Intro

About

In this first stage, the catalogue focuses on the modern and contemporary architecture designed and built between 1832 –year of construction of the first industrial chimney in Barcelona that we establish as the beginning of modernity– until today.

The project is born to make the architecture more accessible both to professionals and to the citizens through a website that is going to be updated and extended. Contemporary works of greater general interest will be incorporated, always with a necessary historical perspective, while gradually adding works from our past, with the ambitious objective of understanding a greater documented period.

The collection feeds from multiple sources, mainly from the generosity of architectural and photographic studios, as well as the large amount of excellent historical and reference editorial projects, such as architectural guides, magazines, monographs and other publications. It also takes into consideration all the reference sources from the various branches and associated entities with the COAC and other collaborating entities related to the architectural and design fields, in its maximum spectrum.

Special mention should be made of the incorporation of vast documentation from the COAC Historical Archive which, thanks to its documental richness, provides a large amount of valuable –and in some cases unpublished– graphic documentation.

The rigour and criteria for selection of the works has been stablished by a Documental Commission, formed by the COAC’s Culture Spokesperson, the director of the COAC Historical Archive, the directors of the COAC Digital Archive, and professionals and other external experts from all the territorial sections that look after to offer a transversal view of the current and past architectural landscape around the territory.

The determination of this project is to become the largest digital collection about Catalan architecture; a key tool of exemplar information and documentation about architecture, which turns into a local and international referent, for the way to explain and show the architectural heritage of a territory.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

About us

Architects' Association of Catalonia:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2022 Aureli Mora i Omar Ornaque

Documental Commission:

2019-2022 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

External Collaborators:

2019-2022 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

With the support of:

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Collaborating Entities:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Design & Development:

Nubilum Edittio
Suggestions

Suggestion box

Request the image

We kindly invite you to help us improve the dissemination of Catalan architecture through this space. Here you can propose works and provide or amend information on authors, photographers and their work, along with adding comments. The Documentary Commission will analyze all data. Please do only fill in the fields you deem necessary to add or amend the information.

The Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya is one of the most important documentation centers in Europe, which houses the professional collections of more than 180 architects whose work is fundamental to understanding the history of Catalan architecture. By filling this form, you can request digital copies of the documents for which the Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya manages the exploitation of the author's rights, as well as those in the public domain. Once the application has been made, the Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya will send you an approximate budget, which varies in terms of each use and purpose.

Image requested:

* If the memory has known authorship or rights, cite them in the field above 'Comments' .

* If the photographs has known authorship or rights, cite them in the field above 'Comments'.
You can attach up to 5 files of up to 10 MB each.

Memory

Edifici civil. Construcció de planta baixa, pis, golfes i terrat amb una torre quadrada que queda a la part central de la façana. El seu interès recau en la reforma que es va fer a finals del segle XIX. Es caracteritza per la gran profusió d'elements escultòrics de tipus ornamental que coronen les obertures (curiosament cap d'elles d'igual forma ni mida): trencaaigües amb escuts, florons, garlandes, figures humanes; impostes i capitells amb elements florals i animals; gàrgoles animals als angles de la torre. S'accedeix a la planta principal a través d'una escala de dos trams amb les baranes esculpides. La façana està esgrafiada. Hi ha un jardí a la part anterior de la casa, tancat amb un reixat de ferro també treballat amb elements florals. És un dels edificis més característics del passeig de Vilassar. No hi ha la data de construcció, però a les fotografies es pot veure que l'any 1898 ja estava construïda.

Source: Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (IPAC)

Casa entre mitgeres que fa cantonada dins el recinte medieval emmurallat. Presenta planta baixa, planta pis i dues plantes més per addició posterior i coberta plana. Façanes planes de paredat arrebossat amb carreus a la cantonada. A les plantes baixa i primera, impostes que subratllen els sostres. A la planta baixa, portals de carreus de pedra amb mènsules de recolzament que fan cantonada i arriben fins a la segona planta. A la planta primera finestral de pedra amb arc conopial de taló lobulat flanquejat per dos capitells esculpits amb motius vegetals i finestres geminades sense la columna a la resta de plantes. La composició horitzontal de la façana que dibuixen les impostes té el contrapunt de la verticalitat de les obertures reforçada a la cantonada per les finestres coronelles de les plantes segona i tercera sobre la conopial de la planta primera. La coronació de l'edifici la forma una barana-cornisa (CUSPINERA et alií; 2001; PATRIMONI, 1985). Al llarg de l'època medieval Granollers va canviant de jurisdicció (reial o senyorial) en funció dels interessos polítics de cada moment En els moments en que va pertànyer al domini reial, la vila va anar obtenint privilegis que afavorien la seva organització municipal, com per exemple l'exclusivitat de la justícia reial (1219), l'elecció de batlle, l'elecció de quatre jurats (1356) i la imposició de tributs municipals (1366) vinculat a la construcció de la muralla. El 1418 Granollers passà definitivament a poder reial i a patir de 1500, amb la instauració de la insaculació diversos privilegis van reforçar l'autonomia de la vila, que preparaven per al gran moment de Granollers, el segle XVI (GRANOLLERS, 2001). Al segle XVI Granollers havia crescut considerablement esdevenint el més important centre comercial de bona part de Catalunya, amb la seva fira dels dijous. Els habitants de Granollers practicaven oficis i donaven els seus serveis a la pagesia de municipis d'un bon radi al voltant. Gairebé tots els habitants pertanyien a una confraria, sota la que s'agrupaven els diversos oficis (SESÉ, 1987a). En el segle XVI, Granollers sobrepassa les seves muralles medievals, estenent-se pels carrers de Corró i de Barcelona. Significava el triomf de la classe menestral i l'augment del poder de les ciutats i reial. En aquest moment la vila de Granollers va ser capaç de construir la Porxada, empedrar els carrers, es van bastir nous edificis, va encunyar monedes i es va fer una nova casa de la Vila (1581-1582). Aquest augment de poder de l'Ajuntament deriva del control sobre el mercat i els impostos que pagava. Existien els càrrecs de Pesador, Mostassà o Palloler que el 1584 tindria un edifici propi: "el Pallol" o magatzem de gra. En principi la Porxada va ser pensada com aixopluc per a la llotja de gra, ja que l'Ajuntament tenia el monopoli del blat, i al seu voltant s'hi anaven posant els altres productes: hortalisses a la plaça de l'Oli, llegums a la del Blat, terrissa a la de les Olles, animals a la plaça del Cabrits, etc. (SESÉ, 1987a).

Source: Mapes de Patrimoni Cultural. Diputació de Barcelona (diba)

Authors

How to get there

On the Map

Constellation