About
In this first stage, the catalogue focuses on the modern and contemporary architecture designed and built between 1832 –year of construction of the first industrial chimney in Barcelona that we establish as the beginning of modernity– until today.
The project is born to make the architecture more accessible both to professionals and to the citizens through a website that is going to be updated and extended. Contemporary works of greater general interest will be incorporated, always with a necessary historical perspective, while gradually adding works from our past, with the ambitious objective of understanding a greater documented period.
The collection feeds from multiple sources, mainly from the generosity of architectural and photographic studios, as well as the large amount of excellent historical and reference editorial projects, such as architectural guides, magazines, monographs and other publications. It also takes into consideration all the reference sources from the various branches and associated entities with the COAC and other collaborating entities related to the architectural and design fields, in its maximum spectrum.
Special mention should be made of the incorporation of vast documentation from the COAC Historical Archive which, thanks to its documental richness, provides a large amount of valuable –and in some cases unpublished– graphic documentation.
The rigour and criteria for selection of the works has been stablished by a Documental Commission, formed by the COAC’s Culture Spokesperson, the director of the COAC Historical Archive, the directors of the COAC Digital Archive, and professionals and other external experts from all the territorial sections that look after to offer a transversal view of the current and past architectural landscape around the territory.
The determination of this project is to become the largest digital collection about Catalan architecture; a key tool of exemplar information and documentation about architecture, which turns into a local and international referent, for the way to explain and show the architectural heritage of a territory.
About us
Project by: 
Created by: 
Directors:
2019-2024 Aureli Mora i Omar OrnaqueDocumental Commission:
2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar OrnaqueExternal Collaborators:
2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús QuinteroWith the support of:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaCollaborating Entities:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Arxiu Mas
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
Suggestion box
Request the image
We kindly invite you to help us improve the dissemination of Catalan architecture through this space. Here you can propose works and provide or amend information on authors, photographers and their work, along with adding comments. The Documentary Commission will analyze all data. Please do only fill in the fields you deem necessary to add or amend the information.
The Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya is one of the most important documentation centers in Europe, which houses the professional collections of more than 180 architects whose work is fundamental to understanding the history of Catalan architecture. By filling this form, you can request digital copies of the documents for which the Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya manages the exploitation of the author's rights, as well as those in the public domain. Once the application has been made, the Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya will send you an approximate budget, which varies in terms of each use and purpose.
close
close
Memory
Arquitecta. Titulada per l’ ETSAB el 1979, fundà estudi amb Enric Miralles l’any 1982 on van desenvolupar obres com el cementiri d’Igualada, premi FAD 1991, l’Escola la Llauna (1986) o les instal·lacions de Tir Olímpic (1991). Al 1991 va obrir el seu estudi d’arquitectura abordant projectes tant de reforma urbana, obra pública i mobiliari. Ha realitzat projectes tals com l’Escola Massana (2017), el Campus WU a Viena (2013) o CaixaForum a Saragossa (2014)
Source: Arxiu Històric del COAC
Works (13)
On the Map
Awarded
Cataloged
Disappeared
All works
Constellation
Chronology (18)
-
Pergolas in Major Square
Enric Miralles i Moya, Carme Pinós i Desplat
These roofs are the first step to make the square possible again, to create a new centre defined by its shadows. Now, these roofs attract the eye and are the place to start thinking about the next interventions. The construction mechanism is identical to its drawing: a main beam in successive contractions forms the surface on which to support each of the roofs. A pillar is the support of two of these. Finding a line inside, following it as if it were a path... then, the most elementary geometry is formed, the one that follows someone's impulses. We find inside what we call a project. -
La Llauna Secondary School
Enric Miralles i Moya, Carme Pinós i Desplat
