About
In this first stage, the catalogue focuses on the modern and contemporary architecture designed and built between 1832 –year of construction of the first industrial chimney in Barcelona that we establish as the beginning of modernity– until today.
The project is born to make the architecture more accessible both to professionals and to the citizens through a website that is going to be updated and extended. Contemporary works of greater general interest will be incorporated, always with a necessary historical perspective, while gradually adding works from our past, with the ambitious objective of understanding a greater documented period.
The collection feeds from multiple sources, mainly from the generosity of architectural and photographic studios, as well as the large amount of excellent historical and reference editorial projects, such as architectural guides, magazines, monographs and other publications. It also takes into consideration all the reference sources from the various branches and associated entities with the COAC and other collaborating entities related to the architectural and design fields, in its maximum spectrum.
Special mention should be made of the incorporation of vast documentation from the COAC Historical Archive which, thanks to its documental richness, provides a large amount of valuable –and in some cases unpublished– graphic documentation.
The rigour and criteria for selection of the works has been stablished by a Documental Commission, formed by the COAC’s Culture Spokesperson, the director of the COAC Historical Archive, the directors of the COAC Digital Archive, and professionals and other external experts from all the territorial sections that look after to offer a transversal view of the current and past architectural landscape around the territory.
The determination of this project is to become the largest digital collection about Catalan architecture; a key tool of exemplar information and documentation about architecture, which turns into a local and international referent, for the way to explain and show the architectural heritage of a territory.
Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors of the COAC Digital Archive
About us
Architects' Association of Catalonia:
Àrea de CulturaDirectors:
2019-2020 Aureli Mora i Omar OrnaqueDocumental Commission:
2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar OrnaqueExternal Collaborators:
2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero:
Generalitat de Catalunya Departament de CulturaCollaborating Entities:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Design & Development:
Nubilum Edittio
Memory
El programa plantejat per l’orde religiós propietari de l’asil contemplava la combinació d’un ús hospitalari i un ús residencial. A més, exigia una gran rigidesa en la zonificació entre homes, dones, matrimonis i la comunitat. Aquesta discriminació obligada explica la complexitat de les circulacions, pensades per evitar les interferències entre els diferents grups. El projecte adopta una cèl·luladormitori tipus que, també per exigències del programa, requeria que els tres llits estiguessin visualment separats, per raons d’intimitat, si bé units auditivament (en cas de malaltia o d’atac sobtat, de manera que els tres usuaris podien auxiliar-se els uns als altres). Aquesta cèl·lula tipus es pot adaptar a les diferents zones, i tota l’estructura interna del projecte es basa en la repetició d’aquest element, seguint un esquema radial de 120 graus que permet orientar els dormitoris a l’est i al sud, i els serveis al nord i a ponent. Tots els dormitoris es troben en igualtat de condicions respecte a l’orientació i les circulacions adopten una disposició mínimament concentrada. L’edifici té quatre plantes en total. La planta baixa conté els serveis generals, i les tres plantes restants allotgen la infermeria i els dormitoris. Les peces més grans (la capella, la sala d’estar, la cuina i l’oratori) queden a l’exterior del traçat radial. L’ampliació de 1978 es resol amb una peça ròmbica exempta, també d’obra vista, si bé modifica el tractament i la composició de les obertures.
El encargo surge del deseo de las Hermanitas de los pobres de Lérida de trasladarse a un nuevo entorno, en una zona de huerta, con mejores condiciones para sus obras de beneficencia. El planteamiento general del proyecto responde a la búsqueda de un funcionamiento óptimo del complejo, en función del programa previsto: hotel, residencia y convento. La simplificación de la organización se basa en la centralización de circulaciones y servicios, manteniendo la separación por sexo. Gracias a la centralización de los núcleos verticales y la organización de las habitaciones por plantas se reducen las circulaciones y la longitud de los pasillos, y se facilitan los desplazamientos de las personas de avanzada edad, usuarias del complejo.
Respecto a la orientación, los servicios se concentran en las caras más desfavorables, reservándose las orientaciones este y sur para las habitaciones, salas de estar y comedores. La célula básica de habitación tiene una capacidad de tres camas, situadas de modo a preservar cierta intimidad. Los pasillos, escaleras y las zonas comunes están dimensionadas con holgura para facilitar el paso de las sillas de ruedas, camillas, etc. Las zonas comunes, como comedores y salones de estar, son espacios semi-divididos en distintas zonas (lectura, tertulia, televisón, etc.). La planta resultante tiene forma de un aspa de tres brazos, con ángulos de 120º. Los acabados son materiales resistentes y de fácil lavado, de colores claro y alegres.
Los mismos arquitectos llevaron a cabo una ampliación de las instalaciones en 1982, constituida por un pabellón anexo del mismo material de las fachadas originales.
