Intro

About

In this first stage, the catalogue focuses on the modern and contemporary architecture designed and built between 1832 –year of construction of the first industrial chimney in Barcelona that we establish as the beginning of modernity– until today.

The project is born to make the architecture more accessible both to professionals and to the citizens through a website that is going to be updated and extended. Contemporary works of greater general interest will be incorporated, always with a necessary historical perspective, while gradually adding works from our past, with the ambitious objective of understanding a greater documented period.

The collection feeds from multiple sources, mainly from the generosity of architectural and photographic studios, as well as the large amount of excellent historical and reference editorial projects, such as architectural guides, magazines, monographs and other publications. It also takes into consideration all the reference sources from the various branches and associated entities with the COAC and other collaborating entities related to the architectural and design fields, in its maximum spectrum.

Special mention should be made of the incorporation of vast documentation from the COAC Historical Archive which, thanks to its documental richness, provides a large amount of valuable –and in some cases unpublished– graphic documentation.

The rigour and criteria for selection of the works has been stablished by a Documental Commission, formed by the COAC’s Culture Spokesperson, the director of the COAC Historical Archive, the directors of the COAC Digital Archive, and professionals and other external experts from all the territorial sections that look after to offer a transversal view of the current and past architectural landscape around the territory.

The determination of this project is to become the largest digital collection about Catalan architecture; a key tool of exemplar information and documentation about architecture, which turns into a local and international referent, for the way to explain and show the architectural heritage of a territory.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

About us

Architects' Association of Catalonia:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2022 Aureli Mora i Omar Ornaque

Documental Commission:

2019-2022 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

External Collaborators:

2019-2022 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

With the support of:

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Collaborating Entities:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Design & Development:

Nubilum Edittio
Suggestions

Suggestion box

Request the image

We kindly invite you to help us improve the dissemination of Catalan architecture through this space. Here you can propose works and provide or amend information on authors, photographers and their work, along with adding comments. The Documentary Commission will analyze all data. Please do only fill in the fields you deem necessary to add or amend the information.

The Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya is one of the most important documentation centers in Europe, which houses the professional collections of more than 180 architects whose work is fundamental to understanding the history of Catalan architecture. By filling this form, you can request digital copies of the documents for which the Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya manages the exploitation of the author's rights, as well as those in the public domain. Once the application has been made, the Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya will send you an approximate budget, which varies in terms of each use and purpose.

Image requested:

* If the memory has known authorship or rights, cite them in the field above 'Comments' .

* If the photographs has known authorship or rights, cite them in the field above 'Comments'.
You can attach up to 5 files of up to 10 MB each.

Memory

La “masia” és el resultat de la reforma i rehabilitació d’una nau industrial existent. L’any 1907, la firma Freixa i Sans decidí construir un nou edifici per a la fabricació d’alpaques. Muncunill conserva íntegrament l’estructura de l’antiga fàbrica i opera una feina de superposició de nous elements. Sobre els murs antics es recolzen unes voltes de maó de pla subjectes amb tirants sobre bandes de maó. A més, es dobla la paret per la cara interior per a la col·locació de portes i finestres. La resta d’intervencions tendeixen a modificar substancialment l’efecte visual produït per l’edificació. Els murs s’arrebossen de color blanc. A la banda sud s’obre la gran galeria, formada per una successió d’arcs parabòlics, en vuit trams, sobre una àmplia vorera que dibuixa unes formes ondulades. Cada tram queda cobert per una petita cúpula sintonitzada amb les que cobreixen el sector central. Un gran arc tanca aquesta galeria per la banda oest, coberta per una cúpula que sobresurt respecte a les altres. Posteriorment s’hi van afegir dues plantes més, destinades a cuina i cambres de servei.

Author: Maurici Pla

Source: Catalunya : guia d'arquitectura moderna, 1880-2007

Edifici aïllat de planta gairebé rectangular, amb planta baixa i un cos central més elevat. Consta de planta baixa, pis i golfes. També disposa d'una torre-mirador a l'angle nord. Fou bastit mitjançant una successió d'arcs parabòlics d'estil gaudinista, amb galeria porxada i arc catenari monumental a la façana occidental. De fet, l'arc parabòlic és el gran protagonista de tota l'obra, ja que està present en totes les obertures de l'edifici i també en el seu interior. Per a la façana, Muncunill va decidir aplicar un paredat rústec marcant les obertures amb aplicacions de maó vist. L'element més significatiu de la façana és la galeria sud, amb arcs parabòlics que evoquen les solanes de les masies catalanes. La volta és tabicada amb cúpules parabòliques arrebossades amb morter barrejat amb trencadís i vidres petits. L'obra és estucada de color blanc i sòcol de ceràmica vidriada que segueix les línies sinuoses de l'edifici. La sinuositat es reflecteix també al paviment exterior que envolta l'edifici. L'interior és resolt també amb arcs parabòlics i ondulacions concèntriques en els sostres de guix. El sostre del menjador és decorat amb relleus i canals. La fusteria és d'àlber vernissat i angles sempre arrodonits. És de molta qualitat i mostra temes florals molt poc habituals en els dissenys de l'arquitecte, S'afegí una rotonda de formes el·líptiques en l'estil "nansa de cordill". L'interior modernista fou transformat amb decoració classicista el 1919. Per a la seva distribució, Muncunill va partir de la inspiració rural substituint l'habitació d'entrada, pròpia dels habitatges situats a la trama urbana, per una sala distribuïdora d'espais que també apareix al pis superior. Per separar la sala inferior del menjador, Muncunill col·loca tres fusteries-vidriera. L'entrada al menjador es fa per la central i les dues laterals, més petites, serveixen com a caixa del rellotge i com entrada de llum. A la part sud de la torre es troba l'escala d'accés que comunica amb una sala que distribueix les dependències superiors. Respecte els jardins, presenten influència italiana i reproduccions d'estàtues clàssiques, com el Sant Jordi de Donatello, que donà nom al parc actual. A finals del segle XIX els senyors Freixa i Sans edificaren una nau a l'altra banda de la riera (respecte del Palau), que era en construcció el 1900, destinada a la fabricació d'alpaca (teixits). Per evolució, potser premeditada, la nau esdevingué residència: se li afegí una porxada i es transformà l'interior segons els cànons del "modern style". L'arquitecte Lluís Muncunill participà en la construcció, però l'estil gaudinià ja no fou del tot aplicat a la rotonda de l'edifici. Després de la guerra europea, s'importaren escultures italianes i s'instal·là el templet renaixentista del jardí. El 1936 la Masia era incautada per a instal·lar l'Escola Nova Unificada, fins el 1939. El 1958 l'Ajuntament de Terrassa comprava la finca, de més de 20000m2, i el 1959 s'inaugurava el Parc de Sant Jordi. Fou seu del Conservatori Professional de Música, però des de l'any 2003 en què aquest centre fou traslladat al carrer de Miquel Vives restà tancada, sent utilitzada puntualment com a col·legi electoral. Fa un temps (febrer 2005) van començar a aparèixer alguns signes de deteriorament (humitats, esquerdes), fet que ha despertat l'alarma, tot i que sembla que no afecten a l'estructura. Finalment, l'Ajuntament de Terrassa ha convertit l'edifici en Casa-Museu i acull també l'Oficina de Turisme.

Source: Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (IPAC)

Authors

How to get there

On the Map

Constellation