Intro

About

In this first stage, the catalogue focuses on the modern and contemporary architecture designed and built between 1832 –year of construction of the first industrial chimney in Barcelona that we establish as the beginning of modernity– until today.

The project is born to make the architecture more accessible both to professionals and to the citizens through a website that is going to be updated and extended. Contemporary works of greater general interest will be incorporated, always with a necessary historical perspective, while gradually adding works from our past, with the ambitious objective of understanding a greater documented period.

The collection feeds from multiple sources, mainly from the generosity of architectural and photographic studios, as well as the large amount of excellent historical and reference editorial projects, such as architectural guides, magazines, monographs and other publications. It also takes into consideration all the reference sources from the various branches and associated entities with the COAC and other collaborating entities related to the architectural and design fields, in its maximum spectrum.

Special mention should be made of the incorporation of vast documentation from the COAC Historical Archive which, thanks to its documental richness, provides a large amount of valuable –and in some cases unpublished– graphic documentation.

The rigour and criteria for selection of the works has been stablished by a Documental Commission, formed by the COAC’s Culture Spokesperson, the director of the COAC Historical Archive, the directors of the COAC Digital Archive, and professionals and other external experts from all the territorial sections that look after to offer a transversal view of the current and past architectural landscape around the territory.

The determination of this project is to become the largest digital collection about Catalan architecture; a key tool of exemplar information and documentation about architecture, which turns into a local and international referent, for the way to explain and show the architectural heritage of a territory.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

About us

Project by:

Created by:

Directors:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Documental Commission:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

External Collaborators:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús Quintero

With the support of:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Collaborating Entities:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Arxiu Mas

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

Design & Development:

edittio Nubilum
Suggestions

Suggestion box

Request the image

We kindly invite you to help us improve the dissemination of Catalan architecture through this space. Here you can propose works and provide or amend information on authors, photographers and their work, along with adding comments. The Documentary Commission will analyze all data. Please do only fill in the fields you deem necessary to add or amend the information.

The Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya is one of the most important documentation centers in Europe, which houses the professional collections of more than 180 architects whose work is fundamental to understanding the history of Catalan architecture. By filling this form, you can request digital copies of the documents for which the Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya manages the exploitation of the author's rights, as well as those in the public domain. Once the application has been made, the Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya will send you an approximate budget, which varies in terms of each use and purpose.

Detail:

* If the memory has known authorship or rights, cite them in the field above 'Comments' .

Remove * If the photographs has known authorship or rights, cite them in the field above 'Comments'.
You can attach up to 5 files of up to 10 MB each.

Memory

Reus 21.07.1866 - Barcelona 08.02.1914. Va començar a cursar els estudis d’arquitectura l’any 1881-82 a la Escuela de Arquitectura i els va continuar amb certa irregularitat fins al gener de 1888 en què els va abandonar definitivament sense obtenir el títol d’arquitecte. En Francesc Berenguer tenia més aptituds per les assignatures de caràcter gràfic que per d’altres més tècniques o de càlcul. El fet d’haver abandonat la carrera sense rebre la suficient formació científica i indispensable per l’exercici de la professió, no li va suposar cap obstacle, ja que, sobre l’any 1887, va tenir l’oportunitat d’anar al taller d’en Antoni Gaudí i, per la via de la praxis, va adquirir aquells coneixements que no va aconseguir per la via acadèmica completant així la seva formació. Amb el temps va arribar a tenir una estreta relació d’amistat amb Gaudí, i va col·laborar intensament amb ell en l’obra de la Sagrada Família i de la Colònia Güell. Entre les seves obres destaquen el santuari de Sant Josep de la Muntanya a Barcelona, la casa Gaudí al Parc Güell, el Celler Güell a Garraf, la casa torre El Poal a Castelldefels, o l’església de Can Aguilera a Piera. D’altra banda, és habitual trobar projectes seus signats per Gaudí, Miquel Pascual, Audet, Balcells i Buigas entre d’altres més, donat que al no tenir el títol d’arquitecte no podia signar els projectes. Al llarg de la seva trajectòria professional es distingeixen dues facetes ben diferenciades: la vessant arquitectònica i la decorativista. Cal dir que, en aquesta última, va aconseguir un alt nivell professional.

