Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2022 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2022 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2022 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.

Imatge sol·licitada:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

* Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Memòria

Jujol aborda la reforma d’una masia barroca amb la intenció de canviar-ne els paràmetres estètics, tan importants per a una cultura modernista que s’endinsa fins al començament del segle XX. Les intervencions més importants a l’interior es redueixen a la capella i l’escala. Jujol manté tot el sistema murari existent, com també la disposició de les obertures. Posa tot l’èmfasi en la transfiguració de la façana principal, que queda explicada en un únic dibuix de projecte que en reflecteix prou bé la intenció. S’hi afegeixen més filades de teula plana, totes diferents, a la cornisa ondulada. Les dues finestres laterals de la planta primera esdevenen dues tribunes simètriques, que flanquegen una nova tribuna central que evoca la forma d’una carrossa, feta amb treball de ferro delicat i amb un sistema d’obertures vidrades inèdit. El pla de façana queda repartit per taques policromes tendents a unificar la dissimetria resultant.

Autor: Maurici Pla

Font: Catalunya : guia d'arquitectura moderna, 1880-2007

El 1915, la família Negre encarregà a Josep M. Jujol i Gibert la que havia de ser la més important i significativa transformació de la casa. La masia que Jujol havia de transformar era l'habitatge d'una família benestant d'arrels rurals, amb llunyanes relacions amb el seu entorn agrari, però que conceptualment més que físic, pretenia seguir lligada amb els seus orígens. Si bé és cert que els centres bàsics de l'actuació de Jujol foren la façana principal, l'escala interior i la capella, val a dir que la seva intervenció no es reduí tan sols a l'àmbit del mas sinó que també transcendí als jardins que l'envoltaven, per bé que actualment alguns elements ja no existeixen. (la teulada de maons de forma ondulada en la seva coronació, la campana que apareixia al costat oest, etc.) i altres han estat absorbits per l'ordenació i transformació posterior del gran jardí en una plaça única que envolta la casa, passant a formar part d'un recinte encerclat de nova creació que l'envolta com ara el banc de trencadís, o bé una glorieta formada per uns arcs reforçats de formes orgàniques que resta integrat en l'àmbit de l'actual plaça de Catalunya. El contractista que dugué a terme les obres fou Pere Xaus. L'execució de l'obra és dilatada en el temps, durant dècades, la qual cosa comportà canvis i correccions, motiu pel qual la temporalitat en l'obra queda patent en la materialitat del procés d'execució. Com tantes altres obres encarregades a Jujol, aquesta no va poder concloure's a causa de les dificultats econòmiques dels promotors. La casa Negre sofrí l'any 1936 els efectes destructius de la guerra, i les imatges de Santa Eugènia i de Sant Pere que presidien la capella foren destruïdes juntament amb altres parts de l'edifici. Posteriorment el procés d'abandó actuà de forma inexorable. L'habitatge dels masovers, ubicat al costat oest al costat de la riera d'en Negre, va desaparèixer. Els vidres gravats a l'àcid de la tribuna principal i que representava la Mare de Déu del Roser, van seguir la mateixa sort. Des de l'any 1966 la casa Negre passa a ser propietat de l'ajuntament de Sant Joan Despí, per cessió dels fills de Pere Negre i Jover. Aquesta tutela no significa un canvi immediat en la seva protecció. No és fins a finals dels anys 70 que sorgeix un interès per recuperar la casa Negre. L'any 1979 commemorant el centenari de Jujol s'assenten les bases per a rehabilitar la masia. L'any 1982 els arquitectes Gabriel Robert, Antoni Navarro i Xavier Güell redacten un projecte de restauració i es duen a terme les obres de consolidació de l'estructura de l'edifici. L'ampliació de les golfes i l'adequació de la planta baixa per a sala d'exposicions i sala d'actes. Les tres façanes també foren objecte d'una acurada restauració. Durant l'any 91 i 92 l'arquitecte Francesc Xavier Asarta restaura de nou les façanes, les plantes, pis i golfes, incloent-hi totes les pintures de l'escala i la capella, així com d'altres de menys rellevància. Aquesta darrera intervenció inclou un ascensor que uneix les plantes. Tota la casa guarda una perfecta unitat estilística. L'element central que aglutina l'atenció de l'observador és sens dubte la tribuna. Aquesta tribuna que queda a sobre d'una