Intro

About

In this first stage, the catalogue focuses on the modern and contemporary architecture designed and built between 1832 –year of construction of the first industrial chimney in Barcelona that we establish as the beginning of modernity– until today.

The project is born to make the architecture more accessible both to professionals and to the citizens through a website that is going to be updated and extended. Contemporary works of greater general interest will be incorporated, always with a necessary historical perspective, while gradually adding works from our past, with the ambitious objective of understanding a greater documented period.

The collection feeds from multiple sources, mainly from the generosity of architectural and photographic studios, as well as the large amount of excellent historical and reference editorial projects, such as architectural guides, magazines, monographs and other publications. It also takes into consideration all the reference sources from the various branches and associated entities with the COAC and other collaborating entities related to the architectural and design fields, in its maximum spectrum.

Special mention should be made of the incorporation of vast documentation from the COAC Historical Archive which, thanks to its documental richness, provides a large amount of valuable –and in some cases unpublished– graphic documentation.

The rigour and criteria for selection of the works has been stablished by a Documental Commission, formed by the COAC’s Culture Spokesperson, the director of the COAC Historical Archive, the directors of the COAC Digital Archive, and professionals and other external experts from all the territorial sections that look after to offer a transversal view of the current and past architectural landscape around the territory.

The determination of this project is to become the largest digital collection about Catalan architecture; a key tool of exemplar information and documentation about architecture, which turns into a local and international referent, for the way to explain and show the architectural heritage of a territory.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

About us

Architects' Association of Catalonia:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2022 Aureli Mora i Omar Ornaque

Documental Commission:

2019-2022 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

External Collaborators:

2019-2022 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

With the support of:

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Collaborating Entities:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Design & Development:

Nubilum Edittio
Suggestions

Suggestion box

Request the image

We kindly invite you to help us improve the dissemination of Catalan architecture through this space. Here you can propose works and provide or amend information on authors, photographers and their work, along with adding comments. The Documentary Commission will analyze all data. Please do only fill in the fields you deem necessary to add or amend the information.

The Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya is one of the most important documentation centers in Europe, which houses the professional collections of more than 180 architects whose work is fundamental to understanding the history of Catalan architecture. By filling this form, you can request digital copies of the documents for which the Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya manages the exploitation of the author's rights, as well as those in the public domain. Once the application has been made, the Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya will send you an approximate budget, which varies in terms of each use and purpose.

Image requested:

* If the memory has known authorship or rights, cite them in the field above 'Comments' .

* If the photographs has known authorship or rights, cite them in the field above 'Comments'.
You can attach up to 5 files of up to 10 MB each.

