Intro

Sobre el proyecto

En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.

El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.

El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.

Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.

El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.

La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directores arquitecturacatalana.cat

credits

Quiénes somos

Colegio de Arquitectos de Cataluña:

Àrea de Cultura

Directores:

2019-2022 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comisión Documental:

2019-2022 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Colaboradores Externos:

2019-2022 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Con el soporte de:

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Entidades Colaboradoras:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Diseño y Programación:

Nubilum Edittio
Sugerencias

Buzón de sugerencias

Solicita la imagen

Te invitamos a ayudarnos a mejorar la difusión de la arquitectura catalana mediante este espacio, donde podrás proponernos obras, aportar o enmendar información sobre obras, autores y fotógrafos, además de hacernos todos aquellos comentarios que consideres. Los datos serán analizados por la Comisión Documental. Rellena sólo aquellos campos que consideres oportunos para añadir o subsanar información.

El Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya es uno de los centros de documentación más importantes de Europa, que custodia los fondos profesionales de más de 180 arquitectos, cuya obra es fundamental para comprender la historia de la arquitectura catalana. Mediante este formulario, podras solicitar copias digitales de los documentos de los que el Arxiu Històric del COAC gestiona los derechos de explotación de los autores, además de aquellos que se encuentren en dominio público. Una vez realizada la solicitud, el Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya te hará llegar una estimación del presupuesto, variable en cada casuística de uso y finalidad.

Imagen solicitada:

* Si la memoria tiene autoría o derechos conocidos, puede citarlos en el campo anterior 'Comentarios' .

* Si las fotografías tienen autoría o derechos conocidos, puede citarlos en el campo anterior 'Comentarios'.
Puedes adjuntar hasta 5 archivos de 10 MB cada uno como máximo.

Como ir

En Imágenes

Memoria

En línia amb les premisses del GATCPAC, Rodríguez Arias es proposa la construcció d’habitatges amb uns bons estàndards de superfície i confort a costos molt baixos, gràcies als procediments constructius emprats. L’estructura és mixta, de maó i de peus drets de ferro, per afavorir els espais amplis i no sotmetre la disposició al sistema portant. Els sostres estan fets amb revoltons. Els paviments són de mosaic hidràulic, i les portes i finestres adopten els models estandarditzats pel mateix GATCPAC. L’edifici disposa de calefacció central, i tot l’utillatge de les cuines i els banys adopta la tecnologia més innovadora del moment.

Autor: Maurici Pla

Fuente: Catalunya : guia d'arquitectura moderna, 1880-2007

Este edificio se sitúa entre medianeras en un solar de planta romboidal, y se ha resuelto en varias plantas con dos viviendas por rellano. La fachada mejor orientada es la que da al espacio interior de manzana. Rodríguez Arias resuelve este problema situando los dormitorios principales en la fachada a la calle y reservando la buena orientación para la sala de estar y el comedor, que se pueden convertir fácilmente en un único espacio mediante mamparas plegables. El resultado es que la fachada interior está mucho más vidriada que la fachada a la calle, que cuenta con grandes ventanas horizontales. La fachada a la calle es como un lienzo de estuco rosado, perfectamente plano y recortado por las ventanas. Ligeros movimientos provocados estratégicamente sobre algunos de los balcones y ventanas de esta fachada producen pequeñas asimetrías que generan un suave dinamismo muy equilibrado. La planta baja ha sido modificada para incorporar comercios. La estructura es mixta, metálica y de ladrillo, la más corriente y económica de las que se utilizaban entonces en Barcelona. Las puertas y ventanas se han estandarizado según los modelos y medidas GATEPAC. En la fachada a la calle, las carpinterías son metálicas, mientras que en la fachada interior son correderas horizontales de madera, tipo GATEPAC. El ascensor de servicio tiene parada en la terraza superior donde se encuentran situados los cuartos trasteros de todas las viviendas.

Autor: Xavier Llobet i Ribeiro

Fuente: DOCOMOMO Ibérico

Edifici d'habitatges localitzat al número 61 de la Via Augusta de Barcelona, projectat i construït per German Rodríguez Arias l'any 1931. Aquest edifici d'habitatges es configura com una construcció entre mitgeres, en una parcel·la regular de planta quasi rectangular amb vuit nivells d'alçat: planta baixa destinada a espai comercial i set pisos de caràcter residencial. La planta baixa es presenta oberta al carrer a través de grans finestrals rectangulars que donen acollida als aparadors de l'espai comercial, avui dia (2012) buit i recentment reformat. Els cinc pisos següents mostren una configuració de façana racionalista, seguint el paràmetres constructius i compositius del GATCPAC, moviment arquitectònic al qual pertanyia l'arquitecte German Rodríguez Arias. L'edifici s'ha resolt amb dos habitatges per planta que queden clarament diferenciats a la façana que dóna a la Via Augusta. Cadascun dels habitatges consta d'un balcó central de vidre i dues finestres rectangulars que el flanquegen. Cal remarcar la diferència d'amplada al voladís dels balcons (uns són més quadrangulars i altres més rectangulars) que donen a la façana una certa asimetria present en altres obres del grup GATCPAC. Una de les característiques més remarcables de la façana és precisament la relació que l'arquitecte estableix entre el mur i les seves obertures, amb finestres sense motllures i sense cap decoració. Aquesta sobrietat del mur es veu únicament trencada pel cos superior, amb dos nivells de galeries. Aquestes galeries o terrasses molt habituals també a l'arquitectura del GATCPAC (com a la Casa Bloc per exemple) s'entenien com una connexió amb la naturalesa i es presenten com un àmbit obert amb barana metàl·lica. Destaca el mur d'aquestes galeries, tot configurant en angles -a manera de serra- i als que s'obren petites finestres. Per a la seva construcció s'han emprat elements metàl·lics i maó, tot configurant una estructura és mixta que a la façana de la Via Augusta queda coberta amb un revestiment d'estuc rosat i pla, recentment restaurat pel mal estat de conservació que presentava. Les portes i finestres s'han estandaritzat segon els models i mides del GATCPAC. En la façana del carrer, les fusteries són metàl·liques, mentre que en la façana interior (que dóna al pati d'illa) són correderes horitzontals de fusta. Al vestíbul es localitza l'escala de veïns i l'ascensor que donen accés als pisos superiors, fins a la terrassa, on es localitzen els trasters de cada habitatge. La façana millor orientada és l'oberta al pati d'illa, fet que va condicionar el projecte arquitectònic de Rodrigues Arias. Per aquest motiu, disposa la sala d'estar i el menjador en aquesta banda de l'edifici, fàcilment convertibles en un espai únic a través de mampares plegables i amb grans finestrals horitzontals que permetin ventilar i il·luminar l'espai. Al contrari, disposa els dormitoris a la banda del carrer. L'edifici fou projectat el 1931 per Germán Rodríguez Arias (Barcelona 1902-1987), arquitecte i soci fundador del GATCPAC, i un dels pisos fou residència i estudi del mateix arquitecte. Rodríguez Arias fou introductor i pare del racionalisme català i va projectar aquest edifici en el solar que la família posseïa a la via Augusta, i on de fet, es localitzava la seva residència (al quart pis, porta primera). En aquest habitatge s'han conservat molts dels elements originals i mobiliari racionalista. També dissenyador i interiorista, va projectar els elements interiors seguint els conceptes d'economia, eficàcia, funció i bellesa, encunyats pel mestre de l'arquitectura moderna Le Corbusier. L'edifici d'habitatges de la Via Augusta és una obra fonamental dins la plenitud del racionalisme arquitectònic i presenta una gran semblança amb l'edifici Astoria -cine i habitatges- localitzat als números 193-199 del carrer París de Barcelona, obra també de Germán Rodríguez Arias. En origen la planta baixa estava ocupada pel vestíbul de la finca i el garatge, després es va modificar i ocupar parcialment per la botiga de mobles Manbar. L'ascensor actual res té a veure amb l'original, de vidre pels quatre costats, totalment transparent i molt innovador a l'època. L'edifici actualment es troba força modificat respecte del projecte original, i ha patit nombroses i desafortunades transformacions, essent les més controvertides les restauracions de la façana el 1987 i més recentment al 2010. La restauració dels anys vuitanta es va realitzar a càrrec de l'Ajuntament de la ciutat de Barcelona, que va pagar el cost de la intervenció a canvi de la donació de dos mòbils d'Alexander Calder per part de la família de l'arquitecte. A Germán Rodríguez Arias i Alexander Calder els unia una gran amistat, fins al punt que l'artista nord-americà es va quedar en diverses ocasions a la casa de l'arquitecte a la Via Augusta i li va regalar les dues obres donades. Però en aquest sentit la restauració es va centrar únicament en repintar la façana amb un color suau, ja que el revestiment es trobava molt malmès. Només uns anys després va retornar a l'estat en què es trobava abans de la restauració, fet que va propiciar la darrera restauració que va modificar totalment la fesomia de la façana posant-li un contraplacat de pedra a la planta baixa i pintant en rosa fosc (quan l'original era més clar) la resta de nivells.

Fuente: Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (IPAC)

Autores

Como ir

Sobre el Mapa

Constelación