Intro

About

In this first stage, the catalogue focuses on the modern and contemporary architecture designed and built between 1832 –year of construction of the first industrial chimney in Barcelona that we establish as the beginning of modernity– until today.

The project is born to make the architecture more accessible both to professionals and to the citizens through a website that is going to be updated and extended. Contemporary works of greater general interest will be incorporated, always with a necessary historical perspective, while gradually adding works from our past, with the ambitious objective of understanding a greater documented period.

The collection feeds from multiple sources, mainly from the generosity of architectural and photographic studios, as well as the large amount of excellent historical and reference editorial projects, such as architectural guides, magazines, monographs and other publications. It also takes into consideration all the reference sources from the various branches and associated entities with the COAC and other collaborating entities related to the architectural and design fields, in its maximum spectrum.

Special mention should be made of the incorporation of vast documentation from the COAC Historical Archive which, thanks to its documental richness, provides a large amount of valuable –and in some cases unpublished– graphic documentation.

The rigour and criteria for selection of the works has been stablished by a Documental Commission, formed by the COAC’s Culture Spokesperson, the director of the COAC Historical Archive, the directors of the COAC Digital Archive, and professionals and other external experts from all the territorial sections that look after to offer a transversal view of the current and past architectural landscape around the territory.

The determination of this project is to become the largest digital collection about Catalan architecture; a key tool of exemplar information and documentation about architecture, which turns into a local and international referent, for the way to explain and show the architectural heritage of a territory.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

About us

Project by:

Created by:

Directors:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Documental Commission:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar Ornaque

Collaborators:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres

External Collaborators:

2019-2024 Helena Cepeda Inès Martinel

With the support of:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Collaborating Entities:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

Fomento

 

AMB

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

 

IEFC

 

Fundació Domènench Montaner.

Design & Development:

edittio Nubilum
Suggestions

Suggestion box

Request the image

We kindly invite you to help us improve the dissemination of Catalan architecture through this space. Here you can propose works and provide or amend information on authors, photographers and their work, along with adding comments. The Documentary Commission will analyze all data. Please do only fill in the fields you deem necessary to add or amend the information.

The Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya is one of the most important documentation centers in Europe, which houses the professional collections of more than 180 architects whose work is fundamental to understanding the history of Catalan architecture. By filling this form, you can request digital copies of the documents for which the Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya manages the exploitation of the author's rights, as well as those in the public domain. Once the application has been made, the Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya will send you an approximate budget, which varies in terms of each use and purpose.

Detail:

* If the memory has known authorship or rights, cite them in the field above 'Comments' .

Remove * If the photographs has known authorship or rights, cite them in the field above 'Comments'.
You can attach up to 5 files of up to 10 MB each.

Informació bàsica de protecció de dades

Responsable del tractament: Col·legi d Arquitectes de Catalunya 'COAC'
Finalitat del tractament: Tramitar la sol·licitud de còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d'aquells que es trobin en domini públic.
Legitimació del tractament: El seu consentiment per tractar les seves dades personals.
Destinatari de cessions o transferències: El COAC no realitza cessions o transferències internacionals de dades personals.
Drets de les persones interessades: Accedir, rectificar i suprimir les seves dades, així com, l’exercici d’altres drets conforme a l’establert a la informació addicional.
Informació addicional: Pot consultar la informació addicional i detallada sobre protecció de dades en aquest enllaç

Memory

Arquitecte. Titulat per l’ETSAB el 1964. Durant els anys de carrera treballà al despatx Correa -Milà, després, fins 1975 amb Lauri Sabater i Lluís Domènech, sota el nom d’Estudi SDP. Va exercir de professor de projectes a l’ETSAB de 1975 a 1981; posteriorment s’associà amb Carles Sáez de 1988 a 1997. Membre de la Comissió Provincial d’Urbanisme de Lleida. El 1985 va ser guardonat amb el “Premio Nacional de Urbanismo”.

Source: Arxiu Històric del COAC

Works (15)

On the Map

Awarded
Cataloged
Disappeared
All works

Constellation

Chronology (16)

  1. Les Germanetes dels Pobres Home for the Elderly

    Estudi SDP, Lluís Domènech i Girbau, Ramon Maria Puig i Andreu, Laureà Sabater i Andreu, Jaume Sanmartí Verdaguer

