The objective was to adapt the new headquarters of the BCD (Barcelona Design Centre) as an exhibition space on the ground floor of a building in Passeig de Gràcia. The available space was developed on three floors without natural lighting. One was at street level, long and narrow, connected at the end with the other two lower ones. Faced with the complexity of the ground floor (two cinemas, storefronts, etc.), efforts were made to individualise the entrance to the premises, retracting it, replacing the narrow initial door with a large storefront entrance. A fire-enamelled side scroll with the initials BCD ruled over the spacious hall. The entrance with a counter for information and book sales and the beginning of the exhibition area and the offices was on the ground floor at street level. The exhibition area delimited the offices by means of a semi-reflective glass membrane, finished with a gentle curve, where the library is located. Administration services could alter their distribution by means of mobile separation panels. The staircase, at the bottom, incorporated and linked the access floor with the other two. The two lower floors were intended for exhibition and meeting rooms. A global solution of the same was offered, through a double-height space. This space coincided with the void of the upper floor where the access staircase was. A secondary staircase enabled communication between the two floors through different areas of the route. On the lower floor, objects of greater volume could be exposed in the area corresponding to the double height. The meeting room, separated by a sliding door, provided a space with capacity for 100 people. It is completely folded: a unique space was achieved throughout the floor. It was about solving the individuality of access to the premises, facilitating the visitors' journey and giving a sense of spatial continuity on the three floors.

Setanta dos apartaments i locals comercials, situats en una franja de terreny que separa dos petits pobles de l’Alt Pirineu, Llessui i Torre. Es planteja la nova construcció com una agrupació d’habitatges amb una imatge potent, que donés resposta tant a l’escala i caràcter dels dos pobles veïns com al paisatge natural, el veritable protagonista. Els apartaments es disposen en dos edificis lineals emplaçats paral·lelament en el solar, segons el pendent, la bona orientació i les vistes. Un carrer – escala – rampa ortogonal als dos blocs travessa i ordena l’implantació.

Donada la complexitat del programa es disposa el conjunt sobre el passeig de Torreblanca i donant al sud sobre el Parc del Arborètum. Sobre una gran plataforma es disposen els accessos principals del Teatre al Conservatori, beneficiant-se aquest de les vistes sobre l’Arborètum, ja que aquest edifici s’assenta sobre una de les façanes laterals del gran edifici del Teatre. El gran volum d’aquest edifici manté la seva presència i s’erigeix com a principal protagonista del conjunt. El projecte intenta resoldre des de la seva volumetria un programa funcional complex. El teatre serà el protagonista de tota l’operació. La resta de cossos edificats es disposa perimetralment a la gran caixa central, amb la qual cosa s’intenta resoldre el problema d’escala que plantejarien les façanes laterals i posterior del teatre. Aquesta disposició d’afegits al cos central, permetrà una especialització dels accessos als diferents edificis amb la creació d’una plataforma elevada, que a l’hora que realitza la funció de plaça pública exterior, organitza la disposició dels accessos al Teatre i Conservatori des de dos dels seus costats, a més de representar la funció de porta virtual al parc veí de l’Arborètum. L’edifici, donades les seves característiques funcionals, es manifesta pel seu volum, assolint la seva alçada màxima a la caixa escènica, que permet el plegat de decorats. La sala s’estén sobre dos nivells: un a nivell de l’accés, que conforma la platea, i un altre a nivell d’amfiteatre, al que s’accedeix mitjançant escales situades lateralment. La capacitat de la sala és de 746 espectadors, el que permet disposar d’un equipament molt apropiat per la ciutat i el seu entorn. L’especial diversificació formal de l’edifici és la que permetrà entendre les diferents parts com un sol conjunt edificat, i intentarà solucionar l’evident problema d’escala plantejat entre el gran volum central i els seus encontres amb l’immediat entorn urbà, establint alhora, des de lectures més llunyanes una imatge d’autonomia i representativitat d’acord amb les característiques del Centre.

