Lluís Domènech i Girbau - Arquitectura Catalana .Cat

Memory

Títol d'arquitecte 1964 a l'ETSA Barcelona. (Especialitat d'Urbanisme).
Títol "Curs Rehabilitació d'edificis històrics"(1980)
Doctor en Arquitectura per l'Escola de Barcelona amb la tesis "L'arquitectura dels anys 40 a Espanya".
Associat amb R.Puig i L.Sabater fins 1974 treballa professionalment des d'aquesta data amb Roser Amadó.
L'Any 2001 es constitueix la societat B01 Arquitectes, S.C.P.

President de l’Associació d’Arquitectes per l’Arquitectura (AxA)
President de la Fundació Domènech i Montaner

Ensenyament
· Professor de "Composició arquitectònica". ETSAB (1965).
· Professor curs de doctorat "La Perifèria" amb M. Solà- Morales (1993).
· Professor "Curs Domènech i Montaner" a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona (1995-96).
· Professor curs de doctorat a l'Escola d'Arquitectura de San Sebastián 1988.
· Professor de UIMP a Sevilla (1987), Cuenca (1988) i a la Universitat Complutense 1993.
· Ponent a seminaris i congressos dels COA de Cantàbria (1986), Saragossa (1988), Granada (1990) i Pamplona (1991).
· Professor Curs Intervenció Patrimoni Col·legi d'Arquitectes de Catalunya 1990.
· Representant català al Congrés "Europe des architectes". París 1991.
· Professor als cursos de Museologia del Ministerio de Cultura a Madrid (1992) i Mèrida (1992).
· Comissari de les exposicions: Galeries Dalmau, ADLAN, GATPAC, "Miró otro".
· Membre de la Comissió de Cultura del COAC. (Barcelona) 1965-70.
· Membre de la Comissió de Patrimoni Municipal de l'àrea de Poble Nou (2007).
· Membre de la Fundació Domènech i Montaner (2006-2007).
· Membre del Patronat del MNAC (1986-2006).
· Ponent conferència Ateneu Barcelonès. (2006).
· Estudi Sobre l'Ensenyament de restauració arquitectònica a Canet de Mar (Rectorat UPC 1990).
· Organització "Pequeños Congresos" (Tarragona, Platja d'Aro) 1968-72.

Publicacions
· Autor del Pla de Museus de Barcelona (1983) i Director dels Museus (1983-86).
· Autor dels llibres: "Arquitectura Española Contemporanea" Ed. Blume 1968 Barcelona.
· "Arquitectura de siempre, los años 40 en España" Ed.Tusquets.1979 Barcelona.
· "Catálogo de la obra de LL.Domènech i Montaner"1989. Fundació Caixa de Barcelona 1989.
· Exposició i catàleg "Arquitectura para después de una guerra". Barcelona - Madrid. 1978 en col·laboració amb C. Sambricio, A. Capitel i R. Amadó.
· Exposició "Domènech i Montaner" al Padiglione d'Arte Moderno. Milano 1979-80.
· "Lluís Domènech i Montaner, dissenyador". Escola d'Arquitectura de Barcelona 1994.
· "Domènech i Montaner". Editorial La Polígrafa. Barcelona.1994.
· "El Palau de la Música". Edicions de la UPC. Barcelona 1997.
· Membre Fundador de la Redacció de la Revista "Arquitectura-bis". Barcelona (1974-1985).
· Ibiza. Editorial Lunwerg. 2000.
· Domènech i Montaner. 2000. COAC.
· Lleida. 10 Anys de Centre Històric. Ajuntament de Lleida. 1991.
· "Arquitectura para después de una guerra". COAC. 1977.
· Monografia "Barcelona Divina". 1987.
· Col·laboracions a les revistes d'Arquitectura: "Quaderns d'Arquitectura" (Barcelona). "Arquitectura" Madrid,"Summa" (Argentina), "Casabella" (Milan), "Casa Vogue" (Italia), "Croquis" (Madrid), "Lotus" (Milan), "Moniteur Architecture" (Paris). etc. A- V. (Madrid), i a "Destino" (Barcelona), "Serra d'Or", "Diario de Barcelona", "La Vanguardia”.
."Barcelona. Un quart de Segle d'Urbanisme". Edicions Aula Barcelona. Fundació CIDOB. Barcelona 2006.
."Domènech i Montaner i l'art romànic". Publicacions del COAC. 2006. Introducció i Gestió.
."Dos patis mediterranis". Edit. Gustau Gili. 2007.
."Casernes de Sant Andreu". Edit. Lunwerg. 2009.
.”L’alè del déus”. 2013

Works (21)

On the Map

Awarded

Cataloged

Disappeared

All works

Constellation

Chronology (26)

Ampliació de l'Ateneu de Tàrrega

Estudi SDP, Lluís Domènech i Girbau, Ramon Maria Puig i Andreu, Laureà Sabater i Andreu, Jaume Sanmartí Verdaguer
Six Dwellings in an Agricultural Colony

Estudi SDP, Lluís Domènech i Girbau, Ramon Maria Puig i Andreu, Laureà Sabater i Andreu, Jaume Sanmartí Verdaguer

Es tracta d’una agrupació de sis habitatges situats enmig d’uns terrenys agrícoles, per ser habitats pels treballadors del camp. El projecte pren en consideració les formes d’agrupació de les construccions rurals, per la qual cosa forma agregats de volums de petites dimensions i evita la presència distorsionadora de les grans masses. Els habitatges s’agrupen de dos en dos constituint un esquema en T, de manera que al centre queda un espai semitancat que funciona com a espai de relació i com a punt d’accés a cada habitatge. Les construccions, de planta baixa més pis, adopten unes cantonades en bisell per reduir l’impacte volumètric dels cossos construïts. Les plantes primeres, destinades als dormitoris, agrupen cada paquet de dues plantes baixes, deixant uns passos coberts que permeten l’accés al jardí de cada habitatge. Els bisells, la col·locació de les obertures i les difraccions entre les plantes baixes i les plantes primeres tendeixen a fragmentar considerablement els volums i a evitar els panys de paret de grans dimensions. El conjunt forma un nucli construït a l’escala del paisatge de l’entorn i en consonància amb les tasques agrícoles a les quals serveix.
Les Germanetes dels Pobres Home for the Elderly

Estudi SDP, Lluís Domènech i Girbau, Ramon Maria Puig i Andreu, Laureà Sabater i Andreu, Jaume Sanmartí Verdaguer

El programa plantejat per l’orde religiós propietari de l’asil contemplava la combinació d’un ús hospitalari i un ús residencial. A més, exigia una gran rigidesa en la zonificació entre homes, dones, matrimonis i la comunitat. Aquesta discriminació obligada explica la complexitat de les circulacions, pensades per evitar les interferències entre els diferents grups. El projecte adopta una cèl·luladormitori tipus que, també per exigències del programa, requeria que els tres llits estiguessin visualment separats, per raons d’intimitat, si bé units auditivament (en cas de malaltia o d’atac sobtat, de manera que els tres usuaris podien auxiliar-se els uns als altres). Aquesta cèl·lula tipus es pot adaptar a les diferents zones, i tota l’estructura interna del projecte es basa en la repetició d’aquest element, seguint un esquema radial de 120 graus que permet orientar els dormitoris a l’est i al sud, i els serveis al nord i a ponent. Tots els dormitoris es troben en igualtat de condicions respecte a l’orientació i les circulacions adopten una disposició mínimament concentrada. L’edifici té quatre plantes en total. La planta baixa conté els serveis generals, i les tres plantes restants allotgen la infermeria i els dormitoris. Les peces més grans (la capella, la sala d’estar, la cuina i l’oratori) queden a l’exterior del traçat radial. L’ampliació de 1978 es resol amb una peça ròmbica exempta, també d’obra vista, si bé modifica el tractament i la composició de les obertures.
Santa Maria Magdalena Parish Centres