L’institut La Llauna és un projecte d’Enric Miralles i Carme Pinós de rehabilitació i adequació d’una fàbrica de principis del segle XX —La Fàbrica Gottardo de Andreis Metalgraf Española, coneguda popularment com “La Llauna”— per a convertir-se en un Institut d'Educació Secundària a Badalona. Una de les estratègies més destacables del projecte és el seu posicionament respecte a la preexistència. Es fa un esventrament a l’edifici en certs punts clau per millorar-ne la qualitat dels espais i la relació entre ells, així com per destacar la intervenció dins l’edifici original. En altres punts, però, el construït queda simplement despullat o fa de base per l’addició de nous volums que generen nous espais. El resultat és una intervenció que respecta la preexistència resignificant-la i fent-la partícip del nou funcionament de l’edifici. L’accés, situat al carrer Sagunt, és un dels exemples de l’estratègia explicada. Aquest es configura a través d’una gran porta corredissa metàl·lica que dibuixa una corba a terra amb la seva obertura. Aquesta s’encaixa en una franja vertical en façana formada per obertures en les plantes superiors, buidant la façana original i destacant l’entrada al nou institut a través d’aquest nou encaix. L’accés dona pas a una gran planta baixa lliure, que es dissenya com l’espai ampli que li manca al carrer per on s’accedeix a l’institut, deixant-hi únicament l’estructura original de la fàbrica i arraconant a tota una banda els serveis imprescindibles com la consergeria o la secretaria. Aquest disseny de la planta baixa com a nou espai públic, es veu reforçat per la col·locació d’elements típicament urbans com fanals o aparcaments per a bicicletes. A través de la planta baixa es pot accedir al nucli d’escales; per la banda on queden els serveis com la consergeria, directament a través d’unes escales, i per la banda d’aquest nou espai lliure, a través de tres grans rampes que complementen l’experiència desitjada en aquest gran espai i s’aturen a l’alçada de les bigues de gelosia que aguantaven el forjat. A partir d’aquest punt, unes escales continuen l’accés fins al hall situat en la planta primera dissenyat com punt de reunió entre les aules, situades en la primera i segona planta. El hall es presenta com un espai ampli a doble alçada gràcies al buidatge dels forjats, que permet establir relacions visuals amb els pisos superiors i inferiors, esdevenint un balcó sobre l’entrada. Els materials utilitzats en la intervenció en són principalment tres: bloc de formigó, ferro i fusta; essent els dos primers materials ja presents en l’edifici original i deixant la fusta com a element que aporta calidesa i domesticitat als espais, i que trenca més amb l’estètica típicament fabril. Així, els blocs de formigó s’utilitzen principalment en els nous tancaments interiors, mentre que el ferro s’empra per a l’estructura dels elements més lleugers i recolzats en l’estructura original com les escales o el dispositiu d’entrada. La fusta complementa en moltes ocasions l’estructura metàl·lica configurant els graons, les baranes o inclús el paviment, i també s’utilitza per elements com els bancs. -
FAD Award
Award-Winner / Winner. Category: Interior DesignLa Llauna Secondary SchoolThe New Igualada Cemetery
Enric Miralles i Moya, Carme Pinós i Desplat
El cementiri és concebut com un parc, com “la casa dels vius”, un lloc on gaudir del sol i la tranquil·litat qualsevol dia de la setmana. La configuració del parc aprofita un promontori del terreny per fer-hi un trau longitudinal i crear un recorregut de baixada en ziga-zaga, fins a arribar a un rierol situat uns metres més avall. El projecte complet preveia els tres braços de la ziga-zaga, si bé en la primera fase només se n’ha construït un i s’insinua el començament del segon. Els nínxols es disposen a banda i banda del recorregut formant terrasses intermèdies. Uns passos transversals faciliten l’accés a les terrasses laterals, generant un moviment d’ascensió i de descens carregat de connotacions al·legòriques. La construcció dels grups de nínxols es fa sempre amb peces prefabricades de formigó, com també els revestiments dels murs de contenció. El resultat és que els morts es troben sempre sota terra, i els visitants del parc baixen fins al nivell inferior fins a situar-se al mateix nivell dels morts. La capella se situa a l’entrada del recorregut, induint a un ritual que comença amb el funeral i baixa fins a cada nínxol. Enric Miralles és enterrat en un dels panteons que voregen la plaça que marca el gir entre el primer braç i el segon.Premi Ciutat de Barcelona
Award-Winner / Winner. Category: Architecture and UrbanismArchery RangeFAD Award
Award-Winner / Winner (ex aequo). Category: Buildings of new plant for public useThe New Igualada CemeteryArchery Range
Enric Miralles i Moya, Carme Pinós i Desplat
The archery facilities are, in fact, the training facilities of this sport built for the 1992 Olympic Games. The competition facilities were on the other side of Granja Vella Street, originally built by the same architects but currently gone. The surviving building is one of the clearest tributes to Park Güell ever built. Like the park, it is configured from the retaining walls that support and limit the upper pedestrian walkway. These retaining walls bend and work organically based on the athletes’ movements as they train. The building consists of covering one of this wall’s folds with a folded roof, an extension of the upper landscape. Mechanical ceramics, together with concrete and cement, form the unique material of the whole intervention. The structures look unstable, crooked, or twisted, depending on the pushing force of the lands they contain. A system of porches covers much of the retaining wall that forms the building, extends it externally, blurs its limits and protects the dry stone that forms them. The roofs have an approximate modulus of the wall’s height and are made up of a series of concrete slabs that slide together with a series of lower gutters that collect and conduct water towards some practiced puddles in the pavement. The interior of the building is paved with curved and exposed ceramic walls that form the dressing rooms and leave the common areas against the back wall. It forms a “landscape that looks at itself”, said Enric Miralles, which is illuminated zenithally through the cracks in the roof and leaving spaces of great beauty, although a little degraded today. The vegetation has been growing from the time when the construction was built until the present day, and it confuses the buildings with a renaturalised environment that introduces additional complexity to the complex.Hostalets de Balenyà Civic Centre
