The University of Barcelona is one of the first buildings to be arranged in the plot designed by Cerdà. Its genesis, however, is older, because Rogent designed several projects for the University in different locations inside the old town that had to return from Cervera to Barcelona after Philip V took it from the city in retaliation for the events of 1714. The final configuration leaves a 130-metre façade on the Gran Via, asymmetrical with respect to Universitat Square, in the middle of two blocks of the Eixample (with a 220-metre front) that it does not fill. The building follows the tradition of the great European universities: two courtyards, one for Science and the one for Humanities, which are completely symmetrical and are separated by a central body with a very powerful marble staircase leading to a beautiful auditorium located above the lobby. The urbanisation of the area, which makes the building adapt to the Cerdà plot, was carried out in the 1930s by architects linked to the GATCPAC. On the short sides, facing Aribau and Balmes streets, there are a series of buildings that prevent the full view of the side façades. The building is built in neo-Romanesque style, with a sober, powerful, severe stone façade, built with beautifully preserved ashlars. The interior spaces are of great beauty and the cloisters still retain their original life and still house several schools linked to the current University of Barcelona. Visiting the building means seeing it through the eyes of today's students who, thanks to its flexibility, can continue to use it with the same freshness of the first day. The sequence of spaces formed by the access lobby, made of worked and exposed stone, and some interesting enough vaults that support the Auditorium and the staircase to access it, is particularly recommended. A visit to either of the two cloisters is also recommended.

La promoció i construcció del passatge i dels edificis que el conformen es deu als banquers Arnús i Codina, que l'any 1852 havien fundat en aquest indret la banca Arnús. Encara que no es coneix el projecte original de la construcció del conjunt, format per tres solars irregulars al voltant del passatge, l'arxiu Elies Rogent permet atribuir-ne l'autoria el 1864 a aquest arquitecte qui, el 1880, es feu càrrec de l'ampliació, millor documentada, d'un dels edificis. El conjunt constitueix una excel·lent mostra d'aquest tipus d'operacions urbanístiques que, a la segona meitat del segle XIX i contemporàniament a l'edificació de l'Eixample, foren dutes a terme per tal d'aprofitar millor l'espai interior de grans parcel·les. Un exemple de construcció contemporània molt similar és el conegut Passatge del Crèdit al carrer Ferran. L'estat actual de conservació és bastant precari, i han desaparegut la claraboia que cobria el passatge, el rellotge que des d'un principi li donà nom, -obra de Billeter- i que assenyalava els dies del mes, les fases de la lluna i l'hora a diferents ciutats del món. El passatge del Rellotge es localitza dins l'illa de cases delimitada pels carrers Obradors, carrer d'en Rull, Escudellers i dels Còdols, tot obrint-se a aquestes dos últimes vies amb el número 38-40 i 2-8, respectivament. L'entrada queda assenyalada en ambdues vies amb un gran arc de mig punt que les monumentalitza. Es tracta de dues portades de pedra amb carreus i dovelles de pedra que configuren un arc que imposta sobre d'una llinda recta on hi ha el rètol de "PASAJE DEL RELOJ". Aquest arc queda cobert amb una reixa molt ornamentada que es complementa amb la que tanca l'entrada al passatge. Les dues entrades queden cobertes per un sostre pla de fusta decorat amb motllures i florons de fusta, actualment tot pintant en blanc. El passatge té forma de "T" de costats desiguals, un amb sortida a Escudellers, un altre a Còdols i el tercer, més curt, sense sortida. Com ja es comentava anteriorment, el Passatge del Crèdit comunica i dona accés a un conjunt d'edificis que es distribueixen longitudinalment a sengles costats d'aquest pas. Els edificis que l'envolten -una part dels quals era destinada originàriament la seu de la banca Arnús- tenen un senzill disseny unitari, amb pisos separats per motllures. Es tracta d'unes construccions amb sis nivells d'alçat, tot disposant de planta baixa, entresol i quatre pisos més. La planta baixa queda destinada majoritàriament a espai comercial, tot i que algunes de les entrades als habitatges també s'hi localitzen en aquest passatge. Algunes de les obertures de la planta baixa han estat modificades i convertides en finestres. Aquest pis es separa del nivell d'entresol a través d'una motllura esculpida amb una sanefa geomètrica d'inspiració grega i rematada per una petita cornisa. Les obertures d'aquest pis són balcons ampitats amb barana de ferro, algunes de les quals queden flanquejades per plafons pictòrics que reprodueixen un marc groc que emmarca un espai blanc. Pel que fa a la resta de nivells, les obertures es configuren com balcons en voladís amb llosana de pedra i barana de ferro. Aquesta llosana redueix la seva amplada cap als pisos superiors i desapareix al darrer nivell, tot convertint-se en un balcó ampitat com el que hi ha a l'entresol. Tot i la manca d'una decoració específica en les obertures, a cota de la llosana del balcó es desenvolupa un motllura que es repeteix en tots els nivells i els delimita visualment. Cal destacar que les finestres del primer pis presenten una major alçària, ja que com al cas de les llosanes del balcó- van reduint-se cap als nivells superiors. Finalment, l'edifici es remata amb una cornisa i un terrat pla transitable. S'ha de destacar també les cantonades arrodonides dels edificis a les quals es manté la motllura dels diversos nivells i, en el cas de la planta d'entresol, els plafons pictòrics.

The Ciutadella Park extends over the remains of the old fort that was built in the 18th century to control Barcelona militarily, together with the Montjuïc Castle, and to be able to subject the city to crossfire if it revolted again. Once the space around the city had been cleared and the Cerdà plan had begun its works, the military imposed the condition that the land should be turned into a park for the fort’s demolition. This is submitted to a competition, which is won by Josep Fontserè thanks to his ability to hand over the land against the remains of the Ribera district, demolished precisely to build the fort, and against the growing city organised by Cerdà. Against the Ribera district, Fontserè organises an urbanization which depends on the Passeig del Born and the current Passeig Picasso, both parallel, culminating in the Born market. Against the Eixample, Fontserè has what will become the Passeig de Sant Joan. The project suffers from two major setbacks: the first one happens when Fontserè is forced to preserve part of the Ciutadella buildings (such as the one that currently houses Parliament of Catalonia) and to have a water tank that ends up being turned into a monumental waterfall. Fontserè does the project with the collaboration of Antoni Gaudí, then still a student. The second setback is the 1898 Exhibition, which delays its development. This is carried out episodically over the following decades, never completed on the southern slope where Mayor Porcioles will end up building the Zoo that prevents the connection with Poblenou. Today, all the romantic-inspired gardens, preserved by existing buildings and those built in the early 20th century, which produce one of the most pleasant walks in the city, are preserved. The monumental waterfall, where Gaudí played a decisive role, is still open to the public and can be visited. The park is guarded by a perimeter fence and the Zoo is still awaiting relocation. When this is done, the park will finally reach its original perimeter.

Els immobles estan situats just al començament del Passatge de la Banca (abans Passatge del Comerç), projectat per l'arquitecte Antoni Rovira i Trias entre 1865 i 1866. Es tractava d'un encàrrec per als propietaris Ignasi Girona Agrafel, Mariano Casi i López i Miquel Martorell i Peña. El nom de l'indret es devia a l'antiga Banca de Crédito y Docks, situada al fons, seu actual del Museu de Cera. Tots els edificis, inclosos aquests, són obra d'Elies Rogent i Amat, que els va construir entre 1869 i 1882. Es tracta de dos edificis idèntics que ocupen, respectivament, els números 1-3 i 2-4 del passatge de la Banca, situant-se a l'inici d'aquest i emmarcant-lo des de la banda de La Rambla, on tenen les façanes principals. Cadascun està format per planta baixa, entresol, pis principal i dos pisos més. Els baixos estan articulats per quatre senzilles obertures que pertanyen a locals comercials, donat que l'entrada a l'edifici es fa per l'accés obert a la façana lateral, situada dins el passatge. L'entresol compta amb balcons amb barana de ferro forjat. En el cas del pis principal, els quatre balcons estan units mitjançant una barana correguda de ferro que descansa sobre una llosana de pedra, la qual és sustentada per un grup de vuit mènsules. Tan sols estan decorats els frontons dels quatre balcons principals, amb un relleu vegetal molt estilitzat. La resta de balcons dels pisos superiors, a part de ser individuals, han perdut tota ornamentació. Un seguit de respiralls precedeixen la cornisa motllurada i recta. El parament és un estucat amb franges encoixinades als baixos, l'entresol i la cantonada; en canvi, a la resta de la façana és llis.