Edifici aïllat destinat a habitatge temporal dels successius directors de la fàbrica de ciment del clot del moro. És d'estil modernista d'arrel gaudiniana, sobretot visible en el tractament de la pedra, elements decoratius i disseny constructiu. La modulació de l'edifici és a partir d'un mòdul central rematat per uns elements decoratius a manera de merlets que sobresurten en tres cossos perpendiculars. A llevant l'entrada del xalet es fa a través de tres arcs parabòlics. El parament és de carreus de pedra combinant els colors blanc i verd de la ceràmica i la rajola de les teulades i també la fusta en alguns elements. Construcció del 1905 feta un cop acabada la fàbrica de ciment del Clot del moro, en aquell moment, la primera d'Espanya dedicada a l'obtenció de ciment Portland. EL Clot del Moro fou iniciativa d'E. Güell, primer comte de Güell, exponent clar de la iniciativa industrial de finals del s. XIX i principis del s. XX. El conjunt de la fàbrica és obre de l'arquitecte valencià Guastavino i el xalet, de l'arquitecte Eduard Ferrers Puig, sota la iniciativa d'E. Güell. La fàbrica fou tancada a mitjan dels setanta del s. XX. A finals de la mateixa dècada el xalet patí un incendi força devastador.

Va ser la primera factoria de la companyia Asland, fundada el 1901 per l’industrial i mecenes Eusebi Güell. Va començar a funcionar l’any 1903, i era la primera fàbrica del país que produïa ciment del tipus pòrtland. Es tracta d’una obra construïda en una disposició esglaonada o “en cascada”, al vessant dret del naixement del Llobregat. Aquesta disposició afavoria el procés de producció, per la seva proximitat als punts d’explotació de la primera matèria, i també permetia aprofitar l’energia hidràulica del riu. La fàbrica funcionava pel principi normal de la gravetat. A la part alta es recollia la marga i la calcària de les pedreres situades més amunt, i a la base s’obtenia el producte definitiu. Guastavino va utilitzar per a les construccions voltes a la catalana amb tirants, amb llums de 12 metres. Un petit ferrocarril de via estreta, amb vies de 60 centímetres d’amplada, connectava la fàbrica amb Berga i Manresa. La fàbrica va tancar l’any 1975.

Two-storey house from 1920 with a detached ground floor and a separate gate at the entrance. It has a very large garden which continues on the other side of the stream, with a large entrance gate. Inside the garden there are small temples, fountains and other architectural elements. The building has influences from different styles, as the author was a man who traveled a lot. The influence of the Vienna Secession stands out.

Building that borders the old Red Cross and the old Carmelite convent, now the parish of Sant Josep. It is part of the charity space that will be located in the city at the beginning of the 20th century. The building, owned by the City Council, follows the noucentista style, built in 1912 with modernist elements. The upper windows and the tribune at the entrance are worth noting, which give it a certain similarity with the building next door, by Puig i Cadafalch (Red Cross). Despite everything, the conception of the structure of the house responds to a much more rational, functional and institutionalised line. According to the Heritage Catalogue, where it is included, the façade and the volumes are protected, the interiors being subject to change. Sgrafittos Newly created on the façades, designed and made by the artist Parés de Mataró at the beginning of 1988 on the occasion of the renovation works on the interior and exterior of the building. The sgraffitos occupy approximately 600 m of drawing. When he was entrusted with the project, Parés made 4 preliminary designs, a moderate modernist one, one with flowers, a noucentista one and a simple one. The architect Martí Coll chose the first, the most flowery modernism. The motifs are basically flowers and waves, which can be seen in the borders that surround the building. On the west façade, the coat of arms of Catalonia and the staff of Sant Josep stand out, as the charity still depends on the parish. Like the building attached to the convent, the location of the municipal charity and the old people's asylum was granted to the city council in 1942. The origin of the asylum is due to a provision of the General Captain of the Principality, ordering all the towns to collect all the elderly and poor and give them shelter in 1836. The municipal buildings were insufficient, since there was a primary school for poor girls in the same place, and the current municipal charity of Sant Josep was built in 1912, with an entrance through the wall of Sant Llorenç.

Set of houses that form a homogeneous group. All are single-family homes with a ground floor and have an exit or patio at the front and another at the back. In all of them, the top stands out; which, although it hides the roof, it is purely ornamental. None of them are the same: some feature crenellations, others sinuous lines in the form of waves, etc. All of them are sgraffito with garlands and floral motifs. Above the three openings of the façade there are several floral motifs. Above the three openings of the façade there are various types of breakwaters: garlands, cornices with antefixes, etc. All the houses have an identical grid that gives more homogeneity to the whole.

Pont amb tauler de llosa que salva el desnivell de l'antiga riera de Vallcarca, actualment avinguda de l'Hospital Militar, que passava entre els turons del Coll i del Putxet. És la principal via d'accés, des del 1923, al barri del Coll per la plaça de Mons i l'avinguda Argentina, tant per trànsit rodat com per a vianants. Per a l'època era una obra d'enginyeria bastant avançada ja que l'estructura es va fer de formigó armat amb ferro, tècnica que permetia poder cimentar una obra de complexitat assentada a les lleres d'una riera. Els elements de suport estan recoberts de pedra i maó vist formant uns balcons semicirculars a la part superior, a manera de mirador. A l'espai entre els murs mitgers hi ha decoracons en relleu que represeten l'escut de Catalunya i de Sant Jordi flanquejat per uns lleons alats; per sobre la barana decorada amb cassetons geomètrics hi ha també uns pinacles d'estil sezession.