-
1870
-
Les Altures House
La Casa de les Altures va ser encarregada pel director general de la Societat d'Aigües, l'enginyer belga Nicolàs Recúlez Chevalier. La casa rep el nom perquè al costat hi havia situats els motors d'elevació d'aigua en la xarxa d'abastiment generada des de Dosrius. Es tracta d'un edifici paral·lepípede de base rectangular amb un buit central que correspon a un pati i amb un cos adossat a la façana sut en forma de porxo. L'espai lliure que queda configurat al volant del pati —a base d'arcs sustentants en esvelts pilars— permet rcòrrer el passadís al qual donaven originalment les habitacions de la casa casa —la planta baixa era la zona de dia, menjadors, sales, biblioteca...—. Les golfes eren de sostre més baix i s'hi situaven les calderes, safareigs i magatzems diversos. L'orientalisme emprat en la resolució del llenguatge formal de l'edifici es reflectia en la profusa decoració als paviments, cel-rasos, arrambadors, baranes de forja.1890
-
Edifici de les Forces Hidroelèctriques del Segre
autoria desconeguda
Edifici Industrial formant part de la trama urbana. Antiga fàbrica tèxtil. Conjunt d'edificis vestits en diferents èpoques. Destaca el cos d'accés entre mitgeres amb façana el carrer Llussà, de planta quadrada amb l'eix de simetria. A un costat hi ha la caixa d'escala. Façanes de totxo vist amb junta seca. Obertures en arc rodó, de totxo col·locat a plec de llibre. Impostes i trencaaigües també de totxo. Remat amb cornisa i baranes. Xemeneia de totxo.1894
-
1893 - 1896
-
Lebon Gas Company
Francesc de Paula del Villar Carmona
The building - current headquarters of the "Mutua General de Seguros" - was built between 1894-1896 as a representative and office building for the Company of Gas Lebon following a project by the architect Francesc de Paula Villar i Carmona. The plot is part of a unique double block delimited by Carrer d'Aribau, Diputació, Balmes and Gran Via de les Corts Catalanes, mostly occupied by the large building of the University of Barcelona. It is a quadrangular building that sits on a rectangular plot, much of which was originally intended for a garden and is currently used as a car park. One of the most relevant aspects of this building and what makes it one of the most outstanding constructions of the end of the 19th century in Barcelona is precisely the originality of the project. We are referring to the fact that it looks like an exempt building despite being the head of a continuous band of buildings aligned on Carrer de Balmes. The architect achieved this effect by attaching the building to the middle of Carrer de Balmes, but opening its main façade towards the garden which was accessed from the Gran Via. The building consists of five levels of height clearly differentiated into three bodies. The lower one, almost like a base, has a very different material treatment from the rest of the façade. Made with stone blocks arranged in regular rows, it has two levels, a lower one where the current entrance to the Mutua is located (on Carrer de Balmes). Above this lower level there is a second floor, which opens to a series of low arches that give it the appearance of a gallery or very diaphanous body. However, this second level gains prominence in the area of the old garden where the main entrance was located. On this front, a monumental staircase with a stone railing gives access to the interior of the building through the second level. This entrance is also protected from atmospheric agents such as sun or rain through the overhang of the balcony that develops on the main floor. Regarding the rest of the façade, the homogeneity of elements and composition on the three fronts should be highlighted. In this sense, on top of the stone base, where the openings of the two interior levels are framed, the body of the façade is properly developed. Separated from the lower one by a running cornice, this becomes more prominent in the corners, where the towers develop, becoming an overhang that forms the base of the tribunes on the main floor. These tribunes are configured as a rectangular element resting on sculpted corbels, with a stone railing and Ionic columns that support an entablature that is the base of the balcony developed on the second floor. The windows on the main floor are framed by Ionic pilasters that incorporate several diamond-pointed ashlars into the shaft and that become the only ornamental element apart from the smooth entablature that crowns them. On the second floor, on the other hand, the windows – although they keep the same type of pilaster – are configured as a spandrel balcony and are finished with semicircular pediments that contrast with the mouldings on the top floor. The building is finished with a powerful cornice to which circular openings open in the form of portholes sculpted with floral decoration and which coincide with the vertical axis on which the windows are arranged. Above the cornice there is a last floor with mansards and a roof on a slope which is the result of a later work. As for the corner towers, as already mentioned, they present one more level than the rest of the façade, in which a kind of open gallery develops through a triple opening with arch and central pillar. The towers are covered with a false mansard roof that is topped with a flat roof with an iron railing. Unlike the base level made of stone, in the rest of the façade the predominant material is brick, arranged in horizontal strips and which contrasts with the whiteness of the artificial stone of the mullions and lintels of the windows. The building was designed by the architect Francesc de Paula Villar i Carmona in 1894 on behalf of the company Gas Lebón – one of the pioneers in the state in the production and marketing of gas for public and private lighting of the city. The original project did not foresee the mansards, which are an added element that considerably modified the perception of the façade, as it visually narrows the angular turrets and reduces the verticality of the whole in general.1894 - 1896
-
1896 - 1897
-
1896 - 1900
-
1900
-
1895 - 1902
-
Antiga Seu del Banco de España a Girona
Josep Martí i Burch, Martí Sureda i Vila
La seu (fins al 1990) d’aquest banc es va alçar a la perifèria d’una ciutat encara murallada, però amb un dinamisme terciari que ha perviscut fins ara. En procés d’obra el 2008, la transformació desestima els espais interiors i salva una façana d’un eclecticisme vibrant, en la qual el neogòtic delinea unes esveltes pautes verticals encastellades en què va encaixant els seus propis estilemes, alternats amb els d’un neoclàssic reduït al paper de simple comparsa lingüístic.1901 - 1902
-
Reforma per a la Seu del Centre Excursionista de Catalunya
El temple romà de Barcelona dedicat a August se situava a la part superior del Mont Taber, i part de les seves restes van quedar embegudes dins de construccions medievals. El 1903 Domènech va reformar l’edifici com a seu del Centre Excursionista de Catalunya. Tot i diversos estudis sobre el temple, molts elements es van perdre durant els enderrocs de les antigues cases a finals del segle XIX. L’any 1879 una columna sencera va ser salvada i es va exposar a la Plaça del Rei. Tres columnes més es trobaven a dins de l’edifici medieval que allotjava l’antic casal dels canonges catedralicis, embegudes entre diversos forjats. Aquest edifici va ser llogat el 1878 per l’Associació Catalana d’Excursions Científiques, actual Centre Excursionista de Catalunya. L’any 1902 l’editor Ramon de Montaner, oncle de Lluís Domènech, va comprar tot l’edifici. La seva intenció inicial era emportar-se les columnes i integrar-les dins del Castell de Santa Florentina. Però finalment el van fer canviar d’opinió, i va encarregar al seu nebot la rehabilitació de l’edifici com a seu del Centre Excursionista de Catalunya. La intervenció va consistir principalment a remodelar l’interior de l’edifici per deixar les columnes romanes al descobert, totalment visibles en un celobert interior protegit amb una claraboia. Es va construir una escala nova d’accés a la planta principal i una galeria per comunicar els dos costats del pati, reinterpretant l’estil gòtic. L’obertura de grans finestrals i la substitució de baranes de pedra per lleugers elements metàl·lics es va fer amb l’objectiu de donar més visibilitat a les columnes des de l’interior de les estances. Domènech va deixar l’espai preparat per la quarta columna trobada, que estava exposada a la plaça del Rei, però la burocràcia no va permetre la seva recol·locació. Finalment el 1956, quan l’Ajuntament de Barcelona ja havia comprat l’immoble, s’hi va traslladar. Actualment segueix essent la seu del CEC.1903 - 1905
-
1905
-
Sucursal de La Caixa de Barcelona
L'any 1906 August Font i Carreras va rebre l'encàrrec de projectar la sucursal gracienca de la Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat de Barcelona. El mateix August Font ja havia projectat l'edifici de la Caixa de Barcelona de la Plaça Sant Jaume i una sucursal al carrer de Sant Pau. La finca es localitza a l'illa de cases delimitada pels carrers Jesús, Sant Pere Màrtir, carrer de Gràcia i Gran de Gràcia, on s'obre la façana. L'edifici s'inscriu en una parcel·la poligonal regular i es desenvolupa en tres nivells d'alçat: planta baixa i dos pisos, tot cobert amb un terrat pla transitable. Actualment, del projecte arquitectònic original únicament es conserva la façana, la qual es compon d'un frontis rectangular de tres nivells i una torre de cinc pisos adossada a l'extrem esquerre del conjunt. Construït íntegrament en pedra, destaca la presència d'elements procedents de la tradició constructiva medieval catalana, com les finestres coronelles del primer pis o la solana de l'últim nivell. Així i tot, aquests elements no són fidels a les formes tradicionals sinó que van ser reinterpretades per l'arquitecte, oferint al conjunt un aspecte goticitzant. La torre, coberta a quatre vessants, presenta a la planta baixa la porta d'accés a l'escala; es tracta d'una porta amb llinda mixtilínia i muntants esculpits, tot destacant les impostes, on es representen dues figures femenines acompanyades d'elements vegetals. Coronada per l'escut de Barcelona, la planta baixa se separa del següent pis a través d'una imposta motllurada, nivell al qual es localitza una fornícula a manera de finestra on es disposa una imatge de la Verge. El segon pis s'obre al carrer a través d'una finestra de llinda mixtilínia i, finalment a sobre d'aquest l'esfera del rellotge. La torre es clou amb una gran cornisa sobre permòdols a sobre de la qual es desenvolupa l'últim pis de la construcció; un seguit de finestres entre columnes configuren una galeria correguda que envolta la torres pels quatre costats. A planta baixa es localitza l'accés a les actuals oficines de la Caixa, amb una porta central flanquejada per dues parelles de finestres amb grans arcs sobre columnetes que reposen damunt d'un sòcol alt. Aquesta planta baixa se separa del primer pis a través d'una cornisa esculpida on apareix escrit: "Caja de Ahorros y Montepío de Barcelona. Sucursal de Gracia". Al primer s'hi obren tres finestres coronelles d'inspiració medieval, però reinterpretades tant pel que fa a la forma de la llinda com la decoració vegetal que presenta. Finalment, al segon i darrer pis es desenvolupa una galeria que recupera les solanes medievals i renaixentistes amb arcs mixtilinis sobre columnes. A sobre d'aquest nivell es disposa el ràfec i la barana del terrat; aquesta última amb elements motllurats a manera de merlets, es presenta decorada amb elements ceràmics i de ferro.1906
-
Villa Flora
Two-storey house from 1920 with a detached ground floor and a separate gate at the entrance. It has a very large garden which continues on the other side of the stream, with a large entrance gate. Inside the garden there are small temples, fountains and other architectural elements. The building has influences from different styles, as the author was a man who traveled a lot. The influence of the Vienna Secession stands out.1910
-
1911
-
1911 - 1929
-
Ensesa House and Farinera Montserrat Flour Company
Entre 1906 i 1932 Rafael Masó intervé diverses vegades en el conjunt de la Farinera Montserrat. La intervenció més destacable és la reforma i ampliació de la casa per habitatge de la família Ensesa i oficines de la fàbrica, que duu a terme entre 1913 i 1915. En aquesta obra es mostra el llenguatge plenament noucentista del seu autor, en sintonia amb l'arquitectura centroeuropea del moment. De l'obra de Masó es conserven les façanes principals i l'escala interior. L'any 1932 Rafael Masó intervé novament en aquesta obra construïnt la nova tanca de la fàbrica, un exemple del gir cap el racionalisme que fa la seva última arquitectura. La resta de l'edifici va patir considerables modificacions amb la reforma de Francesc Folguera l'any 1950. Després de l'enderroc de la fàbrica i els magatzems i, d'un període d'abandó, la rehabilitació de 1995 va permetre recuperar aquesta obra per la ciutat com a Escola Municipal de Música.1906 - 1932
-
Cañas i Mañé House
Building between ground floor partitions and two floors with two façades, the main one on 20 Rambla de Nostra Senyora and the rear one on 33 La Palma Street. On Rambla de Nostra Senyora the façade has an asymmetrical composition, with a ground floor entirely transformed by the current commercial use, a main floor with a large tribune with three openings and a balcony located to its right, and an upper floor with a central low-arched window, two side windows and a balcony spanning the window centre and the right window. The top of the façade is formed by a stepped crowning with floral ornamentation with retouches and sgraffito. On La Palma Street, the façade presents a symmetrical composition of the upper floors, while the ground floor has the access portal shifted to the right. On the main floor there is a balcony with a wrought iron railing that takes up the entire width of the façade, with two arched openings crowned by circular pediments. On the upper floor there are two recessed openings with a sill that protrudes from the façade. The facing of the façade is smooth and is crowned with a cornice supported by corbels. The house was designed by the architect Antoni Pons i Domínguez.first half of the 20th century
-
20th century