How to get there
About
In this first stage, the catalogue focuses on the modern and contemporary architecture designed and built between 1832 –year of construction of the first industrial chimney in Barcelona that we establish as the beginning of modernity– until today.
The project is born to make the architecture more accessible both to professionals and to the citizens through a website that is going to be updated and extended. Contemporary works of greater general interest will be incorporated, always with a necessary historical perspective, while gradually adding works from our past, with the ambitious objective of understanding a greater documented period.
The collection feeds from multiple sources, mainly from the generosity of architectural and photographic studios, as well as the large amount of excellent historical and reference editorial projects, such as architectural guides, magazines, monographs and other publications. It also takes into consideration all the reference sources from the various branches and associated entities with the COAC and other collaborating entities related to the architectural and design fields, in its maximum spectrum.
Special mention should be made of the incorporation of vast documentation from the COAC Historical Archive which, thanks to its documental richness, provides a large amount of valuable –and in some cases unpublished– graphic documentation.
The rigour and criteria for selection of the works has been stablished by a Documental Commission, formed by the COAC’s Culture Spokesperson, the director of the COAC Historical Archive, the directors of the COAC Digital Archive, and professionals and other external experts from all the territorial sections that look after to offer a transversal view of the current and past architectural landscape around the territory.
The determination of this project is to become the largest digital collection about Catalan architecture; a key tool of exemplar information and documentation about architecture, which turns into a local and international referent, for the way to explain and show the architectural heritage of a territory.
Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors of the COAC Digital Archive
About us
Architects' Association of Catalonia:
Àrea de CulturaDirectors:
2019-2020 Aureli Mora i Omar OrnaqueDocumental Commission:
2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar OrnaqueExternal Collaborators:
2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero:
Generalitat de Catalunya Departament de CulturaCollaborating Entities:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Design & Development:
Nubilum Edittioclose
Perspectiva de proposta prèvia de la Casa Tecla Sala.
- Author:
- Francesc Folguera i Grassi
- Date:
- 1929
- Type:
- Drawing
- Dimensions:
- 94 x 85cm
- Technique:
- Tinta
- Support:
- Paper sulfuritzat
- Fonds:
- Fons Francesc Folguera i Grassi : catàleg / Arxiu Històric del COAC.
- Held by:
- Arxiu Històric del COAC
Description:
Al dibuix hi ha representat un xamfrà orientat a nord i ocupat per un edifici que excedeix de quatre pisos l’alçada dels edificis veïns. Aquests pisos s’obren francament a sud per sobre de les cases veïnes i cap al pati interior d’illa, canvien la distribució interior respecte dels pisos inferiors i consegüentment les obertures que donen al carrer. Tot plegat una manera subtil d’estar atent al lloc utilitzant eines arquitectòniques allunyades de tot pintoresquisme.
El dibuix, que expressa amb tanta claredat l’estratègia del projecte, té en canvi una factura molt irregular i està ple de dubtes i pors. La diferència en el tractament dels forats de la planta baixa amb relació a la resta de forats, el traç de les fusteries i sobretot dels reflexos als vidres, la pèrgola i l’heura del coronament, les estranyes ombres com regalims de les façanes, els ingenus uniformes i gavardines de primer terme…
No cal ser un bon dibuixant per ser un bon arquitecte.
close
Perspectiva de proposta prèvia de la Casa Tecla Sala.
- Author:
- Francesc Folguera i Grassi
- Date:
- 1929
- Type:
- Drawing
- Technique:
- Tinta
- Support:
- Paper sulfuritzat
- Fonds:
- Fons Francesc Folguera i Grassi : catàleg / Arxiu Històric del COAC.
- Held by:
- Arxiu Històric del COAC
close
Perspectiva de la Casa Tecla Sala.
- Author:
- Francesc Folguera i Grassi
- Date:
- 1929
- Type:
- Drawing
- Technique:
- Tinta
- Support:
- Paper sulfuritzat
- Fonds:
- Fons Francesc Folguera i Grassi : catàleg / Arxiu Històric del COAC.
- Held by:
- Arxiu Històric del COAC
Memory
L’edifici és un clar exponent de la influència que va exercir l’arquitectura purista centreeuropea sobre la sensibilitat d’alguns arquitectes noucentistes. L’edifici és dividit en tres parts: la planta baixa i els primers quatre pisos estan destinats a usos comercials; els dos pisos següents són habitatges de lloguer, i els dos pisos darrers, en dúplex, estan destinats a l’habitatge del propietari, orientat clarament cap a l’interior de l’illa de cases. Això representa una transgressió de l’ordre habitual de les cases de l’Eixample, en què la planta noble es reserva al propietari. La façana articula les arestes i els ordres verticals de l’edifici per mitjà d’un únic mòdul de finestra posicionat de formes molt diverses, que diferencien el canvi d’ús a partir de la planta quarta. L’ús de l’estructura metàl·lica i l’excel·lent execució denoten una voluntat d’associar aquesta arquitectura amb una aplicació rigorosa dels procediments constructius.
El Casal Sant Jordi está situado en un chaflán de Barcelona, de orientación norte. Una de las características más importantes del edificio es que tiene una altura mucho mayor que los vecinos, lo que le da un cierto aire de rascacielos. La posibilidad de hacer un edificio relativamente tan alto es una consecuencia de las nuevas posibilidades que ofrecen los ascensores mecánicos. Esto ha permitido tomar la decisión más innovadora del proyecto que consiste desarrollar un programa mixto de actividades. De abajo arriba se superponen dos plantas de locales comerciales, tres plantas de oficinas, tres plantas de viviendas de alquiler y un ático para el propietario, que gestiona el alquiler de todo el edificio.
La fachada refleja todas estas innovaciones y se convierte en el elemento más expresivo del proyecto. Está concebida como un gran lienzo, completamente liso, que se va plegando ligeramente e introduce una serie de líneas verticales, sin ornamentos, que unas veces se convierten en tribunas y otras veces en los giros del chaflán. Son contrapuntos que atraviesan los diferentes estratos funcionales de la fachada. La escultura de Sant Jordi introduce una simetría que de otro modo no existiría.
