Intro

About

In this first stage, the catalogue focuses on the modern and contemporary architecture designed and built between 1832 –year of construction of the first industrial chimney in Barcelona that we establish as the beginning of modernity– until today.

The project is born to make the architecture more accessible both to professionals and to the citizens through a website that is going to be updated and extended. Contemporary works of greater general interest will be incorporated, always with a necessary historical perspective, while gradually adding works from our past, with the ambitious objective of understanding a greater documented period.

The collection feeds from multiple sources, mainly from the generosity of architectural and photographic studios, as well as the large amount of excellent historical and reference editorial projects, such as architectural guides, magazines, monographs and other publications. It also takes into consideration all the reference sources from the various branches and associated entities with the COAC and other collaborating entities related to the architectural and design fields, in its maximum spectrum.

Special mention should be made of the incorporation of vast documentation from the COAC Historical Archive which, thanks to its documental richness, provides a large amount of valuable –and in some cases unpublished– graphic documentation.

The rigour and criteria for selection of the works has been stablished by a Documental Commission, formed by the COAC’s Culture Spokesperson, the director of the COAC Historical Archive, the directors of the COAC Digital Archive, and professionals and other external experts from all the territorial sections that look after to offer a transversal view of the current and past architectural landscape around the territory.

The determination of this project is to become the largest digital collection about Catalan architecture; a key tool of exemplar information and documentation about architecture, which turns into a local and international referent, for the way to explain and show the architectural heritage of a territory.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors of the COAC Digital Archive

credits

About us

Architects' Association of Catalonia:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Documental Commission:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

External Collaborators:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Collaborating Entities:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Design & Development:

Nubilum Edittio

In Pictures

  • Pere Joan Ravetllat i Mira

Memory

PhD Architect. Design professor at Barcelona School of Architecture (ETSAB) and director of the Architectural Rehabilitation and Restoration line of the MBArch ETSAB UPC. Professionally he has developed his activity in collaboration with Carme Ribas Seix, between 1985 and 2017. The work of the study focuses on public commissions, always approaching to projects from an urban point of view. The main fields of work are the rehabilitation of buildings, public housing, facilities and projects of urban space and infrastructure.

Works

On the Map

Constellation

Cronology

  1. Rehabilitation and Extension of Golferichs House

    Ravetllat-Ribas Arquitectes, Pere Joan Ravetllat i Mira, Carme Ribas i Seix

    Rehabilitation and Extension of Golferichs House

    Golferichs House, known as “el Xalet”, was designed in 1901 by the architect Joan Rubió i Bellver as the particular residence for Macari Golferichs. One of the first objectives was to return the Xalet to its original character. The annex building construction and the transformation as a learning centre supposed big alterations to the first building, and the main goals to solve with the proposal. Built with great modesty, the annex collapsed the understanding of the house, preventing its contemplation, eliminating the perimeter eave and blocking the access to the backyard. The representative spaces of the ground and first floors advised their use as an exhibition hall. That allowed to give the neighborhood a space for this type of cultural manifestations. On the second floor, we recovered the original dimensions of the great room with wooden trusses like a multipurpose room.
  2. Unbar

    Ravetllat-Ribas Arquitectes, Pere Joan Ravetllat i Mira, Carme Ribas i Seix

    Unbar

    In the 80s, night bars in Barcelona become a kind of differentiated scope from other type of interventions. In the Unbar project there was an interest in the relationship between different materials, always maintaining the coherence in its formal expression. The bar experiments spaces created from duality and contrast between different constructive logics. On one hand, the curve made through wooden ribbons transformed the irregular perimeter of the initial bar leaving a service corridor and two small bars. On the other hand, the stuccoed walls and horizontal stainless steel planes opposed completely withdifferent geometries and textures. Stainless steel, thought of not as a finish but rather as support, allowed to offer on bars and shelves bright surfaces with minimal width. Wooden ribbons’ flexibility, however, had the virtue of adapting itself to the curve and offer a texture based on shadows and colour.
  3. FAD Award

