Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio

En Imatges

  • Ignasi de Solà-Morales i Rubió

Obres

Sobre el mapa

Constel·lació

Cronologia

  1. Residència de les Germanetes dels Pobres de Tarragona

    Ignasi de Solà-Morales i Rubió, Ricardo Pérdigo Nárdiz, Tomás Rodríguez i Coll, Agustí Pujol Niubó, Antoni Pujol Niubó

  2. Reconstrucció del Pavelló Alemany

    Cristian Cirici i Alomar, Fernando Juan Ramos Galino, Ignasi de Solà-Morales i Rubió

    Reconstrucció del Pavelló Alemany

    “En som conscients d’haver viscut una experiència excepcional. Com a arquitectes ens hem enfrontat a la reconstrucció d’un edifici paradigmàtic de l’arquitectura del segle XX. Partíem del bagatge de formacions i experiències diverses. Ens trobàvem amb la singularitat d’una reconstrucció per a la qual existia una informació abundant sobre allò que anàvem a reconstruïr, però no suficient com per tal d’establir, sense cap ni un dubte, quines característiques havia tingut el mític edifici miesià. La nostra tasca ha estat un projecte. Però un projecte atípic en la mesura en què investigació, decisions crítiques i solucions tècniques han tingut una relació diferent de les habituals als projectes arquitectònics convencionals.”
  3. Rehabilitació dels Palaus Pati Llimona i Correu Vell

    Ignasi de Solà-Morales i Rubió, Francesc Labastida i Azemar, Gustau Gili Galfetti, Agustí Obiol i Sánchez

    Rehabilitació dels Palaus Pati Llimona i Correu Vell

    L'objectiu del projecte és la recuperació conjunta de dos edificis: el Pati LLimona i el Correu Vell com a centre cívic per posar en valor els nous criteris de restauració de la muralla romana en el centre històric de Barcelona. Aquest edifici es troba construït sobre dues torres romanes senceres i una tercera al límit de la Porta Decumana. En el curs de la rehabilitació es recupera un dels portals per vianants i l'arc central de la Porta de Mar. El cos central originari de l'edifici del Palau Marc (S.XII-XIII), està assentat sobre la tramada de la muralla central on s'hi recuperen estucs pintats al fresc a les parets de les sales i l'enteixinat de la sala principal. Aquest palau passarà més tard a la Família Gualbes (S.XIII-XVIII), comerciants d’or, que hi faran diverses ampliacions i transformacions. En l'interès de la recuperació de l'estructura dels carrers medievals també s'inclou el projecte del Palau del Correu Vell (S.XVI), anomenat així a causa del servei que oferia a la ciutat. Es tracta d'una gran casa barcelonina amb pati central descobert, grans finestrals a l'estil del Palau del Lloctinent i escala exterior com les existents al carrer Montcada. La rehabilitació portada a terme dels edificis, carrers, i muralla, té la vocació de ser adaptable a les necessitats canviants de la ciutat.
  4. Casa Jori-Miserachs

    Ignasi de Solà-Morales i Rubió

    Casa Jori-Miserachs

    La casa es troba en un terreny de planta rectangular, uniforme i regular, amb un lleuger pendent cap al mar i orientat a l’est. El punt de partida del projecte és una traça lineal que travessa el solar de banda a banda i que determina l’establiment de les traces secundàries. Aquesta llarga recta vidrada esdevé alhora la façana de la sala d’estar i el corredor que porta cap als dormitoris. L’espai obert de la piscina i la terrassa obliga a donar a la sala d’estar una segona façana, que defineix la geometria que tanca la casa per la part posterior. La peculiar forma de la casa, aparentment arbitrària, és el resultat de l’acceptació de la llei de configuració suggerida pel programa funcional. La casa ofereix una imatge opaca des de totes les façanes, i l’únic espai obert que sembla que generi activitat és el racó privat de la terrassa i la piscina.
  5. Reconstrucció, Reforma i Ampliació del Gran Teatre del Liceu

    Dilmé & Fabré Arquitectes, Lluís Dilmé i Romagós, Francesc Xavier Fabré i Carreras, Ignasi de Solà-Morales i Rubió

    Reconstrucció, Reforma i Ampliació del Gran Teatre del Liceu

    El 31 de Gener de 1994 es va declarar l'incendi del teatre, el qual va cremar per complet totes les instal·lacions de l'escenari i la sala. L'endemà, el Plenari del Consorci del GTL, va prendre l'acord de reconstruÏr el teatre en el mateix solar segons les prescripcions del Pla Especial de 1993. La Reconstrucció i Ampliació del Teatre del Liceu, va introduïr com a noció central la tensió entre la "Innovació" i la "Memòria", tenint en compte, com a objectius bàsics, els paràmetres dels teatres d'òpera contemporanis: "Els elements tècnics, la seguretat i comfort, i l'arquitectura". Es va prioritzar la decisió de reconstruïr, tal com era i on era, la sala del públic donat que gaudia d'una fortíssima unitat espaial i amplitud visual, fet reconegut entre les sales d'òpera d'Europa.
  6. Casa Margarida Fontdevila

    Francisco Javier López del Castillo, Ignasi de Solà-Morales i Rubió

    Casa Margarida Fontdevila

    La casa satisfà un programa unifamiliar molt senzill en una petita parcel·la vora el mar, en un indret caracteritzat pels antics marges construïts per la plantació de vinyes i la seva destrucció posterior per l’aparició d’una pineda. El referent de la composició són les vistes al mar i la protecció contra la tramuntana. A partir d’un mur estès a la banda nord, la construcció queda determinada per dos murs més que formen ventall i creen uns àmbits de dimensions i alçàries diferents. La primera crugia, més gran i més oberta, acull la sala d’estar, l’escala d’accés a la primera planta i una àmplia terrassa. La segona crugia, més petita i més tancada, acull la cuina i el menjador. La porta d’accés se situa en el punt de trobada de totes dues crugies. A la planta superior es repeteix aquesta simbiosi entre les dimensions i els usos, amb el dormitori principal a la crugia petita i els dormitoris dels fills a la crugia gran.
  7. Restauració del Teatre La Massa

    Lluís Dilmé i Romagós, Francesc Xavier Fabré i Carreras, Ignasi de Solà-Morales i Rubió

    Restauració del Teatre La Massa

Bibliografia