Residential building with a ground floor and four upper storeys, featuring a cornice and a flat roof terrace. The main façade on Baixada de la Seu is symmetrically arranged along three vertical axes, corresponding to the three ground-floor entrances. It follows a classical typology with a mezzanine, main floor, and two additional upper floors, with social hierarchy reflected in the design of the balconies: the mezzanine has railings flush with the façade; the main floor features a continuous balcony; and the upper floors have individual balconies that decrease in height. Pilasters separating the balconies are nearly flat and topped with Ionic capitals. The cornice is decorated with modillions and overlapping tile motifs. The façade on Carrer del Bisbe is flat and sparsely fenestrated.

Edifici entre mitgeres de planta baixa i quatre plantes, estructurat al voltant d’un pati central accessible des del carrer, des del qual arrenca l’escala que comunica amb les plantes superiors. La planta presenta un esquema simètric que es reflecteix també en la façana, amb una composició vinculada a la dels edificis del perímetre de la plaça Reial. Les tres primeres plantes s’articulen mitjançant una composició d’ordre superior, amb columnes estriades coronades per grans capitells jònics que sostenen una cornisa destacada. Entre aquesta i la cornisa superior, rematada amb permòdols decorats, se situa la quarta planta. La unitat de les tres primeres plantes queda reforçada per un balcó corregut al pis principal, que emmarca inferiorment aquesta composició d’inspiració clàssica.

Edifici entre mitgeres de planta baixa i i cinc pisos, que destaca pels relleus i el fris superior de terracota amb motius al·legòrics al teatre. La façana presenta una marcada simetria vertical, que n’ordena la composició. A la segona planta hi sobresurt una balconada, mentre que una cornisa potent separa els pisos quart i cinquè. Finalment, una balustrada corona la part superior de l’edifici.

Edifici entre mitgeres de planta baixa i quatre plantes, amb una composició pròpia del segle XIX i una façana ordenada i regular. A la primera planta destaca una balconera correguda, mentre que a la resta de nivells hi ha tres balcons per pis que disminueixen progressivament cap amunt, generant un efecte de perspectiva. En aquest primer nivell s’hi desenvolupa un pas circumdant d’estil neoclàssic, resolt amb columnes de capitell motllurat, que aporta singularitat al conjunt. L’element més rellevant és el pati interior, de planta quadrada, amb una obertura per planta a cada façana. A la façana frontal del pati hi ha un tram d’escala que condueix a l’accés principal dels habitatges, amb quatre habitatges per replà. Les obertures del primer pis estan emmarcades per columnes rematades amb motllures, mentre que a la tercera planta les obertures són de llinda.

Edifici entre mitgeres de planta baixa, pis principal i quatre pisos superiors. Com a elements singulars cal destacar les decoracions de terracota, especialment situades als brancals i llindes dels balcons del pis principal, així com els medallons amb cares d’home i dona que ocupen els espais entre les obertures d’aquesta planta. Aquest mateix esquema decoratiu es repeteix a la façana del carrer del Vidre, tot i que sense la decoració específica dels entorns dels balcons.

Composició inscrita dins l’estil de la Plaça Reial, amb una estructura de planta baixa, pis principal i dues plantes superiors, aquestes darreres articulades per un ordre nou format per columnes estriades amb capitells compostos que sostenen una cornisa elevada amb permòdols. A diferència del que és habitual, no hi ha una tercera planta per damunt d’aquesta cornisa, sinó que s’hi disposa directament una coberta a la catalana. Cal remarcar la complexitat dels enreixats dels balcons, així com la riquesa decorativa dels permòdols situats sota les llosanes.

Edifici entre mitgeres en cantonada, de planta baixa i quatre plantes. La façana presenta un tractament acurat, amb obertures emmarcades per brancals i llindes de pedra. Es produeix una progressiva reducció dels balcons en alçada, amb baranes de ferro. La composició es completa amb una imposta que marca el forjat de l’última planta i una cornisa de coronament. Destaca la presència d’elements ornamentals verticals amb motius vegetals i medallons de terracota.

Aquest edifici típic del segle XIX destaca per la qualitat de la seva composició arquitectònica i per la riquesa decorativa de la façana. Consta de planta baixa, entresòl i quatre pisos, organitzats segons una composició classicista i equilibrada. La façana incorpora elements ornamentals característics de l’època, com la decoració de terracota al primer pis, columnes adossades, balustres a l’últim nivell i una cornisa de coronament que reforça l’elegància i unitat del conjunt.

Façana de composició simètrica, articulada a partir de tres balcons per planta, a excepció del pis principal, que presenta un balcó corregut de cap a cap. L’edifici consta de planta baixa, un pis principal, decorat amb medallons de terracota que representen figures humanes, dos pisos superiors units verticalment per grans elements també de terracota, i una darrera planta situada sota la cornisa, sense cap tipus de decoració. Cal destacar la qualitat dels enreixats dels balcons, de caràcter marcadament barroc.

Located in the Ciutat Vella district, this terraced apartment building stands within the block bounded by Carrer de l’Hospital (from which the main entrance is accessed), Carrer d’en Robador, Carrer de Sant Rafael and Rambla del Raval. The building also contains the entrance to Passatge de Bernardí Martorell, which connects Carrer de l’Hospital with Carrer de Sant Rafael. The property, divided by the passageway, comprises a building made up of two sections joined by means of an arch over which construction has also taken place. Even so, the vertical structure of the principal façade presents a compact appearance and consists of a ground floor, three upper floors, an attic and a second attic resulting from a later 20th century addition. The ground floor, finished in Montjuïc stone, is arranged with four segmental arches giving access to shops and a central semicircular arch leading into the passage, where the building’s vestibule is located. This arch stands out for being framed by two fluted Doric semi-columns supporting an entablature composed of triglyphs and metopes. This Neoclassical work, which some authors have mistakenly dated to the sixteenth century, was formerly crowned by two seated sculptures of the gods Mars and Apollo, now lost. The openings, aligned along vertical axes, decrease in height on the upper floors and are framed by moulded stone jambs and lintels with flat bands. The balconies, which project progressively less on the higher levels and are supported by stone volute-shaped corbels with rounded corners, are enclosed by cast-iron railings featuring rich Neo-Gothic tracery ornament. The walls are rendered in stucco which, through varied polychromy, imitates ashlar blocks of white marble veined with grey. The most distinctive feature of this building, however, is its profuse ornamentation of terracotta relief appliqués inserted in vertical stucco panels between the balconies. This type of decoration, very characteristic of Barcelona architecture in the 1840s and 1850s, lends considerable plasticity to the city’s façades. The terracottas on this building take the form of intertwined vegetal candelabra in ascending compositions, incorporating putti, lion heads, faun-shaped pilasters, vases and acanthus leaves. The overdoors of the principal-floor balconies are also adorned with terracotta reliefs, in this case depicting allegories of the textile industry through factory scenes featuring children. The attic, separated from the floors below by a moulded cornice that serves as the base for the parapet balconies opening onto the street, is likewise decorated with terracotta reliefs in the form of floral garlands. The façade is crowned by a second attic added during the first half of the twentieth century, with its parapet balconies set upon the cornice that formerly marked the line of the roof slab.

Es tracta d’una casa típica de mitjan segle XIX, formada per planta baixa, entresòl i quatre pisos. Destaca per la qualitat de la construcció i dels acabats de la façana, on s’incorporen elements ornamentals de terracota. Les obertures de la planta baixa presenten arcs de mig punt que integren també l’entresòl, aportant unitat compositiva al conjunt.

Edifici entre mitgeres fent cantonada de planta baixa i quatre plantes. La seva arquitectura eclèctica amb profusió d'elements clàssics (pilastres amb capitells jònics, cornises amb destellons) s'integra perfectament en e conjunt que l'envolta amb la utilització d'una serie d'elements constructius propis de l'arquitectura barcelonina del segle XVIII i XIX (organització de la façana, balcons i balconades de ferro). La decoració de la façana inclou treballs en terracota. L'edifici ha sofert posteriors reformes que han malmés el seu interior, això com la riquessa ornamental de la façana.

Conjunt de tres edificis de mitjan segle XIX, representatius de l’arquitectura pròpia de l’època i amb una bona qualitat constructiva. Els dos primers (núm. 17-19 i 21) presenten una mateixa composició de façana i s’organitzen en planta baixa, entresòl i quatre pisos. El tercer edifici es diferencia per una planta baixa de major alçada, amb portals d’obertura recta, i quatre pisos superiors. Tots tres immobles incorporen a la façana elements decoratius de terra cuita, actualment ben conservats.

Edifici entre mitgeres de planta baixa i quatre plantes, amb una farmàcia a la planta baixa que incorpora un afegit d’estil modernista. La façana presenta una degradació dels balcons en altura, amb una balconada destacada al pis principal i balcons que disminueixen progressivament als nivells superiors. Les baranes són de ferro colat, amb motius repetitius en forma de fletxa. Una potent cornisa separa les plantes tres i quatre, reforçant la composició horitzontal de l’edifici. A l’interior, el vestíbul presenta arestes arrodonides i està cobert per un lluernari que il·lumina l’espai.

Edifici de mitjan segle XIX construït amb motiu de l’obertura del carrer Princesa, aixecat sobre una parcel·la ampla de 14 metres i poc profunda, de 9 metres. Consta de planta baixa amb entresòl i quatre pisos, amb una composició regular de cinc obertures a cada nivell, mentre que les obertures de la planta baixa integren també l’entresòl. La façana destaca per una composició ordenada i per la presència de motius ornamentals de gust classicista que en defineixen el caràcter arquitectònic.

Edifici entre mitgeres de planta baixa i cinc plantes, implantat en una parcel·la molt estreta, fet que es reflecteix en la presència d’una única obertura per planta a la façana principal. Aquesta es resol en un llenguatge neoclàssic, amb ornamentació a base de relleus de terracota. Les baranes dels balcons són de ferro, i la composició es completa amb una cornisa que separa les dues darreres plantes i una altra, de major entitat, que corona l’edifici.

Es tracta d’un edifici típic de mitjans del segle XIX, format per planta baixa i cinc pisos. A l’altura del primer pis destaquen dos medallons d’estil renaixentista que representen bustos femenins, acompanyats d’inscripcions en llatí.

Edifici entre mitgeres de planta baixa i quatre plantes, amb una façana simètrica i una entrada d’estil neoclàssic. Els balcons i les motllures disminueixen progressivament cap als pisos superiors, tant en longitud com en profunditat. Hi ha tres balcons per pis, excepte al primer, que presenta una balconera correguda. L’edifici es remata amb una cornisa decorada amb motllures. Disposa d’un pati de planta quadrada, amb columnes a l’accés. En aquest pati, hi ha tres finestres per pis a cada costat; al primer pis, aquestes obertures adopten la forma d’arcs amb motllures. Cada planta compta amb dos pisos.

Edifici entre mitgeres fent cantonada de planta baixa i cinc plantes, amb elements neoclàssics. Baranes dels balcons en ferro. Balconada a la segona planta, que gira en la cantonada. Imposta remarcant el forjat de les plantes quatre i cinc, sostinguda per pilastres adossades amb capitells. Cornisa motllurada coronant l'edifici.