    Finalist. Category: Interior Design - Public, Commercial and Professional Interiors

    FAD Award

    Unbar

    Ravetllat-Ribas Arquitectes, Pere Joan Ravetllat i Mira, Carme Ribas i Seix

  4. FAD Award

    Finalist. Category: Architecture - Remodelling and Rehabilitation

    FAD Award

    Rehabilitation and Extension of Golferichs House

    Ravetllat-Ribas Arquitectes, Pere Joan Ravetllat i Mira, Carme Ribas i Seix

  5. Roquetes Football Ground

    Ravetllat-Ribas Arquitectes, Pere Joan Ravetllat i Mira, Carme Ribas i Seix

    Roquetes Football Ground

    L'afectació provocada pel traçat de la Ronda de Dalt en la situació del Camp de Futbol del barri de Roquetes, utilitzat pels Clubs de Futbol Roquetes i Muntanyesa, provoca la seva redistribució a l'interior de la parcel·la, resultant-ne el trasllat de l'anterior edifici de serveis i les grades. El projecte inclou l'enderroc de totes les construccions prèvies; la realització dels nous murs de tancament adaptats al perímetre modificat del solar; l'explanació, drenatge i il·luminació del camp de joc i la construcció d'una grada, equipada en el seu interior amb serveis i vestuaris. Les rasants en pendent de Via Júlia respecte a la cota del camp, fan que l'accés proposat a la cantonada amb el Carrer d’en Tissó es provoqui a través d'un gran balcó, des del qual es pot accedir tant a la grada com a les zones de servei a nivell del terreny de joc. A la confluència amb la Ronda, un nou mur circular consolida la cantonada i inclou en el seu interior els vestíbuls de jugadors. La forma i dimensió del solar resultant, així com l'important límit amb la Via Júlia, donen lloc a una col·locació que consolida la façana al Carrer d’en Tissó, on es situa la grada per a espectadors. Es tracta d’una peça rectangular protegida per una marquesina igualment rectangular, identificable des de la Via Júlia. La part superior de l'edifici, en connexió amb les grades, és un terrat?mirador on es col·loca un petit bar, ampliant així l'espai per a ús dels espectadors. Des d'aquest terrat s'ofereix un nou contacte amb el carrer a traves d'una rampa. La construcció proposada és bàsicament una estructura de murs i pilars de formigó armat que suporten una llosa contínua, també de formigó armat, sobre la qual s'adapta la grada. Els mateixos murs que suporten l'esmentada llosa són els que contenen el desnivell existent entre el carrer i la zona de joc i finalment apareixen com a façana o tancament de l'edifici.
  6. Ases 5 Residential Building

    Ravetllat-Ribas Arquitectes, Pere Joan Ravetllat i Mira, Carme Ribas i Seix, Cèsar Díaz Gómez

    Ases 5 Residential Building

    It is an operation that includes two buildings located in the old city of Barcelona, near Santa Maria del Mar’s church. One of them forms the intersection from Ases and Espaseria Street. The projected building, four stories high, is organized with a single vertical core that serves two 40sqm dwellings in each floor. All the service rooms ventilate through a single interior patio that, by the fact of being joint to the neighbouring building, improves the ventilation and lighting of some of its rooms. On the façades, the window voids respect the typical proportions of the buildings around and aims to redefine them through the material used -aluminium- in a proposal escaping from a literal contextual mimicry, looking for an integral solution including framings, jambs, sills, shutters, and even railings. Roof pergolas close and vertical metallic stripes on the edges of the façades are the elements that relate the building with its immediate surroundings.
  7. Alexandre Galí Secondary School