Source: Arxiu Històric del COAC

Works (20)

On the Map

Awarded
Cataloged
Disappeared
All works

Constellation

Chronology (20)

  1. Can Soler de la Torre

    Francesc d'Assís Berenguer i Mestres

    Located within the grounds of Colonia Güell, it corresponds to a large building made up of a main body, plus others attached to the north, east and west. It has a chapel dedicated to Our Lady of Sorrows on the western side. The main building has a basilica plan with a ground floor, first floor and attic, with a gabled roof made of Arabic ceramic tiles. The main façade faces south and on the ground floor there is the access door, made with a half-point arch defined by exposed stone dowels. The date 1692 is carved into the central dome and above it, in relief, what looks like a sun. Unfortunately, it is partially destroyed by the construction of the balcony on the first floor, corresponding to a later reform. Still on the ground floor and on both sides of the door, there are windows with wrought iron bars; the one on the west is larger and has carved crosses and rosettes on the lintel. On the ground floor, above the door and each of the two windows, there are three balconies with jambs and stone lintels with inscriptions. On each side of the lateral balconies there is a semi-circular arched gallery. Regarding the inscriptions on the lintel of the central balcony, we can read Iesus Maria and Antoni Solé, both names separated by a monogram IHS. The west window bears the date 1700 and a border with the monogram IHS, and the east window reads 1622 and a sculptural motif with the monogram IHS. Finally, above the central balcony we find the attic, where there is a set of five semi-circular arched windows that start from a running impost that collects them all. Still on the main façade, there are more items of interest. To the east, under the window there is a small, recessed sandstone basin, above a stone block which supported a spout with the date 1778, above which there are some illegible letters. To the west of the main door, there is a built-in bench with plinths with green and white glazed Cartabo tiles. The main door has a double wrought iron door, of medium height, which was used to close the access when the large wooden portico was open. Finally, also on the main façade, between the first-floor balconies are the remains of two twin sundials. The finishes of the chimneys of the main building are also noteworthy, with clearly modernist ornaments. The main body has another building attached to the north, with a ground floor and two upper floors with the façade facing the urban park of the colony. On the ground floor, the openings are small and without decoration. On the ground floor, a central balcony stands out supported on metal corbels with an opening with a lowered arch with a large stained-glass window. Both to the east and west of this, there is a balcony and a window with openings protected by dust covers. On the upper floor there are small openings under the roof eaves. The east side façade is open with six semi-circular arched windows that correspond to one of the galleries on the ground floor. The western gallery is closed by the side façade, as an annex is attached to it. The wooden floor covering the gallery room is in good condition. Forming a right angle in the western sector of the farmhouse, there is a chapel dedicated to Our Lady of Sorrows with a gabled roof. It has an access from Plaça de la Masia, through a defined rectangular door of lime and stone lintel. Above there is an oculus that respects the central axis of the façade which is crowned by a curved cornice and has a belfry on the west side. At an angle to the chapel there are the facilities and warehouses with a dry cistern where there is a sun-shaped stone sculpture called "El Soley", which looks like an old sundial, but it is currently located in the shadow. Originally the construction must have been a defensive tower, in fact in 1444 it appears as Torre Burguesa, and for four centuries it was owned by the Soler family. As can be seen from the lintel of the east floor window on the main façade, in 1622 Antoni Soler de la Torre undertook the first major renovation, to convert it, surely, into a three-story farmhouse, with a similar floor plan to which we have reached today. It is therefore plausible to think that the original construction had a large entrance in the central body, cellar, stable and kitchen downstairs, the room above the entrance, which distributed the rooms arranged on both sides, and the attic at the top. Antoni Soler was one of the leaders of the peasant revolt called the Barretines (1687-1689) and, because of his rebellion, he was killed on December 2, 1689, and Can Soler was ordered to be demolished and salt thrown in their lands. His son Antoni and his son-in-law, Joan Roure, recovered the building by special grace of the King. The inscriptions on the key to the vaulted portal "1692" and on the lintel of the balcony on the west side of the main façade "1700" refer to the period in which these two owners lived. After the landing order, the house was rebuilt or redone, and possibly the lintels with the crosses and rosettes, which are of medieval character, must have been reused and belonged to the old tower. From that moment on, the farmhouse became one of the most prosperous in the region. Surely in the 18th century and coinciding with the economic rise of the family, the chapel dedicated to Our Lady of Sorrows had already been built. In the 1740s the family had left the land in the hands of landowners to reside in Sant Boi and then, around 1826, settled in Barcelona. In the middle of the 19th century, the Solers began to incur debts and, in 1860, after the death of Baldiri Soler de la Torre i Ubach, his younger brother, Joan, sold the estate to the industrialist Joan Güell i Ferrer, when it was the most extensive in the area of Sant Boi de Llobregat. In 1890, Joan Güell's son, Eusebi Güell, began the construction of Colonia Güell on the grounds of Can Soler, which was surrounded by the textile factory to the south and the workers' houses to the northwest. Shortly after, Güell commissioned the renovation of the interior of the house to Francesc Berenguer i Mestres, Antoni Gaudí's collaborator, in order to host the family during their occasional stays. He erected parabolic arches, like the one that provides access to the chapel from the farmhouse, modernised the bathroom and the kitchen, and provided some rooms on the floor with fireplaces. He also renovated the dining room with wooden beams, a fireplace and wood and iron applications on the ceiling, from the centre of which hangs an iron and glass lamp, the design of which some scholars attribute to Gaudí. Then, the old Sorrows chapel worked as a church for the colony's workers, until the temple designed by Gaudí, dedicated to the Sacred Heart, was opened for worship in 1915. In 1892, Güell succeeded in segregating the estate, which at that time it was already included in the municipal term of Santa Coloma de Cervelló, of the parish jurisdiction of Sant Boi and united it with that of Santa Coloma. During the Spanish Civil War, Can Soler was used as the seat of the City Council. In the 1960s, the Güells sold the farmhouse to Teresa Farré and Pedret, and in 1998 Fèlix Sánchez and Janin Vacassy bought it. Part of the interior decoration of the main floor could be attributed to Francesc Berenguer i Mestres. Among the buildings linked to the estate, there is also an old water mine that runs parallel to the Can Ros Road, also known as "La Masia".
  2. Ca l'Ordal

