Intro

About

In this first stage, the catalogue focuses on the modern and contemporary architecture designed and built between 1832 –year of construction of the first industrial chimney in Barcelona that we establish as the beginning of modernity– until today.

The project is born to make the architecture more accessible both to professionals and to the citizens through a website that is going to be updated and extended. Contemporary works of greater general interest will be incorporated, always with a necessary historical perspective, while gradually adding works from our past, with the ambitious objective of understanding a greater documented period.

The collection feeds from multiple sources, mainly from the generosity of architectural and photographic studios, as well as the large amount of excellent historical and reference editorial projects, such as architectural guides, magazines, monographs and other publications. It also takes into consideration all the reference sources from the various branches and associated entities with the COAC and other collaborating entities related to the architectural and design fields, in its maximum spectrum.

Special mention should be made of the incorporation of vast documentation from the COAC Historical Archive which, thanks to its documental richness, provides a large amount of valuable –and in some cases unpublished– graphic documentation.

The rigour and criteria for selection of the works has been stablished by a Documental Commission, formed by the COAC’s Culture Spokesperson, the director of the COAC Historical Archive, the directors of the COAC Digital Archive, and professionals and other external experts from all the territorial sections that look after to offer a transversal view of the current and past architectural landscape around the territory.

The determination of this project is to become the largest digital collection about Catalan architecture; a key tool of exemplar information and documentation about architecture, which turns into a local and international referent, for the way to explain and show the architectural heritage of a territory.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors of the COAC Digital Archive

credits

About us

Architects' Association of Catalonia:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Documental Commission:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

External Collaborators:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Collaborating Entities:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Design & Development:

Nubilum Edittio

Works

On the Map

Constellation

Cronology

  1. Seu de la Policia Municipal de Girona

    Carles Bosch i Genover, Joaquim Español i Llorens, Joan Lluís Frigola i Torras, Francesc Hereu i Pascual

    Seu de la Policia Municipal de Girona

    Un dels pocs exemples qualificats del que s’anomenà postmodern, materialitzat aquí més aviat en una actitud intel·lectual, vagament irònica, que no pas en una panòplia estilística per afegir al racionalisme. Un garatge i un programa d’oficines escàs s’eleven a la funció de representació institucional i al paper de redemptor d’una trama urbana mediocre: hi ha més voluntat de creació d’espai públic i d’escenografia que no pas de funció interna. El veïnatge dels habitatges públics del 1945 potser al·ludia prou al crescent com per plantejar-lo aquí literalment.
  2. Conjunt Cooperatiu Les Cent Llars

    Carles Bosch i Genover, Joaquim Español i Llorens, Joan Lluís Frigola i Torras, Francesc Hereu i Pascual

    Conjunt Cooperatiu Les Cent Llars

    Després que un primer ordenament (Masgrau, 1977) rebaixés les intensitats abusives dels plans anteriors, se succeïren diversos projectes fins a assolir el definitiu. El caràcter cooperatiu i la voluntat d’assajar formes urbanes superadores de la dispersió funcionalista impregnen l’obra. La recerca del sol, l’aïllament del bloc en l’època en què fou construït i l’encaix en un reducte propi qualificat generen una certa introspecció: una pell de galeries ordenada, pautada per l’estructura, fa de diafragma variable per a cada habitatge i contrasta amb la displicència del tractament perifèric.
  3. Habitatges Pagans

    Alonso i Balaguer Arquitectes Associats, Lluís Alonso Calleja, Sergi Balaguer Barbadillo, Carles Bosch i Genover, Joan Lluís Frigola i Torras

    Habitatges Pagans

    Cinquanta-sis habitatges d’uns 150 m2, organitzats per set escales i ubicats als terrenys d’una antiga fàbrica; l’emplaçament i la dimensió susciten una reflexió sobre els ritmes, la corporeïtat i la seqüència en un eixample. Una actitud que entén anodina la preeminència horitzontal i que busca una organització clara i regular de l’habitatge, sense celoberts i amb una configuració de la façana capaç de tractar la inversió de l’orientació i del programa en cada cara. Alguns elements del classicisme i de la construcció europea del s. xix ajuden a definir aquesta voluntat urbana, amb força èxit quant a ritme general, coronaments, vestíbuls i habitatges i amb un cert esquematisme en les tribunes i en la solució de cantonada.
  4. Remodelling of the Market Square in Castelló d'Empúries

    Carles Bosch i Genover, Joan Lluís Frigola i Torras, Francesc Hereu i Pascual

  5. FAD Award

    Award-Winner / Winner. Category: Architecture - Remodelling and Rehabilitation

    FAD Award

    Remodelling of the Market Square in Castelló d'Empúries

    Carles Bosch i Genover, Joan Lluís Frigola i Torras, Francesc Hereu i Pascual

  6. Refurbishment of La Riba wharf

    Carles Bosch i Genover, Joan Lluís Frigola i Torras

  7. FAD Award

    Award-Winner / Winner (ex aequo). Category: Architecture - Public Spaces

    FAD Award

    Refurbishment of La Riba wharf

    Carles Bosch i Genover, Joan Lluís Frigola i Torras

  8. Reforma de l'Hotel Ultònia

    Carles Bosch i Genover, Joan Lluís Frigola i Torras

    Reforma de l'Hotel Ultònia

    Bloc d’habitatge adaptat a hotel el 1960. L’expressió a la Gran Via avança un gegantisme monumental en arc triomfal exornat sobre una comprimida base dòrica, seguint Palacios i d’altres de la Gran Vía madrilenya. Ni la tribuna inscrita ni el coronament sobre la gran cornisa no es van realitzar segons l’original. L’actuació del 1994 hi va restituir alguns criteris inicials. El 2003 fou enderrocat un vertiginós cinema que en formava part, exhibició estructural d’un Bosch investigador.
  9. Conjunt d'Habitatges Urbis a Can Gibert

    Carles Bosch i Genover, Alberto de Salas, Carlos Ferrater i Lambarri, Joan Lluís Frigola i Torras, Joan Pascual Argenté, Josep Francesc Vaquero Moreno

    Conjunt d'Habitatges Urbis a Can Gibert

    Tretze espais de comerç i 268 habitatges de dues façanes, organitzats en un nucli per cada dues unitats (22 escales). En terrenys d’una antiga indústria de paviments, adjacent a un elemental barri d’habitatge barat (Can Gibert del Pla) dels setanta i veïna també d’un treballat pla parcial d’eixample (Carles Frigola, 1990), aquesta operació adopta una disposició a escala de l’avinguda principal (passeig d’Olot), amb un potent gest corb del volum, tot atenent amb prou delicadesa la trama urbana menor dels carrers locals. El recinte es defineix com una cinta graonada, capaç de donar una alçada matisada a cadascun dels espais públics que la volten així com d’incloure un espai comunitari que no tanca continuïtats viàries. En són trets principals l’èmfasi en els vèrtexs, la discontinuïtat expeditiva de les cantonades i una estratificació exfoliativa de les alçades, amb recursos formals escassos i precisos.

Bibliography