Intro

About

In this first stage, the catalogue focuses on the modern and contemporary architecture designed and built between 1832 –year of construction of the first industrial chimney in Barcelona that we establish as the beginning of modernity– until today.

The project is born to make the architecture more accessible both to professionals and to the citizens through a website that is going to be updated and extended. Contemporary works of greater general interest will be incorporated, always with a necessary historical perspective, while gradually adding works from our past, with the ambitious objective of understanding a greater documented period.

The collection feeds from multiple sources, mainly from the generosity of architectural and photographic studios, as well as the large amount of excellent historical and reference editorial projects, such as architectural guides, magazines, monographs and other publications. It also takes into consideration all the reference sources from the various branches and associated entities with the COAC and other collaborating entities related to the architectural and design fields, in its maximum spectrum.

Special mention should be made of the incorporation of vast documentation from the COAC Historical Archive which, thanks to its documental richness, provides a large amount of valuable –and in some cases unpublished– graphic documentation.

The rigour and criteria for selection of the works has been stablished by a Documental Commission, formed by the COAC’s Culture Spokesperson, the director of the COAC Historical Archive, the directors of the COAC Digital Archive, and professionals and other external experts from all the territorial sections that look after to offer a transversal view of the current and past architectural landscape around the territory.

The determination of this project is to become the largest digital collection about Catalan architecture; a key tool of exemplar information and documentation about architecture, which turns into a local and international referent, for the way to explain and show the architectural heritage of a territory.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

About us

Architects' Association of Catalonia:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2022 Aureli Mora i Omar Ornaque

Documental Commission:

2019-2022 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

External Collaborators:

2019-2022 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Maria Jesús Quintero

With the support of:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Collaborating Entities:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Arxiu Mas

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

Design & Development:

edittio Nubilum
Suggestions

Suggestion box

Request the image

We kindly invite you to help us improve the dissemination of Catalan architecture through this space. Here you can propose works and provide or amend information on authors, photographers and their work, along with adding comments. The Documentary Commission will analyze all data. Please do only fill in the fields you deem necessary to add or amend the information.

The Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya is one of the most important documentation centers in Europe, which houses the professional collections of more than 180 architects whose work is fundamental to understanding the history of Catalan architecture. By filling this form, you can request digital copies of the documents for which the Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya manages the exploitation of the author's rights, as well as those in the public domain. Once the application has been made, the Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya will send you an approximate budget, which varies in terms of each use and purpose.

Image requested:

* If the memory has known authorship or rights, cite them in the field above 'Comments' .

Remove * If the photographs has known authorship or rights, cite them in the field above 'Comments'.
You can attach up to 5 files of up to 10 MB each.

How to get there

In Pictures

Memory

Jujol aborda la reforma d’una masia barroca amb la intenció de canviar-ne els paràmetres estètics, tan importants per a una cultura modernista que s’endinsa fins al començament del segle XX. Les intervencions més importants a l’interior es redueixen a la capella i l’escala. Jujol manté tot el sistema murari existent, com també la disposició de les obertures. Posa tot l’èmfasi en la transfiguració de la façana principal, que queda explicada en un únic dibuix de projecte que en reflecteix prou bé la intenció. S’hi afegeixen més filades de teula plana, totes diferents, a la cornisa ondulada. Les dues finestres laterals de la planta primera esdevenen dues tribunes simètriques, que flanquegen una nova tribuna central que evoca la forma d’una carrossa, feta amb treball de ferro delicat i amb un sistema d’obertures vidrades inèdit. El pla de façana queda repartit per taques policromes tendents a unificar la dissimetria resultant.

Author: Maurici Pla

Source: Catalunya : guia d'arquitectura moderna, 1880-2007

El 1915, la família Negre encarregà a Josep M. Jujol i Gibert la que havia de ser la més important i significativa transformació de la casa. La masia que Jujol havia de transformar era l'habitatge d'una família benestant d'arrels rurals, amb llunyanes relacions amb el seu entorn agrari, però que conceptualment més que físic, pretenia seguir lligada amb els seus orígens.