Memory

Títol d'arquitecte 1964 a l'ETSA Barcelona. (Especialitat d'Urbanisme). Títol "Curs Rehabilitació d'edificis històrics"(1980) Doctor en Arquitectura per l'Escola de Barcelona amb la tesis "L'arquitectura dels anys 40 a Espanya". Associat amb R.Puig i L.Sabater fins 1974 treballa professionalment des d'aquesta data amb Roser Amadó. L'Any 2001 es constitueix la societat B01 Arquitectes, S.C.P. President de l’Associació d’Arquitectes per l’Arquitectura (AxA) President de la Fundació Domènech i Montaner Ensenyament · Professor de "Composició arquitectònica". ETSAB (1965). · Professor curs de doctorat "La Perifèria" amb M. Solà- Morales (1993). · Professor "Curs Domènech i Montaner" a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona (1995-96). · Professor curs de doctorat a l'Escola d'Arquitectura de San Sebastián 1988. · Professor de UIMP a Sevilla (1987), Cuenca (1988) i a la Universitat Complutense 1993. · Ponent a seminaris i congressos dels COA de Cantàbria (1986), Saragossa (1988), Granada (1990) i Pamplona (1991). · Professor Curs Intervenció Patrimoni Col·legi d'Arquitectes de Catalunya 1990. · Representant català al Congrés "Europe des architectes". París 1991. · Professor als cursos de Museologia del Ministerio de Cultura a Madrid (1992) i Mèrida (1992). · Comissari de les exposicions: Galeries Dalmau, ADLAN, GATPAC, "Miró otro". · Membre de la Comissió de Cultura del COAC. (Barcelona) 1965-70. · Membre de la Comissió de Patrimoni Municipal de l'àrea de Poble Nou (2007). · Membre de la Fundació Domènech i Montaner (2006-2007). · Membre del Patronat del MNAC (1986-2006). · Ponent conferència Ateneu Barcelonès. (2006). · Estudi Sobre l'Ensenyament de restauració arquitectònica a Canet de Mar (Rectorat UPC 1990). · Organització "Pequeños Congresos" (Tarragona, Platja d'Aro) 1968-72. Publicacions · Autor del Pla de Museus de Barcelona (1983) i Director dels Museus (1983-86). · Autor dels llibres: "Arquitectura Española Contemporanea" Ed. Blume 1968 Barcelona. · "Arquitectura de siempre, los años 40 en España" Ed.Tusquets.1979 Barcelona. · "Catálogo de la obra de LL.Domènech i Montaner"1989. Fundació Caixa de Barcelona 1989. · Exposició i catàleg "Arquitectura para después de una guerra". Barcelona - Madrid. 1978 en col·laboració amb C. Sambricio, A. Capitel i R. Amadó. · Exposició "Domènech i Montaner" al Padiglione d'Arte Moderno. Milano 1979-80. · "Lluís Domènech i Montaner, dissenyador". Escola d'Arquitectura de Barcelona 1994. · "Domènech i Montaner". Editorial La Polígrafa. Barcelona.1994. · "El Palau de la Música". Edicions de la UPC. Barcelona 1997. · Membre Fundador de la Redacció de la Revista "Arquitectura-bis". Barcelona (1974-1985). · Ibiza. Editorial Lunwerg. 2000. · Domènech i Montaner. 2000. COAC. · Lleida. 10 Anys de Centre Històric. Ajuntament de Lleida. 1991. · "Arquitectura para después de una guerra". COAC. 1977. · Monografia "Barcelona Divina". 1987. · Col·laboracions a les revistes d'Arquitectura: "Quaderns d'Arquitectura" (Barcelona). "Arquitectura" Madrid,"Summa" (Argentina), "Casabella" (Milan), "Casa Vogue" (Italia), "Croquis" (Madrid), "Lotus" (Milan), "Moniteur Architecture" (Paris). etc. A- V. (Madrid), i a "Destino" (Barcelona), "Serra d'Or", "Diario de Barcelona", "La Vanguardia”. ."Barcelona. Un quart de Segle d'Urbanisme". Edicions Aula Barcelona. Fundació CIDOB. Barcelona 2006. ."Domènech i Montaner i l'art romànic". Publicacions del COAC. 2006. Introducció i Gestió. ."Dos patis mediterranis". Edit. Gustau Gili. 2007. ."Casernes de Sant Andreu". Edit. Lunwerg. 2009. .”L’alè del déus”. 2013

Works

On the Map

Constellation

Cronology

  1. Ampliació de l'Ateneu de Tàrrega

    Lluís Domènech i Girbau, Ramon Maria Puig i Andreu, Laureà Sabater i Andreu, Jaume Sanmartí Verdaguer

    Ampliació de l'Ateneu de Tàrrega

  2. Six Dwellings in an Agricultural Colony

    Lluís Domènech i Girbau, Ramon Maria Puig i Andreu, Laureà Sabater i Andreu, Jaume Sanmartí Verdaguer

    Six Dwellings in an Agricultural Colony

    Es tracta d’una agrupació de sis habitatges situats enmig d’uns terrenys agrícoles, per ser habitats pels treballadors del camp. El projecte pren en consideració les formes d’agrupació de les construccions rurals, per la qual cosa forma agregats de volums de petites dimensions i evita la presència distorsionadora de les grans masses. Els habitatges s’agrupen de dos en dos constituint un esquema en T, de manera que al centre queda un espai semitancat que funciona com a espai de relació i com a punt d’accés a cada habitatge. Les construccions, de planta baixa més pis, adopten unes cantonades en bisell per reduir l’impacte volumètric dels cossos construïts. Les plantes primeres, destinades als dormitoris, agrupen cada paquet de dues plantes baixes, deixant uns passos coberts que permeten l’accés al jardí de cada habitatge. Els bisells, la col·locació de les obertures i les difraccions entre les plantes baixes i les plantes primeres tendeixen a fragmentar considerablement els volums i a evitar els panys de paret de grans dimensions. El conjunt forma un nucli construït a l’escala del paisatge de l’entorn i en consonància amb les tasques agrícoles a les quals serveix.
  3. Les Germanetes dels Pobres Home for the Elderly

