Intro

About

In this first stage, the catalogue focuses on the modern and contemporary architecture designed and built between 1832 –year of construction of the first industrial chimney in Barcelona that we establish as the beginning of modernity– until today.

The project is born to make the architecture more accessible both to professionals and to the citizens through a website that is going to be updated and extended. Contemporary works of greater general interest will be incorporated, always with a necessary historical perspective, while gradually adding works from our past, with the ambitious objective of understanding a greater documented period.

The collection feeds from multiple sources, mainly from the generosity of architectural and photographic studios, as well as the large amount of excellent historical and reference editorial projects, such as architectural guides, magazines, monographs and other publications. It also takes into consideration all the reference sources from the various branches and associated entities with the COAC and other collaborating entities related to the architectural and design fields, in its maximum spectrum.

Special mention should be made of the incorporation of vast documentation from the COAC Historical Archive which, thanks to its documental richness, provides a large amount of valuable –and in some cases unpublished– graphic documentation.

The rigour and criteria for selection of the works has been stablished by a Documental Commission, formed by the COAC’s Culture Spokesperson, the director of the COAC Historical Archive, the directors of the COAC Digital Archive, and professionals and other external experts from all the territorial sections that look after to offer a transversal view of the current and past architectural landscape around the territory.

The determination of this project is to become the largest digital collection about Catalan architecture; a key tool of exemplar information and documentation about architecture, which turns into a local and international referent, for the way to explain and show the architectural heritage of a territory.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

About us

Project by:

Created by:

Directors:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Documental Commission:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

External Collaborators:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús Quintero

With the support of:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Collaborating Entities:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Arxiu Mas

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

Design & Development:

edittio Nubilum
Suggestions

Suggestion box

Request the image

We kindly invite you to help us improve the dissemination of Catalan architecture through this space. Here you can propose works and provide or amend information on authors, photographers and their work, along with adding comments. The Documentary Commission will analyze all data. Please do only fill in the fields you deem necessary to add or amend the information.

The Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya is one of the most important documentation centers in Europe, which houses the professional collections of more than 180 architects whose work is fundamental to understanding the history of Catalan architecture. By filling this form, you can request digital copies of the documents for which the Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya manages the exploitation of the author's rights, as well as those in the public domain. Once the application has been made, the Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya will send you an approximate budget, which varies in terms of each use and purpose.

Detail:

* If the memory has known authorship or rights, cite them in the field above 'Comments' .

Remove * If the photographs has known authorship or rights, cite them in the field above 'Comments'.
You can attach up to 5 files of up to 10 MB each.

Awarded
Cataloged
Disappeared
All works
  • Colònia Rusiñol

    Colònia Rusiñol

    A mig camí entre la colònia i la fàbrica urbana, Can Remisa comptava amb habitatges, una capella, un economat, una fonda i una petita escola. Al llarg de la dècada de 1880 la família Rusiñol va ampliar la colònia i va construir un imponent casal batejat per Santiago Rusiñol com el Cau Faluga, una veritable joia del modernisme industrial. El conjunt emmurallat, entre el riu i els camps de conreu, està presidit per la xemeneia, una talaia cilíndrica que supera els 40 metres d'alçada i l'imponent casal dels amos, edifici que mostra trets eclèctics, a cavall entre l'arquitectura romàntica i la modernista. En diversos punts de la colònia hi ha elements modernistes, com per exemple fanals amb forjats, encara que la colònia és pròpiament d'estil premodernista. Està delimitada per un mur fet de còdols i ciment. La colònia s'estructurava linealment amb les naus preparades per a l'ampliació i, frontalment, i en un altre eix paral·lel, hi havia els habitatges dels obrers i l'estatge del propietari, que venia a residir-hi a temporades. També s'estructurava a l'entorn d'un gran espai lliure amb un edifici d'estatge per als propietaris -molt interessant-, una nau de treball de planta baixa i dos pisos amb un cos d'edifici central que mostra la intenció d'una ampliació, que no es va arribar a realitzar mai, i dos cossos d'habitatges per als obrers.

    1857

  • Sant Nicolau Cemetery

    Josep Antoni Obrador

    Sant Nicolau Cemetery

    Funeral complex that, originally, was laid out with a Greek cross plan centred on an octagonal square, with a central department, three districts and a dissident area. Due to various subsequent extensions, the latter is organised into four quadrants or departments (Sant Oleguer, Sant Nicolau, Santa Eulàlia and Sant Salvador). External areas have also been included (departments of Sant Oriol, Sant Otó, Sant Nicodemus, Gregal and Sant Joaquim).

