Intro

About

In this first stage, the catalogue focuses on the modern and contemporary architecture designed and built between 1832 –year of construction of the first industrial chimney in Barcelona that we establish as the beginning of modernity– until today.

The project is born to make the architecture more accessible both to professionals and to the citizens through a website that is going to be updated and extended. Contemporary works of greater general interest will be incorporated, always with a necessary historical perspective, while gradually adding works from our past, with the ambitious objective of understanding a greater documented period.

The collection feeds from multiple sources, mainly from the generosity of architectural and photographic studios, as well as the large amount of excellent historical and reference editorial projects, such as architectural guides, magazines, monographs and other publications. It also takes into consideration all the reference sources from the various branches and associated entities with the COAC and other collaborating entities related to the architectural and design fields, in its maximum spectrum.

Special mention should be made of the incorporation of vast documentation from the COAC Historical Archive which, thanks to its documental richness, provides a large amount of valuable –and in some cases unpublished– graphic documentation.

The rigour and criteria for selection of the works has been stablished by a Documental Commission, formed by the COAC’s Culture Spokesperson, the director of the COAC Historical Archive, the directors of the COAC Digital Archive, and professionals and other external experts from all the territorial sections that look after to offer a transversal view of the current and past architectural landscape around the territory.

The determination of this project is to become the largest digital collection about Catalan architecture; a key tool of exemplar information and documentation about architecture, which turns into a local and international referent, for the way to explain and show the architectural heritage of a territory.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

About us

Project by:

Created by:

Directors:

2019-2023 Aureli Mora i Omar Ornaque

Documental Commission:

2019-2023 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

External Collaborators:

2019-2023 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús Quintero

With the support of:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Collaborating Entities:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Arxiu Mas

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

Design & Development:

edittio Nubilum
Suggestions

Suggestion box

Request the image

We kindly invite you to help us improve the dissemination of Catalan architecture through this space. Here you can propose works and provide or amend information on authors, photographers and their work, along with adding comments. The Documentary Commission will analyze all data. Please do only fill in the fields you deem necessary to add or amend the information.

The Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya is one of the most important documentation centers in Europe, which houses the professional collections of more than 180 architects whose work is fundamental to understanding the history of Catalan architecture. By filling this form, you can request digital copies of the documents for which the Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya manages the exploitation of the author's rights, as well as those in the public domain. Once the application has been made, the Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya will send you an approximate budget, which varies in terms of each use and purpose.

Image requested:

* If the memory has known authorship or rights, cite them in the field above 'Comments' .

Remove * If the photographs has known authorship or rights, cite them in the field above 'Comments'.
You can attach up to 5 files of up to 10 MB each.

Memory

Reus 21.07.1866 - Barcelona 08.02.1914. Va començar a cursar els estudis d’arquitectura l’any 1881-82 a la Escuela de Arquitectura i els va continuar amb certa irregularitat fins al gener de 1888 en què els va abandonar definitivament sense obtenir el títol d’arquitecte. En Francesc Berenguer tenia més aptituds per les assignatures de caràcter gràfic que per d’altres més tècniques o de càlcul. El fet d’haver abandonat la carrera sense rebre la suficient formació científica i indispensable per l’exercici de la professió, no li va suposar cap obstacle, ja que, sobre l’any 1887, va tenir l’oportunitat d’anar al taller d’en Antoni Gaudí i, per la via de la praxis, va adquirir aquells coneixements que no va aconseguir per la via acadèmica completant així la seva formació. Amb el temps va arribar a tenir una estreta relació d’amistat amb Gaudí, i va col·laborar intensament amb ell en l’obra de la Sagrada Família i de la Colònia Güell. Entre les seves obres destaquen el santuari de Sant Josep de la Muntanya a Barcelona, la casa Gaudí al Parc Güell, el Celler Güell a Garraf, la casa torre El Poal a Castelldefels, o l’església de Can Aguilera a Piera. D’altra banda, és habitual trobar projectes seus signats per Gaudí, Miquel Pascual, Audet, Balcells i Buigas entre d’altres més, donat que al no tenir el títol d’arquitecte no podia signar els projectes. Al llarg de la seva trajectòria professional es distingeixen dues facetes ben diferenciades: la vessant arquitectònica i la decorativista. Cal dir que, en aquesta última, va aconseguir un alt nivell professional.

Source: Arxiu Històric del COAC

Works (20)

On the Map

Constellation

Cronology (20)

  1. Can Soler de la Torre

    Francesc d'Assís Berenguer i Mestres

    Masia tradicional dins dels diferents tipus del II de l'esquema de Danés i Torras, amb teulada a dues vessants, amb aigües als costats i una petita visera ràfec a la façana. No hi ha documentada la data de la seva construcció però de les dues dates que hi consten a la façana, a la llinda de les finestres del primer pis, la més antiga correspon a 1622, l'altra 1700 i podria ser d'una remodelació posterior. Al centre, a la llinda del balcó hi ha el nom: "Antoni Solé". Aquest nom es va mantenir fins i tot quan ja era en poder del senyor Güell, li deien Can Soler de la Torre. Tota la colònia està construïda en els terrenys que corresponien a l'heretat de la masia. Al 1914, A. Gaudí la va decorar totalment sense desfigurar gens la seva estructura ni l'aspecte extern. A la part dreta de la casa hi ha la capella i en angle, les instal·lacions i magatzems amb una cisterna seca on hi ha una escultura de pedra en forma de sol anomenada "el Soley" que fa pensar en un vell rellotge de sol, si bé el seu emplaçament és dubtós, car pràcticament tot el dia està a l'ombra. El Soley Curiosa escultura en forma de sol que s'associa des de temps immemorial a la Masia de Can Güell, però de la que no hi ha cap més referència. En principi, el fet de tenir un forat en el lloc on hi hauria la boca, fa pensar en un rellotge de sol. En aquest cas l'emplaçament actual no seria aquest, car li toca l'ombra. També es podria aventurar una mena de distintiu-blasó improvisat del propietari inicial que es deia, tal i com es llegeix a la façana de la masia, Antoni Solé i que donà nom a la casa, a tal punt que quan la finca era propietat d'A. Güell encara es deia Can Soler de la Torre. El municipi de Santa Coloma de Cervelló ha estat tradicionalment un terme agrícola. La industrialització no va arribar-hi fins que Eusebi Güell hi va instal·lar, als terrenys de la seva propietat, la colònia tèxtil. És per això que en el terme hi ha força quantitat de masies i cases rústiques senyorials des de l'Edat Mitjana. Aquesta és una de les més conegudes. Anomenada en un principi Can Soler de la Torre, va passar a mans dels Güell a principis del segle XIX, tot i així, va mantenir el seu nom antic fins que s'hi va instal·lar la fàbrica de teixits de cotó, quan per identificació amb la colònia, se la va començar a anomenar Mas Güell. Les úniques referències anteriors que hi ha són les dates de les llindes de les finestres (1622 dreta i 1700 esquerra) i el nom gravat a la del mig : Antoni Solé.
  2. Ca l'Ordal

    Francesc d'Assís Berenguer i Mestres, Joan Rubió i Bellver

    Ca l'Ordal

    Edifici independent format per tres cases unifamiliars adossades, amb planta baixa, pis, golfes i soterrani convertit en jardí a la part posterior. Situat a la zona residencial de la Colònia Güell, és el primer edifici que es troba en entrar-hi. Obra construïda entorn el 1894, que tant per la forma de la seva planta com en la singularitat de les façanes i la seva simetria, dota l'edifici d'una gran originalitat. Tot i que no té l'aspecte típic d'una masia, sí s'observa com d'una manera o altra l'arquitecte va voler recollir els trets més significatius de les cases pairals. Per exemple l'edificació té una planta basilical i teulada a dos vessants, i el parament està fet amb conglomerat de pedra de mides diverses lligades amb morter de calç, sobre el qual s'adossen diverses estructures. El marcat caràcter historicista de l'edificació, més enllà de l'aparença d'una casa pairal a la part davantera, també queda reflectit a la part posterior amb una construcció a diferents nivells i cossos. Sens dubte, però, el que més destaca de l'edifici són les cantonades arrodonides, i els elements decoratius, és especialment rellevant la filigrana del treball amb maó vist. Això és visible a les finestres, les tres xemeneies, el porxo, la cisterna o el ràfec sota coberta. La casa fou habitada en origen per la familia Ros de l'Ordal, d'aquí el seu nom, i encara en són els propietaris. Tanmateix, altres famílies com els Cruañas, Gaudó, Montanès i Carrión també hi han viscut. Tots ells pagesos que treballaven les terres de l'amo en qualitat d'arrendataris. Alguns membres d'aquestes famílies també treballaven a la fàbrica. Amb l'interès d'allunyar-se dels conflictes socials existents a la ciutat, al segle XIX es va plantejar un nou tipus d'indústria, les colònies industrials, és a dir, les cases dels obrers i equipaments al costat de la fàbrica, tot a la mateixa propietat, integrant un nucli propi amb una vida social i econòmica tutelada per l'empresa. La colònia Güell fou una colònia industrial dedicada a la fabricació de panes i velluts. La seva construcció s'inicià el 1890, i el projecte disposava de fonda, escola, comerços, teatre, cooperativa, casa del metge, farmàcia i capella, a més de les fàbriques i els habitatges dels obrers, en una superfície total d'unes 160 hectàrees. Güell en la seva condició de mecenes de la cultura, va encarregar projectes a diversos arquitectes de primera fila, com Antoni Gaudí, Francesc Berenguer i Mestres o Joan Rubió. A l'interior hi havia hagut un pou, però degut a reformes posteriors a l'edifici i nous usos en l'espai l'ha modificat.
  3. Güell Winery

    Francesc d'Assís Berenguer i Mestres, Antoni Gaudí i Cornet

    Güell Winery

    Es tracta d’una petita construcció destinada a emmagatzemar els vins criats a la finca que Eusebi Güell tenia al Garraf. La construcció és formada per tres ordres d’arcs parabòlics, que decreixen a mesura que pugen, de manera que, en conjunt, formen una coberta a dos aiguavessos molt alzinada. El celler s’emplaça a la vora de la carretera, al costat d’un gran desnivell. Tota la fàbrica és de maçoneria de pedra tosca, amb reforços monolítics a les cantonades, i descarregada audaçment en alguns punts, com a l’entrada de la capella del nivell superior. Si bé des de sempre se n’havia atribuït l’autoria a Francesc Berenguer, és palesa la intervenció de Gaudí en alguns detalls a escala més petita, com ara les xemeneies, la porta d’accés o les gelosies. El nivell intermedi, que acull l’habitatge de l’administrador, enllaça amb la cota del carrer i amb l’accés, on el vessant de la coberta s’aixeca suaument i forma un perfil semblant a una pagoda.
  4. Can Pou Alt

    Francesc d'Assís Berenguer i Mestres

    Can Pou Alt

    Habitatge aïllat, en un paratge natural de gran bellesa, al principi de la serra del Garraf i lleugerament urbanitzat. L'ús significatiu dels materials i la volumetria lliure, irregular, delaten la influència de Gaudí damunt del seu deixeble Berenguer. La implantació damunt d'un terreny en pendent afavoreix la partició del conjunt en uns volums de basament, la planta principal, amb les obertures més grans, i el cos de golfes, amb les petites obertures corregudes, de tradició pairal. Construïda per al Comte Güell, mecenes de Gaudí i propietari de vinyes i terrenys a la zona del Garraf, no lluny d'on Gaudí, amb la col·laboració del mateix Berenguer, va fer el cèlebre celler al terme de Sitges.
  5. Casa del Mestre i Escola

    Francesc d'Assís Berenguer i Mestres

    Casa del Mestre i Escola

    Habitatge que és el conjunt o contrapunt del seu edifici complementari, l'Escola. Està construït amb lloseta de pedra i té les obertures, les cantonades, una franja alta i la torratxa remarcats amb maó vist, accentuant encara més la varietat de nivells, terrasses i teulades que li donen una aparença de "castell màgic" i emmascarant una senzilla planta en forma de ela. El desnivell del terreny afavoreix el seu aspecte complicat afavorint les diferents escaletes, entrada, comunicació amb l'Escola, accés posterior del pati privat al primer pis, i creant una diferència d'un pis entre la part de davant i la posterior. Les teulades són teula esmaltada en verd i negre, i a la xemeneia hi ha, en ceràmica vidriada, la data de construcció (1911). L'historicisme és palès. Al mes de març de 1890 es va posar la primera pedra i assenyalaren els fonaments de la nova fàbrica de cotó que Eusebi Güell i Ferran Alsina van instal·lar al terme de Santa Coloma de Cervelló a fi de que "d'aquesta manera l'obrer es trobés en millors condicions higièniques d'habitació i d'aliments...". Això comportà la construcció d'una autèntica colònia on no podia faltar l'Escola i la Casa del Mestre. Dotada de les millors condicions que es donaven al seu moment, en el 1987, l'Escola encara continuava funcionant, si bé la Casa del Mestre, ha vist fragmentat el seu interior en dos habitatges que respecten totalment la seva estructura.
  6. Rectoria de l'Església Major de Santa Coloma de Gramenet

    Francesc d'Assís Berenguer i Mestres

    Rectoria de  l'Església Major de Santa Coloma de Gramenet

    Interessant tractament de les façanes de pedra, que harmonitza amb l'església adjacent i amb les tanques que delimiten el solar. L'edifici, de semisoterrani i tres pisos, juga amb l'esglaonament de volums, sobre tot a la zona d'entrada, on una escaleta porta a un porxo sostingut per una senzilla columna de capitell jònic. Les façanes combinen simetria i asimetria. Es construeix alhora que la nova parròquia de Santa coloma, amb la que forma conjun

Archive

  • Esbós d'un cartell publicitari dels Cellers Güell.

    Drawing

    Esbós d'un cartell publicitari dels Cellers Güell.

    Arxiu Històric del COAC

  • Detall d'un cartell publicitari dels Cellers Güell.

    Drawing

    Detall d'un cartell publicitari dels Cellers Güell.

    Arxiu Històric del COAC

Bibliography (18)