Si bé és cert que els centres bàsics de l'actuació de Jujol foren la façana principal, l'escala interior i la capella, val a dir que la seva intervenció no es reduí tan sols a l'àmbit del mas sinó que també transcendí als jardins que l'envoltaven, per bé que actualment alguns elements ja no existeixen. (la teulada de maons de forma ondulada en la seva coronació, la campana que apareixia al costat oest, etc.) i altres han estat absorbits per l'ordenació i transformació posterior del gran jardí en una plaça única que envolta la casa, passant a formar part d'un recinte encerclat de nova creació que l'envolta com ara el banc de trencadís, o bé una glorieta formada per uns arcs reforçats de formes orgàniques que resta integrat en l'àmbit de l'actual plaça de Catalunya.

El contractista que dugué a terme les obres fou Pere Xaus. L'execució de l'obra és dilatada en el temps, durant dècades, la qual cosa comportà canvis i correccions, motiu pel qual la temporalitat en l'obra queda patent en la materialitat del procés d'execució. Com tantes altres obres encarregades a Jujol, aquesta no va poder concloure's a causa de les dificultats econòmiques dels promotors.

La casa Negre sofrí l'any 1936 els efectes destructius de la guerra, i les imatges de Santa Eugènia i de Sant Pere que presidien la capella foren destruïdes juntament amb altres parts de l'edifici.

Posteriorment el procés d'abandó actuà de forma inexorable. L'habitatge dels masovers, ubicat al costat oest al costat de la riera d'en Negre, va desaparèixer. Els vidres gravats a l'àcid de la tribuna principal i que representava la Mare de Déu del Roser, van seguir la mateixa sort.

Des de l'any 1966 la casa Negre passa a ser propietat de l'ajuntament de Sant Joan Despí, per cessió dels fills de Pere Negre i Jover. Aquesta tutela no significa un canvi immediat en la seva protecció. No és fins a finals dels anys 70 que sorgeix un interès per recuperar la casa Negre.

L'any 1979 commemorant el centenari de Jujol s'assenten les bases per a rehabilitar la masia.

L'any 1982 els arquitectes Gabriel Robert, Antoni Navarro i Xavier Güell redacten un projecte de restauració i es duen a terme les obres de consolidació de l'estructura de l'edifici. L'ampliació de les golfes i l'adequació de la planta baixa per a sala d'exposicions i sala d'actes.

Les tres façanes també foren objecte d'una acurada restauració. Durant l'any 91 i 92 l'arquitecte Francesc Xavier Asarta restaura de nou les façanes, les plantes, pis i golfes, incloent-hi totes les pintures de l'escala i la capella, així com d'altres de menys rellevància. Aquesta darrera intervenció inclou un ascensor que uneix les plantes.

Tota la casa guarda una perfecta unitat estilística. L'element central que aglutina l'atenció de l'observador és sens dubte la tribuna. Aquesta tribuna que queda a sobre d'una nova porta centrada a l'edifici, tant en la seva forma exterior com en la solució interior, amb dues banquetes a ambdós costats, recorda una carrossa coberta amb una cúpula i rematada per l'escultura d'un ocell alimentant les seves cries que encara romanen al niu. Simètricament col·locades, unes petites tribunes arrodonides donen llum a les habitacions principals i, entre elles, un esgrafiat de senzilles línies i gran vistositat combina els dos únics colors de la façana: un ocre vermellós i el blanc trencat.