    1864

  • 1878

  • Colonia El Guixaró

    autoria desconeguda

    Colonia El Guixaró

    El nom del Guixaró està associat a la masia coneguda com a Casa gran del Guixaró. El topònim es coneix per un document del segle XVII. La pubilla d'aquesta casa es va casar amb Francesc Guixaró i des de l'any 1627, la casa de pagès es va conèixer amb el nom de Casamitjana i Guixaró. En el segle XIX per disputes familiars i problemes d'herències, els Guixaró van vendre la casa i les terres a Miquel Vilanova i Marsinyach, que era l'hereu de la masia de la Serra de Cap de Costa de Puig-reig. Aquest, l'any 1877, va encarregar a un enginyer un estudi tècnic per construir una resclosa i un canal. L'any 1879, Esteve Comelles i Cluet, de Berga, comprà una part de les terres del mas per tal de construir-hi una fàbrica de filats i teixits de cotó. La fàbrica es construí entre els anys 1888 i 1889 i la vella resclosa, de fusta i amb un canal de derivació molt petit, es construí l'any 1895. Ja de bon principi, la fàbrica disposà de turbina per tal de transformar la força de l'aigua en energia mecànica que donés impuls al sistema dels embarrats i, també, de màquina de vapor, que s'utilitzava com a font d'energia complementària per a contrarestar les èpoques de sequera i la irregularitat del cabal del riu Llobregat. El Sr. Comelles no es limità a construir una fàbrica. Eren temps de colònies industrials i al costat de la fàbrica del Guixaró també s'hi construïren pisos per als treballadors i un conjunt de serveis i equipaments per tal que els obrers tinguessin a la colònia tot allò indispensable per a viure. Un altre edifici que féu construir, i que s'entenia com un "servei" per als treballadors, fou l'església. Antigament, l'església del Guixaró estava situada al costat de la fàbrica (la casa del director també). Actualment hi ha una petita capella a l'edifici de les antigues escoles. Fins fa uns trenta anys, i des de l'origen de les colònies, la religió i el capellà tenien un paper cabdal en l'orde social i la vida quotidiana de la colònia. El capellà era qui coordinava el conjunt de les activitats socials i festives; era l'ull vigilant de l'amo a la colònia i era qui difonia, entre els treballadors, el missatge que l'amo era com un pare per als treballadors, una figura protectora que els proporcionava feina, menjar, pis i tota mena de serveis. L'any 1902 Esteve Comelles, el fundador de la colònia, morí i la colònia quedà en mans dels seus fills. L'any 1917 els Comelles la van vendre a Joan Prat Sellés, de Manresa, i aquest, i altres socis seus, se la van vendre, el 1929, a Marc Viladomiu i Santmartí, l'amo de Viladomiu Nou. A partir d'aquest moment, la colònia prengué un nou impuls: es construí la carretera que connecta el Guixaró amb Viladomiu Nou; s'ampliaren els pisos dels treballadors amb la construcció de les galeries (on s'instal·laren els lavabos i els safareigs); s'inaugurà la nova escola (1932) i el camp de futbol i, finalment, l'any 1935 arribà l'electricitat i l'aigua potable. Després de la Guerra Civil seguiren apareixent nous serveis i equipaments:nova resclosa i canal (1942), la guarderia (1946), la biblioteca (1948), el teatre (1949) i els pisos nous (1953); s'anà consolidant l'electrificació del sistema productiu de la fàbrica i s'amplià l'espai industrial (1948-1950). Aquestes novetats van permetre superar, poc a poc, la misèria i les dificultats dels anys més durs de postguerra. A partir dels anys 70 del segle passat, els indicis de crisi i esgotament del sector tèxtil i del model de les colònies industrials es feren més palpables. La colònia anà perdent població i s'anaren clausurant serveis tradicionals de la colònia com l'escola o la botiga. Finalment, la fàbrica tancà portes a finals dels anys vuitanta. Després del tancament de la fàbrica, als treballadors residents a la colònia se'ls va oferir la possibilitat d'adquirir els seus habitatges en règim de propietat. Actualment, al Guixaró hi viuen, de forma estable, una quarantena de persones i la fàbrica torna a encabir activitat industrial.

    1879

  • Red Tower

    Gaietà Buïgas i Monravà

    Red Tower

    Detached single-family house (currently divided into two houses), surrounded by a garden, with a tower at the back which has a square base and an octagonal upper body. It has a complex structure, with a Greek cross plan, made up of several bodies that have roofs on two sides. The material used in is exposed brick, which gave the house its name. The Red Tower was built in 1899 following the criteria of the eclectic architecture typical of that period, although it incorporated some medieval elements. The urbanisation of the Sant Ramon Street area (the old road from Cerdanyola to Sant Cugat), which became known as the "Dalt neighbourhood", had begun around 1828 with the construction of houses in some land owned by the Serraparera farm. Subsequently, new construction processes were carried out there, especially during the 1860s and 1880s. (Dating provided by source)
  • Torreta del Pintor Tàpias. La Pescadora

    Josep Torres Argullol

    Torreta del Pintor Tàpias. La Pescadora

    És un edifici petit de planta quadrada amb quatre portals, un d'accés a l'interior i els altres per accedir a un balcó que envolta l'edifici. Els fonaments són de pedra, la resta és de totxo, utilitzant-lo com a decoració geomètrica. L'edifici es degué construir al mateix temps que una nau nova de la fàbrica de cal Sala amb la qual l'uneix l'estil decoratiu.

    1882 - 1885

  • Domènec Coll House

    Joan Bruguera i Díaz

    Domènec Coll House

    The Domènec Coll apartments are located on the block of the Eixample district, which is bounded by the streets Bruc, Diputació, Girona and Gran Via de les Corts Catalanes. These are two residential buildings, one of them between partitions and the other forming a corner. The building located at the corner of Bruc and Diputació Streets has a particular structure. The ground floor and mezzanine follow the alignment of the chamfer, but on the ground floor it recedes, forming perpendicular façades to Bruc and Diputació Streets that converge in a tower that contains the stairwell. In this way, façades are obtained, open to the street, which contain galleries more typical of the façades that face the courtyards. The structure in height comprises a ground floor and five upper floors, all covered by a passable flat roof. The entrance portal of the building, the apex of the roof of the existing small building on the terrace of the chamfer and the tower of the stairwell form an axial axis from which the openings are distributed. The facing of the façades facing the street is covered by a stucco that imitates limestone, broken by the openings framed in stone, where those on the first floor and the central tower have pilasters crowned by a classicist pediment. This system contrasts with the light solution of the open galleries on the main façade, of which the use of coloured glass stands out. The main access leads to a lobby area and the central tower where the residents' staircase is located. These elements are decorated with fire-ironed stucco in different colours and geometric shapes, hydraulic mosaic... On the other hand, the building facing number 62 Bruc Street responds to the most common solutions for buildings between partitions in the Eixample. Rectangular in plan, it has a structure in height that includes a ground floor and five upper floors, with three axes of openings on the ground floor and four on the rest of the upper floors, all formed by an axial axis that is in the central entrance hall. The façade presents the same facing solutions as in the chamfer building, with smooth stucco imitating ashlar and openings framed by classic pediments on the lateral axes. The ground floor opens onto the street through three large vestibules where the main access is located in the central one which gives way to a lobby area and to a central rectangular clerestory in which the residents' staircase is located. The crowning of the building is identical to the other, with stone permodules supporting a cantilevered cornice, with the roof enclosed by a balustrade.

    1886

  • Mercat Municipal de Sitges

    Gaietà Buïgas i Monravà

    Mercat Municipal de Sitges

    Edifici situat al nucli més antic de Sitges, al costat de la Casa de la Vila. Es tracta d'una construcció d'una sola nau amb coberta a dues vessants. La façana de maó vist , és de composició simètrica i presenta com a element més remarcable la marquesina de ferro de l'entrada. En el seu origen , el mercat era aïllat; posteriorment es va afegir un nou cos que el va unir amb altres edificacions. L'edifici del mercat de Sitges, primera construcció en ferro de la vila. Va ser projectat i L'edifici del mercat de Sitges, primera construcció en ferro de la vila. Va ser projectat i dirigit per l'arquitecte municipal Gaietà Buigas i Monravà , i es la primera obra sitgeriana L'edifici del mercat de Sitges, primera construcció en ferro de la vila. Va ser projectat i d'aquest arquitecte. Els plànols daten de l'any 1889. La subhasta de les obres fou adjudicada a Pere Ferran per 24.700 ptas. La inauguració oficial del mercat és va fer el 15 d'agost del 1890. De l'any 1891 es conserven encara els dibuixos originals de la marquesina de ferro colat de l'entrada, realitzats també per Gaietà Buïgas. L'any 1935 s'hi van fer obres d'engrandiment

    1889 - 1890

  • 1892

  • Col·legi del Roser

    Manuel Vega i March

    Col·legi del Roser

    Edifici religiós. Col·legi de planta rectangular, amb un cos centrat allargassat horitzontalment i dos cossos a cada extrem amb disposició vertical. El de la part esquerra correspon a la porteria i el de la part dreta a la capella. Al cos esquerre hi ha un annexe que forma una espècie de torre acabada amb merlets, que feia d'observatori. Els sistemes d'obertura són diferents, no segueixen cap pauta (rectangulars, en forma d'arc, etc.) enfront d'aquest edifici n'hi ha un altre destinat a magatzem que té unes característiques constructives similars. Els materials són molt variats: pedra, totxo vermell, mosaic, vitralls i ferro. Josep Puig i Cuyer, nascut a Breda, estiuejava a Sant Julià de Vilatorta i, amb el desig de realitzar una obra benèfica va fer construir el col·legi d'orfes que s'inaugurà l'any 1894. Tres anys més tard s'hi instal·là un observatori meteorològic que fou el primer de la comarca. També es creà un interessant museu de ciències naturals, aquestes dues tasques eren portades a terme pel pare Cazador. L'any 1958 es produí un incendi que destruí el museu i la biblioteca. L'ant 1972 es realitzà una reforma que modificà parcialment l'estructura interna del col·legi.

    1894

  • 1897 - 1898

  • Roca Umbert Factory

    autoria desconeguda

    Roca Umbert Factory

    Isolated industrial premises with a rectangular plan, consisting of a basement, ground floor and two floors. The façades are equal and flat with a symmetrical composition formed by a series of pillars with semicircular arches, the pillars have a double height value giving the whole a monumental character. It is the largest industrial building in Sant Feliu. It had been an important textile factory and for many years it has employed many people in the town. In 70s, and due to the serious economic crisis and in particular that of the textile sector, most of the machines had to stop, leaving many people unemployed. It is currently partially exploited, and textile products are produced there. The plans for this building have been attributed to Gaudí, but this has not been verified.

    second half of the 19th century

  • Casa Pere Sitges Bassa

    Eduard Ferrés i Puig

    Casa Pere Sitges Bassa

    Edifici civil. Construcció de planta baixa, pis, golfes i terrat amb una torre quadrada que queda a la part central de la façana. El seu interès recau en la reforma que es va fer a finals del segle XIX. Es caracteritza per la gran profusió d'elements escultòrics de tipus ornamental que coronen les obertures (curiosament cap d'elles d'igual forma ni mida): trencaaigües amb escuts, florons, garlandes, figures humanes; impostes i capitells amb elements florals i animals; gàrgoles animals als angles de la torre. S'accedeix a la planta principal a través d'una escala de dos trams amb les baranes esculpides. La façana està esgrafiada. Hi ha un jardí a la part anterior de la casa, tancat amb un reixat de ferro també treballat amb elements florals. És un dels edificis més característics del passeig de Vilassar. No hi ha la data de construcció, però a les fotografies es pot veure que l'any 1898 ja estava construïda.

    1899

  • La Sedeta

    autoria desconeguda

    La Sedeta

    La Sedeta es troba ubicada a l'illa del districte de Gràcia delimitada pels carrers Sant Antoni Maria Claret, Sicília, Nàpols i Indústria. Disposa de tres façanes exteriors afrontades als carrers Sant Antoni Maria Claret, Indústria, Sicília. Per aquest últim carrer és per on s'accedeix a l'edifici. També disposa de tres façanes interiors afrontades a un pati de l'illa delimitat pel passatge Llavallol. El pati d'illa està dividit entre dos espais; parc públic i pati d'escola. Construït originàriament com a fàbrica tèxtil, actualment s'utilitza com a centre cívic, escola i institut en projectar-se un canvi d'usos l'any 1982. Està format per un volum lineal que segueix les alineacions dels carrers. Aquest llarg volum s'organitza segons les diferents tipologies arquitectòniques que coincideix amb les diferents funcionalitats. Així, trobem els següents cossos: Afrontant al carrer Indústria i al xamfrà trobem el cos més alt amb quatre plantes. Té façanes de maó vist amb estètica fabril on domina el buit sobre el ple. Presenta un doble pla de façana; la més exterior expressa elements propis d'una estructura portant d'arcs escarsers sobre amples pilastres i la més retirada que omple els espais generats per la primera. En aquest pla retirat apareixen les obertures que estan organitzades en eixos verticals seguint la retícula regular principal i repetint els arcs escarsers. Les dues últimes plantes disposen de cornises de separació entre plantes. S'accedeix des del xamfrà a través d'una de les obertures que es posiciona en el centre del xamfrà i és reforçada visualment per un arc de mig punt. Aquest cos alberga l'institut. Afrontant al carrer Sicília trobem un altre cos adossat al primer però de menor alçada al disposar de tres plantes de menor alçada. Aquest havia estat un cos força simètric format per dues ales amb una part diferenciada al mig que serveix d'accés. Les façanes tenen una composició similar a la del primer cos i només varia l'última planta on divideix les obertures en dues finestres de menor dimensió. Actualment l'ala de l'esquerra està substituïda per un cos d'igual volum però de nova construcció. Aquesta intervenció ha estat força respectuosa a l'utilitzar el mateix material de façana i proporcions d'obertures. L'ala original alberga el centre cívic i la nova l'escola. Afrontant al carrer Sant Antoni Maria Claret, trobem la façana alineada a carrer de l'antic cos que tancava l'illa, enderrocat en el projecte de canvi d'ús. Aquesta façana, reforçada i estintolada amb uns murs de maó vist en forma de triangle en planta, fa de tanca del pati d'illa. Per últim trobem el mateix pati d'illa que està delimitat per aquests cossos arquitectònics i per una tanca lleugera que afronta al passatge Llavallol. Aquest pati està dividit en dues zones; la meitat nord-oest, vinculada al centre cívic, és d'ús públic i s'organitza en dues terrasses amb un amfiteatre entre les dues. L'altra meitat és d'ús escolar. Totes les teulades són cobertes a doble vessant de teula àrab amb canalons de recollida d'aigua, amagats pel perímetre de la façana. Destaca la cornisa amb dents de serra del carrer Sant Antoni Maria Claret per la seva curosa execució en obra vista de maó. 1915: la fàbrica comptava amb més de sis-cents treballadors. 1951953: abandonament de l'activitat industrial 1982-85: S'inicia els nous usos com a centre cívic primer i com escola desprès.

    1900

  • Colònia Viladomiu Nou

    Colònia Viladomiu Nou

    Totes les colònies industrials de l'alt Llobregat són semblants: una torre, l'església, l'escola i els habitatges dels treballadors en blocs de tres pisos d'alçada que s'organitzen en carrers paral·lels i propers a la fàbrica. La fàbrica fou fundada el 1870 i la colònia Viladomiu Nou l'any 1874 pel Tomàs Viladomiu i Bertran, també propietari del conjunt industrial veí Viladomiu Vell. Aquest havia adquirit els terrenys del "Grau de Sant Marc" i inicià les obres d'una nova fàbrica i dels seus serveis annexes, que, juntament amb Viladomiu Vell, va obtenir l'estatut de Colònia Agrícola e Industrial l'any 1882. L'any 1907 ambdues empreses es van separar: el centre de producció nou va ser cedit a Jacint Viladomiu i, el vell, a l'hereu, Josep Viladomiu. El 1929, la família comprà la veïna colònia del Guixaró i inicià un període d'expansió que es va mantenir fins els anys 80 del segle XX, quan la crisi tèxtil obligà a l'empresa a tancar portes.

    1880 - 1902

  • Casa del Rellotge

    Gaietà Buïgas i Monravà, Ignasi Mas Morell

    Casa del Rellotge

    La casa del Rellotge és un dels edificis més característics de Sitges; fa cantonada entre el carrer Major i el carrer A. Vidal i s'obre a la plaça Cap de la Vila, a la configuració de la qual contribueix decisivament. Es tracta d'un gran edifici entre mitgeres, de planta baixa, tres pisos i terrat amb barana sinuosa. S'hi accedeix per tres portes, situades dues d'elles als carrers Major i A. Vidal, i la tercera i principal a la plaça. La distribució de la resta de d'obertures, en general rectangulars, és rectangular. La part més remarcable de la construcció és la que fa cantonada amb el carrer Major, que compta amb una tribuna de fusta al segon pis i sobretot amb una torre sobresortint , on és troba el rellotge que dóna el nom a la casa i que acaba en punxa coberta amb trencadís de rajoles blanques, grogues i blaves. En conjunt els elements decoratius tenen un paper molt important en l'aspecte extern de l'edifici: ceràmica, ferro i esgrafiats, tot i que aquests darrers es troben força fets malbé. La "Casa del Rellotge" es troba situada al Cap de la Vila, on en el segle XVII hi havia un dels sis portals de la muralla nova de Sitges. Aquesta zona va ser reformada segons projecte inicial de Gaietà Buïgas i Monravà aprovat el 17-6-1889 i realitzat amb moltes modificacions per Ignasi Mas i Morell al 1913. El desembre de 1912 va ser sol·licitat el permís per la construcció de l'edifici. El projecte va ser presentat el maig del 1913 i va ser aprovat per l'Ajuntament. L'obra es va enllestir el 1915, data que apareix esgrafiada a la cantonada del carrer d'Àngel Vidal.

    1889 - 1913

  • La Unión Metalúrgica

    Domènec Balet i Nadal, Josep Plantada Artigas

    The La Unión Metalúrgica old industrial complex was located in the Poblenou neighbourhood (Sant Martí district), in a block of houses designed by Ildefons Cerdà, bounded by Zamora, Almogàvers, Pamplona and Sancho de Ávila Streets. In 2004, it was largely demolished, and only the entrance pavilions, located on the chamfer of Almogàvers and Pamplona Streets, were preserved. This building, currently isolated, used to give way to the interior of the enclosure. It is a construction parallel to the chamfer, with a simple volumetric ensemble of two floors that rises an additional floor in the central part, all topped off by a passable flat roof. The façade of the building is characterised by the almost exclusive use of exposed brick, incorporating delicate ornamental elements of artificial stone based on medallions and plant motifs. The main façade, facing the chamfer, is divided into three vertical axes, and in the central one there is a higher floor. On the ground floor there are four rectangular windows located on the sides of the access portal to the interior of the factory. This, with a large, angled arch, has its parallel on the rear façade, and creates the axis of symmetry of the composition of openings, very weighted and organised. On the second floor there are three large split windows crowned by thin arches. On the upper floor there is the massive roof enclosure, and in the central part there is an opening topped by a semicircular arch and divided by three handrails. All these elements emphasise the outstanding element of this façade, located under the undulating crowning of this central part. It is a ceramic mosaic with the name of the company, in green letters on a white background. An old metal lantern that illuminates the entrance door is also preserved. This is the only element that remains of the La Unión Metalúrgica factory complex, promoted by Dionisio Bobín Sirot, which has its beginnings in 1889. In 1903 it becomes a limited company to dedicate itself to the purchase, sale and the casting of materials and objects of iron and other metals. Between 1899 and 1906 the company was reported because some of the constructions it carried out were illegal. When these problems had been solved, between 1908 and 1914, the new factory was remodeled with new buildings. It was at this time that the entrance hall was built, signed by the architect Josep Maria Plantada in July 1914. On December 31, 1936, on the Civil War, La Unión Metalúrgica was established as a collective worker destined for the war industry. Two office buildings, an aparthotel, green areas, and sheltered housing are currently being built on the land where the industrial facilities were located.

    1898 - 1914

  • Colònia Viladomiu Vell

    autoria desconeguda

    Colònia Viladomiu Vell

    La colònia de Viladomiu Vell està situat entorn a un quilòmetre al sud de Cal Bassacs. Es tracta d'una colònia construïda en paral·lel al riu, de nord a sud, a l'entrada de la colònia trobem a un costat l'església (junt amb algun edifici annex) i a l'altre costat, la torre dels amos; un tros més amunt el xalet del director. Així, en primer lloc els espais més emblemàtics, de poder simbòlic, l'església i la torre, després la part central destinat als habitatges dels treballadors, i a la part final, la zona industrial, la fàbrica. Els habitatges estan distribuïts amb tres fileres de blocs paral·leles que configuren l'espai urbà, carrers i places; així, al carrer superior, el de més a ponent, hi ha dos blocs disposats en filera, un a continuació de l'altre; a grans trets es tracta d'uns edificis de planta rectangular allargada, formada per tres plantes de pisos (planta baixa i dues plantes) i una planta semisoterrània accessible des del carrer de sota, ja que el terreny té un lleuger desnivell, aquest són destinats bàsicament a garatges. La façana principal que obra al carrer de Puig Sacalm, és la característica façana de galeries, conformada per tres fileres o carrers de galeria obertes amb obertures d'arcs rebaixats suportats sobre pilars; en aquesta façana s'obren els accessos a les plantes baixes i a les caixes d'escala d'accés als pisos superiors. Tres de les façanes laterals d'aquests blocs es mantenen sense revestiment, permetent veure els murs que són de pedra amb reforç de maó massís a les cantoneres i en els emmarcaments de les obertures, en el cas del bloc més nord, conformant a més un guardapols decoratiu; en aquest mateix, podem veure les obertures de la façana lateral sud a nivell de planta baixa compta amb les obertures emmarcades en carreus de pedra. Els altres blocs, un al carrer o filera central i dos al carrer de baix, col·locats també un a continuació de l'altre, són també de planta rectangular allargada, de tres plantes (baixa i dos pisos) i coberta a dos vessants de teula àrab amb un ràfec decorat amb una combinació geomètrica feta amb maó massís; els murs mostren la planta baixa feta de carreus de pedra i la resta amb la superfície arrebossada i pintada; les obertures en les façanes principals i laterals són de tall recte i distribuïdes regularment, els portals d'accés a les escales interiors obren en tots ells al carrer Puig Llançada; les façanes posteriors (al bloc més de ponent obra a l'oest i en els blocs més de llevant obren al riu a l'est) disposen d'obertures que donaven a galeries amb balcó, la majoria de les quals avui dia modificades i tancades. El bloc de pisos del costat est situat davant l'església, té planta en forma de L invertida, comptant amb un volum que es situa davant l'església i que acollia les escoles i espais comunitaris. Entre ambdós hi ha la plaça principal de la colònia, la de l'església. Delimitada entre les tres fileres de blocs i a l'extrem sud l'accés a la fàbrica, hi ha una altra plaça; el carrer de Puig Sacalm, el carrer de dalt, és a manera de passeig, amb bancs i plataners. La colònia Viladomiu Vell, va ser fundada per Tomàs Viladomiu Bertran, membre d'una nissaga vinculada a la indústria de filats i teixits des d'antic. Els orígens de la família es documenten des d'inicis del segle XVI a Vilada, des d'on es traslladaran a Berga. Al llarg dels anys es coneixen nombroses notícies que documenten la relació dels Viladomiu amb la manufactura tèxtil, mostrant l'evolució i creixement dels seus negocis a partir de l'adaptació a les noves demandes i necessitats de cada període. El pare de Tomàs Viladomiu va traslladar-se a Sallent en casar-se amb Antònia Bertran, de la casa Cal Rei, població on continuaria dedicat als filats i teixits, i on va néixer el fundador de les colònies Viladomiu, qui continuaria les trajectòria de negoci de la família. Tomàs Viladomiu Bertran va decidir-se a instal·lar una fàbrica i colònia riu Llobregat aigües amunt, veient les possibilitats que oferia la zona, encara escassament industrialitzada. La ubicació escollida van ser els terrenys de la Plana de Santa Marc, que comprà als germans Feliu. A partir del 1868 s'inicia la història de la colònia de Viladomiu amb la sol·licitud d'aprofitament d'aigües per construir una fabrica, les obres s'iniciarien amb la construcció d'una primera nau, la resclosa i canal, i els primers edificis per allotjar els treballadors. Posteriorment la colònia aniria creixent i incorporant elements, l'església (1885), la muralla, la torre (1910), les escoles, ampliant els blocs de pisos, ampliant la fàbrica, etc. Un cop havia arrencat la producció (1871), l'empresa "Viladomiu e Hijos", va comprar i iniciar els tràmits per construir una nova colònia en uns terrenys situats més al sud de Viladomiu Vell. En aquest cas, els terrenys es van comprar a la mateixa família, la parcel·la on es construiria el nou projecte es denominava la Clau de Sant Marc, les denominacions dels terrenys s'emprarien mentre van estar les dues colònies sota la mateixa empresa; a partir del 1896, els fills de Tomàs Viladomiu parteixen l'herència i cada colònia Viladomiu Vell i Viladomiu Nou passen a estar gestionades per empreses diferents. El 1882 l'empresa va aconseguir l'estatut de colònia agrícola i industrial que li permetia beneficiar-se de determinades exempcions fiscals. Des de la fundació de la colònia Viladomiu Nou i fins el 1989 va estar gestionada per diferents empreses vinculades a la família Viladomiu. La gestió de la colònia i fàbrica de Viladomiu Nou es va fer a través de diferents empreses, ja que al llarg dels anys van anar canviant: 1869-1887: Viladomiu e Hijos, 1888-1896: Viladomiu Hijos, a partir d'aquí cada colònia Viladomiu emprèn el seu propi camí empresarial, 1896-1906: José Viladomiu Montañá, 1907-1927: José y Jacinto Viladomiu; 1928-1934: José Viladomiu Senmartí; 1934-1989: Manufacturas Viladomiu S.A. La Colònia Viladomiu Vell està inclosa en el "Pla director urbanístic de les colònies industrials del Llobregat"; el municipi de Gironella està comprès dins el Pla juntament els d'Avià, Balsareny, Berga, Casserres, Gaià, Navàs, Olvan i Puig-reig (DOGC núm. 4940 publicat el 03/08/2007). A l'extrem sud del conjunt hi ha la zona industrial, la fàbrica, amb accés a través d'un gran portal obert en el mur perimetral de delimitació de l'espai fabril; a la zona d'accés hi ha alguns edificis bastits a ple segle XX, entre els quals les oficines, la bàscula, etc. Del conjunt productiu destaca la gran nau central de planta rectangular allargada, tres nivells d'obertures i coberta de teula àrab a dues vessants; al seu voltant hi ha altres naus i edificis, diverses de les estructures adossades a la nau central, mostren volumetries i acabats diversos, tractant-se d'edificis de diferents funcionalitats i cronologies. Al costat nord del conjunt s'alçava la xemeneia de la màquina de vapor, avui dia desapareguda. Paral·lel al riu i a la colònia, circula el canal que condueix l'aigua des de la resclosa, situada uns metres aigües amunt, fins la fàbrica; també cal destacar la zona d'horts situada al voltant del canal. A pocs metres de la torre de l'amo també hi ha el xalet del director, una estructura de casa a quatre vents adossada al terreny per el costat de ponent, de planta baixa, primera i planta sota-coberta; en el primer pis, destaca la galeria a manera de balconada continua coberta i el nivell de planta sota-coberta que es desenvolupa en la mateixa coberta, mostrant només façanes laterals entre els diferents plans de teulada; la teulada és de teula plana de ceràmica amb ràfecs suportats per caps de biga de fusta.

  • Fàbrica Els Toldos

    autoria desconeguda

    Fàbrica Els Toldos

    Mansió constituïda per diferents cossos on també es troba l'antiga fàbrica tèxtil. L'estructura de la casa recorda a un castell medieval per l'ús de torrasses, torretes circulars, barbacanes, merlets en els acabaments superiors dels murs,... Té un cos central, més alt que la resta, amb un gran escut i una fornícula amb una escultura al damunt. També destaca una xemeneia en forma de figura humana. Està construïda amb maó vist i pedra. La casa va pertànyer a la família Ventura, propietària de la fàbrica annexa "Los Toldos", on es feien tendals i veles de vaixell.
  • Ca l'Herrando

    autoria desconeguda

    Ca l'Herrando

    Ca l'Herrando factory is an industrial building located at the foot of the road that goes from Sant Sadurní to link with the Igualada one in Vilafranca. After many refurbishments, its interest lies especially in the façades facing the road. The crowning of the naves with rounded and stepped shapes is interesting, as well as the use of exposed brick and stone fittings. The factory was built during the present century.

    first half of the 20th century

  • J. Amadó Chemist's

    autoria desconeguda

    J. Amadó Chemist's

    Building between the ground floor and two floors with a gable roof and ridge parallel to the façade. It is a building from the beginning of the 20th century, following a historicist style. The façade is covered with sgraffito in imitation of ash trees and mouldings in the corners. It stands out for the large entrance portal, with a semi-circular arch, on a plinth and with moulded framing. On either side of the apex of the arch there are two plaster reliefs with the typical symbol of the cup of Hygiea with the coiled snake. On the first floor there is a flat sash window with moulded awning and wrought iron balcony. The window on the second floor has trilobed arches supported by smooth shaft columns. The façade is finished by a strip of blind arches and crowned by a balustrade. The entrance portal and the window on the second floor, of clear Gothic inspiration, give the building a resemblance that does not fit with the context that surrounds it, but, at the same time, this contrast visually enriches the urban complex from Plaça Prat de la Riba.
  • Gimeno House

    autoria desconeguda

    Gimeno House

    Building between partitions with a rear patio located in the urban core of Les Monjos, at the foot of the old N-340 road. It has a rectangular plan, a ground floor and main floor and a passable flat roof, with a stair landing in the middle shared by the two houses. Originally, the main façade was symmetrical, but later the openings on the ground floor were modified. It has four axes of vertical composition made up of openings of various shapes and sizes. On the ground floor there are, at the ends, two large doors that are part of commercial premises: one is rectangular, while the other has an arch with undulating shapes, all combining concave and convex lines. In the centre there are the two access doors to the building, both with flat arches; one of them has a canopy with floral motifs in relief. On the upper floor there are four identical rectangular openings, with the same canopy as that of the main door and simple framing. All of them lead to the same balcony that runs along the entire façade, with a moulded base of undulating shapes and wrought iron railings with screws. Two of the balcony doors have wooden doors, while the rest have shutters, also made of wood. The main façade has a crowning of curved shapes with four large decorative floral motifs made of glazed ceramics. The facing of the ground floor is plastered and painted, while on the first floor it is sgraffito with floral motifs.

Bústia suggeriments

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris.