Intro

About

In this first stage, the catalogue focuses on the modern and contemporary architecture designed and built between 1832 –year of construction of the first industrial chimney in Barcelona that we establish as the beginning of modernity– until today.

The project is born to make the architecture more accessible both to professionals and to the citizens through a website that is going to be updated and extended. Contemporary works of greater general interest will be incorporated, always with a necessary historical perspective, while gradually adding works from our past, with the ambitious objective of understanding a greater documented period.

The collection feeds from multiple sources, mainly from the generosity of architectural and photographic studios, as well as the large amount of excellent historical and reference editorial projects, such as architectural guides, magazines, monographs and other publications. It also takes into consideration all the reference sources from the various branches and associated entities with the COAC and other collaborating entities related to the architectural and design fields, in its maximum spectrum.

Special mention should be made of the incorporation of vast documentation from the COAC Historical Archive which, thanks to its documental richness, provides a large amount of valuable –and in some cases unpublished– graphic documentation.

The rigour and criteria for selection of the works has been stablished by a Documental Commission, formed by the COAC’s Culture Spokesperson, the director of the COAC Historical Archive, the directors of the COAC Digital Archive, and professionals and other external experts from all the territorial sections that look after to offer a transversal view of the current and past architectural landscape around the territory.

The determination of this project is to become the largest digital collection about Catalan architecture; a key tool of exemplar information and documentation about architecture, which turns into a local and international referent, for the way to explain and show the architectural heritage of a territory.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

About us

Architects' Association of Catalonia:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2022 Aureli Mora i Omar Ornaque

Documental Commission:

2019-2022 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

External Collaborators:

2019-2022 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

With the support of:

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Collaborating Entities:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Design & Development:

Nubilum Edittio
Suggestions

Suggestion box

Request the image

We kindly invite you to help us improve the dissemination of Catalan architecture through this space. Here you can propose works and provide or amend information on authors, photographers and their work, along with adding comments. The Documentary Commission will analyze all data. Please do only fill in the fields you deem necessary to add or amend the information.

The Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya is one of the most important documentation centers in Europe, which houses the professional collections of more than 180 architects whose work is fundamental to understanding the history of Catalan architecture. By filling this form, you can request digital copies of the documents for which the Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya manages the exploitation of the author's rights, as well as those in the public domain. Once the application has been made, the Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya will send you an approximate budget, which varies in terms of each use and purpose.

Image requested:

* If the memory has known authorship or rights, cite them in the field above 'Comments' .

* If the photographs has known authorship or rights, cite them in the field above 'Comments'.
You can attach up to 5 files of up to 10 MB each.

Memory

L'edifici conegut com a Casa Vídua Marfà és un edifici d'estil historicista que combina elements procedents de la tradició constructiva romànica i gòtica. Localitzat al xamfrà que conforma el Passeig de Gràcia amb el carrer València, va ser projectat per l'arquitecte Manuel Comas i Thos al 1901 i enllestit l'any 1905. Es tracta d'un edifici -en origen residencial- amb cinc nivells d'alçat (planta baixa, principal i tres pisos més), construït aprofitant el xamfrà creat pel Passeig de Gràcia i el carrer València, amb coberta a duess vessants que es combina amb un terrat pla transitable. És precisament el xamfrà el que condiciona l'accés a l'interior de l'edifici, la distribució dels espais en planta i molt espacialment el tipus de façana. La façana es desenvolupa en tres panys de desigual amplada i tractament decoratiu a conseqüència del xamfrà. El tram central (el xamfrà pròpiament dit) és el més significatiu, emmarcat a ambdós costats per un element torrejat que té un pis més que la resta de l'edifici (sis en total) i que es cobreix amb una coberta a dues vessants de gran pendent. Aquestes torres es desenvolupen només a partir de la planta noble, i ho fan a través d'una tribuna oberta amb columnetes de capitell vegetal i traceries, la base de la qual presenta també decoració escultòrica vegetal. A sobre de dita tribuna hi ha un gran finestral d'inspiració gòtica que es desenvolupa a doble alçada, tot englobant dos nivells en una mateixa obertura. A la planta baixa es localitzen tres arcades de mig punt a sobre de columnes de capitell vegetal i fust de escassa alçada que fan d'aquest element un dels més representatius del conjunt. A sobre d'aquesta arqueria es desenvolupa una tribuna d'inspiració gòtica amb esveltes columnes que contrasten amb l'escàs fust de les de la planta baixa. Aquesta tribuna amb barana de traceria calada serveix com a base al balcó corregut que es desenvolupa al segon pis, al centre del qual es disposa una finestra coronella. La resta d'obertures es configuren com finestres de llinda llisa emmarcades per un guardapols. El darrer pis s'organitza com una galeria amb arc de mig punt entre columnetes i tot emmarcat per una motllura de similars característiques als guardapols de les finestres. Els panys murals que completen la façana són molt més senzills que el central tot i que mantenen la mateixa tipologia de finestra amb llinda llis i guardapols que donen unitat al conjunt. L'únic element que trenca la monotonia de la façana que dóna al carrer València és la tribuna de la planta noble i que, a diferència de les del cos central, és de planta rectangular. A través de l'entrada porticada, localitzada al pany central de la façana, s'accedeix a un primer vestíbul (on originalment es deixaven els carruatges), a continuació del qual es desenvolupen quatre graons que aboquen a un segon vestíbul al temps que al tram central de l'escala connecta amb l'escala monumental que condueix al primer pis. Aquesta escala dóna accés únicament a la planta noble, mentre que a la resta de nivells s'hi accedeix a través d'una escala de veïns localitzada en un angle de vestíbul i clarament diferenciada formal i estilísticament de la principal. A diferència de la de veïns, la monumental es desenvolupa en un espai molt diàfan, cobert amb una claraboia de ferro i vitralls policroms que es caracteritza per la seva disposició en angle, fruit de la configuració en xamfrà de la finca. Destaca la seva barana esculpida i molt especialment la galeria porticada del pis principal, amb arcs de mig punt que es recolzen a sobre de columnes de capitell floral i fust molt esvelt. De gran interès és la porta que dóna pas a l'interior de la planta noble, de fusta i amb una estructura molt peculiar (còncava) per tal d'adaptar-se al mur de línies corbes. Interiorment, els espais de la planta noble i primer pis es troben avui dia adaptats a usos docents, donat el seu us com Escola Superior de Relacions Públiques i Màrqueting (FORMATIC BARNA) i de la Escola de Comunicació, Turisme i Empresa. Els antics salons de la planta noble actualment es troben habilitats com a aules tot i que encara conserven alguns elements originals, especialment els sostres, les fusteries i alguns paviments. Destaquen els sostres de guix motllurats dels espais que donen al Passeig de Gràcia i el del passadís, amb bigues de fusta, especialment per la seva estructura que s'adapta al mur corb on es troba la porta d'entrada a aquesta planta. La planta noble també té comunicació amb l'escala de veïns, des de on s'accedeix al primer pis, també ocupat per l'Escola. En aquest nivell, igual que a l'inferior, es conserven bona part dels paviments "noia" originals, un tipus de paviment policrom molt emprat en l'arquitectura barcelonina durant la segona meitat del segle XIX i principis del XX. Destaquen les fusteries originals, especialment la porta de l'entrada que conserva els elements de bronze entre els que destaca la espiera en graella i alguns sostres de guix motllurats amb daurats molt puntuals, entre ells un amb cassetons que s'obre a un dels patis interior de la casa. L'edifici conegut com Casa de la Vídua Marfà va ser projectat per l'arquitecte Manuel Comas i Thos al 1901 i fou enllestit l'any 1905. Actualment és la seu de la Escuela Superior de Relaciones Públicas y Marqueting FORMATIC BARNA i de la Escuela de Comunicación, Turismo y Empresa

Source: Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (IPAC)

Authors

How to get there

On the Map

Constellation