Pere Negre i Jover, advocat de Barcelona, però fill de Sant Joan Despí, on tenia importants propietats, fou un dels pocs intel.lectuals entusiastes de l'obra i del decorativisme exhuberant i revolucionari de Jujol

El 1914, a instàncies del propietari, Jujol, donat més per al dibuix i per al detall que qualsevol dels altres arquitectes modernistes, li presentà un projecte de reforma de la seva casa, que s'estengué des del 1915 fins al 1926

Les obres consistiren bàsicament en la restauració de les façanes i la decoració de l'interior de la casa, on Jujol emprà tot el seu carregament pictòric i omplí sostres i parets de decoració vegetal

La façana principal esdevingué un retaule dedicat a la Mare de Déu, la imatge de la qual fou gravada en el vidre central de la tribuna, mentre que al nivell de les golfes hom pot llegir "Ave Gratia Plena Dominus Tecum"

Jujol construí també una paret per tal de tancar la finca, en la qual utilitzà solament maons formant envans rematats per pilars i coronats amb una petita linia sinuosa de maons

L'any 1920 es realitzà l'oratori, cobert per una cúpula ovalada sobre petxines, que no va ser acabat fins al 1926

També havia projectat Jujol una ampliació de la casa per la banda del darrera amb una escala de cargol que sortís més amunt dels teulats i que culminés en un mirador rodó, amb vidriera, cobert amb un penell amb el simbol de la Redempció

En aquesta casa es conserven restes de lletres modernistes de Jujol que fou el millor dibuixant de lletres de tot el modernisme i que fou el col.laborador de Gaudí en els aspectes més pictòrics i escultòrics de la seva obra, com l'apalacat de ceràmica de la casa Batlló, els plafons del banc del Parc Güell, la pintura inferior i baranes dels balcons de la Pedrera, entre d'altres

Recentment, la casa Negre ha estat objecte d'una restauració per part de la Generalitat de Catalunya.

MEMÒRIA HISTÒRICA

La masia Negre, en els seus orígens, era una típica casa pairal catalana envoltada per les terres de conreu que explotava. A la façana principal encara avui s'hi conserva una llinda amb la següent inscripció que situa la masia a les darreries del segle XVII: "1680 Josep Negre". L'edifici ha sofert al llarg de la seva història diverses obres i modificacions per tal d'adaptar-se als requeriments personals dels seus habitants, així com a les exigències del seu paper de centre de control i explotació agrícola. L'estructura de l'edifici és encara l'originària. Composta a base de gruixuts murs de maçoneria que subdivideixen la planta, carent, com és habitual en aquest tipus de construcció, d'una regularitat clara o d'eixos de simetria ben definits. Les darreres intervencions corresponen ja al segle XX, quan l'arquitecte Jaume Gustà i Bondia (1853-1939) en els primers anys del segle, va ampliar la casa pel seu costat esquerre, on hi va edificar la galeria de la primera planta, situada sobre el cup de vi i el celler.

Source: Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (IPAC)

Authors

How to get there

On the Map

Constellation

Cronology

  1. Can Negre

    Josep Maria Jujol Gibert

    Can Negre

    Jujol aborda la reforma d’una masia barroca amb la intenció de canviar-ne els paràmetres estètics, tan importants per a una cultura modernista que s’endinsa fins al començament del segle XX. Les intervencions més importants a l’interior es redueixen a la capella i l’escala. Jujol manté tot el sistema murari existent, com també la disposició de les obertures. Posa tot l’èmfasi en la transfiguració de la façana principal, que queda explicada en un únic dibuix de projecte que en reflecteix prou bé la intenció. S’hi afegeixen més filades de teula plana, totes diferents, a la cornisa ondulada. Les dues finestres laterals de la planta primera esdevenen dues tribunes simètriques, que flanquegen una nova tribuna central que evoca la forma d’una carrossa, feta amb treball de ferro delicat i amb un sistema d’obertures vidrades inèdit. El pla de façana queda repartit per taques policromes tendents a unificar la dissimetria resultant.
  2. Rehabilitation of Can Negre