    Les Germanetes dels Pobres Home for the Elderly

    El programa plantejat per l’orde religiós propietari de l’asil contemplava la combinació d’un ús hospitalari i un ús residencial. A més, exigia una gran rigidesa en la zonificació entre homes, dones, matrimonis i la comunitat. Aquesta discriminació obligada explica la complexitat de les circulacions, pensades per evitar les interferències entre els diferents grups. El projecte adopta una cèl·luladormitori tipus que, també per exigències del programa, requeria que els tres llits estiguessin visualment separats, per raons d’intimitat, si bé units auditivament (en cas de malaltia o d’atac sobtat, de manera que els tres usuaris podien auxiliar-se els uns als altres). Aquesta cèl·lula tipus es pot adaptar a les diferents zones, i tota l’estructura interna del projecte es basa en la repetició d’aquest element, seguint un esquema radial de 120 graus que permet orientar els dormitoris a l’est i al sud, i els serveis al nord i a ponent. Tots els dormitoris es troben en igualtat de condicions respecte a l’orientació i les circulacions adopten una disposició mínimament concentrada. L’edifici té quatre plantes en total. La planta baixa conté els serveis generals, i les tres plantes restants allotgen la infermeria i els dormitoris. Les peces més grans (la capella, la sala d’estar, la cuina i l’oratori) queden a l’exterior del traçat radial. L’ampliació de 1978 es resol amb una peça ròmbica exempta, també d’obra vista, si bé modifica el tractament i la composició de les obertures.
  2. Six Dwellings in an Agricultural Colony

    Estudi SDP, Lluís Domènech i Girbau, Ramon Maria Puig i Andreu, Laureà Sabater i Andreu, Jaume Sanmartí Verdaguer

    Six Dwellings in an Agricultural Colony

    Es tracta d’una agrupació de sis habitatges situats enmig d’uns terrenys agrícoles, per ser habitats pels treballadors del camp. El projecte pren en consideració les formes d’agrupació de les construccions rurals, per la qual cosa forma agregats de volums de petites dimensions i evita la presència distorsionadora de les grans masses. Els habitatges s’agrupen de dos en dos constituint un esquema en T, de manera que al centre queda un espai semitancat que funciona com a espai de relació i com a punt d’accés a cada habitatge. Les construccions, de planta baixa més pis, adopten unes cantonades en bisell per reduir l’impacte volumètric dels cossos construïts. Les plantes primeres, destinades als dormitoris, agrupen cada paquet de dues plantes baixes, deixant uns passos coberts que permeten l’accés al jardí de cada habitatge. Els bisells, la col·locació de les obertures i les difraccions entre les plantes baixes i les plantes primeres tendeixen a fragmentar considerablement els volums i a evitar els panys de paret de grans dimensions. El conjunt forma un nucli construït a l’escala del paisatge de l’entorn i en consonància amb les tasques agrícoles a les quals serveix.
  3. Santa Maria Magdalena Parish Centres

    Estudi SDP, Lluís Domènech i Girbau, Ramon Maria Puig i Andreu, Laureà Sabater i Andreu

    Santa Maria Magdalena Parish Centres

    El projecte aborda l’ampliació d’una parròquia d’eixample suburbial, per tal de situar-hi la nova rectoria i alguns locals per als grups de treball. La vella església estava inacabada, sense els revestiments de pedra previstos, deixant a la vista un volum sec d’obra vista que revela una composició basilical. El nou edifici se situa en un solar romanent de la cantonada i crea la seva façana al carrer lateral, de manera que presenta al costat dret de la façana de l’església el volum flotant de la rectoria i la part posterior, cega, de la nova edificació. Tots els cossos de nova planta estan revestits amb planxa ondulada de fibrociment, i les finestres queden emmarcades per dos muntants d’obra vista. El plantejament general dels volums i la composició de les façanes responen a la influència italiana, tan present en l’arquitectura catalana dels anys setanta.
  4. Hermanitas de los Ricos Club Ronda

    Estudi SDP, Lluís Domènech i Girbau, Ramon Maria Puig i Andreu, Laureà Sabater i Andreu, Antoni Sas i Llauradó

    Hermanitas de los Ricos Club Ronda

    Es tracta de la primera experiència feta a Lleida d’un grup d’apartaments amb una organització comunitària del restaurant, la neteja, la capella, la infermeria, les sales d’estar, etc. El conjunt té una única entrada comunitària, amb un distribuïdor que connecta amb totes les escales. Els serveis comuns es troben a l’àtic. El mòdul que agrupa cada dos habitatges és simètric, si bé la seva disposició permet que les sales d’estar donin al carrer o al pati interior de l’illa. La façana és doble. La part interior s’adapta a les incidències distributives de la planta, mentre que a la part exterior es disposa un gran parament de llibret metàl·lic que aïlla del sol i del soroll del carrer, alhora que crea un pla igualador a l’escala de tot l’edifici.
  5. Doctor Argany Houses

    Ramon Maria Puig i Andreu

    Doctor Argany Houses

    El projecte original contemplava dues cases per a dues famílies ben diferenciades, dos amics que havien decidit passar les vacances plegats, si bé actualment totes dues cases pertanyen a un mateix propietari. Estan situades en dues parcel·les bessones de 500 metres quadrats cadascuna, que han estat unificades per tal de compartir els espais lliures. Les dues cases són simètriques, si bé una d’elles s’esbiaixa en diagonal per salvar la presència d’un arbre. A la planta baixa, un porxo lateral dóna accés directe al garatge, a la cuina i al pati del davant de la sala d’estar. S’accedeix a la planta dels dormitoris a través d’una escala col·locada en posició central, sota una entrada de llum. Totes les parets i envans són de totxana, que a l’exterior queda arrebossada i pintada. Als interiors queda pintada, sense enguixar. La tanca que separa les cases del carrer unifica els solars i la porta d’accés.
  6. Laveda House