    Lluís Domènech i Girbau, Ramon Maria Puig i Andreu, Laureà Sabater i Andreu, Jaume Sanmartí Verdaguer

    Les Germanetes dels Pobres Home for the Elderly

    El programa plantejat per l’orde religiós propietari de l’asil contemplava la combinació d’un ús hospitalari i un ús residencial. A més, exigia una gran rigidesa en la zonificació entre homes, dones, matrimonis i la comunitat. Aquesta discriminació obligada explica la complexitat de les circulacions, pensades per evitar les interferències entre els diferents grups. El projecte adopta una cèl·luladormitori tipus que, també per exigències del programa, requeria que els tres llits estiguessin visualment separats, per raons d’intimitat, si bé units auditivament (en cas de malaltia o d’atac sobtat, de manera que els tres usuaris podien auxiliar-se els uns als altres). Aquesta cèl·lula tipus es pot adaptar a les diferents zones, i tota l’estructura interna del projecte es basa en la repetició d’aquest element, seguint un esquema radial de 120 graus que permet orientar els dormitoris a l’est i al sud, i els serveis al nord i a ponent. Tots els dormitoris es troben en igualtat de condicions respecte a l’orientació i les circulacions adopten una disposició mínimament concentrada. L’edifici té quatre plantes en total. La planta baixa conté els serveis generals, i les tres plantes restants allotgen la infermeria i els dormitoris. Les peces més grans (la capella, la sala d’estar, la cuina i l’oratori) queden a l’exterior del traçat radial. L’ampliació de 1978 es resol amb una peça ròmbica exempta, també d’obra vista, si bé modifica el tractament i la composició de les obertures.
  4. Santa Maria Magdalena Parish Centres

    Lluís Domènech i Girbau, Ramon Maria Puig i Andreu, Laureà Sabater i Andreu

    Santa Maria Magdalena Parish Centres

    El projecte aborda l’ampliació d’una parròquia d’eixample suburbial, per tal de situar-hi la nova rectoria i alguns locals per als grups de treball. La vella església estava inacabada, sense els revestiments de pedra previstos, deixant a la vista un volum sec d’obra vista que revela una composició basilical. El nou edifici se situa en un solar romanent de la cantonada i crea la seva façana al carrer lateral, de manera que presenta al costat dret de la façana de l’església el volum flotant de la rectoria i la part posterior, cega, de la nova edificació. Tots els cossos de nova planta estan revestits amb planxa ondulada de fibrociment, i les finestres queden emmarcades per dos muntants d’obra vista. El plantejament general dels volums i la composició de les façanes responen a la influència italiana, tan present en l’arquitectura catalana dels anys setanta.
  5. Hermanitas de los Ricos Club Ronda

    Lluís Domènech i Girbau, Ramon Maria Puig i Andreu, Laureà Sabater i Andreu, Antoni Sas i Llauradó

    Hermanitas de los Ricos Club Ronda

    Es tracta de la primera experiència feta a Lleida d’un grup d’apartaments amb una organització comunitària del restaurant, la neteja, la capella, la infermeria, les sales d’estar, etc. El conjunt té una única entrada comunitària, amb un distribuïdor que connecta amb totes les escales. Els serveis comuns es troben a l’àtic. El mòdul que agrupa cada dos habitatges és simètric, si bé la seva disposició permet que les sales d’estar donin al carrer o al pati interior de l’illa. La façana és doble. La part interior s’adapta a les incidències distributives de la planta, mentre que a la part exterior es disposa un gran parament de llibret metàl·lic que aïlla del sol i del soroll del carrer, alhora que crea un pla igualador a l’escala de tot l’edifici.
  6. Single-family Dwelling in Alcarràs

    B01 Arquitectes, Roser Amadó i Cercós, Lluís Domènech i Girbau, Laureà Sabater i Andreu

