits l’argument principal de projecte i el mecanisme de relació amb les fàbriques antigues.

Archivo

  • Perspectiva de la Facultat de Traducció i Interpretació de la UAB.

    Dibujo

    Perspectiva de la Facultat de Traducció i Interpretació de la UAB.

    Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de la Facultat de Traducció i Interpretació de la UAB.

    Dibujo

    Perspectiva de la Facultat de Traducció i Interpretació de la UAB.

    Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de la Facultat de Traducció i Interpretació de la UAB.

    Dibujo

    Perspectiva de la Facultat de Traducció i Interpretació de la UAB.

    Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'interior de l'Escola La Farigola del Clot.

    Dibujo

    Perspectiva de l'interior de l'Escola La Farigola del Clot.

    Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'exterior de l'Escola La Farigola del Clot.

    Dibujo

    Perspectiva de l'exterior de l'Escola La Farigola del Clot.

    Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'accés de l'Escola La Farigola del Clot.

    Dibujo

    Perspectiva de l'accés de l'Escola La Farigola del Clot.

    Arxiu Històric del COAC

  • Axonometria de l'exterior de l'Escola La Farigola del Clot.

    Dibujo

    Axonometria de l'exterior de l'Escola La Farigola del Clot.

    Arxiu Històric del COAC

Bibliografía