Estudi SDP, Lluís Domènech i Girbau, Ramon Maria Puig i Andreu, Laureà Sabater i Andreu

El projecte aborda l’ampliació d’una parròquia d’eixample suburbial, per tal de situar-hi la nova rectoria i alguns locals per als grups de treball. La vella església estava inacabada, sense els revestiments de pedra previstos, deixant a la vista un volum sec d’obra vista que revela una composició basilical. El nou edifici se situa en un solar romanent de la cantonada i crea la seva façana al carrer lateral, de manera que presenta al costat dret de la façana de l’església el volum flotant de la rectoria i la part posterior, cega, de la nova edificació. Tots els cossos de nova planta estan revestits amb planxa ondulada de fibrociment, i les finestres queden emmarcades per dos muntants d’obra vista. El plantejament general dels volums i la composició de les façanes responen a la influència italiana, tan present en l’arquitectura catalana dels anys setanta.
Apartaments a Sant Feliu de Guíxols

Roser Amadó i Cercós, Lluís Domènech i Girbau, Laureà Sabater i Andreu

Sis apartaments exactament iguals per a sis germans, al costat de l'antiga casa modernista dels pares, amb solàrium i piscina al terrat. La distribució de l'habitatge tipus, es va plantejar de forma convencional, procurant que la majoria de les habitacions tinguessin vistes al mar (a més orientació S-E), protegint-se de la sorollosa carretera amb els elements més neutres de l'habitatge, que originen una façana posterior totalment cega. Es va decidir respectar l'estat actual del jardí i la casa existent i la seva relició amb la platja, i es va ubicar el nou edifici a la part posterior del solar, aprofitant el desnivell entre aquest i la carretera de St. Feliú a Palamós, cosa que permetia un edifici de considerable altura real, però de dimensions proporcionades des de l'accés a l'aparcament, situat al nivell de la tercera planta del bloc. Es va escopir un tractament exterior de l'edifici, el més asèptic possible, evitant qualsevol relació directa amb la propera casa antiga, recolzant-se més aviat a la volumetria dels elements d'infraestructura. Per aconseguir això es va tancar dins d'una caixa prismàtica la planta orgànicament resolta, quedant els espais residuals com a terrassa, però actualment la casa està nua. S'ha previst que amb els anys, el bloc i la infraestructura quedin coberts d'heura.
Hermanitas de los Ricos Club Ronda

Estudi SDP, Lluís Domènech i Girbau, Ramon Maria Puig i Andreu, Laureà Sabater i Andreu, Antoni Sas i Llauradó

Es tracta de la primera experiència feta a Lleida d’un grup d’apartaments amb una organització comunitària del restaurant, la neteja, la capella, la infermeria, les sales d’estar, etc. El conjunt té una única entrada comunitària, amb un distribuïdor que connecta amb totes les escales. Els serveis comuns es troben a l’àtic. El mòdul que agrupa cada dos habitatges és simètric, si bé la seva disposició permet que les sales d’estar donin al carrer o al pati interior de l’illa. La façana és doble. La part interior s’adapta a les incidències distributives de la planta, mentre que a la part exterior es disposa un gran parament de llibret metàl·lic que aïlla del sol i del soroll del carrer, alhora que crea un pla igualador a l’escala de tot l’edifici.
Conversion of the Pal·las Building into the Headquarters of Banc Comtal

Estudi SDP, Lluís Domènech i Girbau, Ramon Maria Puig i Andreu, Laureà Sabater i Andreu
Club Tennis Lleida

Estudi SDP, Lluís Domènech i Girbau, Ramon Maria Puig i Andreu, Laureà Sabater i Andreu
Single-family Dwelling in Alcarràs

B01 Arquitectes, Roser Amadó i Cercós, Lluís Domènech i Girbau, Laureà Sabater i Andreu