    Ravetllat-Ribas Arquitectes, Pere Joan Ravetllat i Mira, Carme Ribas i Seix

    Alexandre Galí Secondary School

    El projecte disposa un edifici principal, de planta baixa més tres plantes, on s’allotja bona part del programa, i un altre edifici situat a l’extrem oposat del solar destinat al gimnàs. Tots dos edificis, juntament amb la rampa que els connecta, delimiten l’àmbit de la pista esportiva. L’absència d’alineacions clares on recolzar les edificacions i la irregularitat dels perímetres propicien una solució que genera una geometria pròpia per tal de definir els diferents espais, deixant la resta del solar, fins als marges, com a pati de joc. L’edifici principal és format per un anell exterior d’estructura de formigó on es col·loquen les aules, i un cos central d’estructura metàl·lica i plementeria de pavès que conté les tutories, els accessos i la sala d’actes, un gran pati central cobert situat per sota del terreny.
  8. FAD Award

    Finalist. Category: Architecture

    FAD Award

    Ases 5 Residential Building

    Ravetllat-Ribas Arquitectes, Pere Joan Ravetllat i Mira, Carme Ribas i Seix, Cèsar Díaz Gómez

  9. Girona 37 Dwellings

    Ravetllat-Ribas Arquitectes, Pere Joan Ravetllat i Mira, Carme Ribas i Seix

    Girona 37 Dwellings

    S'ha volgut donar el màxim d'unitat als dos fragments d'illa, tan per aconseguir un acabament digne del conjunt com per fer possible la comprensió d'ambdues parts com a pertanyents a una mateixa lògica projectual. Es plantegen dues escales de dos habitatges per replà al Carrer Girona amb un altura de PB + 4 plantes. Aquesta part del solar conté 16 habitatges (7 habitatges de 90 m2 útils amb 4 dormitoris i 9 habitatges de 70 m2 útils amb 3 dormitoris). A la banda del Carrer Riera Gasulla es proposa una única escala amb tres pisos per replà. La planta tipus conté 2 habitatges d'uns 70 m2 útils, amb el mateix programa que l'esmentat anteriorment, i un habitatge més petit d’1 dormitori. A la planta superior es suprimeix l'habitatge més proper a la mitgera proporcionant un augment de superfície a un dels habitatges restants i configurant un total de 8 habitatges. La suma total és de 24 habitatges. S'ha cregut oportú situar totes les sales d’estar-menjador a l'exterior i amb la millor orientació possible. És per això que o bé donen directament a sud o són passants i donen a dos costats oposats. Els plecs de façana milloren l'orientació de les diferents estances de l'habitatge i permeten un adequat contacte amb l'exterior, alhora que contribueixen a uniformar el nombre d'obertures. Totes les cuines ventilen a l'exterior mitjançant un safareig-estenedor i un pati destinat a instal·lacions. A la planta baixa es situen els 3 vestíbuls amb entrada a nivell des dels carrers. Es preveu un espai per a la reubicació d’una estació transformadora i 3 locals comercials, dos a les cantonades i un altre donant al carrer Girona. També en planta baixa es preveu l'accés a l'aparcament que conté 9 places a nivell de planta baixa i 17 en planta soterrani. L'estructura de l'edifici s'ha plantejat com una retícula senzilla i ordenada. Aquesta disposició, juntament amb unes llums regulars i raonables d'entre 4 i 6 metres, permet un bon aprofitament. El tancament exterior és d'obra vista i la coberta és de teula ceràmica, amb una pendent del 30%.
  10. Rehabilitation and Extension of the Schools in Seròs

    Ravetllat-Ribas Arquitectes, Pere Joan Ravetllat i Mira, Carme Ribas i Seix

    Rehabilitation and Extension of the Schools in Seròs

    The project proposes to dispose the school programme on the plot in a way that, even though making possible to distinguish the two centres, its proximity and the possibility to concentrate some of its services are optimized. The existing school remains as the main building limiting with the square and it is where the uses related to the high school will be placed. On the other side of the plot, a new building constitutes the opposite façade and will contain the rest of the educative uses of the school. The rest of the plot bordered by these two buildings is divided into two parts with the placement of a central building that will accommodate those uses that can be shared by the two centres: the gym and the cantine.
  11. Passeig Garcia Fària Avenue