    Josep Llobet i Gelmà

    Rehabilitation of Can Negre

    Can Negre era una masia, que Jujol reformà entre 1914 i 1926, arrel de l’encàrrec de la família. La reforma es centrà especialment en la façana, l’escala i la capella. En la primera Jujol dona mostres d’una concepció global i força detallada del seu treball, tot manifestant un respecte evident a la façana existent al mantenir les obertures que expliquen la compartimentació muraria interior. L’exercici que realitza a la façana principal mostra clarament les seves intencions que quedaren recollides en un sol dibuix de projecte. S’hi afegeixen diferents filades de teula plana que emfasitzen la corba ondulant de la cornisa. S’hi introdueix també una altra petita cornisa que en recull la de la façana lateral. Apareixen dues tribunes laterals que flanquegen la tribuna principal que evoca la forma d’una carrossa. Aquesta, amb un minuciós treball de forja, treu dues "potes" que es recolzen a banda i banda de la porta principal dotant-la encara més protagonisme. És present també, un esforç per compensar el desequilibri en l’edificació original, amb la col·locació d’una galeria coberta, com si d’una casa adossada es tractés, i amb l’ús de policromies en la façana. La casa negre té per Jujol un especial significació tant religiosa com de tradició i cultura popular, i per això s’esforça en evidenciar la transfiguració d’un element anònim i convencional en un altre amb forta presència de la ma de l’arquitecte.

Archive (21)

  • Planta estat previ Can Negre.

    Drawing

    Planta estat previ Can Negre.

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Façana estat previ Can Negre.

    Drawing

    Façana estat previ Can Negre.

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós alçat façana principal de Can Negre.

    Drawing

    Esbós alçat façana principal de Can Negre.

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós alçat façana principal de Can Negre.

    Drawing

    Esbós alçat façana principal de Can Negre.

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós de l'alçat lateral de Can Negre.

    Drawing

    Esbós de l'alçat lateral de Can Negre.

    Arxiu Històric del COAC

  • Esbós de la tribuna de Can Negre.

    Drawing

    Esbós de la tribuna de Can Negre.

    Arxiu Històric del COAC

  • Esbossos diversos de Can Negre.

    Drawing

    Esbossos diversos de Can Negre.

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós proposta jardí de Can Negre.

    Drawing

    Esbós proposta jardí de Can Negre.

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós proposta font de Can Negre.

    Drawing

    Esbós proposta font de Can Negre.

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós proposta marquesina de Can Negre.

    Drawing

    Esbós proposta marquesina de Can Negre.

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós detall proposta mur exterior de Can Negre.

    Drawing

    Esbós detall proposta mur exterior de Can Negre.

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós proposta mur i porta exterior d'accés de Can Negre.

    Drawing

    Esbós proposta mur i porta exterior d'accés de Can Negre.

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós detall porta interior de Can Negre.

    Drawing

    Esbós detall porta interior de Can Negre.

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós detall finestra de l'oratori de Can Negre.

    Drawing

    Esbós detall finestra de l'oratori de Can Negre.

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós detall serralleria finestra de l'oratori de Can Negre.

    Drawing

    Esbós detall serralleria finestra de l'oratori de Can Negre.

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós altar de l'oratori de Can Negre.

    Drawing

    Esbós altar de l'oratori de Can Negre.

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós ornamentació altar de l'oratori de Can Negre.

    Drawing

    Esbós ornamentació altar de l'oratori de Can Negre.

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós ornamentació altar de l'oratori de Can Negre.

    Drawing

    Esbós ornamentació altar de l'oratori de Can Negre.

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós ornamentació altar de l'oratori de Can Negre.

    Drawing

    Esbós ornamentació altar de l'oratori de Can Negre.

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós tarima fusta de l'altar de l'oratori de Can Negre.

    Drawing

    Esbós tarima fusta de l'altar de l'oratori de Can Negre.

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Façana Can Negre.

    Drawing

    Façana Can Negre.

    © Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC