La torre del rellotge s'emplaça al centre de la plaça de la Vila de Gràcia i, amb gairebé 33 metres d'alçada, es configura com la torre pública més alta del districte. Tot i que està construïda majoritàriament amb carreus de pedra, es va emprar maó per a la construcció de les finestres que s'hi obren, les franges verticals que la decoren i els angles de l'estructura. La torre presenta una sòlida base quadrada de pedra, que es remata en cadascuna de les seves cares amb els escuts de la vila de Gràcia, de Barcelona, del Principat de Catalunya i de les armes de la reina Isabel II. Al pany de la base que afronta a l'edifici de l'Ajuntament hi ha una font -emmarcada per un gran arc- que presenta dues canelles esculpides amb forma de cara que expulsen l'aigua per la boca. A la banda superior de la font, emmarcada també per l'arc, es troba una placa commemorativa que recorda l'any de la seva construcció (1864), els danys patits durant la sublevació popular de les quintes de 1870 i la seva restauració de 1882. Sobre de la base quadrada es desenvolupa el cos de la torre pròpiament dit, de planta octogonal tot i que les vuit cares no presenten una mida unitària sinó que les que conformen els angles són més petites i projectades, més aviat, com una mena de xamfrà. És per aquest motiu que les finestres que s'obren a la torre es disposen només a les quatre cares principals que coincideixen amb les del quadrat de la planta baixa. La torre s'organitza en alçat en tres nivells clarament diferenciats, el primer dels quals es desenvolupa directament a sobre del pòdium quadrat i es remata amb una gran cornisa. Aquesta cornisa es troba decorada amb dotze plaques esculpides que representen el zodíac i que constitueixen l'element més emblemàtic de la torre, ja que la converteix en l'única torre civil de la Vila de Gràcia (la resta eren campanars d'església). El següent cos, de més alçària que l'anterior, disposa de dos grups de finestres que es configuren com petites obertures de maó disposat en sardinell i que queden emmarcades per les franges verticals de maó que decoren la torre. Aquestes franges es desenvolupen fins a la cornisa que clou aquest segon cos i es rematen amb una mena d'arcs que recorden els de les construccions del romànic de muntanya. Aquesta cornisa -que separa el segon cos de la torre del coronament- es desenvolupa a manera de voladís corregut, fet que dona origen a un element de circulació que envolta el darrer pis. Aquesta balconada correguda amb barana de ferro, té sentit per la mateixa estructura de la construcció: una torre campanar amb rellotge. Al darrer pis es disposa un rellotge de quatre esferes que permet ser vist des de qualsevol punt de la vila. La maquinària va ser construïda pel rellotger d'origen suís Albert Billeter, autèntic precursor dels rellotges elèctrics a Espanya. Tot rematant l'estructura, es disposa una gran campana obra d'Isidre Pallarès i decorada amb frisos molt treballats, l'escut de Gràcia i relleus de Sant Isidre, la Mare de Déu de Gràcia i el Santíssim Sagrament. A la planta baixa, es localitza una porta que permet accedir a l'interior de la torre, on es localitza una escala en espiral de volta seguida i sense replans que permet arribar a la maquinària del rellotge.

The Ciutadella Park extends over the remains of the old fort that was built in the 18th century to control Barcelona militarily, together with the Montjuïc Castle, and to be able to subject the city to crossfire if it revolted again. Once the space around the city had been cleared and the Cerdà plan had begun its works, the military imposed the condition that the land should be turned into a park for the fort’s demolition. This is submitted to a competition, which is won by Josep Fontserè thanks to his ability to hand over the land against the remains of the Ribera district, demolished precisely to build the fort, and against the growing city organised by Cerdà. Against the Ribera district, Fontserè organises an urbanization which depends on the Passeig del Born and the current Passeig Picasso, both parallel, culminating in the Born market. Against the Eixample, Fontserè has what will become the Passeig de Sant Joan. The project suffers from two major setbacks: the first one happens when Fontserè is forced to preserve part of the Ciutadella buildings (such as the one that currently houses Parliament of Catalonia) and to have a water tank that ends up being turned into a monumental waterfall. Fontserè does the project with the collaboration of Antoni Gaudí, then still a student. The second setback is the 1898 Exhibition, which delays its development. This is carried out episodically over the following decades, never completed on the southern slope where Mayor Porcioles will end up building the Zoo that prevents the connection with Poblenou. Today, all the romantic-inspired gardens, preserved by existing buildings and those built in the early 20th century, which produce one of the most pleasant walks in the city, are preserved. The monumental waterfall, where Gaudí played a decisive role, is still open to the public and can be visited. The park is guarded by a perimeter fence and the Zoo is still awaiting relocation. When this is done, the park will finally reach its original perimeter.