Intro

About

In this first stage, the catalogue focuses on the modern and contemporary architecture designed and built between 1832 –year of construction of the first industrial chimney in Barcelona that we establish as the beginning of modernity– until today.

The project is born to make the architecture more accessible both to professionals and to the citizens through a website that is going to be updated and extended. Contemporary works of greater general interest will be incorporated, always with a necessary historical perspective, while gradually adding works from our past, with the ambitious objective of understanding a greater documented period.

The collection feeds from multiple sources, mainly from the generosity of architectural and photographic studios, as well as the large amount of excellent historical and reference editorial projects, such as architectural guides, magazines, monographs and other publications. It also takes into consideration all the reference sources from the various branches and associated entities with the COAC and other collaborating entities related to the architectural and design fields, in its maximum spectrum.

Special mention should be made of the incorporation of vast documentation from the COAC Historical Archive which, thanks to its documental richness, provides a large amount of valuable –and in some cases unpublished– graphic documentation.

The rigour and criteria for selection of the works has been stablished by a Documental Commission, formed by the COAC’s Culture Spokesperson, the director of the COAC Historical Archive, the directors of the COAC Digital Archive, and professionals and other external experts from all the territorial sections that look after to offer a transversal view of the current and past architectural landscape around the territory.

The determination of this project is to become the largest digital collection about Catalan architecture; a key tool of exemplar information and documentation about architecture, which turns into a local and international referent, for the way to explain and show the architectural heritage of a territory.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors of the COAC Digital Archive

credits

About us

Architects' Association of Catalonia:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Documental Commission:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

External Collaborators:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Collaborating Entities:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Design & Development:

Nubilum Edittio

In Pictures

  • Ignasi de Solà-Morales i Rubió

Works

On the Map

Constellation

Cronology

  1. FAD Award

    Finalist. Category: Interior Design

    FAD Award

    Galeria 42

    Eulàlia Serra, Ignasi de Solà-Morales i Rubió

  2. Residència de les Germanetes dels Pobres de Tarragona

    Ricardo Pérdigo Nárdiz, Agustí Pujol Niubó, Antoni Pujol Niubó, Tomás Rodríguez i Coll, Ignasi de Solà-Morales i Rubió

  3. Galeria 42

    Eulàlia Serra, Ignasi de Solà-Morales i Rubió

  4. Reconstruction of the German Pavilion

    Cristian Cirici i Alomar, Fernando Juan Ramos Galino, Ignasi de Solà-Morales i Rubió

    Reconstruction of the German Pavilion

    “En som conscients d’haver viscut una experiència excepcional. Com a arquitectes ens hem enfrontat a la reconstrucció d’un edifici paradigmàtic de l’arquitectura del segle XX. Partíem del bagatge de formacions i experiències diverses. Ens trobàvem amb la singularitat d’una reconstrucció per a la qual existia una informació abundant sobre allò que anàvem a reconstruïr, però no suficient com per tal d’establir, sense cap ni un dubte, quines característiques havia tingut el mític edifici miesià. La nostra tasca ha estat un projecte. Però un projecte atípic en la mesura en què investigació, decisions crítiques i solucions tècniques han tingut una relació diferent de les habituals als projectes arquitectònics convencionals.”
  5. Rehabilitation of the Pati Llimona and Correu Vell Palaces

    Gustau Gili Galfetti, Francesc Labastida i Azemar, Agustí Obiol i Sánchez, Ignasi de Solà-Morales i Rubió