Un difícil compromís. Construir un edifici industrial en un paisatge d’alta muntanya, al Pirineu de Lleida. Un prat, a la cota baixa de la vall al costat del riu Garona, envoltats per altes muntanyes i per petites construccions disseminades. L’edifici, ja des del programa funcional havia d’assumir un traçat longitudinal proper al 200 m. Encara en el món de les idees, el projecte intentarà intuïtivament dialogar amb les grans traces del paisatge que l’envolta, amb la suau ondulació del recorregut del riu, els abstractes recorreguts i retalls que defineixen els plecs de les muntanyes veïnes i les línies de les seves crestes retallades contra el cel. L’edifici vol ser una traça més del paisatge. La definició de la secció conformarà la imatge del conjunt. La seva construcció serà en sec. Tindrà dues façanes diferenciades: la principal, amb accessos per a vianants, donarà a la carretera; la posterior, davant del riu, serà el lloc en el qual s’ubicaran els ports de càrrega i descàrrega i l’aparcament de vehicles industrials. La idea d’abordar el compromís plantejat fugint de folklorismes i maquillatges, també es fa extensiu a la utilització i a l’ús de materials, acords amb el món industrial. El procés constructiu s’elaborà utilitzant diversos elements prefabricats donada la gran quantitat de neu existent a la zona i els escassos mesos de bon temps.

L’edifici és concebut com un gran contenidor situat davant d’una plaça, que a més de donar accés a l’auditori assenyala l’entrada al teixit urbà. El nucli del programa és format per dues sales públiques d’audicions musicals i un conservatori de música. Al voltant d’aquest programa central s’organitza un complex sistema de serveis i dependències annexes. La gran sala principal ocupa un buit al centre de l’edifici, de manera que al voltant s’hi disposen les aules i la resta de serveis. Amb aquesta solució és possible donar un caràcter urbà a les quatre façanes de l’edifici. A la façana principal s’hi adossen les peces més singulars, la qual cosa permet atorgar-li un caire més monumental, vinculat a la visió frontal però també a la visió escorada que encara els carrers laterals. Les façanes a aquests carrers assumeixen un caràcter secundari, sotmès a la regularitat volumètrica de tot el conjunt.

L’edifici adopta una configuració clarament longitudinal, parallela a la prevista rambla de Pardinyes. Aquesta disposició permet d’allotjar el programa de les aules al llarg d’un corredor, mentre que les escales de comunicació vertical formen un cos diferenciat i posicionat a la part central. La sala d’actes i la biblioteca formen dos cossos de geometria irregular situats a l’espai que separa l’edifici de la rambla, i entre tots dos cossos queda el pas de l’entrada i un gran vestíbul que cohesiona tot l’organisme. L’edifici té vocació de construir un lloc urbà que encara no existeix, i en el qual la planta baixa ha d’assumir la condició d’un espai públic.

The library is located at the north-west end of Civic Square on the Northern Campus of the Polytechnic University of Catalonia (UPC). Through its interior, cutting the building obliquely, runs an access street to Civic Square which transforms into the lobby of the building. The interior is organised in several very neutral rooms that must allow for the constant reorganisation of the building as new technologies take centre stage in the library. The North Campus forms an almost continuous façade against which the volume of the white limestone building is cut, with a huge opening that marks the beginning of the path. The façade contrasts in volume, composition, openings and colour with the rear façade. The rest of the building's façades are made of stone. In Civic Square, the façade is completely glazed and contrasts with the previous ones, which signifies it. The roof illuminates the upper floors and takes the shape of a saw tooth oriented to strict north, with an oblique geometry with respect to the rest of the building's geometries. The upper room, carpeted, always quiet, is very pleasant to visit. The vertical connectivity that the lobby gives to the entire building is also spectacular, a singular lobby for a building called to be one of the relationship centres of the entire Northern Campus.

La residència se situa a l’extrem nord-oest del campus de Cappont, tancant la filera d’edificis universitaris que es recolza en el carrer de Jaume II. L’edifici adopta la forma d’un braç allargat, amb un corredor central i habitacions a totes dues bandes. Per l’extrem nord l’espai de circulacions s’obre i conforma la façana que dóna al riu. La filera d’habitacions que es recolza en la façana oest segueix fidelment la corba suau del carrer i les estances se succeeixen de forma ininterrompuda. La crugia que dóna a l’interior del campus opera dues obertures que permeten l’entrada de la llum natural als espais de circulació i disposen les habitacions cap a les millors vistes. D’aquesta manera, l’edifici es configura com una resposta volumètrica a les condicions de l’entorn que es produeix amb independència a cadascuna de les façanes, assignant una orientació i una identitat formal a l’edifici.