La casa es troba al nivell superior d’un marge de força alçària, molt propi del paisatge típic de l’indret. Per aquest motiu adopta decididament una volumetria orientada cap al pendent, emfasitzada per una gran coberta inclinada a la part posterior, que arriba fins al terra. Les principals parts del programa domèstic queden situades a la part frontal, a la vora del marge. La sala d’estar i el menjador, que ocupen dos nivells, creen un gran buit central sobre el qual gravita tota la casa. Aquesta planta es completa amb un estudi a una banda i el dormitori principal a l’altra. Una escala de cargol situada entre el menjador i l’estar porta a una passera que comunica amb els dormitoris dels fills, a banda i banda. El conjunt forma una T que permet focalitzar en la sala d’estar tota la vivència de la casa. Només la cuina i les estances de servei queden en una petita crugia lateral, al marge de la resta de la casa. A la part posterior, la coberta en declivi forma un porxo sobre la piscina. La volumetria de la casa i l’organització de l’espai domèstic presenten una correlació directa amb la seva peculiar posició.
Habitatges Cristòfol de Boleda 10

Lluís Domènech i Girbau, Ramon Maria Puig i Andreu
Remodelling and Extension of Domènech House as a Bank Headquarters

B01 Arquitectes, Roser Amadó i Cercós, Lluís Domènech i Girbau

'La Caixa' acquired the Domènech de Canet de Mar estate which was composed of an 18th century country house, a house built by Domènech i Montaner and a garden shared by both. The intention was to locate its bank headquarters there, building a pavilion in the garden and adapting the modernist house, leaving the restoration of the country house for a future intervention. Later, however, it was ceded to the Canet de Mar Town Hall and became the Domènech i Montaner House - Museum. The project is mainly based on the creation of a new pavilion that relates the Domènech House and the old country house in a different way. The relationship with the modernist house is based on two basic considerations: respect for the building's architectural uniqueness and the conservation of the character of the house's enclosed garden, which formed an overall image of a strong urban presence. To achieve these two objectives, it is proposed to build a closed volume that faces the Riera, respecting the height of the garden wall and that connects coherently with the exterior balcony with which Casa Domènech ends over the Riera.
Passeig Picasso Avenue

B01 Arquitectes, Roser Amadó i Cercós, Lluís Domènech i Girbau

The Picasso promenade was one of the first actions of the Barcelona City Council in the democratic period. It was about rehabilitating an area damaged by the trucks that served the old Born market. The study includes the rehabilitation and reuse of the Fontseré porches, the development of the avenue in two lanes corresponding to vehicular and pedestrian traffic and the opening of a new gate to the park. On the transversal axis of the promenade that visually connects the Born market with the magnificent building of the Umbracle we can find the monument: a 5m-edge glass cube that floats on a lake, housing the old furniture pierced by iron beams, according to the allegory imagined by Antoni Tàpies. Long stretches of water protect the petanque courts and the benches in the pedestrian area where the missing banana trees are replanted. Palm trees are planted in front of the Park’s Restaurant by Domènech i Montaner, on an existing grass bed, relating to the exposed brick from the Castle of the Three Dragons.
Habitatges Gairoles

Roser Amadó i Cercós, Lluís Domènech i Girbau, Ramon Maria Puig i Andreu
Vila Olímpica Gateway Building

B01 Arquitectes, Roser Amadó i Cercós, Lluís Domènech i Girbau

The definition of the building as an autonomous architectural element is expressed by three basic regulatory parameters: the defined base plan of 40x40m; an access from Joan d'Àustria Street; a maximum building height of 22m from the street and a maximum building capacity of 3,360m2 from the base. The simultaneous application of these three parameters results in a proposal that satisfies architectural, urban and functional requirements. A threshold with a 40x40m base, which is 8m high and 15m from the street, creates a space that can be understood as a door. The perforation of the roof of this arrangement, in order to give light inside the courtyard, acquires a great importance, also noted by the forging treatment of the metal structure. Finally, the building avoids becoming a visual obstacle from Joan d'Àustria Street towards the sea, due to its orientation, the building is always in the shade, and on the other hand, raising it with respect to the street allows the view of Icària Avenue.
Rehabilitation of the Editorial Montaner i Simón Building to House the Antoni Tàpies Foundation