    Francesc d'Assís Berenguer i Mestres, Joan Rubió i Bellver

    Ca l'Ordal

    Edifici independent format per tres cases unifamiliars adossades, amb planta baixa, pis, golfes i soterrani convertit en jardí a la part posterior. Situat a la zona residencial de la Colònia Güell, és el primer edifici que es troba en entrar-hi. Obra construïda entorn el 1894, que tant per la forma de la seva planta com en la singularitat de les façanes i la seva simetria, dota l'edifici d'una gran originalitat. Tot i que no té l'aspecte típic d'una masia, sí s'observa com d'una manera o altra l'arquitecte va voler recollir els trets més significatius de les cases pairals. Per exemple l'edificació té una planta basilical i teulada a dos vessants, i el parament està fet amb conglomerat de pedra de mides diverses lligades amb morter de calç, sobre el qual s'adossen diverses estructures. El marcat caràcter historicista de l'edificació, més enllà de l'aparença d'una casa pairal a la part davantera, també queda reflectit a la part posterior amb una construcció a diferents nivells i cossos. Sens dubte, però, el que més destaca de l'edifici són les cantonades arrodonides, i els elements decoratius, és especialment rellevant la filigrana del treball amb maó vist. Això és visible a les finestres, les tres xemeneies, el porxo, la cisterna o el ràfec sota coberta. La casa fou habitada en origen per la familia Ros de l'Ordal, d'aquí el seu nom, i encara en són els propietaris. Tanmateix, altres famílies com els Cruañas, Gaudó, Montanès i Carrión també hi han viscut. Tots ells pagesos que treballaven les terres de l'amo en qualitat d'arrendataris. Alguns membres d'aquestes famílies també treballaven a la fàbrica. Amb l'interès d'allunyar-se dels conflictes socials existents a la ciutat, al segle XIX es va plantejar un nou tipus d'indústria, les colònies industrials, és a dir, les cases dels obrers i equipaments al costat de la fàbrica, tot a la mateixa propietat, integrant un nucli propi amb una vida social i econòmica tutelada per l'empresa. La colònia Güell fou una colònia industrial dedicada a la fabricació de panes i velluts. La seva construcció s'inicià el 1890, i el projecte disposava de fonda, escola, comerços, teatre, cooperativa, casa del metge, farmàcia i capella, a més de les fàbriques i els habitatges dels obrers, en una superfície total d'unes 160 hectàrees. Güell en la seva condició de mecenes de la cultura, va encarregar projectes a diversos arquitectes de primera fila, com Antoni Gaudí, Francesc Berenguer i Mestres o Joan Rubió. A l'interior hi havia hagut un pou, però degut a reformes posteriors a l'edifici i nous usos en l'espai l'ha modificat.
  3. Ajuntament de Gràcia