    Ramon Maria Puig i Andreu

    Laveda House

    Projectada durant els mateixos anys que les cases de Sant Jordi d’Alfama, la casa Laveda ocupa una parcel·la rústica de 2.600 metres quadrats, superior a la mesura que limita la construcció en sòl rústic. La configuració de la casa respon a la imatge que es vol oferir des de tot l’àmbit de l’horta de Lleida, fins i tot més enllà dels límits de la finca. La casa s’organitza en una sèrie de crugies horitzontals que ajusten la seva dimensió a la funció que han d’acollir. La planta baixa s’estén en llargària, mentre que la planta superior, que acull els dormitoris, adopta una forma més compacta. Això permet configurar la casa amb una coberta a dos vessants que arriba fins al terra en els extrems. Una crugia porticada enfront de la casa permet dibuixar-ne el perfil amb independència de la distribució. Les parets són de bloc de formigó pintat de blanc i la coberta és de planxa metàl·lica, també blanca.
  7. Extension of Les Germanetes dels Pobres Home for the Elderly

    Ramon Maria Puig i Andreu

  8. Social Housing Units in Lleida

    Ramon Maria Puig i Andreu

    Social Housing Units in Lleida

    El conjunt ocupa una illa de cases gairebé quadrada, de petites dimensions: 42 x 45 metres. El projecte opta per deixar de banda l’ordenació en illa tancada proposada pel pla general, i disposar dos blocs paral·lels que deixen un pati interior completament lliure, sense ocupació a la planta baixa, que fa les funcions d’espai lliure comunitari. Els habitatges passen de façana a façana de cada bloc, participant de l’espai del carrer i del pati interior. Les testeres de la banda sud tenen una disposició singular, ja que incorporen habitatges en dúplex i donen lloc a un increment de la façana lateral, que esdevé façana de primer ordre. L’opció d’habitatges de tres dormitoris, en comptes de quatre, permet una generositat més gran en les superfícies i crear una doble circulació a cada habitatge. Les façanes exteriors de cada bloc són opaques, d’obra vista amb obertures no gaire grans, mentre que les façanes interiors combinen les baranes i els tancaments de vidre armat per construir una façana lleugera, més adequada al caràcter del pati.
  9. Balàfia-Pardinyes Primary Healthcare Centre

    Ramon Maria Puig i Andreu

    Balàfia-Pardinyes Primary Healthcare Centre

    El projecte interpreta el programa estàndard d’un centre d’assistència primària per mitjà d’un desenvolupament en una sola planta, a partir d’un eix central que recorre el centre d’extrem a extrem i dóna accés a les diverses dependències. L’entrada té lloc transversalment al punt mitjà de la disposició lineal. Aquest plantejament fa que, al llarg de l’edifici, les diferents parts del programa donin lloc a volums i dimensions diferents, que queden reflectits en la imatge exterior. La importància de l’eix longitudinal queda emfasitzada en la secció transversal, ja que la coberta s’eleva just per sobre del corredor per permetre l’entrada de llum zenital. En tractar-se d’una construcció d’una sola planta i sense necessitat de grans espais, es resol amb murs de bloc de formigó pintats de blanc. Les façanes exteriors no tenen obertures pròpiament dites, sinó que presenten unes gelosies fetes amb la mateixa fàbrica, que permeten l’entrada del sol a l’hivern i la impedeixen a l’estiu.
  10. Torre Vicens Vocational Training Centre

    Ramon Maria Puig i Andreu, Carles Sáez i Llorca

    Torre Vicens Vocational Training Centre

    El nucli de l’institut s’organitza en dues ales: la primera acull les parts més fixes del programa (administració, aules i tutories); la segona s’introdueix cap a l’interior del terreny i acull la cafeteria i la sala d’usos múltiples. L’accés, situat a l’angle, és un gran porxo que abasta tota l’alçada de l’edifici. Aquest esquema té tres apèndixs: al final de l’ala principal s’hi connecta el gimnàs; sobre l’altra ala es recolza un passadís que connecta amb alguns tallers i, a través de rampes, amb la biblioteca i els laboratoris. Aquest passadís es pot prolongar per afegir-hi noves peces del programa que no hagin quedat prou definides.

Bibliography (25)

Routes & Notes (2)

Societies

Bústia suggeriments

Ajuda’ns a millorar el web i el seu contingut. Proposa’ns obres, aporta o esmena informació sobre obres, autors i fotògrafs, o comenta’ns el què penses. Participa!