Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2022 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2022 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2022 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.

Imatge sol·licitada:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

* Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Memòria

L'edifici conegut com a Casa Vídua Marfà és un edifici d'estil historicista que combina elements procedents de la tradició constructiva romànica i gòtica. Localitzat al xamfrà que conforma el Passeig de Gràcia amb el carrer València, va ser projectat per l'arquitecte Manuel Comas i Thos al 1901 i enllestit l'any 1905. Es tracta d'un edifici -en origen residencial- amb cinc nivells d'alçat (planta baixa, principal i tres pisos més), construït aprofitant el xamfrà creat pel Passeig de Gràcia i el carrer València, amb coberta a duess vessants que es combina amb un terrat pla transitable. És precisament el xamfrà el que condiciona l'accés a l'interior de l'edifici, la distribució dels espais en planta i molt espacialment el tipus de façana. La façana es desenvolupa en tres panys de desigual amplada i tractament decoratiu a conseqüència del xamfrà. El tram central (el xamfrà pròpiament dit) és el més significatiu, emmarcat a ambdós costats per un element torrejat que té un pis més que la resta de l'edifici (sis en total) i que es cobreix amb una coberta a dues vessants de gran pendent. Aquestes torres es desenvolupen només a partir de la planta noble, i ho fan a través d'una tribuna oberta amb columnetes de capitell vegetal i traceries, la base de la qual presenta també decoració escultòrica vegetal. A sobre de dita tribuna hi ha un gran finestral d'inspiració gòtica que es desenvolupa a doble alçada, tot englobant dos nivells en una mateixa obertura. A la planta baixa es localitzen tres arcades de mig punt a sobre de columnes de capitell vegetal i fust de escassa alçada que fan d'aquest element un dels més representatius del conjunt. A sobre d'aquesta arqueria es desenvolupa una tribuna d'inspiració gòtica amb esveltes columnes que contrasten amb l'escàs fust de les de la planta baixa. Aquesta tribuna amb barana de traceria calada serveix com a base al balcó corregut que es desenvolupa al segon pis, al centre del qual es disposa una finestra coronella. La resta d'obertures es configuren com finestres de llinda llisa emmarcades per un guardapols. El darrer pis s'organitza com una galeria amb arc de mig punt entre columnetes i tot emmarcat per una motllura de similars característiques als guardapols de les finestres. Els panys murals que completen la façana són molt més senzills que el central tot i que mantenen la mateixa tipologia de finestra amb llinda llis i guardapols que donen unitat al conjunt. L'únic element que trenca la monotonia de la façana que dóna al carrer València és la tribuna de la planta noble i que, a diferència de les del cos central, és de planta rectangular. A través de l'entrada porticada, localitzada al pany central de la façana, s'accedeix a un primer vestíbul (on originalment es deixaven els carruatges), a continuació del qual es desenvolupen quatre graons que aboquen a un segon vestíbul al temps que al tram central de l'escala connecta amb l'escala monumental que condueix al primer pis. Aquesta escala dóna accés únicament a la planta noble, mentre que a la resta de nivells s'hi accedeix a través d'una escala de veïns localitzada en un angle de vestíbul i clarament diferenciada formal i estilísticament de la principal. A diferència de la de veïns, la monumental es desenvolupa en un espai molt diàfan, cobert amb una claraboia de ferro i vitralls policroms que es caracteritza per la seva disposició en angle, fruit de la configuració en xamfrà de la finca. Destaca la seva barana esculpida i molt especialment la galeria porticada del pis principal, amb arcs de mig punt que es recolzen a sobre de columnes de capitell floral i fust molt esvelt. De gran interès és la porta que dóna pas a l'interior de la planta noble, de fusta i amb una estructura molt peculiar (còncava) per tal d'adaptar-se al mur de línies corbes. Interiorment, els espais de la planta noble i primer pis es troben avui dia adaptats a usos docents, donat el seu us com Escola Superior de Relacions Públiques i Màrqueting (FORMATIC BARNA) i de la Escola de Comunicació, Turisme i Empresa. Els antics salons de la planta noble actualment es troben habilitats com a aules tot i que encara conserven alguns elements originals, especialment els sostres, les fusteries i alguns paviments. Destaquen els sostres de guix motllurats dels espais que donen al Passeig de Gràcia i el del passadís, amb bigues de fusta, especialment per la seva estructura que s'adapta al mur corb on es troba la porta d'entrada a aquesta planta. La planta noble també té comunicació amb l'escala de veïns, des de on s'accedeix al primer pis, també ocupat per l'Escola. En aquest nivell, igual que a l'inferior, es conserven bona part dels paviments "noia" originals, un tipus de paviment policrom molt emprat en l'arquitectura barcelonina durant la segona meitat del segle XIX i principis del XX. Destaquen les fusteries originals, especialment la porta de l'entrada que conserva els elements de bronze entre els que destaca la espiera en graella i alguns sostres de guix motllurats amb daurats molt puntuals, entre ells un amb cassetons que s'obre a un dels patis interior de la casa. L'edifici conegut com Casa de la Vídua Marfà va ser projectat per l'arquitecte Manuel Comas i Thos al 1901 i fou enllestit l'any 1905. Actualment és la seu de la Escuela Superior de Relaciones Públicas y Marqueting FORMATIC BARNA i de la Escuela de Comunicación, Turismo y Empresa

Font: Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (IPAC)

Autors

Com anar-hi

Sobre el mapa

Constel·lació