    Francesc d'Assís Berenguer i Mestres

    Ajuntament de Gràcia

    L'edifici fou construït a la segona meitat del segle XIX, en diverses fases constructives i tenia un marcat aire neoclassicista. Cap al 1905-1906 Francesc Berenguer i Mestres -habitual col·laborador de Miquel Pascual i arquitecte municipal de la vila- fa una primera modificació de l'edifici; n'augmentà l'alçada i la dotà d'una nova façana que substitueix l'antiga, de caràcter neoclacissista. Francesc Berenguer i Mestres va iniciar els seus estudis d'arquitectura, però mai no els va acabar; raó per la qual els seus projectes havien d'anar signats per altres arquitectes. Va treballar amb Antoni Gaudí, de qui era amic. Berenguer i Mestres va beure de la barreja dels corrents modernistes de l'època i va crear un estil propi fruit de la seva minuciositat en el tractament dels detalls. L'edifici de l'Ajuntament de Gràcia s'inscriu dins de la concepció arquitectònica amb una façana de composició plana i simètrica, i un plantejament volumètric senzill. Recupera materials de l'arquitectura popular catalana com el maó, la forja i la pedra, però també utilitzà la maçoneria combinada amb el maó o amb la pedra com a definidora de les cantonades. Per la seva sofisticació, els dissenys de forja amb doblegaments axials, les llaceries i les formes serpentejants són magistrals com es veu a alguns elements decoratius del conjunt, com l'escut de la façana. Originàriament el balcó corregut del pis principal presentava una barana de pedra que fou substituïda per la de ferro que encara es conserva avui dia. El saló de la planta primera, actual sala d'actes es va construir segons la placa conservada a sobre d'una de les portes l'any 1882. Una altra placa recorda el seu passat, concretament l'any 1967 quan s'anomenava "Sala Nuestra Señora de Gracia".
  4. Güell Winery

    Francesc d'Assís Berenguer i Mestres, Antoni Gaudí i Cornet

    Güell Winery

    It is a small building intended to store the wines grown on the estate that Eusebi Güell had in Garraf. The construction is formed by three orders of parabolic arches, which decrease as they move up, in a way that they form a pronounced gabled roof. The winery is located on the edge of the road, next to a large slope. The whole factory is of pumice stone masonry, with monolithic reinforcements at the corners, and boldly unloaded in some places, as at the entrance to the chapel on the upper level. Although its authorship has always been attributed to Francesc Berenguer, Gaudí's intervention in some details on a smaller scale is clear, such as the chimneys, the access door and the latticework. The intermediate level, which houses the administrator's apartment, connects with the street level and with the access, where the slope of the roof rises gently and forms a profile similar to a pagoda.
  5. Casa Francesc Cama