nova porta centrada a l'edifici, tant en la seva forma exterior com en la solució interior, amb dues banquetes a ambdós costats, recorda una carrossa coberta amb una cúpula i rematada per l'escultura d'un ocell alimentant les seves cries que encara romanen al niu. Simètricament col·locades, unes petites tribunes arrodonides donen llum a les habitacions principals i, entre elles, un esgrafiat de senzilles línies i gran vistositat combina els dos únics colors de la façana: un ocre vermellós i el blanc trencat. Pere Negre i Jover, advocat de Barcelona, però fill de Sant Joan Despí, on tenia importants propietats, fou un dels pocs intel.lectuals entusiastes de l'obra i del decorativisme exhuberant i revolucionari de Jujol El 1914, a instàncies del propietari, Jujol, donat més per al dibuix i per al detall que qualsevol dels altres arquitectes modernistes, li presentà un projecte de reforma de la seva casa, que s'estengué des del 1915 fins al 1926 Les obres consistiren bàsicament en la restauració de les façanes i la decoració de l'interior de la casa, on Jujol emprà tot el seu carregament pictòric i omplí sostres i parets de decoració vegetal La façana principal esdevingué un retaule dedicat a la Mare de Déu, la imatge de la qual fou gravada en el vidre central de la tribuna, mentre que al nivell de les golfes hom pot llegir "Ave Gratia Plena Dominus Tecum" Jujol construí també una paret per tal de tancar la finca, en la qual utilitzà solament maons formant envans rematats per pilars i coronats amb una petita linia sinuosa de maons L'any 1920 es realitzà l'oratori, cobert per una cúpula ovalada sobre petxines, que no va ser acabat fins al 1926 També havia projectat Jujol una ampliació de la casa per la banda del darrera amb una escala de cargol que sortís més amunt dels teulats i que culminés en un mirador rodó, amb vidriera, cobert amb un penell amb el simbol de la Redempció En aquesta casa es conserven restes de lletres modernistes de Jujol que fou el millor dibuixant de lletres de tot el modernisme i que fou el col.laborador de Gaudí en els aspectes més pictòrics i escultòrics de la seva obra, com l'apalacat de ceràmica de la casa Batlló, els plafons del banc del Parc Güell, la pintura inferior i baranes dels balcons de la Pedrera, entre d'altres Recentment, la casa Negre ha estat objecte d'una restauració per part de la Generalitat de Catalunya. MEMÒRIA HISTÒRICA La masia Negre, en els seus orígens, era una típica casa pairal catalana envoltada per les terres de conreu que explotava. A la façana principal encara avui s'hi conserva una llinda amb la següent inscripció que situa la masia a les darreries del segle XVII: "1680 Josep Negre". L'edifici ha sofert al llarg de la seva història diverses obres i modificacions per tal d'adaptar-se als requeriments personals dels seus habitants, així com a les exigències del seu paper de centre de control i explotació agrícola. L'estructura de l'edifici és encara l'originària. Composta a base de gruixuts murs de maçoneria que subdivideixen la planta, carent, com és habitual en aquest tipus de construcció, d'una regularitat clara o d'eixos de simetria ben definits. Les darreres intervencions corresponen ja al segle XX, quan l'arquitecte Jaume Gustà i Bondia (1853-1939) en els primers anys del segle, va ampliar la casa pel seu costat esquerre, on hi va edificar la galeria de la primera planta, situada sobre el cup de vi i el celler.

Font: Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (IPAC)

Autors

Com anar-hi

Sobre el mapa

Constel·lació

Cronologia

  1. Can Negre

    Josep Maria Jujol Gibert

    Can Negre

    Jujol aborda la reforma d’una masia barroca amb la intenció de canviar-ne els paràmetres estètics, tan importants per a una cultura modernista que s’endinsa fins al començament del segle XX. Les intervencions més importants a l’interior es redueixen a la capella i l’escala. Jujol manté tot el sistema murari existent, com també la disposició de les obertures. Posa tot l’èmfasi en la transfiguració de la façana principal, que queda explicada en un únic dibuix de projecte que en reflecteix prou bé la intenció. S’hi afegeixen més filades de teula plana, totes diferents, a la cornisa ondulada. Les dues finestres laterals de la planta primera esdevenen dues tribunes simètriques, que flanquegen una nova tribuna central que evoca la forma d’una carrossa, feta amb treball de ferro delicat i amb un sistema d’obertures vidrades inèdit. El pla de façana queda repartit per taques policromes tendents a unificar la dissimetria resultant.
  2. Rehabilitació de Can Negre