B01 Arquitectes, Roser Amadó i Cercós, Lluís Domènech i Girbau

The Montaner i Simó publishing house, belonging to the architect Domènech i Montaner, is the first building in the Eixample to integrate typology and industrial technology in the city centre. Like many buildings in the initial Eixample, the publishing house had a height corresponding to three floors, being boxed with respect to the cornice line of the consolidated Eixample corresponding to five floors. The most important intervention of the project is to solve the effect of the two large partition walls of the neighbouring houses, fully respecting the current state of Domènech i Montaner’s façade which corresponds to a finished building composition. The effort to make the contemporaneity of the action compatible with the respect for the modernist building and the need to solve the problem of the reduced height of the building, suggested the treatment of the upper part of this achieving the profile of the current Eixample based on extending the structure that supports the sloping roof with long beams that support sheets of metal mesh. For this reason, a series of eight semi-transparent panels is created, perpendicular to the façade, which in a foreshortening view hide the partitions and reconstruct the cornice line of the Eixample. This treatment has the advantage that, seen from the front, the edge of the eight sheets practically disappears floating on the façade. This metal set supports the intervention of Antoni Tàpies. Internally, the project tries to exploit the spatial quality of the old publishing house (slender six-metre pillars, arrangement of slabs uneven with respect to street level, and zenithal light). The lighting of the large exhibition halls led to the modification of the existing central skylight and the roof system by creating the typical north-facing shed. This substantial modification produced a unitary roofing solution that combines perfectly with the roof of the library, of which the original structure of wooden hangers and the shelves of the old printing house are preserved.
FAD Award

Finalist. Category: Buildings of new plant for private use

Vila Olímpica Gateway Building
CervantesPrimary School

B01 Arquitectes, Roser Amadó i Cercós, Lluís Domènech i Girbau

L’escola se situa a l’extrem de ponent del carrer Canyeret, en un solar amb un fort pendent, allí on el carrer es fon amb el teixit del nucli antic. L’accés és al nivell superior, a través d’un gran porxo situat al punt culminant del Canyeret, amb una gran visió panoràmica sobre la ciutat. El programa queda repartit en tres nivells. Al nivell de l’accés hi ha tres aules. Al nivell intermedi n’hi ha quatre més, amb sortida a una terrassa pròpia. Al nivell inferior, que enllaça amb un carrer, hi ha la sala d’actes i els vestidors, connectats per una rampa i un túnel a la zona poliesportiva, situada a l’altra banda del carrer. La composició de l’edifici es basa en la forma del solar i la seva orientació, per tal d’adaptar-se al terreny i al sistema de murs ja existent.
Remodelling of the Casa de l'Ardiaca

B01 Arquitectes, Roser Amadó i Cercós, Lluís Domènech i Girbau

The objective of the remodeling project of the Ardiaca House is very different from the Archives of the Crown of Aragon, where thanks to the limitation of the program and the characteristics of the building, it is possible to balance content and form. In this case, it is about finding an internal structure in which the organisational and distributive freedom will be conditioned by the heterogeneous episodes of the building but in which it will also be possible to value the characteristic enrichment that these limitations can represent. This operation includes, therefore, the conservation of the parts or fragments of the building from all periods, which can be identified as such so that they can be chained in a sequence that represents the total rationalisation of the internal function. To achieve this, the following decisions are proposed in the project: a) Adoption of a new upright structure and the rationalisation of the levels of the floors in the Dean's house. b) Location of two communication hubs -the minimum to comply with regulations- one based on adapting the old staircase to the new levels, the other one locating an emergency staircase where the one from the Ardiaca House. The elevators and facilities yards are also being relocated. c) Adoption of the roof cameras as the only viable space to place the air conditioning machines, given the pressure of the program on the building. d) Redistribution of document deposits in wider areas. i) Location of the reading room on the highest floor, enjoying a splendid view over the best part of the Gothic quarter through the patio loggia and opening through a viewpoint towards the Architects’ Association. f) Location of the conference room on the main floor, since in this way it is possible to recover the use of the patio terrace as a resting area or as an emergency exit. g) Adoption of the ground floor as the only entrance, through the exhibitions located in the room of the arcades and the Roman wall. Finally, once the pieces of the puzzle have been placed, it is possible to stratify the most differentiated functions per floors (restoration, research, graphics, photography, oral history and documents).
Torre Girona

Roser Amadó i Cercós, Lluís Domènech i Girbau

La torre esbossada pel mateix pla, situada sobre les finques d’una empresa cafetera, era esvelta (17 nivells) i cilíndrica i fou engruixida pels promotors i per un indocumentat debat polític. Els autors inventen una planta el·líptica, exfoliada en facetes que s’obren a migdia, fent-hi contrastar el formigó dels «fulls» i el vidre de l’espai interior que s’hi obre pas. Construcció preformada en plafons que no eludeix riscos, com ara l’escala principal suspesa. Assoleix l’objectiu de polaritzar l’entorn obert, contraposant-se al viaducte sense interferir en altres peces estimables de l’entorn, i no tant el de crear un basament sensible al lloc. Al peu de la torre, un generós pàrquing soterrat, de bona dimensió i de voluptuosa i incontinent emergència urbana.
Premis d’Arquitectura de les Comarques de Girona

Finalist. Category: Architecture

Torre Girona
Faculty of Law and Economy of the UdL

B01 Arquitectes, Roser Amadó i Cercós, Lluís Domènech i Girbau

Morfològicament l'edifici es configura com un "alter ego" dels seus veïns, quant al front que dona sobre el talús verd de contenció del riu, mentre la façana del Campus s’adequa a les condicions específiques d'edifici final de l'agrupació de facultats. Els dos accessos des del carrer Jaume II i Campus, venen indicats en façana, per unes grans obertures que ajuden a configurar el sentit circulatori del Hall. La forma corba del bloc corresponent als Departaments (més del 50% de la superfície), té una doble justificació: Per una banda els despatxos s'obren i ocupen el màxim perímetre orientat al Sud. Per altra banda, la concavitat interior afavoreix la concentració de les comunicacions verticals així com l'agrupació de la resta del programa i, exteriorment, la integració volumètrica amb l'edifici complementari veí, acabant la seqüència de les facultats del front de riu i ampliant l'espai en relació a la peça allargada de la residència d'estudiants ja construïda.
Premio Década

Award-Winner / Winner

Rehabilitation of the Editorial Montaner i Simón Building to House the Antoni Tàpies Foundation
Law Courts and Communications Tower

B01 Arquitectes, Roser Amadó i Cercós, Lluís Domènech i Girbau

L’edifici és el resultat d’una actuació urbanística global sobre el barri del Canyeret, en el marc del Pla del Centre Històric de Lleida. L’estudi detectava la desconnexió entre el barri antic —amb el seu eix principal, el carrer Major— i la Seu Vella, a causa de l’abandonament i la despoblació del vessant de la muntanya ocupat antigament per aquest barri. El projecte es proposa revitalitzar la zona d’aquest vessant i restablir la connexió entre la ciutat vella i la Seu. Els estudis geotècnics varen recomanar l’establiment d’un mur de contenció tot al llarg del vessant, on s’hi podia recolzar una nova edificació amb façana a dos carrers amb cotes diferents. D’aquí neix un edifici longitudinal, adossat a la pantalla, que l’oculta i presenta una nova façana. El factor de connexió té lloc per mitjà d’una torre de comunicacions que permet accedir a tres nivells: el nivell de la base, proper al carrer Major; el carrer situat al coronament de la pantalla, i, finalment, l’antiga porta de la muralla de la Seu. La forma corba de la pantalla permet diferenciarla de les traces de la muralla de la Seu Vella i, a més, és la més adient per adaptar-se a la topografia natural del vessant.
Remodeling of the Lloctinent Palace for the Crown of Aragon's Archive

B01 Arquitectes, Roser Amadó i Cercós, Lluís Domènech i Girbau

The project seeks to restore the typological and morphological values of this Renaissance Palace, locating the Archive’s services of dissemination and attention to the public. The action determines a remodeling of the area of some old houses where the nucleus of vertical communications and the public services are placed with the general control on the ground floor of this nucleus. The exhibition area, which has a public access which is independent from the rest of the archive, is located on the useful ground floor cracks. The assembly hall is located on the main floor, with a foyer that takes advantage of the existing coffered ceiling room and the representative offices. On the second floor, the crucibles are left clean, open to various didactic and administrative uses, and an ambulatory is enabled over the courtyard lodge to ensure traffic. Internal services are placed on the third floor. The action tends to value the building as a public facility, emphasising the function of the courtyard as an open space in the city, with double access from Plaça del Rei and Comtes Street.
Restoration of the Modernista Façade of the Pal·las Building

BR29 Arquitectes, Josep Maria Burgués Solanes, Lluís Domènech i Girbau, Xavier F. Rodríguez Padilla
Torre Girona University Student Residence

B01 Arquitectes, Roser Amadó i Cercós, Lluís Domènech i Girbau

The facilities are located on a perimeter plot of the Torregirona Garden, the headquarters of the UPC’s Rectorate. The land presents a strong downward slope in a N-S direction, and Dulcet and Til·lers Streets have a difference in elevation at the ends of the plot of 6m. The proposal is made for two different uses, the first of which will be a student residence to be carried out in a first phase and then an office building with an auditorium will be projected. The layout of the residence is executed in three wings, responding to issues of orientation and urban morphology, but also due to the need to respect the existence of a provisional pavilion of the UPC, located in the S-E part of the site, where the offices and auditorium will be placed. Wing A is aligned with Dulcet Street, in accordance with the continuity criteria of the curved building in Güell Square and the enclosure of the site. Building C is arranged according to the orthogonal relation to the Rectorate building, and building B pivots according to the dynamic view from the curve of Til·lers Avenue. Buildings A and B exhaust the permitted height of PB+3, while building C is maintained with two floors to avoid volumetric impact with the garden and the Rector's pavilion. Buildings B and C have a flat roof, while Building A has a curved roof that contains the central heating and air conditioning installations, the south-facing solar energy collector panels that produce domestic hot water and the heating. The three types of rooms form three wings joined for a central communications core, although a complementary elevator for students is planned for practical reasons. The office building is designed as a morphological complement to the residence to deal with a "staircase" problem in the Torregirona garden and the entire Pedralbes district. Its main pedestrian access to the interior level of the Campus will be related to the landscaped path that surrounds the Rectorate and where the entrance to the existing residence is also located. Here, they come together in two entrances, sharing the porch, which would provide a good entrance into the auditorium, an important piece of the program for the new equipment. The new block rotates in plan, so that, volumetrically, it has an imperative visual relationship with the one with the same number of floors of the residence, leaving triangles of green plot. With this solution, the new construction integrates compositionally with the existing one and maintains a coherent relationship with the Rectorate's garden and with the rest of the neighbouring constructions. The study of the program indicates that the four upper floors have equal surfaces and are flexible in terms of internal distribution. The building grows on floors 0-1 by locating the auditorium, changing rooms, access control and storage/archives. The location of the program underground allows the use of passive energy in terms of insulation. The composition of the constructive section of the façades is thought from acoustic and thermal comfort and, in this sense, a ventilated façade solution with solar protection on the windows is thought of, which will condition the architectural language, which once again interprets the morphology of the façades of the existing residence.