Sobre el projecte
En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Qui som
Projecte de: 
Promogut per: 
Directors:
2019-2023 Aureli Mora i Omar OrnaqueComissió Documental:
2019-2023 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar OrnaqueCol·laboradors Externs:
2019-2023 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús QuinteroAmb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaEntitats Col·laboradores:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Arxiu Mas
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
Bústia de suggeriments
Sol·licita la imatge
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.
Obres (8)
Sobre el mapa
Constel·lació
Cronologia (10)
-
Premi FAD
Finalista. Categoria: Interiorisme
Galeria 42Reconstrucció del Pavelló Alemany
Cristian Cirici i Alomar, Fernando Juan Ramos Galino, Ignasi de Solà-Morales i Rubió
La primera proposta de reconstrucció del pavelló d’Alemanya fou realitzada al mateix Mies van der Rohe per part del Grup R, que va rebre la resposta entusiasta de l’arquitecte, però el projecte no va prosperar pel desinterès de l’Administració. Hi ha una segona proposta de Joan Bassegoda i Nonell de l’any 1964, i deu anys més tard el professor Fernando Ramos va organitzar un seminari destinat a conèixer exhaustivament l’edifici, ja que originàriament gairebé no hi havia un projecte. La proposta definitiva neix el 1981, quan alguns estudiosos i historiadors ja tenen un coneixement força complet dels materials arxivats a Barcelona, Berlín, Nova York i Chicago. Aquest coneixement, a més d’algunes hipòtesis de treball i de l’anàlisi de les restes trobades al mateix lloc, va poder garantir la rigorosa fidelitat de la reconstrucció, basada en l’edifici original i no tant en els plànols redibuixats que n’havia fet el mateix Mies per encàrrec de Werner Blaser. La reconstrucció s’aparta de l’original en aspectes com ara la impermeabilització de la coberta, la recollida d’aigües o la seguretat. Actualment l’edifici és la seu de la Fundació Mies van der Rohe i funciona com una petita sala d’actes per a esdeveniments amb poc aforament.Casa Jori-Miserachs
Ignasi de Solà-Morales i Rubió
La casa es troba en un terreny de planta rectangular, uniforme i regular, amb un lleuger pendent cap al mar i orientat a l’est. El punt de partida del projecte és una traça lineal que travessa el solar de banda a banda i que determina l’establiment de les traces secundàries. Aquesta llarga recta vidrada esdevé alhora la façana de la sala d’estar i el corredor que porta cap als dormitoris. L’espai obert de la piscina i la terrassa obliga a donar a la sala d’estar una segona façana, que defineix la geometria que tanca la casa per la part posterior. La peculiar forma de la casa, aparentment arbitrària, és el resultat de l’acceptació de la llei de configuració suggerida pel programa funcional. La casa ofereix una imatge opaca des de totes les façanes, i l’únic espai obert que sembla que generi activitat és el racó privat de la terrassa i la piscina.Rehabilitació dels Palaus Pati Llimona i Correu Vell
Gustau Gili Galfetti, Francesc Labastida i Azemar, Agustí Obiol i Sánchez, Ignasi de Solà-Morales i Rubió
L'objectiu del projecte és la recuperació conjunta de dos edificis: el Pati Llimona i el Correu Vell com a centre cívic per posar en valor els nous criteris de restauració de la muralla romana en el centre històric de Barcelona. Aquest edifici es troba construït sobre dues torres romanes senceres i una tercera al límit de la Porta Decumana. En el curs de la rehabilitació es recupera un dels portals per vianants i l'arc central de la Porta de Mar. El cos central originari de l'edifici del Palau Marc (S.XII-XIII), està assentat sobre la tramada de la muralla central on s'hi recuperen estucs pintats al fresc a les parets de les sales i l'enteixinat de la sala principal. Aquest palau passarà més tard a la Família Gualbes (S.XIII-XVIII), comerciants d’or, que hi faran diverses ampliacions i transformacions. En l'interès de la recuperació de l'estructura dels carrers medievals també s'inclou el projecte del Palau del Correu Vell (S.XVI), anomenat així a causa del servei que oferia a la ciutat. Es tracta d'una gran casa barcelonina amb pati central descobert, grans finestrals a l'estil del Palau del Lloctinent i escala exterior com les existents al carrer Montcada. La rehabilitació portada a terme dels edificis, carrers, i muralla, té la vocació de ser adaptable a les necessitats canviants de la ciutat.Reconstrucció, Reforma i Ampliació del Gran Teatre del Liceu
Dilmé & Fabré Arquitectes, Lluís Dilmé i Romagós, Francesc Xavier Fabré i Carreras, Ignasi de Solà-Morales i Rubió
El 31 de Gener de 1994 es va declarar l'incendi del teatre, el qual va cremar per complet totes les instal·lacions de l'escenari i la sala. L'endemà, el Plenari del Consorci del GTL, va prendre l'acord de reconstruÏr el teatre en el mateix solar segons les prescripcions del Pla Especial de 1993. La Reconstrucció i Ampliació del Teatre del Liceu, va introduïr com a noció central la tensió entre la "Innovació" i la "Memòria", tenint en compte, com a objectius bàsics, els paràmetres dels teatres d'òpera contemporanis: "Els elements tècnics, la seguretat i comfort, i l'arquitectura". Es va prioritzar la decisió de reconstruïr, tal com era i on era, la sala del públic donat que gaudia d'una fortíssima unitat espaial i amplitud visual, fet reconegut entre les sales d'òpera d'Europa.Casa Margarida Fontdevila
Francisco Javier López del Castillo, Ignasi de Solà-Morales i Rubió
La casa satisfà un programa unifamiliar molt senzill en una petita parcel·la vora el mar, en un indret caracteritzat pels antics marges construïts per la plantació de vinyes i la seva destrucció posterior per l’aparició d’una pineda. El referent de la composició són les vistes al mar i la protecció contra la tramuntana. A partir d’un mur estès a la banda nord, la construcció queda determinada per dos murs més que formen ventall i creen uns àmbits de dimensions i alçàries diferents. La primera crugia, més gran i més oberta, acull la sala d’estar, l’escala d’accés a la primera planta i una àmplia terrassa. La segona crugia, més petita i més tancada, acull la cuina i el menjador. La porta d’accés se situa en el punt de trobada de totes dues crugies. A la planta superior es repeteix aquesta simbiosi entre les dimensions i els usos, amb el dormitori principal a la crugia petita i els dormitoris dels fills a la crugia gran.EU Mies Award
NominatReconstrucció, Reforma i Ampliació del Gran Teatre del LiceuBibliografia (100)