    Josep Llobet i Gelmà

    Rehabilitació de Can Negre

    Can Negre era una masia, que Jujol reformà entre 1914 i 1926, arrel de l’encàrrec de la família. La reforma es centrà especialment en la façana, l’escala i la capella. En la primera Jujol dona mostres d’una concepció global i força detallada del seu treball, tot manifestant un respecte evident a la façana existent al mantenir les obertures que expliquen la compartimentació muraria interior. L’exercici que realitza a la façana principal mostra clarament les seves intencions que quedaren recollides en un sol dibuix de projecte. S’hi afegeixen diferents filades de teula plana que emfasitzen la corba ondulant de la cornisa. S’hi introdueix també una altra petita cornisa que en recull la de la façana lateral. Apareixen dues tribunes laterals que flanquegen la tribuna principal que evoca la forma d’una carrossa. Aquesta, amb un minuciós treball de forja, treu dues "potes" que es recolzen a banda i banda de la porta principal dotant-la encara més protagonisme. És present també, un esforç per compensar el desequilibri en l’edificació original, amb la col·locació d’una galeria coberta, com si d’una casa adossada es tractés, i amb l’ús de policromies en la façana. La casa negre té per Jujol un especial significació tant religiosa com de tradició i cultura popular, i per això s’esforça en evidenciar la transfiguració d’un element anònim i convencional en un altre amb forta presència de la ma de l’arquitecte.

Arxiu

  • Planta estat previ Can Negre.

    Dibuix

    Planta estat previ Can Negre.

  • Façana estat previ Can Negre.

    Dibuix

    Façana estat previ Can Negre.

  • Esbós alçat façana principal de Can Negre.

    Dibuix

    Esbós alçat façana principal de Can Negre.

  • Esbós alçat façana principal de Can Negre.

    Dibuix

    Esbós alçat façana principal de Can Negre.

  • Esbós de l'alçat lateral de Can Negre.

    Dibuix

    Esbós de l'alçat lateral de Can Negre.

  • Esbós de la tribuna de Can Negre.

    Dibuix

    Esbós de la tribuna de Can Negre.

  • Esbossos diversos de Can Negre.

    Dibuix

    Esbossos diversos de Can Negre.

  • Esbós proposta jardí de Can Negre.

    Dibuix

    Esbós proposta jardí de Can Negre.

  • Esbós proposta font de Can Negre.

    Dibuix

    Esbós proposta font de Can Negre.

  • Esbós proposta marquesina de Can Negre.

    Dibuix

    Esbós proposta marquesina de Can Negre.

  • Esbós detall proposta mur exterior de Can Negre.

    Dibuix

    Esbós detall proposta mur exterior de Can Negre.

  • Esbós proposta mur i porta exterior d'accés de Can Negre.

    Dibuix

    Esbós proposta mur i porta exterior d'accés de Can Negre.

  • Esbós detall porta interior de Can Negre.

    Dibuix

    Esbós detall porta interior de Can Negre.

  • Esbós detall finestra de l'oratori de Can Negre.

    Dibuix

    Esbós detall finestra de l'oratori de Can Negre.

  • Esbós detall serralleria finestra de l'oratori de Can Negre.

    Dibuix

    Esbós detall serralleria finestra de l'oratori de Can Negre.

  • Esbós altar de l'oratori de Can Negre.

    Dibuix

    Esbós altar de l'oratori de Can Negre.

  • Esbós ornamentació altar de l'oratori de Can Negre.

    Dibuix

    Esbós ornamentació altar de l'oratori de Can Negre.

  • Esbós ornamentació altar de l'oratori de Can Negre.

    Dibuix

    Esbós ornamentació altar de l'oratori de Can Negre.

  • Esbós ornamentació altar de l'oratori de Can Negre.

    Dibuix

    Esbós ornamentació altar de l'oratori de Can Negre.

  • Esbós tarima fusta de l'altar de l'oratori de Can Negre.

    Dibuix

    Esbós tarima fusta de l'altar de l'oratori de Can Negre.

  • Façana Can Negre.

    Dibuix

    Façana Can Negre.