    Ravetllat-Ribas Arquitectes, Pere Joan Ravetllat i Mira, Carme Ribas i Seix

    Passeig Garcia Fària Avenue

    El projecte planteja l’ordenació de superfície del Passeig Garcia Fària entre els carrers Bilbao i Josep Pla. Prèviament a l’any 1992, amb la construcció de la Ronda Litoral, es va donar forma al Passeig Garcia Fària amb una secció de doble calçada amb mitjana central. A la banda de mar, la construcció d’un pàrking adossat al mur de contenció de la Ronda, va deixar la seva coberta pendent d’urbanització. El nou esquema viari ha desplaçat la circulació costat mar de Garcia Fària a l’altre banda de la Ronda i ha prolongat els carrers Bac de Roda i Selva de Mar en forma de pont sobre la Ronda Litoral. La incorporació viària al tronc central de la Ronda situada a l’alçada de Josep Pla s’ha traslladat al creuament de Selva de Mar amb Garcia Fària, provocant l’enderroc de part de l’aparcament existent. La nova súper-illa de Diagonal-Mar entrega a Garcia Fària amb una nova rasant que ha obligat a modificar el perfil longitudinal d’aquest carrer entre Selva de Mar i Josep Pla. Tot això provoca que l’àmbit d’actuació hagi quedat definit com la superfície existent entre la mitjana actual i el límit de la Ronda Litoral, més la calçada muntanya del tram entre Selva de Mar i Josep Pla. La peça resultant a urbanitzar és una franja d’uns 40 m d’amplada i aproximadament 1,3 Km de llargària, dividida en tres pastilles per la vialitat que creua la Ronda Litoral. Aquesta franja es divideix al mateix temps en dues subbandes: la cobertura del pàrking donant a la Ronda i l’espai restant entre l’actual mitjana i el mur de l’aparcament. El projecte parteix d’aquesta consideració i consolida la divisió donant forma a un passeig pavimentat sobre l’aparcament i a una faixa enjardinada. Les sobrecàrregues admissibles de l’aparcament existent (1.000 Kg/m2) i el futur manteniment del mateix han comportat la decisió d’abandonar la possibilitat d’enjardinar i construir sobre la seva coberta. És per això que s’ha pensat en un paviment asfàltic de dos colors com a protagonista d’aquesta franja destinada majorment al trànsit de bicicletes, circuits de fitness, jòguing i altres activitats similars. Pensem que emfasitzar la gran dimensió d’aquest espai, despullant-lo d’elements sobreposats, reforça una de les seves qualitats primordials. A la resta del passeig es proposa un jardí lineal organitzat a través de peces de verd trapezoïdals que permeten la permeabilitat entre els passos de vianants i l’esplanada sobre el pàrking. El cosit d’ambdues zones es realitza gràcies a les interrupcions dels parterres i a les plataformes sobre elevades, encavalcades amb la coberta de l’aparcament, que actuen com a miradors sobre el mar. Algunes de les zones plantades s’eleven sobre la rasant natural, oferint plans de gespa abocats també cap a la platja. L’organització del passeig ha hagut de tenir en compte el creuament de vehicles cap a les rampes d’accés als aparcaments, molt allunyades de la nova línia de vorera. Aquests creuaments es fan en forma d’escletxa entre la vegetació. Per a pal·liar la fractura provocada per les rampes es construeixen unes petites lloses que, en forma de pont, les creuen en el seu punt central. L’arribada als nous ponts de Bac de Roda i Selva de Mar obliga a recréixer el passeig en aquests punts per a connectar-lo amb les noves rasants. La secció transversal s’ha pensat amb pendents d’entre l’1,5% i el 2% cap a la calçada de Garcia Fària. La necessitat de permetre el drenatge i la nova amplada del passeig obliguen a recréixer les rasants sobre l’actual aparcament i, conseqüentment, a la sobreelevació de la barana existent, que es fa mitjançant una peça prefabricada de formigó que s’encaixa en el mur original. La plantació s’ha plantejat amb espècies apropiades a la singular situació del passeig: primera línea de mar, sense elements construïts que el protegeixin de la seva influència. Organitzada en faixes, ajuda també a entendre unitàriament tot el passeig. Bàsicament, hi ha dos tipus de parterre. Els que s’aboquen cap al Passeig Garcia Fària es planten en bandes ordenades per alçada de vegetació: les dues primeres són gramínies de diferent alçada i finalment es situen als tamarius. Els parterres amb doble pendent s’entapissen amb gespa a la vessant abocada cap al costat mar i es planten amb una massa de baladre blanc a la vessant oposada. En algunes zones estratègiques apareixen petits bosquets de moreres sobre entapissant d’heura, que es converteixen en àrees d’ombra. Les palmeres es planten com a arbres singulars en grups de dos o tres. Margallons, mimoses, i plantacions d’espígol completen l’enjardinament del passeig. El límit amb la calçada rodada es consolida amb un parterre lineal que conté les palmeres existents i s’espesseix la plantació de baladres també existent a l’actual mitjana. La il·luminació es resol amb una trama de bàculs tipus PRIM que organitza tota l’àrea a ambdues bandes de la Ronda Litoral. S’ha tingut especial cura en anivellar la cota de coronació dels bàculs amb independència de la topografia variable dels punts on tenen l’ancoratge.
  12. Centre Cívic Pont Major

