Church located in the centre of the cemetery, in front of the access avenue, and with a Greek cross floor plan. It has an eclectic decoration and is crowned by a glazed ceramic dome in the form of scales, which has a large image of the Angel of the Last Judgment on top. As a result of a visit by the Governor of Barcelona to Sabadell in August 1853, it was agreed to move the Taulí cemetery, as it was too close to the city and affected public health. Discussions about the new location lasted until 1860, when it was decided to build a new one in Planes de Sant Nicolau. Josep Antoni Obradors was in charge of the works, which began in May 1863, and it was inaugurated on June 26, 1864. The first buildings were small and had aedicles on tombs. Later on, in 1867, the first pantheons appeared, and finally in 1893 the church was built.

La casa Francesc Cama es troba ubicada a l'illa d'habitatges del districte de Gràcia delimitada pels carrers Gran de Gràcia, Santa Eugènia, Sant Cristòfol i la travessera de Gràcia. Disposa d'una façana principal afrontada al carrer Gran de Gràcia des d'on es produeix l'accés principal, una façana secundària afrontada al carrer Santa Eugènia, i una façana interior afrontada al pati de l'illa. Es tracta d'un edifici de planta rectangular, amb una estructura en alçat que comprèn planta baixa, principal, tres plantes pis i terrat transitable. L'accés principal dona pas a una zona de vestíbul i a un celobert central rectangular en el qual s'hi localitza l'escala de veïns. La façana principal estructura les seves obertures en dos eixos dobles verticals de ritme regular separats per una ampla franja vertical situada al damunt de la porta d'accés, formant una composició axial al voltant de l'accés principal. La planta baixa s'obre al carrer per mitjà de tres grans portals amb parament de pedra. El portal central de gran alçada i rematat per un arc escarser, dona accés a l'escala de veïns, mentre els dos portals laterals corresponen a les botigues de la planta baixa. Aquestes estan dividides en dues parts per una pilastra de fosa amb capitell vegetal. El parament de la resta de la façana està recobert per un morter de color verd clar on destaca, a l'alçada del primer pis, un esgrafiat d'ornament tentacular que conté la data de construcció. La planta principal té un balcó corregut rematat als extrems per tribunes poligonals de rajoleta. En aquestes tribunes brillen especialment els vitralls policroms del seu tancament, de temàtica floral. La resta de balcons, alineats en parelles, presenten una planta ondulada i són tancats per baranes de ferro forjat. Les obertures presenten sotabalcons de trencadís de colors i un emmarcament escultòric. El coronament, que serveix de barana al terrat, manté la divisió amb dos falsos frontons esglaonats resseguits per una motllura. La façana secundària, afrontada al carrer Santa Eugènia, presenta un sistema compositiu similar a la principal. També està dividida en quatre eixos verticals d'obertures, però amb menys voladís. El pis principal té un ondulat balcó corregut. La façana que dona al patí interior se soluciona amb galeries de cristall, sustentades per pilastres de fosa. El vestíbul i el celobert central és l'espai que dona accés a l'immoble i en distribueix les diverses propietats horitzontals. S'hi accedeix a través del vestíbul de la porta principal, espai de planta rectangular amb els terres revestits de marbre blanc i arrimadors de rajoleta ceràmica, però el que destaca especialment és un elaborat fals sostre de guix. Depassant una porta trobem el celobert central, amb l'ascensor, la caseta de fusta de la porteria i l'escala de veïns.

Eclectic church, surrounded by a forest and located on the remains of the Roman villa and the hermitage of Sant Iscle. It has a good arrangement of volumes, emphasised by the roofs at different levels and by the arches under the cornices. The bell tower, from the modernist period, combines the visible work with the wall and is topped by a glazed ceramic pinnacle. In front of the entrance there is an atrium supported by columns. From the interior, the most holy altar with sculptures and reliefs by Enric Monjo (1946) should be noted. There are also sculptures by Camil Fàbregas. The high altar altarpieces were carried out by Antoni Vila Arufat and the stained-glass windows were made by Jeroni Granell. According to tradition, around the year 1652, an image of the Virgin of Health was found touching the fountain of the Torrent de Canyomeres, and from that moment it began to be venerated in the Hermitage of Sant Iscle, a place where they were driven away from the city. The current temple is the work of M. Pascual Tintorer, it was finished on April 23, 1882, and cost 53,947.86 pesetas. Later, the bell tower was built (1907) and in 1945 the church was renovated by F. Folguera, who reinforced the vaults and foundations, as well as building the entrance atrium.