    Single-family Dwelling in Alcarràs

    La casa es troba al nivell superior d’un marge de força alçària, molt propi del paisatge típic de l’indret. Per aquest motiu adopta decididament una volumetria orientada cap al pendent, emfasitzada per una gran coberta inclinada a la part posterior, que arriba fins al terra. Les principals parts del programa domèstic queden situades a la part frontal, a la vora del marge. La sala d’estar i el menjador, que ocupen dos nivells, creen un gran buit central sobre el qual gravita tota la casa. Aquesta planta es completa amb un estudi a una banda i el dormitori principal a l’altra. Una escala de cargol situada entre el menjador i l’estar porta a una passera que comunica amb els dormitoris dels fills, a banda i banda. El conjunt forma una T que permet focalitzar en la sala d’estar tota la vivència de la casa. Només la cuina i les estances de servei queden en una petita crugia lateral, al marge de la resta de la casa. A la part posterior, la coberta en declivi forma un porxo sobre la piscina. La volumetria de la casa i l’organització de l’espai domèstic presenten una correlació directa amb la seva peculiar posició.
  7. Conversion of the Pal·las Building into the Headquarters of Banc Comtal

    Lluís Domènech i Girbau, Ramon Maria Puig i Andreu, Laureà Sabater i Andreu

    Conversion of the Pal·las Building into the Headquarters of Banc Comtal

  8. Club Tennis Lleida

    Lluís Domènech i Girbau, Ramon Maria Puig i Andreu, Laureà Sabater i Andreu

    Club Tennis Lleida

  9. Remodelling and Extension of Domènech House as a Bank Headquarters

    B01 Arquitectes, Roser Amadó i Cercós, Lluís Domènech i Girbau

    Remodelling and Extension of Domènech House as a Bank Headquarters

    'La Caixa' va adquirir la finca Domènech de Canet de Mar que estava composada per una masia del S XVIII, una casa construïda per Domènech i Montaner i un jardí entre les dues. La intenció era ubicar-hi la seva seu bancària, construint un pavelló en el jardí i adequant la casa modernista, deixant per una actuació futura la restauració de la masia. Posteriorment però, es va cedir a l’Ajuntament de Canet de Mar i es va convertir en la Casa - Museu Domènech i Montaner. El projecte es basa principalment en la creació d’un nou pavelló que relaciona de forma diferent la Casa Domènech i l’antiga masia. La relació amb la casa modernista s’estableix a partir de dues consideracions bàsiques: el respecte per la singularitat arquitectònica de l’edifici i la conservació del caràcter del jardí tancat de la casa, que conformava una imatge global de forta presència urbana. Per aconseguir aquests dos objectius es planteja construir un volum tancat que dona façana a la Riera, respectant l’alçada que tenia la tapia del jardí i que enllaça de forma coherent amb el balcó exterior amb el que acaba la Casa Domènech sobre la Riera.
  10. Passeig Picasso Avenue

    B01 Arquitectes, Roser Amadó i Cercós, Lluís Domènech i Girbau

    Passeig Picasso Avenue

    El passeig Picasso va ser una de les primeres actuacions de l’Ajuntament de Barcelona del període democràtic. Es tractava de rehabilitar una zona malmesa pels camions que servien a l’antic mercat del Born. L’estudi comprèn la rehabilitació i reutilització dels porxos de Fontseré, la urbanització del Passeig en dues franges corresponents al tràfic rodat i al de vianants i l’obertura d’una nova porta al Parc. En l’eix transversal al Passeig que comunica visualment el Mercat del Born amb el magnífic edifici de l’Umbracle es situa el monument: Un cub de vidre de 5 mts. d’aresta que flota sobre un llac, albergant els mobles antics traspassats per bigues de ferro, segons la al·legoria imaginada per Antoni Tàpies. Unes llargues peces d’aigua protegeixen les pistes de petanca i els bancs de la zona de vianants on es replanten els plàtans desapareguts. Davant de l’edifici del Restaurant del Parc de Domènech i Montaner es planten palmeres, sobre un existent parterre de gespa, relacionant-se amb el totxo vist del Castell dels Tres Dragons.
  11. Law Courts and Communications Tower