    Ravetllat-Ribas Arquitectes, Pere Joan Ravetllat i Mira, Carme Ribas i Seix

    Centre Cívic Pont Major

    In the patrimonial building of Can Regàs its façade is respected integrally, as well as the structural system of three centrelines with bearing walls. The extension makes reference to the lineal growth of the plots, perpendiculars to the road and the river, and distance themselves clearly of the height of the façades. At the same time, the aim to create an intermittent façade, capable of organizing the back spaces of the new square. Inside the original building the design works with the proportionate scheme of the existing structure. The central section, on the ground floor, acts as a hall and multiuse room of the building. From here, it is connected with the vertical core, placed on the southern area, and the auditory and library, located inside the extension buildings. Thus, a reduction in circulation spaces is achieved, while the representative aspect of the most characteristic and valuable space of the building is emphasized.
  13. FAD Award

    Finalist. Category: Outdoor Spaces

    FAD Award

    Passeig Garcia Fària Avenue

    Ravetllat-Ribas Arquitectes, Pere Joan Ravetllat i Mira, Carme Ribas i Seix

  14. Department C Building at the ETSEIB (UPC)

    Ravetllat-Ribas Arquitectes, Pere Joan Ravetllat i Mira, Carme Ribas i Seix

  15. Rehabilitation of Can Marfà

    Ravetllat-Ribas Arquitectes, Pere Joan Ravetllat i Mira, Carme Ribas i Seix, Olga Schmid

    Rehabilitation of Can Marfà

    The project consists on the rehabilitation of the former textile factory Marfà as a civic centre and library. The strong character of the building determined the level of the intervention. It is decided to demolish all the non-original buildings to accentuate the main volume. A new extension on the ground-floor organizes the public space and the entrance. In the interior, we avoided dropped ceilings and opaque coatings to highlight the original structure.
  16. District 3 Library

    Ravetllat-Ribas Arquitectes, Carles Casamor i Maldonado, Pere Joan Ravetllat i Mira, Manuel Ribas i Piera, Carme Ribas i Seix, Anna Ribas Seix

    District 3 Library

    Located between the street’s sidewalk and one of the paths projected for the park, the building aims to give meaning to the topographical difference between the street and the torrent’s esplanade. The proposal involves two stories in order to build one facing the park and recovers the roof as a public space on the city level, and another one on the city level on the street that becomes the main access and guarantees the visibility of the library from the city.
  17. URV Les Terres de l'Ebre University Campus

