Intro

About

In this first stage, the catalogue focuses on the modern and contemporary architecture designed and built between 1832 –year of construction of the first industrial chimney in Barcelona that we establish as the beginning of modernity– until today.

The project is born to make the architecture more accessible both to professionals and to the citizens through a website that is going to be updated and extended. Contemporary works of greater general interest will be incorporated, always with a necessary historical perspective, while gradually adding works from our past, with the ambitious objective of understanding a greater documented period.

The collection feeds from multiple sources, mainly from the generosity of architectural and photographic studios, as well as the large amount of excellent historical and reference editorial projects, such as architectural guides, magazines, monographs and other publications. It also takes into consideration all the reference sources from the various branches and associated entities with the COAC and other collaborating entities related to the architectural and design fields, in its maximum spectrum.

Special mention should be made of the incorporation of vast documentation from the COAC Historical Archive which, thanks to its documental richness, provides a large amount of valuable –and in some cases unpublished– graphic documentation.

The rigour and criteria for selection of the works has been stablished by a Documental Commission, formed by the COAC’s Culture Spokesperson, the director of the COAC Historical Archive, the directors of the COAC Digital Archive, and professionals and other external experts from all the territorial sections that look after to offer a transversal view of the current and past architectural landscape around the territory.

The determination of this project is to become the largest digital collection about Catalan architecture; a key tool of exemplar information and documentation about architecture, which turns into a local and international referent, for the way to explain and show the architectural heritage of a territory.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors of the COAC Digital Archive

credits

About us

Architects' Association of Catalonia:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Documental Commission:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

External Collaborators:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Collaborating Entities:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Design & Development:

Nubilum Edittio

In Pictures

  • Tibidabo Funicular Railway Station

  • Tibidabo Funicular Railway Station

  • Tibidabo Funicular Railway Station

  • Tibidabo Funicular Railway Station

  • Tibidabo Funicular Railway Station

  • Tibidabo Funicular Railway Station

  • Tibidabo Funicular Railway Station

  • Tibidabo Funicular Railway Station

  • Tibidabo Funicular Railway Station

  • Tibidabo Funicular Railway Station

  • Tibidabo Funicular Railway Station

  • Tibidabo Funicular Railway Station

  • Tibidabo Funicular Railway Station

  • Tibidabo Funicular Railway Station

  • Tibidabo Funicular Railway Station

Memory

L'Edifici de l'Peu de l'Funicular és un edifici de l'any 1888 concebut com a estació de tren, a la part inferior de l'la muntanya. Es tracta d'un edifici vestíbul, amb un habitatge en el seu nivell superior per a la persona encarregada de l'manteniment de la línia fèrria. Adossat a aquest volum hi ha la coberta a dues aigües que cobreix el tren i les andanes d'accés. L'edifici està en una posició en pendent, donades les característiques de l'funicular. L'estació al llarg dels anys havia estat modificada, afegint-petites construccions auxiliars, i fins i tot pintat les seves façanes a manera de cartells publicitaris. Aquests cartells li conferien a l'edifici un caràcter comercial molt singular. La proposta proposa que aquest edifici vestíbul sigui l'avantsala a la realitat que el públic trobarà al parc, un món de fantasia. La intervenció consisteix a netejar l'edifici de les construccions afegides, i alliberar tant l'espai interior com exterior de construccions innecessàries. La coberta que cobreix l'andana i el tren es desmunta i es torna a construir a semblança anterior, a fi d'impermeabilitzar tot aquest espai, conservant les estructures de fusta, armadures, i part de les ceràmiques. Exteriorment es saneja tot el revestiment existent i es pinta de nou l'estació. Les pintures comercials es reinterpreten amb línies de color blau, alhora que protegides per una base protectora, de manera que en qualsevol moment es puguin tornar a fer visibles.

Author: Josep Miàs i Gifré

L'Edifici del Peu del Funicular és un edifici de l'any 1888 concebut com a estació de tren, des de la part inferior del la muntanya, en aquest cas del tren funicular que dóna accés a la muntanya del Tibidabo, i no només al parc sinó que antigament també als residents de la muntanya. L'edifici té les característiques arquitectòniques de la típica estació de tren. Es tracta d'un edifici-vestíbul a la planta baixa d'accés, amb un habitatge en el seu nivell superior per a la persona encarregada del manteniment de la línia fèrria. Adossat a aquest volum hi ha la coberta a dues aigües que cobreix el tren i les andanes d'accés a aquest, com si fos "la casa del tren". Evidentment l'edifici està en una posició en pendent, ateses les característiques del funicular. L'edifici havia estat modificat al llarg dels anys, afegint petites construccions auxiliars, i fins i tot pintat les seves façanes com a cartells publicitaris. Aquests cartells li conferien a l'edifici un caràcter comercial molt singular. La proposta proposa que aquest edifici vestíbul sigui l'avantsala a la realitat que el públic trobarà al parc, un món de fantasia. Aquesta intervenció consisteix en netejar l'edifici de les construccions afegides, i alliberar tant l'espai interior com l'exterior de construccions innecessàries. L'edifici que cobreix l'andana i el tren es desmunta i es torna a construir com l'anterior, per tal d'impermeabilitzar tot aquest espai, conservant les estructures de fusta, encavallades, i part de les ceràmiques de la coberta policroma. Exteriorment es saneja tot el revestiment existent i es pinta de nou l'estació. Les pintures comercials que s'havien fet sobre els murs de l'edifici no van poder ser recuperades per motius pressupostaris i es varen tornar a pintar amb línies de color blau, sobre una base protectora d'aquests dibuixos, de manera que en qualsevol moment es puguin tornar a fer visibles. A l'espai interior es va recuperar el seu estat inicial, deixant els sostres de ceràmica amb bigueria metàl·lica vistos. Els pilars metàl·lics de forja també es van recuperar, així com el paviment. L'espai del vestíbul s'habita amb uns llençols blancs que serviran de suport de les projeccions d'imatges de l'activitat que es desenvolupa al parc. Esperant el tren el públic podrà gaudir d'aquestes projeccions sobre aquests llençols, construïts amb pladur, que deixen entreveure i respirar a l'edifici existent. Es tracta d'una ocupació fràgil de l'espai, com si d'un fantasma es tractés. El sòl es conserva i s'incorporen unes peces de color simulant unes flors a terra. Aquests fantasmes, els llençols, de color blanc, es construeixen amb llistons de fusta quan aquestes superfícies incorporen espais tancats com la taquilla de venda de bitllets o la mateixa pèrgola que cobreix l'andana d'arribada. El petit lavabo, folrat a les parets i el sostre de panells corbats d'acer inoxidable perfectament reflectant, reinterpreta una habitació de miralls màgics deformants. Les finestres es recuperen i es protegeixen amb uns llençols de xapa, com una pell d'escates de peixos, fragmentant-se en el seu moviment d'obertura, convidant al públic a entrar, com si fos aquest nou edifici una atracció més del parc. La llum natural filtra suaument a través d'aquestes cortines metàl·liques. La intervenció va comprendre també el pintat dels dos trens antics a la manera de dos grans erugues acolorides que es mouen lentament amunt i avall pel bosc, i el portal de xapa que tanca els trens a les nits i que en contrallum és un bosc metàl·lic que es confon el bosc veritable del fons...

Author: Josep Miàs i Gifré

Authors

On the Map