    B01 Arquitectes, Roser Amadó i Cercós, Lluís Domènech i Girbau

    Law Courts and Communications Tower

    L’edifici és el resultat d’una actuació urbanística global sobre el barri del Canyeret, en el marc del Pla del Centre Històric de Lleida. L’estudi detectava la desconnexió entre el barri antic —amb el seu eix principal, el carrer Major— i la Seu Vella, a causa de l’abandonament i la despoblació del vessant de la muntanya ocupat antigament per aquest barri. El projecte es proposa revitalitzar la zona d’aquest vessant i restablir la connexió entre la ciutat vella i la Seu. Els estudis geotècnics varen recomanar l’establiment d’un mur de contenció tot al llarg del vessant, on s’hi podia recolzar una nova edificació amb façana a dos carrers amb cotes diferents. D’aquí neix un edifici longitudinal, adossat a la pantalla, que l’oculta i presenta una nova façana. El factor de connexió té lloc per mitjà d’una torre de comunicacions que permet accedir a tres nivells: el nivell de la base, proper al carrer Major; el carrer situat al coronament de la pantalla, i, finalment, l’antiga porta de la muralla de la Seu. La forma corba de la pantalla permet diferenciarla de les traces de la muralla de la Seu Vella i, a més, és la més adient per adaptar-se a la topografia natural del vessant.
  12. Rehabilitation of the Editorial Montaner i Simón Building to House the Antoni Tàpies Foundation

    B01 Arquitectes, Roser Amadó i Cercós, Lluís Domènech i Girbau

    Rehabilitation of the Editorial Montaner i Simón Building to House the Antoni Tàpies Foundation

    The Montaner i Simó publishing house, belonging to the architect Domènech i Montaner, is the first building in the Eixample to integrate typology and industrial technology in the city centre. Like many buildings in the initial Eixample, the publishing house had a height corresponding to three floors, being boxed with respect to the cornice line of the consolidated Eixample corresponding to five floors. The most important intervention of the project is to solve the effect of the two large partition walls of the neighbouring houses, fully respecting the current state of Domènech i Montaner’s façade which corresponds to a finished building composition. The effort to make the contemporaneity of the action compatible with the respect for the modernist building and the need to solve the problem of the reduced height of the building, suggested the treatment of the upper part of this achieving the profile of the current Eixample based on extending the structure that supports the sloping roof with long beams that support sheets of metal mesh. For this reason, a series of eight semi-transparent panels is created, perpendicular to the façade, which in a foreshortening view hide the partitions and reconstruct the cornice line of the Eixample. This treatment has the advantage that, seen from the front, the edge of the eight sheets practically disappears floating on the façade. This metal set supports the intervention of Antoni Tàpies. Internally, the project tries to exploit the spatial quality of the old publishing house (slender six-metre pillars, arrangement of slabs uneven with respect to street level, and zenithal light). The lighting of the large exhibition halls led to the modification of the existing central skylight and the roof system by creating the typical north-facing shed. This substantial modification produced a unitary roofing solution that combines perfectly with the roof of the library, of which the original structure of wooden hangers and the shelves of the old printing house are preserved.
  13. Vila Olímpica Gateway Building

    B01 Arquitectes, Roser Amadó i Cercós, Lluís Domènech i Girbau

    Vila Olímpica Gateway Building

    La definició de l'edifici com un element arquitectònic autònom està expressat per tres paràmetres normatius bàsics: el plànol de la base definit de 40x40m; un accés des del carrer Joan d’ Àustria; una altura màxima de l'edifici de 22m. Des del carrer i una capacitat màxima de l'edifici de 3.360m2 des de la base. L'aplicació simultània d'aquests tres paràmetres s'esdevé en una proposta que satisfà requeriments arquitectònics, urbans i funcionals. Un llindar de 40x40m de base amb 8m. d'alçada i a 15m respecte el carrer, origina un espai que pot ser entès com una porta. La perforació del sostre d'aquesta disposició, per tal de donar llum dins del pati, adquireix una gran importància remarcat a més per el tractament de forja de l'estructura metàl·lica. Finalment, l'edifici evita convertir-se en una obstacle visual des del carrer Joan d' Àustria cap al mar, per la seva orientació, l'edifici sempre es troba en ombra, i per altra banda, elevar-ho respecte el carrer permet la visió de l'avinguda Icària.
  14. CervantesPrimary School

    B01 Arquitectes, Roser Amadó i Cercós, Lluís Domènech i Girbau

    CervantesPrimary School

    L’escola se situa a l’extrem de ponent del carrer Canyeret, en un solar amb un fort pendent, allí on el carrer es fon amb el teixit del nucli antic. L’accés és al nivell superior, a través d’un gran porxo situat al punt culminant del Canyeret, amb una gran visió panoràmica sobre la ciutat. El programa queda repartit en tres nivells. Al nivell de l’accés hi ha tres aules. Al nivell intermedi n’hi ha quatre més, amb sortida a una terrassa pròpia. Al nivell inferior, que enllaça amb un carrer, hi ha la sala d’actes i els vestidors, connectats per una rampa i un túnel a la zona poliesportiva, situada a l’altra banda del carrer. La composició de l’edifici es basa en la forma del solar i la seva orientació, per tal d’adaptar-se al terreny i al sistema de murs ja existent.
  15. Remodelling of the Casa de l'Ardiaca