    Ravetllat-Ribas Arquitectes, Josep Ferrando Bramona, Pere Joan Ravetllat i Mira, Carme Ribas i Seix

    URV Les Terres de l'Ebre University Campus

    Visible des del Castell i el Pont, l’edifici vol ser reconeixible per la capacitat de donar resposta als diferents àmbits on se situa, a mig camí entre el parc i la ciutat. L’edifici es fragmenta per obtenir un perímetre necessari per a la disposició del programa, al mateix temps que permet travessar-lo facilitant els recorreguts en diagonal i establint relacions des del parc cap a l’Avinguda i des de la ciutat cap al nou recinte firal. Aquesta planta permet configurar una bona disposició del programa establint crugies òptimes per a cadascun dels usos, reduint la circulació interior i generant espais de relació. L’element separador, de gruix variable, serveix de transició, conté espais servidors i afavoreix l’absorció acústica. A l’exterior, el revestiment modular, a base de pannells de formigó arquitectònic de gran format, garanteix la continuïtat de la textura de la façana al mateix temps que adequa el seu tractament a cadascuna de les orientacions i les necessitats dels usuaris.
  18. Rehabilitation of Sant Antoni Market

    Ravetllat-Ribas Arquitectes, Pere Joan Ravetllat i Mira, Carme Ribas i Seix

    Rehabilitation of Sant Antoni Market

    L’edifici del Mercat de Sant Antoni, construït segons projecte de l’arquitecte Antoni Rovira i Trias i l’enginyer Josep M. Cornet i Mas, l’any 1882, és un dels edificis públics més emblemàtics de l’Eixample barceloní. Ocupa una illa sencera i s’organitza en forma de creu grega, reproduint en geometria i dimensió el traçat de les alineacions de l’Eixample. La coberta. El pas del anys havia desfigurat la coberta original, substituint la teula per plaques de fibrociment. El projecte ha recuperat el seu acabat de teula ceràmica de dos colors, col·locada sobre panells de fusta. També s´han mantingut quan ha estat possible les corretges de suport de fusta originals. S’ han refet els lluernaris sobre les naus que en algun moment havien sigut cegats. Les muralles. L’existència d’una part soterrada del baluard de Sant Antoni, i de la corresponent contraescarpa, han estat elements determinants en la redacció final del projecte. Es proposa el manteniment íntegre de la part del baluard existent i el manteniment quasi íntegre de la contraescarpa, fent possible entendre i reviure l’espai del fossat de la muralla. Aquestes preexistències s’han incorporat al projecte com una oportunitat per augmentar l’interès ciutadà del conjunt. Tres Mercats. La proposta d’organització del programa funcional del Mercat passa per fer possible, per primer cop, la cohabitació dels dos mercats (Mercat del Fresc i Mercat del encant), a l’interior, sense que es destorbin mútuament. La proposta de disposició de les parades respecta els eixos centrals que permeten percebre la dimensió complerta de la diagonal de l’illa. En quan a l’exterior, es situa el Mercat Dominical sota pèrgoles situades al perímetre de la illa. La secció. L’edifici mostra la capacitat d’interrelacionar els diferents usos que conté. En plantes soterrani es combinen les alçades per aconseguir un major gàlib a l’àrea de càrrega i descàrrega. Un primer soterrani es dedica als nous usos comercials, centre cívic i museu.
  19. 130 Dwellings on the Riverfront in Santa Coloma de Gramenet (Phase 2)

    Ravetllat-Ribas Arquitectes, Gabriel Lerma Recasens, Pere Joan Ravetllat i Mira, Carme Ribas i Seix

