Intro

About

In this first stage, the catalogue focuses on the modern and contemporary architecture designed and built between 1832 –year of construction of the first industrial chimney in Barcelona that we establish as the beginning of modernity– until today.

The project is born to make the architecture more accessible both to professionals and to the citizens through a website that is going to be updated and extended. Contemporary works of greater general interest will be incorporated, always with a necessary historical perspective, while gradually adding works from our past, with the ambitious objective of understanding a greater documented period.

The collection feeds from multiple sources, mainly from the generosity of architectural and photographic studios, as well as the large amount of excellent historical and reference editorial projects, such as architectural guides, magazines, monographs and other publications. It also takes into consideration all the reference sources from the various branches and associated entities with the COAC and other collaborating entities related to the architectural and design fields, in its maximum spectrum.

Special mention should be made of the incorporation of vast documentation from the COAC Historical Archive which, thanks to its documental richness, provides a large amount of valuable –and in some cases unpublished– graphic documentation.

The rigour and criteria for selection of the works has been stablished by a Documental Commission, formed by the COAC’s Culture Spokesperson, the director of the COAC Historical Archive, the directors of the COAC Digital Archive, and professionals and other external experts from all the territorial sections that look after to offer a transversal view of the current and past architectural landscape around the territory.

The determination of this project is to become the largest digital collection about Catalan architecture; a key tool of exemplar information and documentation about architecture, which turns into a local and international referent, for the way to explain and show the architectural heritage of a territory.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

About us

Architects' Association of Catalonia:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2022 Aureli Mora i Omar Ornaque

Documental Commission:

2019-2022 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

External Collaborators:

2019-2022 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

With the support of:

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Collaborating Entities:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Design & Development:

Nubilum Edittio
Suggestions

Suggestion box

Request the image

We kindly invite you to help us improve the dissemination of Catalan architecture through this space. Here you can propose works and provide or amend information on authors, photographers and their work, along with adding comments. The Documentary Commission will analyze all data. Please do only fill in the fields you deem necessary to add or amend the information.

The Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya is one of the most important documentation centers in Europe, which houses the professional collections of more than 180 architects whose work is fundamental to understanding the history of Catalan architecture. By filling this form, you can request digital copies of the documents for which the Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya manages the exploitation of the author's rights, as well as those in the public domain. Once the application has been made, the Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya will send you an approximate budget, which varies in terms of each use and purpose.

Image requested:

* If the memory has known authorship or rights, cite them in the field above 'Comments' .

* If the photographs has known authorship or rights, cite them in the field above 'Comments'.
You can attach up to 5 files of up to 10 MB each.

How to get there

In Pictures

Memory

Després de molts anys de malviure en un estat d'abandó, el Sanatori de Sant Joan de Déu, de Calafell, ha trobat el nou ús que el salva de la ruïna. Amb el naixement de l'Hotel i Spa Ra Beach, allò que s'havia convertit en una baluerna condenada a ser material d'enderroc passa a esdevenir focus de nova activitat i revitalització de l'entorn immediat. La nova construcció embolcalla l'antiga, deixant clara la diferència entre l'obra original i la nova. L'edificació nova es desplega en dues ales en forma d'U, que creixen a cadascun dels costats de l'antic sanatori, i a l'entorn d'unes làmines d'aigua. Aquestes ales, com ho faria un claustre, reben les visites de les habitacions i ho fan a través de terrasses protegides per persianes d'alumini que uniformen la façana interior i que, emmirallades en l'aigua, doblen la visió del conjunt. Per la banda oposada, discorren els corredors d'accés a les estances privades, que, amb façanes molt opaques, s'allunyen de l'entorn me´s immediat mitjançant grans murs recoberts de pedra, sobre els quals apareixen els finestrals, pocs però grans, amb reixa, que permeten la visió cap a l'exterior però que també garanteixen la intimitat interior. Les habitacions més singulars de l'Hotel aprofiten la vàlua espacial de l'arquitectura original. S'ha intervingut sobre l'antic sanatori amb l'exigència i el respecte rigorós per l'obra de Rodríguez Arias, tot enaltint-ne els abundants valors arquitectònics i corregint-ne algunes mancances, per adecuar-lo al nou ús i al cos de la normativa actual. El conjunt desplega una important massa volumètrica: sense sobrepassar mai la cornisa del sanatori, l'obra es produeix en una planta baixa i dos pisos. La dimensió horitzontal, dominant, solament és sobrepassada pels badalots de les escales, el coronament d'algunes instal·lacions tècniques i la piscina coberta de talassoteràpia, que tanquen la coberta de l'edifici a la manera d'un gran vaixell.

