Intro

About

In this first stage, the catalogue focuses on the modern and contemporary architecture designed and built between 1832 –year of construction of the first industrial chimney in Barcelona that we establish as the beginning of modernity– until today.

The project is born to make the architecture more accessible both to professionals and to the citizens through a website that is going to be updated and extended. Contemporary works of greater general interest will be incorporated, always with a necessary historical perspective, while gradually adding works from our past, with the ambitious objective of understanding a greater documented period.

The collection feeds from multiple sources, mainly from the generosity of architectural and photographic studios, as well as the large amount of excellent historical and reference editorial projects, such as architectural guides, magazines, monographs and other publications. It also takes into consideration all the reference sources from the various branches and associated entities with the COAC and other collaborating entities related to the architectural and design fields, in its maximum spectrum.

Special mention should be made of the incorporation of vast documentation from the COAC Historical Archive which, thanks to its documental richness, provides a large amount of valuable –and in some cases unpublished– graphic documentation.

The rigour and criteria for selection of the works has been stablished by a Documental Commission, formed by the COAC’s Culture Spokesperson, the director of the COAC Historical Archive, the directors of the COAC Digital Archive, and professionals and other external experts from all the territorial sections that look after to offer a transversal view of the current and past architectural landscape around the territory.

The determination of this project is to become the largest digital collection about Catalan architecture; a key tool of exemplar information and documentation about architecture, which turns into a local and international referent, for the way to explain and show the architectural heritage of a territory.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

About us

Architects' Association of Catalonia:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2022 Aureli Mora i Omar Ornaque

Documental Commission:

2019-2022 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

External Collaborators:

2019-2022 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

With the support of:

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Collaborating Entities:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Design & Development:

Nubilum Edittio
Suggestions

Suggestion box

Request the image

We kindly invite you to help us improve the dissemination of Catalan architecture through this space. Here you can propose works and provide or amend information on authors, photographers and their work, along with adding comments. The Documentary Commission will analyze all data. Please do only fill in the fields you deem necessary to add or amend the information.

The Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya is one of the most important documentation centers in Europe, which houses the professional collections of more than 180 architects whose work is fundamental to understanding the history of Catalan architecture. By filling this form, you can request digital copies of the documents for which the Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya manages the exploitation of the author's rights, as well as those in the public domain. Once the application has been made, the Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya will send you an approximate budget, which varies in terms of each use and purpose.

Image requested:

* If the memory has known authorship or rights, cite them in the field above 'Comments' .

* If the photographs has known authorship or rights, cite them in the field above 'Comments'.
You can attach up to 5 files of up to 10 MB each.

How to get there

In Pictures

Memory

En línia amb les premisses del GATCPAC, Rodríguez Arias es proposa la construcció d’habitatges amb uns bons estàndards de superfície i confort a costos molt baixos, gràcies als procediments constructius emprats. L’estructura és mixta, de maó i de peus drets de ferro, per afavorir els espais amplis i no sotmetre la disposició al sistema portant. Els sostres estan fets amb revoltons. Els paviments són de mosaic hidràulic, i les portes i finestres adopten els models estandarditzats pel mateix GATCPAC. L’edifici disposa de calefacció central, i tot l’utillatge de les cuines i els banys adopta la tecnologia més innovadora del moment.

Author: Maurici Pla

Source: Catalunya : guia d'arquitectura moderna, 1880-2007

Este edificio se sitúa entre medianeras en un solar de planta romboidal, y se ha resuelto en varias plantas con dos viviendas por rellano. La fachada mejor orientada es la que da al espacio interior de manzana. Rodríguez Arias resuelve este problema situando los dormitorios principales en la fachada a la calle y reservando la buena orientación para la sala de estar y el comedor, que se pueden convertir fácilmente en un único espacio mediante mamparas plegables. El resultado es que la fachada interior está mucho más vidriada que la fachada a la calle, que cuenta con grandes ventanas horizontales. La fachada a la calle es como un lienzo de estuco rosado, perfectamente plano y recortado por las ventanas. Ligeros movimientos provocados estratégicamente sobre algunos de los balcones y ventanas de esta fachada producen pequeñas asimetrías que generan un suave dinamismo muy equilibrado. La planta baja ha sido modificada para incorporar comercios. La estructura es mixta, metálica y de ladrillo, la más corriente y económica de las que se utilizaban entonces en Barcelona. Las puertas y ventanas se han estandarizado según los modelos y medidas GATEPAC. En la fachada a la calle, las carpinterías son metálicas, mientras que en la fachada interior son correderas horizontales de madera, tipo GATEPAC. El ascensor de servicio tiene parada en la terraza superior donde se encuentran situados los cuartos trasteros de todas las viviendas.

Author: Xavier Llobet i Ribeiro

Source: DOCOMOMO Ibérico

Edifici d'habitatges localitzat al número 61 de la Via Augusta de Barcelona, projectat i construït per German Rodríguez Arias l'any 1931. Aquest edifici d'habitatges es configura com una construcció entre mitgeres, en una parcel·la regular de planta quasi rectangular amb vuit nivells d'alçat: planta baixa destinada a espai comercial i set pisos de caràcter residencial. La planta baixa es presenta oberta al carrer a través de grans finestrals rectangulars que donen acollida als aparadors de l'espai comercial, avui dia (2012) buit i recentment reformat. Els cinc pisos següents mostren una configuració de façana racionalista, seguint el paràmetres constructius i compositius del GATCPAC, moviment arquitectònic al qual pertanyia l'arquitecte German Rodríguez Arias. L'edifici s'ha resolt amb dos habitatges per planta que queden clarament diferenciats a la façana que dóna a la Via Augusta. Cadascun dels habitatges consta d'un balcó central de vidre i dues finestres rectangulars que el flanquegen. Cal remarcar la diferència d'amplada al voladís dels balcons (uns són més quadrangulars i altres més rectangulars) que donen a la façana una certa asimetria present en altres obres del grup GATCPAC. Una de les característiques més remarcables de la façana és precisament la relació que l'arquitecte estableix entre el mur i les seves obertures, amb finestres sense motllures i sense cap decoració. Aquesta sobrietat del mur es veu únicament trencada pel cos superior, amb dos nivells de galeries. Aquestes galeries o terrasses molt habituals també a l'arquitectura del GATCPAC (com a la Casa Bloc per exemple) s'entenien com una connexió amb la naturalesa i es presenten com un àmbit obert amb barana metàl·lica. Destaca el mur d'aquestes galeries, tot configurant en angles -a manera de serra- i als que s'obren petites finestres. Per a la seva construcció s'han emprat elements metàl·lics i maó, tot configurant una estructura és mixta que a la façana de la Via Augusta queda coberta amb un revestiment d'estuc rosat i pla, recentment restaurat pel mal estat de conservació que presentava. Les portes i finestres s'han estandaritzat segon els models i mides del GATCPAC. En la façana del carrer, les fusteries són metàl·liques, mentre que en la façana interior (que dóna al pati d'illa) són correderes horitzontals de fusta. Al vestíbul es localitza l'escala de veïns i l'ascensor que donen accés als pisos superiors, fins a la terrassa, on es localitzen els trasters de cada habitatge. La façana millor orientada és l'oberta al pati d'illa, fet que va condicionar el projecte arquitectònic de Rodrigues Arias. Per aquest motiu, disposa la sala d'estar i el menjador en aquesta banda de l'edifici, fàcilment convertibles en un espai únic a través de mampares plegables i amb grans finestrals horitzontals que permetin ventilar i il·luminar l'espai. Al contrari, disposa els dormitoris a la banda del carrer. L'edifici fou projectat el 1931 per Germán Rodríguez Arias (Barcelona 1902-1987), arquitecte i soci fundador del GATCPAC, i un dels pisos fou residència i estudi del mateix arquitecte. Rodríguez Arias fou introductor i pare del racionalisme català i va projectar aquest edifici en el solar que la família posseïa a la via Augusta, i on de fet, es localitzava la seva residència (al quart pis, porta primera). En aquest habitatge s'han conservat molts dels elements originals i mobiliari racionalista. També dissenyador i interiorista, va projectar els elements interiors seguint els conceptes d'economia, eficàcia, funció i bellesa, encunyats pel mestre de l'arquitectura moderna Le Corbusier. L'edifici d'habitatges de la Via Augusta és una obra fonamental dins la plenitud del racionalisme arquitectònic i presenta una gran semblança amb l'edifici Astoria -cine i habitatges- localitzat als números 193-199 del carrer París de Barcelona, obra també de Germán Rodríguez Arias. En origen la planta baixa estava ocupada pel vestíbul de la finca i el garatge, després es va modificar i ocupar parcialment per la botiga de mobles Manbar. L'ascensor actual res té a veure amb l'original, de vidre pels quatre costats, totalment transparent i molt innovador a l'època. L'edifici actualment es troba força modificat respecte del projecte original, i ha patit nombroses i desafortunades transformacions, essent les més controvertides les restauracions de la façana el 1987 i més recentment al 2010. La restauració dels anys vuitanta es va realitzar a càrrec de l'Ajuntament de la ciutat de Barcelona, que va pagar el cost de la intervenció a canvi de la donació de dos mòbils d'Alexander Calder per part de la família de l'arquitecte. A Germán Rodríguez Arias i Alexander Calder els unia una gran amistat, fins al punt que l'artista nord-americà es va quedar en diverses ocasions a la casa de l'arquitecte a la Via Augusta i li va regalar les dues obres donades. Però en aquest sentit la restauració es va centrar únicament en repintar la façana amb un color suau, ja que el revestiment es trobava molt malmès. Només uns anys després va retornar a l'estat en què es trobava abans de la restauració, fet que va propiciar la darrera restauració que va modificar totalment la fesomia de la façana posant-li un contraplacat de pedra a la planta baixa i pintant en rosa fosc (quan l'original era més clar) la resta de nivells.

Source: Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (IPAC)

Authors

How to get there

On the Map

Constellation