El disseny de l’edifici es fa ressò de la seva condició suburbana, en tant que element capaç de crear un nou focus d’activitat, lluny del centre i a la vora del mar. L’organisme dóna l’esquena a la ciutat per mitjà d’un volum gairebé cec, de tres façanes que formen un angle agut, per on té lloc l’entrada. La planta baixa allibera un recorregut continu des de l’entrada fins a la façana oposada, que s’obre al mar a través d’un mur vidrat que abasta tota l’alçària de l’edifici, i que queda protegit per una gran marquesina orientada a la Mediterrània. La planta baixa es presenta com un espai diàfan en continuïtat amb la plaça que es crea a la part posterior, i gràcies a un pati enjardinat que garanteix la transparència entre la part anterior i la posterior. En aquesta planta hi ha l’Oficina de Turisme i d’altres petites dependències, mentre que la planta superior es destina pròpiament a biblioteca.

L’edifici es troba situat al nou campus de la Universitat Rovira i Virgili a Sescelades, a Tarragona. Es planteja un edifici que segueix la traça i la concepció en planta de l’Escola d’Enginyeria Química, situada a la parcel·la contigua. Al planejament general del campus existeix el requeriment de comunicar les dues escoles per sobre del carrer del Mig. És per això que apareix una continuïtat dels passadissos i una disposició volumètrica similar. El projecte es disposa al voltant de dos patis. Un d’aquests patis, el de dimensions menors, és el que aplega els laboratoris i els espais de recerca, i en l’altre, més generós i en comunicació amb la resta del campus, s’ubiquen els aularis. La connexió entre els dos patis es realitza a través de les zones administratives i els deganats, els quals, a causa de la posició estratègica, es resolen amb volumetries més lliures. Els espais de pas es disposen sempre sobre la façana sud i les aules a la cara nord, per tal d’aprofitar la llum natural sense problemes d’enlluernament. En el cas dels laboratoris docents els passadissos són exteriors, donant sobre el pati central entre els dos edificis. Per davant dels passadissos existeix una gran gelosia de lamel·les de pedra i metall que els protegeix del sol. Al bloc de l’aulari seran les aules les que miraran cap al pati interior. La utilització del formigó com a element base i definidor de l’ordre de tot el conjunt és un dels elements bàsics del projecte, així com la relació de totes les peces amb l’exterior.

The new Dexeus University Institute is located on the site of the old Psychiatric Hospital. The project establishes a linear container on Sabino Arana Street and incorporates a series of complementary functions within the building of the old Psychiatric Hospital building, cataloged by the Municipal Heritage Service. The project maintains the desire to incorporate and link the two buildings, fostering an intentional relationship between the new and the old. The interstitial space between the two architectures is formalised as a covered atrium, which at the same time will be a functional interchange between different clinical areas, the garden of the old psychiatric clinic and Sabino Arana Street. This space, open but conditioned, will function as a true lobby and meeting place between the different users. The new building will contain all those functions directly linked to the clinical world and the old building will incorporate functions served such as teaching and conference areas. The complex will make it possible to have new equipment for the city and at the same time resolve the boundaries with Sabino Arana Street and establish a link through the atrium with the renovated building of the Psychiatric Institute, as well as the recovery of the garden and the arboreal area of the old Psychiatric Institute, a garden protected by the high value of the plant elements it contains.

L'edifici intermodal i de connexió amb les Terminals A i B es caracteritza exteriorment per una façana que s'estén més enllà de la pròpia dimensió de l'edifici, ja que s'intenta establir una continuitat entre les façanes de la terminal B, des del mural de Miró, i de la terminal A. El projecte planteja una façana neutra en el seu tractament per no crear mimetismes amb les façanes actuals. Per això, es proposa una façana aplacada d’alumini extrusionat, que s'alinea amb les façanes de les terminals veïnes. El volum del nou edifici es situa separat del nou tancament de façana i actua com un volum independent, amb una envolvent de quatre façanes amb doble pell. La pell interior és de pavés opal, que actuarà com una gran lluerna pública cap a l’interior, mentre que l'exterior és de policarbonat. L'espai intermig serveix com a galeria de serveis.