    B01 Arquitectes, Roser Amadó i Cercós, Lluís Domènech i Girbau

    L'objectiu del projecte de remodelació de la Casa de l’ Ardiaca és molt diferent de l'Arxiu de la Corona d'Aragó, on gràcies a la limitació de programa i a les característiques de l'edifici, és possible deixar parlar a aquest i equilibrar el contingut i la forma. Es tracta ara de trobar una estructura interna en la qual la llibertat organitzativa i distributiva vindrà condicionada pels heterogenis episodis de l'edifici però en la qual també serà possible valorar el característic enriquiment que puguin representar aquestes limitacions. Aquesta operació inclou, per tant, la conservació de les parts o fragments de l'edifici de totes les èpoques, que puguin ser identificables com a tals de manera que puguin ser encadenades en una seqüència que representi la total racionalització de la funció interna. Per aconseguir això es proposen les següents decisions en el projecte bàsic: a) Adopció d'una estructura nova de peus drets i la racionalització dels nivells dels forjats a la casa del Degà. b) Situació de dos nuclis de comunicació, mínims per complir la normativa, un sobre la base d'adaptar l'antiga escala als nous nivells, l'altre situant una escala d'emergència on hi havia estat situada la de la casa de l’ Ardiaca. També es ressituen els ascensors i els patis d'instal·lacions. c) Adopció de les càmeres de coberta com a únic lloc viable per situar les màquines de l'aire condicionat, donada la pressió del programa sobre l'edifici. d) Redistribució dels dipòsits de documents a les zones més àmplies. i) Situació de la sala de lectura en la planta més alta, gaudint d'una esplèndida visió sobre la millor part del barri gòtic a través de la lògia del pati i obrint-se mitjançant un mirador cap al Col·legi d'Arquitectes. f) Ubicació de la sala de conferències en la Planta Principal, ja que així és possible recuperar l'ús de la terrassa del pati com a zona de descans o com a sortida d'emergència. g) Adopció de la planta baixa com a única entrada, a través de les exposicions situades a la sala de les arcades i de la muralla romana. Finalment, una vegada col·locades les peces del trencaclosques, és possible estratificar, per plantes, les funcions més diferenciades (Restauració, investigació, gràfics, fotografia, història oral i documents).
  16. FAD Award

    Finalist. Category: Buildings of new plant for private use

    FAD Award

    Vila Olímpica Gateway Building

    B01 Arquitectes, Roser Amadó i Cercós, Lluís Domènech i Girbau

  17. Torre Girona

    Roser Amadó i Cercós, Lluís Domènech i Girbau

    Torre Girona

    La torre esbossada pel mateix pla, situada sobre les finques d’una empresa cafetera, era esvelta (17 nivells) i cilíndrica i fou engruixida pels promotors i per un indocumentat debat polític. Els autors inventen una planta el·líptica, exfoliada en facetes que s’obren a migdia, fent-hi contrastar el formigó dels «fulls» i el vidre de l’espai interior que s’hi obre pas. Construcció preformada en plafons que no eludeix riscos, com ara l’escala principal suspesa. Assoleix l’objectiu de polaritzar l’entorn obert, contraposant-se al viaducte sense interferir en altres peces estimables de l’entorn, i no tant el de crear un basament sensible al lloc. Al peu de la torre, un generós pàrquing soterrat, de bona dimensió i de voluptuosa i incontinent emergència urbana.
  18. Remodeling of the Lloctinent Palace for the Crown of Aragon's Archive