    Francesc d'Assís Berenguer i Mestres, Miquel Pascual i Tintorer

    Casa Francesc Cama

    La casa Francesc Cama es troba ubicada a l'illa d'habitatges del districte de Gràcia delimitada pels carrers Gran de Gràcia, Santa Eugènia, Sant Cristòfol i la travessera de Gràcia. Disposa d'una façana principal afrontada al carrer Gran de Gràcia des d'on es produeix l'accés principal, una façana secundària afrontada al carrer Santa Eugènia, i una façana interior afrontada al pati de l'illa. Es tracta d'un edifici de planta rectangular, amb una estructura en alçat que comprèn planta baixa, principal, tres plantes pis i terrat transitable. L'accés principal dona pas a una zona de vestíbul i a un celobert central rectangular en el qual s'hi localitza l'escala de veïns. La façana principal estructura les seves obertures en dos eixos dobles verticals de ritme regular separats per una ampla franja vertical situada al damunt de la porta d'accés, formant una composició axial al voltant de l'accés principal. La planta baixa s'obre al carrer per mitjà de tres grans portals amb parament de pedra. El portal central de gran alçada i rematat per un arc escarser, dona accés a l'escala de veïns, mentre els dos portals laterals corresponen a les botigues de la planta baixa. Aquestes estan dividides en dues parts per una pilastra de fosa amb capitell vegetal. El parament de la resta de la façana està recobert per un morter de color verd clar on destaca, a l'alçada del primer pis, un esgrafiat d'ornament tentacular que conté la data de construcció. La planta principal té un balcó corregut rematat als extrems per tribunes poligonals de rajoleta. En aquestes tribunes brillen especialment els vitralls policroms del seu tancament, de temàtica floral. La resta de balcons, alineats en parelles, presenten una planta ondulada i són tancats per baranes de ferro forjat. Les obertures presenten sotabalcons de trencadís de colors i un emmarcament escultòric. El coronament, que serveix de barana al terrat, manté la divisió amb dos falsos frontons esglaonats resseguits per una motllura. La façana secundària, afrontada al carrer Santa Eugènia, presenta un sistema compositiu similar a la principal. També està dividida en quatre eixos verticals d'obertures, però amb menys voladís. El pis principal té un ondulat balcó corregut. La façana que dona al patí interior se soluciona amb galeries de cristall, sustentades per pilastres de fosa. El vestíbul i el celobert central és l'espai que dona accés a l'immoble i en distribueix les diverses propietats horitzontals. S'hi accedeix a través del vestíbul de la porta principal, espai de planta rectangular amb els terres revestits de marbre blanc i arrimadors de rajoleta ceràmica, però el que destaca especialment és un elaborat fals sostre de guix. Depassant una porta trobem el celobert central, amb l'ascensor, la caseta de fusta de la porteria i l'escala de veïns.
  6. Moral de Gràcia Centre

    Francesc d'Assís Berenguer i Mestres

    Moral de Gràcia Centre

    El Centre Moral de Gràcia es troba ubicat a l'illa del districte de Gràcia delimitada pels carrers Ros de Olano, Gran de Gràcia, Montseny i Pere Serafí. És la seu d'una associació cultural del segle XIX. Té una única façana exterior afrontada al carrer Ros de Olano des d'on es produeix l'accés principal. La finca és de planta en forma de L i disposa d'un llarg passadís que comunica les estances laterals de la dreta i amb el fons de la parcel·la on hi ha un petit teatre. L'edifici consta de planta baixa més dos plantes pis. La façana té una composició d'obertures de tres eixos verticals, sent el central el protagonista al disposar del balcó i l'obertura més gran. Té una planta baixa amb obertures molt verticals emmarcades amb maó vist com la major part de la façana. Apareixen arcs escarsers sobre les finestres i arc carpanell sobre el portal d'accés. En planta pis apareix el balcó central amb llosana ovalada formada per cinc filades de maó vist en voladís una sobre l'altre. Aquest balcó es completa amb barana de ferro forjat i obertura descarregada mitjançant un arc de llibret de totxo, solució emprada també en altres obertures menors, com la sèrie que conforma la galeria del segon pis. La teulada és plana amb terrat del qual surt un àtic a línia de façana. El remat perimetral de la façana és un mur també de maó vist que fa de barana i està força ornat amb elements de maó semblant merlets. Artísticament cal destacar el treball de maó utilitzat en aquesta obra, ja que amb una tècnica molt acurada soluciona tots els elements de la façana amb aquest sol material: arcs, emmarcaments, trencaaigües i remats. També són notables les complexes baranes de ferro forjat dels balcons i els suports de ferro de les banderes i llums de la façana. L'edifici es considera modernista pel tipus d'estil de les decoracions i el domini en la utilització del maó i el ferro. Dins de l'estil modernista, el tipus de composició de façana té influència medievalista pel domini del ple sobre el buit i el remat amb merlets.
  7. Can Pou Alt

    Francesc d'Assís Berenguer i Mestres

    Can Pou Alt

    Habitatge aïllat, en un paratge natural de gran bellesa, al principi de la serra del Garraf i lleugerament urbanitzat. L'ús significatiu dels materials i la volumetria lliure, irregular, delaten la influència de Gaudí damunt del seu deixeble Berenguer. La implantació damunt d'un terreny en pendent afavoreix la partició del conjunt en uns volums de basament, la planta principal, amb les obertures més grans, i el cos de golfes, amb les petites obertures corregudes, de tradició pairal. Construïda per al Comte Güell, mecenes de Gaudí i propietari de vinyes i terrenys a la zona del Garraf, no lluny d'on Gaudí, amb la col·laboració del mateix Berenguer, va fer el cèlebre celler al terme de Sitges.
  8. Or 44 Dwellings

