Com anar-hi
Sobre el projecte
En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Qui som
Projecte de: 
Promogut per: 
Directors:
2019-2024 Aureli Mora i Omar OrnaqueComissió Documental:
2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar OrnaqueCol·laboradors Externs:
2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús QuinteroAmb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaEntitats Col·laboradores:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Arxiu Mas
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
Bústia de suggeriments
Sol·licita la imatge
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.
close
close
Memòria
El nou cementiri municipal de la Llagosta s’ha projectat com un equipament públic dins el marc general del futur parc fluvial del riu Besòs.
El projecte dóna al cementiri una capacitat de 401 nínxols i 110 columbaris, a la qual s’hi arribaria un cop construïdes les dues fases previstes.
A causa de la proximitat del nivell freàtic s’ha descartat la construcció de tombes i panteons soterrats.
En la primera fase -que ocupa una superfície de 1.174 m2- s’han construït 201 nínxols i 56 columbaris, una capella ecumènica, una sala d’autòpsies, serveis annexos i aparcaments, i també s’han fixat les pautes del seu futur creixement.
El recinte s’organitza a partir d’una sèrie de petits patis de nínxols, que es disposen al llarg de dos eixos principals. Aquesta sèrie de patis podríem dir que dibuixen una catifa. La capella, la morgue, etc. queden intercalats en la successió de patis i compten amb el seu propi ambient recollit.
Aquesta organització de l’espai proporciona al recinte una escala humana, lluny de qualsevol retòrica monumental, i permet la fragmentació del conjunt en petits ambients, definits pels murs i la vegetació, darrere dels quals els nínxols queden recollits en espais íntims i diferenciats.
D’entre aquest dibuix de murs i patis, només sobresurt el volum geomètric de la coberta de la capella, que fixa una clara referència dins un entorn molt desdibuixat.
El recinte s’ha completat amb la plantació de pins i vinya verge, en els patis de nínxols; mimoses i llorers als patis de la capella; xiprers en el camí d’accés; i, al voltant del recinte, s’ha delimitat un espai mitjançant la plantació de llargues fileres de pollancres lombards.
El cementiri municipal de La Llagosta es va projectar com un equipament públic dins el marc general del futur parc fluvial del riu Besós. El projecte dona al cementiri una capacitat de 401 nínxols i 110 columbaris. El projecte es va dividir en dues fases.
El recinte s’organitza a partir d’una sèrie de petits patis de nínxols, que es disposen al llarg de dos eixos principals. Aquesta sèrie de patis dibuixen una catifa. La capella i la morgue queden intercalades en la successió de patis i compten amb el seu propi ambient recollit. Aquesta organització de l’espai proporciona al recinte una escala humana, lluny de qualsevol retòrica monumental, i permet la fragmentació del conjunt en petits ambients, definits pels murs i la vegetació, darrere dels quals els nínxols queden recollits en espais íntims i diferenciats. D’entre aquest dibuix de murs i patis, només sobresurt el volum geomètric de la coberta de la capella, que fixa una clara referència dins un entorn molt desdibuixat.
Pel que fa als materials emprats i acabats s’ha utilitzat principalment el formigó i la fusta. Els nínxols són prefabricats de formigó mentre que murs i tanques són de formigó vist encofrat amb taulons verticals de fusta. Els eixos de creixement són tancats provisionalment amb murs d’obra arrebossats, esquerdajats i pintats. Pel que fa a acabats de terra, els camins exteriors s’han pavimentat amb formigó in situ, acabat raspat, i a l’interior de la capella, aquest mateix paviment és rebaixat i polit. Als patis, s’hi han estès graves de riu. Les fusteries són construïdes a partir dels mateixos taulons de l’encofrat, tenyits i envernissats.
El recinte s’ha completat amb la plantació de pins i vinya verge, en els patis de nínxols; mimoses i llorers als patis de la capella; xiprers en el camí d’accés; i, al voltant del recinte, s’ha delimitat un espai mitjançant la plantació de llargues fileres de pollancres llombards.
La part construïda correspon a la primera fase d’un projecte més ampli, que preveu una cabuda per a 400 nínxols i 110 columbaris. La configuració del projecte respon a l’actuació per fases. La fase construïda consisteix en un recinte rectangular tancat, només accessible a través d’una porta corredissa de fusta. Just a l’entrada hi ha un pati que dóna accés a la capella i a dos vials que divideixen el recinte en tres franges desiguals. Els nínxols es disposen en aquestes franges en posicions variades i sempre vinculats a un petit pati. El cementiri defuig les vistes i la monumentalitat i emfasitza el recolliment i l’escala humana, com també la identitat de cadascun dels racons creats. Els espais exteriors queden ombrejats per la vegetació i algunes lloses horitzontals que cobreixen els passos, creant un sistema de petits recintes que només serveixen tres fileres de nínxols.
Autors
Sobre el mapa
Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres
Constel·lació
Cronologia
-
Cementiri Municipal de La Llagosta
Conxita Balcells i Blesa, Santiago Vives i Sanfeliu
El nou cementiri municipal de la Llagosta s’ha projectat com un equipament públic dins el marc general del futur parc fluvial del riu Besòs. El projecte dóna al cementiri una capacitat de 401 nínxols i 110 columbaris, a la qual s’hi arribaria un cop construïdes les dues fases previstes. A causa de la proximitat del nivell freàtic s’ha descartat la construcció de tombes i panteons soterrats. En la primera fase -que ocupa una superfície de 1.174 m2- s’han construït 201 nínxols i 56 columbaris, una capella ecumènica, una sala d’autòpsies, serveis annexos i aparcaments, i també s’han fixat les pautes del seu futur creixement. El recinte s’organitza a partir d’una sèrie de petits patis de nínxols, que es disposen al llarg de dos eixos principals. Aquesta sèrie de patis podríem dir que dibuixen una catifa. La capella, la morgue, etc. queden intercalats en la successió de patis i compten amb el seu propi ambient recollit. Aquesta organització de l’espai proporciona al recinte una escala humana, lluny de qualsevol retòrica monumental, i permet la fragmentació del conjunt en petits ambients, definits pels murs i la vegetació, darrere dels quals els nínxols queden recollits en espais íntims i diferenciats. D’entre aquest dibuix de murs i patis, només sobresurt el volum geomètric de la coberta de la capella, que fixa una clara referència dins un entorn molt desdibuixat. El recinte s’ha completat amb la plantació de pins i vinya verge, en els patis de nínxols; mimoses i llorers als patis de la capella; xiprers en el camí d’accés; i, al voltant del recinte, s’ha delimitat un espai mitjançant la plantació de llargues fileres de pollancres lombards. -
Premi FAD
Finalista. Categoria: ArquitecturaCementiri Municipal de La Llagosta