Intro

About

In this first stage, the catalogue focuses on the modern and contemporary architecture designed and built between 1832 –year of construction of the first industrial chimney in Barcelona that we establish as the beginning of modernity– until today.

The project is born to make the architecture more accessible both to professionals and to the citizens through a website that is going to be updated and extended. Contemporary works of greater general interest will be incorporated, always with a necessary historical perspective, while gradually adding works from our past, with the ambitious objective of understanding a greater documented period.

The collection feeds from multiple sources, mainly from the generosity of architectural and photographic studios, as well as the large amount of excellent historical and reference editorial projects, such as architectural guides, magazines, monographs and other publications. It also takes into consideration all the reference sources from the various branches and associated entities with the COAC and other collaborating entities related to the architectural and design fields, in its maximum spectrum.

Special mention should be made of the incorporation of vast documentation from the COAC Historical Archive which, thanks to its documental richness, provides a large amount of valuable –and in some cases unpublished– graphic documentation.

The rigour and criteria for selection of the works has been stablished by a Documental Commission, formed by the COAC’s Culture Spokesperson, the director of the COAC Historical Archive, the directors of the COAC Digital Archive, and professionals and other external experts from all the territorial sections that look after to offer a transversal view of the current and past architectural landscape around the territory.

The determination of this project is to become the largest digital collection about Catalan architecture; a key tool of exemplar information and documentation about architecture, which turns into a local and international referent, for the way to explain and show the architectural heritage of a territory.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors of the COAC Digital Archive

credits

About us

Architects' Association of Catalonia:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Documental Commission:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

External Collaborators:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Collaborating Entities:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Design & Development:

Nubilum Edittio

In Pictures

  • Josep Miàs i Gifré

  • Josep Miàs i Gifré

Memory

Josep Miàs és arquitecte per l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, on es va graduar em 1992. Del 1990 al 2000 va treballar amb l’arquitecte Enric Miralles com arquitecte associat, on els seus projectes més rellevants van ser: Círculo de Lectores de Madrid, Pavelló Esportiu de Huesca, Centre d’Alt Rendimient a Alacant, Biblioteca de Palafolls, Parc dels Colors a Mollet del Vallès, Cementiri d’Igualada, Parlament Escocès a Edimburgh, Parc de Diagonal Mar, Mercat de Santa Caterina i l’edifici de Gas Natural a Barcelona, gran part d’ells com Director de Projectes i d’Obra. Al 2000, en Josep Miàs funda el seu propi despatx. Destaca per les seves propostes imprevisibles, innovadores i experimentals. Als aspectes socials, culturals, històrics i econòmics, incorpora la investigació formal, la recerca tecnològica i del comportament estructural dels edificis, l’experimentació amb nous materials i la recerca en sostenibilitat, oferint propostes inèdites. D’aquí que l'estudi sigui un referent pels seus projectes i dissenys singulars i per la incorporació dels nous mitjans tecnològics al món de l’arquitectura. L'estudi és conegut internacionalment per projectes com el Club de Golf Fontanals, la transformació del Centre Històric de Banyoles, el nou Mercat de la Barceloneta, les intervencions al Parc d’Atraccions del Tibidabo, el 22@ Plug-in Building i el iGuzzini Illuminazione HQ a Barcelona, entre d'altres. Ha estat guanyador de premis nacionals i internacionals entre els que destaquen el International Stone Architecture Award 2013 , el Architizer Building of the World Award 2013 , el Archdaily Best Building of the Year Award 2011, el Premi al Millor Equipament Educatiu d'Espanya en els Premis Arquitectura A+ 2011, el Premi Catalunya Construcció 2009, el Premi Ciutat de Barcelona d'Arquitectura i Urbanisme 2007, el Premi Comarques de Girona 2007, el COAC Arquitectura Catalunya 2008-2013, el AJAC Premi al Millor Arquitecte Jove de Catalunya 2004, i l'AIA New York City Recognition for International Relevance 2013. L’obra ha estat exposada i publicada internacionalment destacant les exposicions al COAC, Barcelona; Nuevos Ministerios, Madrid, Espanya; Cité de l’Architecture, París, França; Stadelschule, Frankfurt, Alemanya; Architektur Forum, Zurich, Suïssa; TU University, Berlin, Alemanya; House of the Architect, Kiev, Ucraina; Bartlett School of Architecture, London, UK; Anhembi Morumbi , Sao Paulo, Brasil; Biennale di Venezia, Italia; WAF 2012 Singapore; University of Belgrade,Serbia, University of Nis, Serbia; i Biennale di Venezia 2012 i 2014. Aquest 2020, el Centre Pompidou de París ha adquirit 42 maquetes, 14 esbossos i 18 gravats que formen part de la Col·lecció permanent del museu parisenc. Josep Miàs ha estat Professor de Projectes a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona i del Vallès UPC, a la UIC Universitat Internacional de Barcelona i La Salle Ramon Llull de Barcelona; Visiting Professor a l’Stadelschule de Frankfurt, Alemanya, i a Harvard GSD, Cambridge, USA. Actualment és Visiting Professor a la Facoltà di Architettura UNISS, Itàlia i Catedràtic de Pràctica Arquitectònica a la Bartlett School of Architecture, University College London, al Regne Unit.

Works

On the Map

Constellation

Cronology

  1. Tubo Bar

    Josep Miàs i Gifré, Francesc Pla Ferrer, Josep Sallò

    Tubo Bar

    The bar already existed. The work consisted in rethinking the bar after the necessary soundproofing. The first project decision was to build a detached concrete box, separated from the walls and the ceiling, laid along the space. The new skin, structurally independent, even with foundations, helps to redefine the section: the pavement gets convex and the central area gets higher, making the interior of the local bigger. Everything is built from the new box: some attics are built, skylights are opened, lamps get anchored and the bars find their own shape. The bar is full. This idea is continuously present during the entire project: the façade is the shop window, making visible the bar’s activity, the entrance takes you to the interior, and the slope gets you in it. However, between the public, there only are bars: “places” are built from the ceiling. Nevertheless, the lamp is capable of defining these zones and linking them. The attics allow using the ceiling through getting located as balconies of people over people. The lamp in the entrance begins the narration. It catches the ambience from a quieter bar, in between the shop window and the bottle screen. Above our heads, a metallic tube will be the basic infrastructure for sound and light systems and wooden frames, which welcome us at the entrance. This hall works with the idea of transit. A second lamp will surround the DJ attic and, together with a third one which is like a banister for the public attic, will be framed from the top of a dance floor. And from above, people will contemplate the party: the DJ working, people dancing, playing pool, the screen and beneath all that, drinks being served. The stairs under skylights. The last illuminated lamp is made of crystal and lies on the pavement, inside there are the toilets. Above, occupying the whole section of the local a continuous screening of video images denies the end of the movement which has taken place along the TUBE of the BAR, between the street and the screen.
  2. FAD Award

    Finalist. Category: Interior Design

    FAD Award

    Tubo Bar

    Josep Miàs i Gifré, Francesc Pla Ferrer, Josep Sallò

  3. Els Banys Vells

    Josep Miàs i Gifré

    Els Banys Vells

    El programa afronta la ubicació d’un bar-restaurant en un indret caracteritzat pels elements naturals, l’aigua i els arbres. El projecte inventa de cap i de nou una topografia artificial construïda per mitjà de seccions successives i crea una nova edificació que atorga singularitat a aquest punt concret. La concepció del quiosc preveu les activitats de bar i restaurant a l’aire lliure, de manera que els espais tancats són de dimensions molt petites. Les activitats es distribueixen ordenadament en els diferents àmbits creats: el dinamisme de les activitats lúdiques a la façana urbana, i els punts de vista més contemplatius mirant al llac.
  4. Reorganization of Public Spaces in the Old Town of Banyoles

    Josep Miàs i Gifré

    Reorganization of Public Spaces in the Old Town of Banyoles

    Una seqüència de places organitzen l'àmbit de casc antic deBanyoles; de la Plaça dels Turers, a la Plaça Major, a la Plaça dels Estudis, de la Font, de Teatre, de l'església de Santa Maria, i de l'Monestir; espais tots ells que deuen el seu nom a l'edifici a què s'ofereixen com a vestíbul. En aquest moment, un àmbit de circulació rodada molt deteriorada pel temps. En aquesta seqüència de carrers i places, les sèquies de de l'estany de Banyoles, que s'utilitzaven per regar els horts estaven en desús i funcionaven com clavegueram en comptes de transportar aigua neta, com en el seu origen. El projecte planteja la recuperació dels espais públics i al mateix temps recuperar els canals en els seus recorreguts originals per la ciutat. Les sèquies es tornen visibles en els seus recorreguts a tot el nucli antic, quedant-se obertes i reconstruint la seva secció per on circula. A uns espais ja de per si interessants, s'incorpora una nova qualitat visual i també el que suposa la incorporació de el so i la percepció de l'aigua. Tot l'àmbit es pavimenta amb pedra de Banyoles, el travertí, pedra calcària que s'ha format al subsòl i amb la qual fossin construïts tot els edificis principals, esglésies, cases medievals i monuments.
  5. Habitatges Ibèria

    Josep Miàs i Gifré

    Habitatges Ibèria

  6. Car Park of Estació Central Station

    Josep Miàs i Gifré

    Car Park of Estació Central Station

    El projecte consisteix en la construcció de dues plantes d'aparcament subterrànies a l'àrea de l'estació central de Girona. L'excavació permet definir un espai públic per als usuaris del tren i dels mateixos veïns. Aquesta superfície que cobreix el gran buit previ disposa de talls pels quals la llum arriba als espais inferiors i els transforma. El mateix relleu dels lluernaris es transforma en l'espai exterior públic, en un espai de joc i de descans.
  7. New Barceloneta Market

    Josep Miàs i Gifré

    New Barceloneta Market

    El projecte va suposar una oportunitat per tornar a al barri d'una forma interessada; es tractava ja no d'una visita lúdica, d'un descobrir la seva gent, els seus bars, el seu aroma ... sinó més aviat d'una comprovació de el lloc amb l'afany d'identificar allò que ens permetés revelar les seves qualitats i poder-lo descriure d'una manera precisa a propòsit d'un projecte. Un intent, en definitiva, de voler explicar una realitat, d'oferir un nou i més complet sentit a un projecte d'arquitectura, més enllà de resoldre un programa, un encàrrec. Ja en el concurs per al mercat vam fer un collage amb uns peixos de Cesar Manrique, uns dibuixos per a nens que podien contenir i explicar l'alegria d'aquesta gent, la seva vivacitat, la seva energia, la seva il·lusió tot i moltes, sovint, dificultats. El Mercat sempre ha estat un element de cohesió social de barri, un referent, de vegades gairebé secret i només visible per als seus habitants. Aquesta condició de densitat que té el mercat en relació a la ciutat devia ser una condició de el projecte, de manera que l'edifici i el seu entorn més immediat realment deviniesen un punt de referència clar d'aquesta petita part de la ciutat de Barcelona. És sorprenent veure ara les fotos que vam fer de l'mercat durant la construcció, quan les peces, els ossos, d'aquest enorme animal, s'anaven transportant pels carrers fins al seu lloc definitiu. És bonic pensar en el record d'aquests trossos transportats al llarg de les mateixes carrers; com un veí, testimoni de la mateixa manera de l'edifici, o al menys d'algun fragment de l'mercat.
  8. Landscape House

    Josep Miàs i Gifré

    Landscape House

    No és una casa de cap de setmana, sinó que es resideix en ella tot l'any. La seva situació respecte del poble de Mollet la singularitza estratègicament. La construcció existent, actualment cuina, permetia fixar un moment per al nou projecte. Els murs s'estendrien a la mateixa cota que els existents, o variant aquesta lleugerament, zigzaguejant, a fi d'obtenir els espais necessaris... canviant de cota per assumir la lleu topografia del solar... La construcció seria horitzontal, allargada... recollint el paisatge, movent-se delicadament per a obtenir les millors vistes... o tancant petits espais... redibuixant... i dibuixant. Els murs es comencen a construir entre els pins, i es dirigeixen a la construcció existent, l'envolten... i baixen cap a les oliveres. Construeixen els espais necessaris i es fragmenten en un moment concret per col·locar per sobre de la casa un estudi, un observatori... Es retallen, simplement, les finestres, quan volen mostrar un fragment del paisatge.
  9. Fontanals golf course clubHouse

    Josep Miàs i Gifré

    Fontanals golf course clubHouse

    La gran superfície exigida pel programa ha donat lloc a un edifici dipositat sobre la topografia i que n’adopta el relleu. L’edifici té una part soterrada que acull el centre de salut i esportiu, i una planta superior de caràcter més social, amb les sales de reunió, el bar i el restaurant. Els espais inferiors queden il·luminats amb lluernes i no formen part del paisatge. El nivell superior queda cobert amb una gran superfície fosca, un llençol dipositat sobre l’estructura portant, de fusta, de manera que deixa veure tot el paisatge, ja que no toca a terra. L’estructura de la coberta queda suportada per un sistema de pilars metàl·lics de secció molt petita. L’edifici no ofereix resistència a la topografia ja existent, sinó que permet contemplar-la en continuïtat amb la nova construcció.
  10. New Headquarters of iGuzzini

    Josep Miàs i Gifré

    New Headquarters of iGuzzini

    L'edifici es compon de dues parts, que corresponen a les seves diferents funcions: una inferior, semisoterrada, de formigó vist; l'altra esfèrica i vidre, surant en el paisatge. Aprofitant el desnivell de la parcel·la, la plataforma inferior conté el magatzem logístic, l'aparcament, el showroom, l'auditori, el teatre de la llum, una sala de presentacions i les instal·lacions. Tots aquests ambients necessiten foscor, per poder experimentar i exposar la llum artificial. La superfície superior de la plataforma és en realitat un sòl tècnic exterior cablejat, format per una sèrie de panells mòbils de diferents acabats, que permeten la flexibilitat necessària per poder muntar diverses configuracions de l'showroom exterior. Per sobre de la plataforma, en un equilibri dinàmic, sorgeix la part més representativa de l'complex, de forma esfèrica. S'hi troben les oficines, despatxos de direcció i zones d'investigació. L'edifici d'oficines es construeix al voltant d'un pati de llum que es desenvolupa com un complex sistema estructural format per cinc estructures metàl·liques. A l'arribar a la part superior aquest pilar s'uneix a través de cables a tracció amb altres deu elements verticals que subjecten perimetralment l'edifici.
  11. Puigbert Primary School

    Josep Miàs i Gifré

    Puigbert Primary School

    El CEIP Annexe-Joan Puigbert és el nom que rep el centre escolar que ocupa un edifici de la primera meitat de la dècada dels 50 en forma de T, amb un volum principal al llarg del carrer principal i un edifici perpendicular a aquest en un punt més o menys central. L'edifici es troba en una posició topogràficament estranya atès que el terreny presenta un pendent molt important i aquest es troba encastat en aquest desnivell en el sentit del mateix pendent. L'edifici que construeix el carrer estava totalment en ús, contràriament a l'edifici perpendicular, que estava en una situació d'enorme deteriorament, sobretot estructural. El programa proposat pel Departament d'Ensenyament de Catalunya era d'ampliació d'aules ordinàries i aules específiques amb els seus serveis corresponents, amb un gimnàs o sala polivalent. El projecte proposa la demolició del volum perpendicular de manera que pugui donar continuïtat a l'espai exterior, des de la pineda en la seva cota superior al pati a la cota inferior. En aquesta topografia, i en la seva secció longitudinal, s'incorpora l'espai de sala polivalent o gimnàs. La coincidència d'aquest espai incorporat a la secció del terreny, amb el nucli principal d'accés, escala interior de l'edifici, permet definir i descobrir un nou espai de relació entre l'edifici existent, el nou espai lúdic i esportiu del gimnàs, i el mateix pati exterior. L'escala existent es deixa, doncs, suspesa, alliberant-la dels forjats que l'envoltaven, i s'incorpora a un nou espai vertical, que té continuïtat amb la sala polivalent i el mateix pati. El programa d'aules especials permet reorganitzar la proposta del Departament d'Ensenyament, de manera que en lloc d'incorporar al nou edifici aules convencionals i altres especials, es reorganitza l'existent amb la totalitat de les aules convencionals i s'especialitza el nou edifici amb les especials. Aquest nou edifici d'aules especials, tecnologia, biblioteca, informàtica, música, etc., s'adossa a la mitgera veïna, i no a l'edifici existent per a no negar el seu protagonisme i personalitat, connectant-se a aquest de manera puntual. El nou volum serà la nova entrada al centre, amb escales i ascensors, a més d'entrada natural al pati. Aquest plantejament o proposta d'accedir per aquest nou edifici es reforça per l'existència d'una petita plaça arbrada a la part davantera, que fa les funcions de vestíbul a la exterior de l'escola. El trasllat de l'accés a aquest punt, facilita així mateix el funcionament del centre sobretot per deixar i recollir els nens. També permet que aquest nou edifici pugui funcionar de manera independent de la resta del centre i pugui oferir servei nocturn, o un servei més general al públic. Tots dos edificis es dissenyen a partir d'un esquelet metàl·lic estructural clar, el qual es revesteix amb materials i sistemes constructius industrials. En realitat, l'estructura metàl·lica permet una gran rapidesa d'execució i la incorporació de tancaments industrialitzats, panells prefabricats metàl·lics, tant opacs com vidrats a l'interior de la seva geometria. En certa manera, podem parlar d'una intervenció quirúrgica. Tant en el volum de la sala polivalent, previ retallada de l'edifici existent al punt de màxim compromís, és a dir, l'escala principal, deixant-la en l'aire; com a l'edifici d'aules especials en la seva connexió amb l'existent.
  12. Tibidabo Funicular Railway Station

    Josep Miàs i Gifré

    Tibidabo Funicular Railway Station

    L'Edifici del Peu del Funicular és un edifici de l'any 1888 concebut com a estació de tren, des de la part inferior del la muntanya, en aquest cas del tren funicular que dóna accés a la muntanya del Tibidabo, i no només al parc sinó que antigament també als residents de la muntanya. L'edifici té les característiques arquitectòniques de la típica estació de tren. Es tracta d'un edifici-vestíbul a la planta baixa d'accés, amb un habitatge en el seu nivell superior per a la persona encarregada del manteniment de la línia fèrria. Adossat a aquest volum hi ha la coberta a dues aigües que cobreix el tren i les andanes d'accés a aquest, com si fos "la casa del tren". Evidentment l'edifici està en una posició en pendent, ateses les característiques del funicular. L'edifici havia estat modificat al llarg dels anys, afegint petites construccions auxiliars, i fins i tot pintat les seves façanes com a cartells publicitaris. Aquests cartells li conferien a l'edifici un caràcter comercial molt singular. La proposta proposa que aquest edifici vestíbul sigui l'avantsala a la realitat que el públic trobarà al parc, un món de fantasia. Aquesta intervenció consisteix en netejar l'edifici de les construccions afegides, i alliberar tant l'espai interior com l'exterior de construccions innecessàries. L'edifici que cobreix l'andana i el tren es desmunta i es torna a construir com l'anterior, per tal d'impermeabilitzar tot aquest espai, conservant les estructures de fusta, encavallades, i part de les ceràmiques de la coberta policroma. Exteriorment es saneja tot el revestiment existent i es pinta de nou l'estació. Les pintures comercials que s'havien fet sobre els murs de l'edifici no van poder ser recuperades per motius pressupostaris i es varen tornar a pintar amb línies de color blau, sobre una base protectora d'aquests dibuixos, de manera que en qualsevol moment es puguin tornar a fer visibles. A l'espai interior es va recuperar el seu estat inicial, deixant els sostres de ceràmica amb bigueria metàl·lica vistos. Els pilars metàl·lics de forja també es van recuperar, així com el paviment. L'espai del vestíbul s'habita amb uns llençols blancs que serviran de suport de les projeccions d'imatges de l'activitat que es desenvolupa al parc. Esperant el tren el públic podrà gaudir d'aquestes projeccions sobre aquests llençols, construïts amb pladur, que deixen entreveure i respirar a l'edifici existent. Es tracta d'una ocupació fràgil de l'espai, com si d'un fantasma es tractés. El sòl es conserva i s'incorporen unes peces de color simulant unes flors a terra. Aquests fantasmes, els llençols, de color blanc, es construeixen amb llistons de fusta quan aquestes superfícies incorporen espais tancats com la taquilla de venda de bitllets o la mateixa pèrgola que cobreix l'andana d'arribada. El petit lavabo, folrat a les parets i el sostre de panells corbats d'acer inoxidable perfectament reflectant, reinterpreta una habitació de miralls màgics deformants. Les finestres es recuperen i es protegeixen amb uns llençols de xapa, com una pell d'escates de peixos, fragmentant-se en el seu moviment d'obertura, convidant al públic a entrar, com si fos aquest nou edifici una atracció més del parc. La llum natural filtra suaument a través d'aquestes cortines metàl·liques. La intervenció va comprendre també el pintat dels dos trens antics a la manera de dos grans erugues acolorides que es mouen lentament amunt i avall pel bosc, i el portal de xapa que tanca els trens a les nits i que en contrallum és un bosc metàl·lic que es confon el bosc veritable del fons...
  13. Puppet Museum

    Josep Miàs i Gifré

    Puppet Museum

    L'edifici històric de Parc d'Atraccions del Tibidabo ha estat ocupat durant anys amb diferents programes, amb múltiples i diferents compartimentacions. La intervenció que proposem permet recuperar l'espai central de pilars de fosa i bigues en gelosia, per fer-ho compatible amb la incorporació de nous espais per a ús de el públic. Deixem l'edifici històric respirar, alliberat de totes les seves compartimentacions, falsos sostres i paviments superposats. El nou programa d'aquest edifici consisteix a incorporar un nou teatre de titelles, una sala de festes, una nova botiga de souvenirs, i una sala auditori així com nous accessos a altres atraccions. Tractem la proposta, com uns grans animals que han incorporat el programa definint uns nous espais habitables, i ocupant sigilosament el gran espai lliure. Uns animals que s'han anat construint lentament, des del seu primer esquelet, encara visible en alguns d'ells, per a després ser recoberts, com faríem amb els mateixos ninots de parc. Un paisatge imaginari o simplement un lloc inventat, les referències ja no estan en el món real, sinó en el món dels somnis, dels somnis dels seus habitants: els nens.
  14. Rubí Market, Square and Offices

    Josep Miàs i Gifré

    Rubí Market, Square and Offices

    Rubí local market is in a central urban position. It is in a triangular plot, which gives the market the same shape. In the northern side, before the intervention, there was an excavated inbuilt and residual space which was not used. The project proposes building an underground two-storey parking, connected to the existing one. Over the new parking, the enlargement of the market is built. The project includes the refurbishment of the lower floors in order to integrate them into the parking, installing refrigerators and waste processors. This new square, over the underground parking, will be the new outdoors hall of the market. Its geometry tries to make the slope walkable and suitable as a public space. In addition, it is an extension of the commercial activities inside the market, giving enough space for fairs and occasional outdoor commercial events. With this project the market changes its orientation, having the main entrance in the square. So then, this extension is almost like a façade-building, with new city hall and market administration offices, which lies on the northern side of the plot. This building, then, occupies the frontal area, growing higher than the existing market so that it becomes something like a three level placard. In the ground floor, the building has commercial spaces related to the existent market activity, and the main access to the market and to the underground parking. “In fact, projects have always a secret thinking or a hidden beginning which allows thinking about the place and working in it… and this is something which is normally not explained. They are personal interests, certain ideas that were born in an intense work moment, which happen to be important for the logical development of the project. We have built a sort of urban beach, where people would lie and sunbathe, wander, play… It is a new topography made of sand and pavement that landmark a water building, something like a wavy front. This is a transparent blue building, where foam is still shining. It is almost a marine landscape, made of blue and grey, like the roof of the market, where water would be the main character too…”
  15. FAD Award

    Shortlisted. Category: City and Landscape

    FAD Award

    Reorganization of Public Spaces in the Old Town of Banyoles

    Josep Miàs i Gifré

  16. Plug-In Building

    Josep Miàs i Gifré

    Plug-In Building

    L’edifici Plug-in es situa al començament del carrer Pere IV, en l’àrea 22@ de Barcelona. Les illes dissenyades per Ildefons Cerdà, i ocupades inicialment per tallers, indústries i alguns blocs residencials han estat parcialment enderrocades, mantenint tan sols aquells edificis que per la seva singularitat arquitectònica mereixien ser conservats. Nous edificis d’oficines, residencials, hotelers i de serveis, han anat ocupant els espais buits entre els que han estat conservats. La irregularitat de l’illa permet, així mateix, que tingui sentit el creuament a través de l’edifici d’un carrer a l’altre. Per això, l’edifici s’organitza a partir d’una crugia òptima per a l’ús d’oficines, resultant en tres volums creuats, del carrer Pere IV a Pujades. La volumetria final és la d’un edifici fragmentat amb espais verticals entre els volums, els carrers-pati, que donen complexitat espacial a aquests butis interiors de comunicació i accés.
  17. Mostres d'Arquitectura (Barcelona)

    Shortlisted

    Mostres d'Arquitectura (Barcelona)

    Plug-In Building

    Josep Miàs i Gifré

Bibliography