    Rehabilitation of the Pati Llimona and Correu Vell Palaces

    L'objectiu del projecte és la recuperació conjunta de dos edificis: el Pati LLimona i el Correu Vell com a centre cívic per posar en valor els nous criteris de restauració de la muralla romana en el centre històric de Barcelona. Aquest edifici es troba construït sobre dues torres romanes senceres i una tercera al límit de la Porta Decumana. En el curs de la rehabilitació es recupera un dels portals per vianants i l'arc central de la Porta de Mar. El cos central originari de l'edifici del Palau Marc (S.XII-XIII), està assentat sobre la tramada de la muralla central on s'hi recuperen estucs pintats al fresc a les parets de les sales i l'enteixinat de la sala principal. Aquest palau passarà més tard a la Família Gualbes (S.XIII-XVIII), comerciants d’or, que hi faran diverses ampliacions i transformacions. En l'interès de la recuperació de l'estructura dels carrers medievals també s'inclou el projecte del Palau del Correu Vell (S.XVI), anomenat així a causa del servei que oferia a la ciutat. Es tracta d'una gran casa barcelonina amb pati central descobert, grans finestrals a l'estil del Palau del Lloctinent i escala exterior com les existents al carrer Montcada. La rehabilitació portada a terme dels edificis, carrers, i muralla, té la vocació de ser adaptable a les necessitats canviants de la ciutat.
  6. Jori-Miserachs House

    Ignasi de Solà-Morales i Rubió

    Jori-Miserachs House

    La casa es troba en un terreny de planta rectangular, uniforme i regular, amb un lleuger pendent cap al mar i orientat a l’est. El punt de partida del projecte és una traça lineal que travessa el solar de banda a banda i que determina l’establiment de les traces secundàries. Aquesta llarga recta vidrada esdevé alhora la façana de la sala d’estar i el corredor que porta cap als dormitoris. L’espai obert de la piscina i la terrassa obliga a donar a la sala d’estar una segona façana, que defineix la geometria que tanca la casa per la part posterior. La peculiar forma de la casa, aparentment arbitrària, és el resultat de l’acceptació de la llei de configuració suggerida pel programa funcional. La casa ofereix una imatge opaca des de totes les façanes, i l’únic espai obert que sembla que generi activitat és el racó privat de la terrassa i la piscina.
  7. Reconstruction, Remodelling and Extension of the Gran Teatre del Liceu Opera House

    Dilmé & Fabré Arquitectes, Lluís Dilmé i Romagós, Francesc Xavier Fabré i Carreras, Ignasi de Solà-Morales i Rubió

    Reconstruction, Remodelling and Extension of the Gran Teatre del Liceu Opera House

    El 31 de Gener de 1994 es va declarar l'incendi del teatre, el qual va cremar per complet totes les instal·lacions de l'escenari i la sala. L'endemà, el Plenari del Consorci del GTL, va prendre l'acord de reconstruÏr el teatre en el mateix solar segons les prescripcions del Pla Especial de 1993. La Reconstrucció i Ampliació del Teatre del Liceu, va introduïr com a noció central la tensió entre la "Innovació" i la "Memòria", tenint en compte, com a objectius bàsics, els paràmetres dels teatres d'òpera contemporanis: "Els elements tècnics, la seguretat i comfort, i l'arquitectura". Es va prioritzar la decisió de reconstruïr, tal com era i on era, la sala del públic donat que gaudia d'una fortíssima unitat espaial i amplitud visual, fet reconegut entre les sales d'òpera d'Europa.
  8. Margarida Fontdevila House

    Francisco Javier López del Castillo, Ignasi de Solà-Morales i Rubió

    Margarida Fontdevila House

    La casa satisfà un programa unifamiliar molt senzill en una petita parcel·la vora el mar, en un indret caracteritzat pels antics marges construïts per la plantació de vinyes i la seva destrucció posterior per l’aparició d’una pineda. El referent de la composició són les vistes al mar i la protecció contra la tramuntana. A partir d’un mur estès a la banda nord, la construcció queda determinada per dos murs més que formen ventall i creen uns àmbits de dimensions i alçàries diferents. La primera crugia, més gran i més oberta, acull la sala d’estar, l’escala d’accés a la primera planta i una àmplia terrassa. La segona crugia, més petita i més tancada, acull la cuina i el menjador. La porta d’accés se situa en el punt de trobada de totes dues crugies. A la planta superior es repeteix aquesta simbiosi entre les dimensions i els usos, amb el dormitori principal a la crugia petita i els dormitoris dels fills a la crugia gran.
  9. Restoration of La Massa Theatre

    Lluís Dilmé i Romagós, Francesc Xavier Fabré i Carreras, Ignasi de Solà-Morales i Rubió

    Restoration of La Massa Theatre

Bibliography