Enric Miralles i Moya, Carme Pinós i Desplat
El programa requeria incloure les dependències pròpies d’un centre cívic en un solar de la perifèria dels Hostalets de Balenyà. Miralles i Pinós conceben un edifici que dóna l’esquena al poble i creen una façana transparent que genera un espai públic propi, a l’altra banda del carrer. Les dependències més petites del programa (tallers, aules, despatxos) es col·loquen penjades a les plantes superiors, formades per un sistema de bigues de gelosia que s’obren en ventall i que tenen l’alçària d’una planta. Aquest ventall determina el jardí interior i el gran buit que queda a sota, que és una sala d’actes per a 300 persones. El programa és interpretat de forma jeràrquica i en combinació amb la lectura del lloc, de manera que l’edifici podria allotjar programes amb un repartiment semblant. Les escales d’accés a les golfes abracen l’edifici per totes dues bandes, una per l’interior i l’altra per l’exterior.La Mina Social Centre
Enric Miralles i Moya, Carme Pinós i Desplat
It is an attempt at a construction on a grand scale. These rooves that here are floors and balconies, might be rooves of a garden: it is a construction that makes the necessity of thinking of the the building envelope disappear... The upper surface of concrete solves the problem of the acoustic deficiencies and the room and gives a new dimension to this place to achieve a scenic space where the positions of the actor and public are interchangeable. The balconies are possible places of representation, but also walking arcades. In between the pillars looks like the best place to position the panels of the exhibitions. One should visit this place like the annexe of a local park and for this reason the calligraphy goes out to the exterior.Garau-Agustí House
Enric Miralles i Moya, Carme Pinós i Desplat
This house is mainly a wall, shaped by the movements of the furniture which tries to find its correct position into the room. The interior of a room! The delicate movements of the furniture then enter the garden which forms a continuity with the interior of the house. The back of the house runs on the limit of the urbanistic permission of the piece of land. This limit is the edge used to support the geometry of the house, which finds its place into the strict limitations of the soil. The real façade of the house is in the back, where an important piece of garden grows beneath the perimetral walls of the house and of the garden.FAD Award
Finalist. Category: Interior DesignLa Mina Social CentreFAD Award
Finalist. Category: ArchitectureHostalets de Balenyà Civic CentreLa Serra Secondary School
L’escola es troba en uns terrenys agrícoles, amb arbres fruiters i petites construccions amb cobertes a dos vessants. Aquests elements suggereixen el concepte de repetició d’elements com a generador de la composició, a més de la voluntat de concentrar l’edificació i ocupar poca superfície de terreny. L’edifici planteja un joc de cobertes inclinades de diferents alçàries, amb tres plantes al llarg de l’eix central i una planta a les crugies perimetrals, la qual cosa crea el ritme repetitiu desitjat. L’escola s’organitza en tres cossos que formen una Y: en un braç hi ha el gimnàs i les activitats esportives; el segon braç és destinat a les aules, mentre que el tercer acull l’entrada i l’aparcament. Les aules s’agrupen entorn de patis per tal d’augmentar la compacitat de l’edifici. Aquests patis funcionen com espais intermedis entre l’interior i l’exterior. Les aules i els laboratoris estan orientats a l’est. Només les àrees de servei i les oficines administratives reben el sol de la tarda. El gran eix central, il·luminat des de dalt, connecta i relaciona tot el programa. És un espai obert i unitari, que proporciona un lloc de referència per als estudiants dins la totalitat de l’edifici.Lluís Vives Primary School
The general approach of the project responds to two of the site’s characteristics: the intermittent noise of the train and a too close exposure to the houses that surround it. The L-shaped building is located away from the houses and parallel to the railway, so that it encloses the plot and creates a courtyard facing south. This makes it possible to protect the play area from the noise of the train and from the views of the houses. The ground floor of one of the wings is intended for common spaces. The smallest ones are placed on the ground floor of the other wing, which have their own outdoor space and their classrooms on the upper floor, facing the inside of the plot and turning their backs on the train track.Rear Façade of La Boqueria Market
The expansion of the Boqueria responds to the need to create a new market façade in the place that until now occupied the loading and unloading area for goods and waste, moved to the basement of the car park. To give continuity to the existing roofs without competing with them, we choose to change the scale by creating lower roofs and closer to what is considered an open market of public space. We decide to change the rhythm of the existing porticos -which currently give us a symmetrical image focused on the office tower- for a freer roof structure that provides it with a more vital nature and allows its integration with the trees and the circulations of the square.Audiovisual
-
1:31:49
Conferencia de Carme Pinós
-
1:40:18
Carme Pinós - Escenarios para la vida - 15/04/2021
Bibliography (78)
Societies