    B01 Arquitectes, Roser Amadó i Cercós, Lluís Domènech i Girbau

    Remodeling of the Lloctinent Palace for the Crown of Aragon's Archive

    The project seeks to restore the typological and morphological values of this Renaissance Palace, locating the Archive’s services of dissemination and attention to the public. The action determines a remodeling of the area of some old houses where the nucleus of vertical communications and the public services are placed with the general control on the ground floor of this nucleus. The exhibition area, which has a public access which is independent from the rest of the archive, is located on the useful ground floor cracks. The assembly hall is located on the main floor, with a foyer that takes advantage of the existing coffered ceiling room and the representative offices. On the second floor, the crucibles are left clean, open to various didactic and administrative uses, and an ambulatory is enabled over the courtyard lodge to ensure traffic. Internal services are placed on the third floor. The action tends to value the building as a public facility, emphasising the function of the courtyard as an open space in the city, with double access from Plaça del Rei and Comtes Street.
  19. Torre Girona University Student Residence

    B01 Arquitectes, Roser Amadó i Cercós, Lluís Domènech i Girbau

    Els equipaments es situen en una parcel·la perimetral del jardí de Torregirona, seu del Rectorat de la UPC. El terreny presenta un fort pendent descendent en direcció N-S i els carrers Dulcet i Til.lers tenen una diferència de cota en els extrems del solar de 6m. de diferència. Es realitza la proposta per a dos usos diferents, el primer d'ells serà una residència d'estudiants a realitzar en una primera fase i seguidament es projectarà un edifici d'oficines amb auditori. La disposició de la residència es realitza en tres ales, responent a qüestions d'orientació i morfologia urbana, però també per la necessitat de respectar l'existència d'un pavelló provisional de la UPC, situat en la part S-E del solar, on posteriorment es situaran les oficines i l’auditori. L'ala A, s'alinea amb el carrer Dulcet, d'acord amb els criteris de continuïtat de l'edifici corb de la plaça I. Güell i del tancament del solar. L'edifici C, s'ordena segons l'ortogonal relacionada amb l'edifici del Rectorat i l'edifici B, pivota en funció de la visió dinàmica des de la corba de l'Avinguda dels Til·lers. Els edificis A i B esgoten l'altura permesa de PB+3, mentre l'edifici C es manté amb dues plantes per evitar l'impacte volumètric amb el jardí i el pavelló del Rectorat. Els edificis B i C tenen coberta plana mentre l'edifici A té una coberta corba que conté les instal·lacions centralitzades de calefacció i aire condicionat, els panells col·lectors d'energia solar orientada al Sud que produeixen l'aigua calenta sanitària i escalfen l'aigua de la calefacció. Els tres tipus d'habitacions formen tres ales unides per a un nucli de comunicacions centrals, si bé per qüestions funcionals es preveu un ascensor complementari per a estudiants. L'edifici d'oficines està pensat com a complement morfològic de la residència per fer front a un problema d’"escala" del jardí de Torregirona i tot el barri de Pedralbes. El seu accés principal per als vianants a la cota interior del Campus, tindrà relació amb la via enjardinada que envolta el Rectorat i on també hi ha l'entrada a la Residència existent. Aquí s'uneixen en dos accessos, compartint el porxo, la qual cosa brindaria una bona entrada a l'auditori, peça important del programa del nou equipament. El nou bloc gira en planta, de manera que, volumètricament tingui una relació visual prioritària amb el d'igual nombre de plantes de la Residència, i deixar triangles de terreny verd. Amb aquesta solució la nova construcció s'integra compositivament amb l'existent i manté una relació coherent amb el jardí del Rectorat i amb la resta de construccions veïnes. L'estudi del programa indica que les quatre plantes superiors són de superfície iguals i flexibles quant a la distribució interna. L'edifici creix en les plantes 0-1 en situar l'auditori, els vestidors, el control d'accés i el magatzem/arxiu. La situació del programa en subterrani permet l'aprofitament d'energies passives quant a aïllament. La composició de la secció constructiva de les façanes està pensada des del confort acústic i tèrmic i en aquest sentit es pensa en una solució de façana ventilada amb protecció solar en les finestres, la qual cosa condicionarà el llenguatge arquitectònic, que interpreta de nou la morfologia de les façanes de la residència existent.
  20. Premio Década

    Award-Winner / Winner

    Premio Década

    Rehabilitation of the Editorial Montaner i Simón Building to House the Antoni Tàpies Foundation

    B01 Arquitectes, Roser Amadó i Cercós, Lluís Domènech i Girbau

  21. Restoration of the Modernista Façade of the Pal·las Building

    BR29 Arquitectes, Josep Maria Burgués Solanes, Lluís Domènech i Girbau, Xavier F. Rodríguez Padilla

Bibliography

Societies