Intro

Sobre el proyecto

En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.

El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.

El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.

Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.

El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.

La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directores del Archivo Digital del COAC

credits

Quiénes somos

Colegio de Arquitectos de Cataluña:

Àrea de Cultura

Directores:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comisión Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Colaboradores Externos:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entidades Colaboradoras:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Diseño y Programación:

Nubilum Edittio

En Imágenes

  • Carme Pinós i Desplat

Memoria

Arquitecta. Titulada per l’ ETSAB el 1979, fundà estudi amb Enric Miralles l’any 1982 on van desenvolupar obres com el cementiri d’Igualada, premi FAD 1991, l’Escola la Llauna (1986) o les instal·lacions de Tir Olímpic (1991). Al 1991 va obrir el seu estudi d’arquitectura abordant projectes tant de reforma urbana, obra pública i mobiliari. Ha realitzat projectes tals com l’Escola Massana (2017), el Campus WU a Viena (2013) o CaixaForum a Saragossa (2014)

Fuente: Arxiu Històric del COAC

Obras

Sobre el Mapa

Constelación

Cronología

  1. Instituto La Llauna

    Enric Miralles i Moya, Carme Pinós i Desplat

    Instituto La Llauna

  2. Pérgolas de la Plaza Major

    Enric Miralles i Moya, Carme Pinós i Desplat

    Pérgolas de la Plaza Major

    Aquestes Cobertes són el primer pas per tornar a fer possible la plaça., Per desplaçar un nou centre definit per les seves ombres. Ara aquestes cobertes atreuen la mirada i són el lloc on començar a pensar les següents intervencions. El mecanisme de construcció és idèntic al seu dibuix sobre el paper: un jàssera en successives contraccions forma la superfície on recolzar cadascun dels sostres. Un pilar és el suport de dos d'aquests. Trobar a l'interior d'un traç ... recórrer-lo com un camí.. i es forma aquella geometria més elemental, la que segueix als impulsos d'algú. Trobar en el seu interior allò que anomenem projecte.
  3. Cementerio Nuevo de Igualada

    Enric Miralles i Moya, Carme Pinós i Desplat

    Cementerio Nuevo de Igualada

    El cementiri és concebut com un parc, com “la casa dels vius”, un lloc on gaudir del sol i la tranquil·litat qualsevol dia de la setmana. La configuració del parc aprofita un promontori del terreny per fer-hi un trau longitudinal i crear un recorregut de baixada en ziga-zaga, fins a arribar a un rierol situat uns metres més avall. El projecte complet preveia els tres braços de la ziga-zaga, si bé en la primera fase només se n’ha construït un i s’insinua el començament del segon. Els nínxols es disposen a banda i banda del recorregut formant terrasses intermèdies. Uns passos transversals faciliten l’accés a les terrasses laterals, generant un moviment d’ascensió i de descens carregat de connotacions al·legòriques. La construcció dels grups de nínxols es fa sempre amb peces prefabricades de formigó, com també els revestiments dels murs de contenció. El resultat és que els morts es troben sempre sota terra, i els visitants del parc baixen fins al nivell inferior fins a situar-se al mateix nivell dels morts. La capella se situa a l’entrada del recorregut, induint a un ritual que comença amb el funeral i baixa fins a cada nínxol. Enric Miralles és enterrat en un dels panteons que voregen la plaça que marca el gir entre el primer braç i el segon.
  4. Centro Cívico de Hostalets de Balenyà

    Enric Miralles i Moya, Carme Pinós i Desplat

    Centro Cívico de Hostalets de Balenyà

    El programa requeria incloure les dependències pròpies d’un centre cívic en un solar de la perifèria dels Hostalets de Balenyà. Miralles i Pinós conceben un edifici que dóna l’esquena al poble i creen una façana transparent que genera un espai públic propi, a l’altra banda del carrer. Les dependències més petites del programa (tallers, aules, despatxos) es col·loquen penjades a les plantes superiors, formades per un sistema de bigues de gelosia que s’obren en ventall i que tenen l’alçària d’una planta. Aquest ventall determina el jardí interior i el gran buit que queda a sota, que és una sala d’actes per a 300 persones. El programa és interpretat de forma jeràrquica i en combinació amb la lectura del lloc, de manera que l’edifici podria allotjar programes amb un repartiment semblant. Les escales d’accés a les golfes abracen l’edifici per totes dues bandes, una per l’interior i l’altra per l’exterior.
  5. Premio FAD