    Francesc d'Assís Berenguer i Mestres

    Or 44 Dwellings

    L'edifici d'habitatges situat al carrer Or, 44 es troba ubicat al Districte de Gràcia, a una illa de cases delimitada pels carrers Torrijos, Torrent d'en Vidalet, Sant Lluís i Or, amb l'accés principal encarat a la plaça Virreina. Es tracta d'un edifici d'habitatges que Joan Baptista Rubinat i Planas va encarregar a Francesc Berenguer Mestres a inicis del segle XX, tot i que, donat que encara no disposava del títol d'arquitecte. el projecte va ser signat per Joan Rubió i Bellver. De planta rectangular amb pati al darrera, té la caixa d'escales al centre i, alineats amb aquesta, dos petits patis de llum. L'estructura en alçat presenta planta baixa i cinc pisos, amb terrat pla transitable tancat per una barana de ferro forjat. La façana presenta una composició plana i simètrica, amb llurs obertures disposades en quatres eixos verticals i cinc horitzontals de ritme regular. A la planta baixa s'hi troben quatre portals idèntics, tots configurats per matxons de pedra suaument motllurats on descarreguen quatre arcs angulars de maó. El portal d'accés al vestíbul de la finca, localitzat a la part més occidental, presenta la porta enretirada de l'aplom de la façana. A la resta de pisos hi ha quatre balcons amb llosanes, de perfil sinuós, que mostren a la part inferior les biguetes de ferro que sustenten els revoltons, decorats amb trencadís. Aquests balcons tenen un minuciós tancament de ferro forjat, amb els barrots ondulats i enllaçats. També marquen els quatre eixos verticals, sent coronats al terrat per uns aguts pinacles de maó vist i un treballat suport de ferro forjat per subjectar la politja. A partir de la primera planta, excepte als emmarcaments de maó que envolten les obertures i el coronament de l'edifici, el parament de la façana està cobert amb morter i decorat amb esgrafiats bicolors de motius florals i geomètrics.
  9. Teacher's House and School

    Francesc d'Assís Berenguer i Mestres

    Teacher's House and School

    Housing that is the complex or counterpoint of its complementary building, the School. It is constructed with stone slabs and has exposed brick openings, corners, a high band and spire, further emphasising the variety of levels, terraces and roofs giving it a 'magical castle' appearance and masking a simple plant in the shape of an L. The unevenness of the land favours its complicated aspect by favouring the different stairs, entrance, communication with the School, rear access from the private courtyard to the first floor, and creating a difference of one floor between the front and the back. The roofs are of glazed tiles in green and black, and on the chimney, there is, in glazed ceramic, the date of construction (1911). Historicism is obvious. In March 1890, the foundation stone was laid and the foundations of the new cotton factory that Eusebi Güell and Ferran Alsina installed around Santa Coloma de Cervelló were laid in order that "in this way the worker had better hygienic and food conditions...". This led to the construction of an authentic colony where the School and the Teacher's House could not be missing. Endowed with the best conditions available at the time, in 1987, the School still continued to function, although the Teacher’s House has seen its interior fragmented into two dwellings that fully respect its structure.
  10. Rectoria de l'Església Major de Santa Coloma de Gramenet

    Francesc d'Assís Berenguer i Mestres

    Rectoria de  l'Església Major de Santa Coloma de Gramenet

    Interessant tractament de les façanes de pedra, que harmonitza amb l'església adjacent i amb les tanques que delimiten el solar. L'edifici, de semisoterrani i tres pisos, juga amb l'esglaonament de volums, sobre tot a la zona d'entrada, on una escaleta porta a un porxo sostingut per una senzilla columna de capitell jònic. Les façanes combinen simetria i asimetria. Es construeix alhora que la nova parròquia de Santa coloma, amb la que forma conjun

Archive

  • Esbós d'un cartell publicitari dels Cellers Güell.

    Drawing

    Esbós d'un cartell publicitari dels Cellers Güell.

    Arxiu Històric del COAC

  • Detall d'un cartell publicitari dels Cellers Güell.

    Drawing

    Detall d'un cartell publicitari dels Cellers Güell.

    Arxiu Històric del COAC

Bibliography (18)

Bústia suggeriments

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris.