Intro

About

In this first stage, the catalogue focuses on the modern and contemporary architecture designed and built between 1832 –year of construction of the first industrial chimney in Barcelona that we establish as the beginning of modernity– until today.

The project is born to make the architecture more accessible both to professionals and to the citizens through a website that is going to be updated and extended. Contemporary works of greater general interest will be incorporated, always with a necessary historical perspective, while gradually adding works from our past, with the ambitious objective of understanding a greater documented period.

The collection feeds from multiple sources, mainly from the generosity of architectural and photographic studios, as well as the large amount of excellent historical and reference editorial projects, such as architectural guides, magazines, monographs and other publications. It also takes into consideration all the reference sources from the various branches and associated entities with the COAC and other collaborating entities related to the architectural and design fields, in its maximum spectrum.

Special mention should be made of the incorporation of vast documentation from the COAC Historical Archive which, thanks to its documental richness, provides a large amount of valuable –and in some cases unpublished– graphic documentation.

The rigour and criteria for selection of the works has been stablished by a Documental Commission, formed by the COAC’s Culture Spokesperson, the director of the COAC Historical Archive, the directors of the COAC Digital Archive, and professionals and other external experts from all the territorial sections that look after to offer a transversal view of the current and past architectural landscape around the territory.

The determination of this project is to become the largest digital collection about Catalan architecture; a key tool of exemplar information and documentation about architecture, which turns into a local and international referent, for the way to explain and show the architectural heritage of a territory.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors of the COAC Digital Archive

credits

About us

Architects' Association of Catalonia:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Documental Commission:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

External Collaborators:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Collaborating Entities:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Design & Development:

Nubilum Edittio

In Pictures

  • La Llagosta Municipal Cemetery

  • La Llagosta Municipal Cemetery

  • La Llagosta Municipal Cemetery

  • La Llagosta Municipal Cemetery

  • La Llagosta Municipal Cemetery

  • La Llagosta Municipal Cemetery

  • La Llagosta Municipal Cemetery

  • La Llagosta Municipal Cemetery

  • La Llagosta Municipal Cemetery

  • La Llagosta Municipal Cemetery

  • La Llagosta Municipal Cemetery

  • La Llagosta Municipal Cemetery

  • La Llagosta Municipal Cemetery

  • La Llagosta Municipal Cemetery

  • La Llagosta Municipal Cemetery

  • La Llagosta Municipal Cemetery

  • La Llagosta Municipal Cemetery

  • La Llagosta Municipal Cemetery

  • La Llagosta Municipal Cemetery

  • La Llagosta Municipal Cemetery

  • La Llagosta Municipal Cemetery

  • La Llagosta Municipal Cemetery

  • La Llagosta Municipal Cemetery

  • La Llagosta Municipal Cemetery

Memory

El nou cementiri municipal de la Llagosta, s’ha projectat com un equipament públic dins el marc general del futur parc fluvial del riu Besós. El projecte dóna al cementiri una capacitat de 401 nínxols i 110 columbaris, a la qual s’hi arribaria un cop construïdes les dues fases previstes. A causa de la proximitat del nivell freàtic s’ha descartat la construcció de tombes i panteons soterrats. En la primera fase -que ocupa una superfície de 1.174 m2- s’han construït 201 nínxols i 56 columbaris, una capella ecumènica, una sala d’autòpsies, serveis annexos i aparcaments, i també s’han fixat les pautes del seu futur creixement. El recinte s’organitza a partir d’una sèrie de petits patis de nínxols, que es disposen al llarg de dos eixos principals. Aquesta sèrie de patis podríem dir que dibuixen una catifa. La capella, la morgue… queden intercalats en la successió de patis i compten amb el seu propi ambient recollit. Aquesta organització de l’espai proporciona al recinte una escala humana, lluny de qualsevol retòrica monumental, i permet la fragmentació del conjunt en petits ambients, definits pels murs i la vegetació, darrere dels quals els nínxols queden recollits en espais íntims i diferenciats. D’entre aquest dibuix de murs i patis, només sobresurt el volum geomètric de la coberta de la capella, que fixa una clara referència dins un entorn molt desdibuixat. El recinte s’ha completat amb la plantació de pins i vinya verge, en els patis de nínxols; mimoses i llorers als patis de la capella; xiprers en el camí d’accés; i, al voltant del recinte, s’ha delimitat un espai mitjançant la plantació de llargues fileres de pollancres lombards.

Author: Santiago Vives i Sanfeliu

El cementiri municipal de La Llagosta es va projectar com un equipament públic dins el marc general del futur parc fluvial del riu Besós. El projecte dona al cementiri una capacitat de 401 nínxols i 110 columbaris. El projecte es va dividir en dues fases. El recinte s’organitza a partir d’una sèrie de petits patis de nínxols, que es disposen al llarg de dos eixos principals. Aquesta sèrie de patis dibuixen una catifa. La capella i la morgue queden intercalades en la successió de patis i compten amb el seu propi ambient recollit. Aquesta organització de l’espai proporciona al recinte una escala humana, lluny de qualsevol retòrica monumental, i permet la fragmentació del conjunt en petits ambients, definits pels murs i la vegetació, darrere dels quals els nínxols queden recollits en espais íntims i diferenciats. D’entre aquest dibuix de murs i patis, només sobresurt el volum geomètric de la coberta de la capella, que fixa una clara referència dins un entorn molt desdibuixat. Pel que fa als materials emprats i acabats s’ha utilitzat principalment el formigó i la fusta. Els nínxols són prefabricats de formigó mentre que murs i tanques són de formigó vist encofrat amb taulons verticals de fusta. Els eixos de creixement són tancats provisionalment amb murs d’obra arrebossats, esquerdajats i pintats. Pel que fa a acabats de terra, els camins exteriors s’han pavimentat amb formigó in situ, acabat raspat, i a l’interior de la capella, aquest mateix paviment és rebaixat i polit. Als patis, s’hi han estès graves de riu. Les fusteries són construïdes a partir dels mateixos taulons de l’encofrat, tenyits i envernissats. El recinte s’ha completat amb la plantació de pins i vinya verge, en els patis de nínxols; mimoses i llorers als patis de la capella; xiprers en el camí d’accés; i, al voltant del recinte, s’ha delimitat un espai mitjançant la plantació de llargues fileres de pollancres llombards.

Author: Conxita Balcells i Blesa

La part construïda correspon a la primera fase d’un projecte més ampli, que preveu una cabuda per a 400 nínxols i 110 columbaris. La configuració del projecte respon a l’actuació per fases. La fase construïda consisteix en un recinte rectangular tancat, només accessible a través d’una porta corredissa de fusta. Just a l’entrada hi ha un pati que dóna accés a la capella i a dos vials que divideixen el recinte en tres franges desiguals. Els nínxols es disposen en aquestes franges en posicions variades i sempre vinculats a un petit pati. El cementiri defuig les vistes i la monumentalitat i emfasitza el recolliment i l’escala humana, com també la identitat de cadascun dels racons creats. Els espais exteriors queden ombrejats per la vegetació i algunes lloses horitzontals que cobreixen els passos, creant un sistema de petits recintes que només serveixen tres fileres de nínxols.

Author: Maurici Pla

Source: Catalunya : guia d'arquitectura moderna, 1880-2007

Authors

On the Map