    Galardonado / Premiado. Categoría: Interiorismo

    Premio FAD

    Instituto La Llauna

    Enric Miralles i Moya, Carme Pinós i Desplat

  6. Centro Social de la Mina

    Enric Miralles i Moya, Carme Pinós i Desplat

    Centro Social de la Mina

    It is an attempt at a construction on a grand scale. These rooves that here are floors and balconies, might be rooves of a garden: it is a construction that makes the necessity of thinking of the the building envelope disappear... The upper surface of concrete solves the problem of the acoustic deficiencies and the room and gives a new dimension to this place to achieve a scenic space where the positions of the actor and public are interchangeable. The balconies are possible places of representation, but also walking arcades. In between the pillars looks like the best place to position the panels of the exhibitions. One should visit this place like the annexe of a local park and for this reason the calligraphy goes out to the exterior.
  7. Casa Garau-Agustí

    Enric Miralles i Moya, Carme Pinós i Desplat

    Casa Garau-Agustí

    This house is mainly a wall, shaped by the movements of the furniture which tries to find its correct position into the room. The interior of a room! The delicate movements of the furniture then enter the garden which forms a continuity with the interior of the house. The back of the house runs on the limit of the urbanistic permission of the piece of land. This limit is the edge used to support the geometry of the house, which finds its place into the strict limitations of the soil. The real facade of the house is in the back, where an important piece of garden grows beneath the perimetral walls of the house and of the garden.
  8. Instalaciones de Tiro con Arco

    Enric Miralles i Moya, Carme Pinós i Desplat

    Instalaciones de Tiro con Arco

    Les instal·lacions de tir amb arc són, en realitat, les dependències d’entrenament d’aquest esport bastides per als Jocs Olímpics de 1992. A l’altre costat del carrer de la Granja Vella hi havia les instal·lacions de competició, dels mateixos arquitectes, desgraciadament desaparegudes. L’edifici supervivent és un dels homenatges més clars al Parc Güell mai construïts. Es configura, com el parc, a partir dels murs de contenció que suporten i limiten el passeig de vianants superior. Aquests murs de contenció es dobleguen i treballen orgànicament en funció dels moviments dels atletes quan entrenen. L’edifici consisteix en el cobriment d’un plec d’aquest mur amb una coberta plegada, prolongació del paisatge superior. La ceràmica mecànica forma, juntament amb el formigó i el ciment, el material únic de tota la intervenció. Les estructures semblen inestables, tortes, retorçades en funció de l’esforç d’empenta de les terres que contenen. Un sistema de porxos cobreix bona part del mur de contenció que forma l’edifici, el prolonga exteriorment, en desdibuixa els límits i protegeix la pedra vista en sec que els forma. Les cobertes tenen el mòdul aproximat de l’alçada del mur i estan formades per una sèrie de làmines de formigó que llisquen entre si amb una sèrie de canalons més baixos que recullen i condueixen l’aigua cap a uns bassals practicats al paviment. L’interior de l’edifici està resolt amb parets corbes de ceràmica vista que formen els vestidors i que deixen els espais comuns contra la paret posterior. Configura un “paisatge que es mira a si mateix”, en paraules d’Enric Miralles, il·luminat zenitalment a través de les escletxes de la coberta i deixant uns espais de gran bellesa, una mica degradats actualment. La vegetació ha anat creixent des del moment de la construcció fins a l’actualitat i confon els edificis amb un entorn renaturalitzat que introdueix un punt de complexitat addicional al conjunt.
  9. Premio FAD

    Galardonado / Premiado (ex aequo). Categoría: Edificios de nueva planta de uso público

    Premio FAD

    Cementerio Nuevo de Igualada

    Enric Miralles i Moya, Carme Pinós i Desplat

  10. Premio FAD

    Finalista. Categoría: Interiorismo

    Premio FAD

    Centro Social de la Mina

    Enric Miralles i Moya, Carme Pinós i Desplat

  11. Premio FAD

    Finalista. Categoría: Arquitectura

    Premio FAD

    Centro Cívico de Hostalets de Balenyà

    Enric Miralles i Moya, Carme Pinós i Desplat

  12. Premio Nacional de Arquitectura

    Galardonado / Premiado. Categoría: Arquitectura

  13. Instituto La Serra

    Carme Pinós i Desplat

    Instituto La Serra

    L’escola es troba en uns terrenys agrícoles, amb arbres fruiters i petites construccions amb cobertes a dos vessants. Aquests elements suggereixen el concepte de repetició d’elements com a generador de la composició, a més de la voluntat de concentrar l’edificació i ocupar poca superfície de terreny. L’edifici planteja un joc de cobertes inclinades de diferents alçàries, amb tres plantes al llarg de l’eix central i una planta a les crugies perimetrals, la qual cosa crea el ritme repetitiu desitjat. L’escola s’organitza en tres cossos que formen una Y: en un braç hi ha el gimnàs i les activitats esportives; el segon braç és destinat a les aules, mentre que el tercer acull l’entrada i l’aparcament. Les aules s’agrupen entorn de patis per tal d’augmentar la compacitat de l’edifici. Aquests patis funcionen com espais intermedis entre l’interior i l’exterior. Les aules i els laboratoris estan orientats a l’est. Només les àrees de servei i les oficines administratives reben el sol de la tarda. El gran eix central, il·luminat des de dalt, connecta i relaciona tot el programa. És un espai obert i unitari, que proporciona un lloc de referència per als estudiants dins la totalitat de l’edifici.
  14. Escuela Lluís Vives

    Carme Pinós i Desplat

    Escuela Lluís Vives

    El plantejament general del projecte dóna resposta a dues característiques del solar: el soroll intermitent del tren i l’exposició massa propera als habitatges que l’envolten. L’edifici, en forma de L, queda situat lluny dels habitatges i paral·lel a la via del tren, de manera que tanca la parcel·la i crea un pati orientat al sud. Això permet protegir la zona de jocs del soroll del tren i de les vistes dels habitatges. La planta baixa d’una de les ales està destinada als espais comuns. A la planta baixa de l’altra ala s’hi col·loquen els més petits, que disposen d’un espai exterior propi i tenen les aules al pis superior, mirant a l’interior de la parcel·la i donant l’esquena a la via del tren.
  15. Fachada Posterior del Mercado de la Boqueria

    Carme Pinós i Desplat

    Fachada Posterior del Mercado de la Boqueria

    L’ampliació de la Boquería respon a la necessitat de crear una nova façana del mercat en el lloc que fins ara ocupava la zona de càrrega i descàrrega de les mercaderies i els residus, desplaçats al soterrani del pàrking. Per donar continuïtat a les cobertes existents sense competir amb elles, optem per canviar d’escala creant unes cobertes mes baixes i properes a lo que es considera un mercat obert d’espai públic. Decidim canviar el ritme dels pòrtics existents, que a l'actualitat ens donen una imatge simètrica focalitzada a la torre d'oficines, per una estructura de cobertes més lliure que dóna un caràcter més vital i permet la seva integració amb l'arbrat i les circulacions de la plaça.
  16. Escuela Massana

    Estudio Carme Pinós, Carme Pinós i Desplat

    Escuela Massana

  17. Crematorio de Igualada

    Estudio Carme Pinós, Carme Pinós i Desplat

    Crematorio de Igualada

Bibliografía

Sociedades