    130 Dwellings on the Riverfront in Santa Coloma de Gramenet (Phase 2)

    La urbanització del marge del riu Besòs a Santa Coloma de Gramenet havia generat un front edificat que donava l’esquena al riu. La transformació de la llera del Besòs en un nou espai públic de qualitat va plantejar la necessitat de reordenar la seva façana. L’edifici d’habitatges que aquí es presenta correspon al desenvolupament de la segona fase d’un planejament que pretén assolir els següents objectius: - Garantir l’obertura de la ciutat al riu establint continuïtats visuals i generant nous espais públics. La nova plaça central, anomenada Plaça de les Cultures, vol afavorir la permeabilitat entre el riu i la ciutat. - Resoldre la doble escala que el lloc presenta, compatibilitzant la resposta a la nova façana fluvial amb la voluntat d’integrar l’edificació amb el teixit urbà existent. - Permetre que els nous habitatges gaudeixin majoritàriament d’unes òptimes condicions de vistes i assolellament.
  20. Mostres d'Arquitectura (Barcelona)

    Shortlisted

    Mostres d'Arquitectura (Barcelona)

    130 Dwellings on the Riverfront in Santa Coloma de Gramenet (Phase 2)

    Ravetllat-Ribas Arquitectes, Gabriel Lerma Recasens, Pere Joan Ravetllat i Mira, Carme Ribas i Seix

  21. Quatre Camins Dwellings for the Elderly

    Ravetllat-Ribas Arquitectes, Nicolás Markuerkiaga, Pere Joan Ravetllat i Mira, Carme Ribas i Seix

    Quatre Camins Dwellings for the Elderly

    Aquest nou edifici d’habitatges està situat en un lloc singular prop de Collserola, on la petita escala de les edificacions domèstiques veïnes es barreja amb equipaments docents o assistencials de major entitat. La proposta busca una escala d’implantació adequada a l’entorn, complementant la domesticitat del teixit residencial unifamiliar amb la major dimensió i escala d’altres peces al seu entorn. Es planteja un edifici en forma de L alineat als carrers i obert cap a la bona orientació i les vistes, on la majoria dels habitatges donen a sud o a sud-est. La volumetria de l’edifici és compacta cap al carrer, amb una façana nord on es disposen els passadissos d’accés als habitatges i es genera un filtre energètic. A l’altra banda, es descompon i s’esgraona cap a l’interior del solar, fent més domèstic el contacte amb els patis veïns. L’accés principal es situa a una cota intermèdia que acosta l’edifici al carrer Quatre Camins. L’adaptació a la topografia permet la creació de dos grans espais comunitaris, on la gent gran podrà dur a terme activitats a l’aire lliure. El primer, situat a planta primera, és una terrassa en relació directa amb l’espai de jardí i l’altre, a la planta tercera, connecta amb la bugaderia i la coberta. Tots els habitatges, disposen d’un espai confortable que els relaciona amb l’exterior, endinsat per obtenir una millor protecció enfront del vent i privacitat respecte els veïns. Complementàriament, les gelosies ceràmiques i les persianes orientables funcionen com a moduladors de la temperatura i són una mesura passiva d’estalvi energètic que incrementa el confort dels usuaris. De manera general, es proposa una construcció de mínima petjada ecològica i de baixa demanda energètica, compacta i amb un bon aïllament tèrmic. L’aprofitament de la radiació solar i una ventilació mecànica amb recuperació de calor, seguint els estàndards PassivHaus, permet una reducció del consum total en un 75%, i una qualificació energètica A.
  22. Mostres d'Arquitectura (Ebre)

    Shortlisted

    Mostres d'Arquitectura (Ebre)

    URV Les Terres de l'Ebre University Campus

    Ravetllat-Ribas Arquitectes, Josep Ferrando Bramona, Pere Joan Ravetllat i Mira, Carme Ribas i Seix

  23. Mostres d'Arquitectura (Barcelona)

    Shortlisted

    Mostres d'Arquitectura (Barcelona)

    Rehabilitation of Sant Antoni Market

    Ravetllat-Ribas Arquitectes, Pere Joan Ravetllat i Mira, Carme Ribas i Seix

Bibliography

Societies