Author: Espinet/Ubach, Arquitectes i Associats

Authors

How to get there

On the Map

Constellation

Cronology

  1. Sanatori Marítim Antituberculós de Sant Joan de Déu

    Germán Rodríguez Arias

    Sanatori Marítim Antituberculós de Sant Joan de Déu

    L'edifici, rodejat per uns murs, té l'accés en una porta que dona a la carretera de Sant Salvador-Calafell. La portalada amb llinda ens mena cap a una plaça on s'hi troba l'edifici. La plaça té un llac circular amb un brollador i és rodejada per uns bonics jardins. Portats per la perspectiva del conjunt, els ulls topen amb l'edifici, al qual s'hi accedeix mitjançant una escalinata. L'edifici te planta en forma d'U amb un cos central esglaonat i dominat per una torratxa amb coberta de teules àrabs a quatre aiguavessos; la resta també presentava la coberta de teula àrab, però a dues vessants. El cos central té diferents plantes; els baixos presenten tres portalades amb arc de mig punt, sobre les quals hi ha altres tres obertures similars amb una escultura que representa un monjo amb dos nens, al centre. A cada banda hi ha dues finestres, damunt les quals hi ha una cornisa, tant a la planta baixa com al primer pis. En un nivell superior hi ha un a galeria d'arcs de mig punt i, entre aquest nivell i l'inferior, hi ha una petita rosassa. A la torratxa s'obren finestres allargades d'arc de mig punt. Els cossos laterals consten de dos pisos amb finestres quadrangulars. Aquest projecte seria un exemple de transició i de pas cap a la modernitat com el que feien alguns arquitectes noucentistes coetanis de Germán Rodríguez Arias. Aquí, introduí una tecnologia que l'acosta al Racionalisme, en construir l'edifici sobre pilotis de formigó injectats a la sorra. En origen va ser un gran complex hospitalari que va ser regentat pels germans de Sant Joan de Déu, adreçat a nens amb tuberculosi òssia, edificat contenint una gran extensió de zona de jardí i encarat a la platja, entre Sant Salvador i Calafell, llavors deserta. La iniciativa va sorgir de la família Cruset i el recolzament de Josefa Sampera Rodés, filla dels marquesos de les Franqueses del Vallès. Va ser un dels primers encàrrecs, tot just acabada la carrera, a l'arquitecte Germán Rodríguez Arias que, posteriorment, ja en els anys 30 del segle XX fundaria el GATCPAC ( Grup d'Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l'Arquitectura Contemporània) introduint el racionalisme en l'arquitectura. Va ser inaugurat per Alfons XIII el dia 29 de maig de 1929. El 1936 els germans de Sant Joan de Déu que regien aquella institució foren assassinats, però el sanatori continuà la seva tasca. Com hospital va ser tancat el 1969, a causa del boom turístic de la zona que acabà amb la tranquil·litat del lloc. Els seus components es traslladaren a l'hospital de Sant Joan de Déu de Barcelona. El 1999 la societat de promocions immobiliàries Amrey se'n feu càrrec i construí l'hotel balneari. La intervenció moderna ha respectat algunes parts de l'edifici originari així com la porta d'accés que va ser pensada com una porxada, de reminiscències vernaculars.
  2. Hotel and Spa Ra Beach

    Espinet/Ubach, Arquitectes i Associats, Miquel Espinet i Mestre, Antoni Ubach i Nuet

    Hotel and Spa Ra Beach

    Després de molts anys de malviure en un estat d'abandó, el Sanatori de Sant Joan de Déu, de Calafell, ha trobat el nou ús que el salva de la ruïna. Amb el naixement de l'Hotel i Spa Ra Beach, allò que s'havia convertit en una baluerna condenada a ser material d'enderroc passa a esdevenir focus de nova activitat i revitalització de l'entorn immediat. La nova construcció embolcalla l'antiga, deixant clara la diferència entre l'obra original i la nova. L'edificació nova es desplega en dues ales en forma d'U, que creixen a cadascun dels costats de l'antic sanatori, i a l'entorn d'unes làmines d'aigua. Aquestes ales, com ho faria un claustre, reben les visites de les habitacions i ho fan a través de terrasses protegides per persianes d'alumini que uniformen la façana interior i que, emmirallades en l'aigua, doblen la visió del conjunt. Per la banda oposada, discorren els corredors d'accés a les estances privades, que, amb façanes molt opaques, s'allunyen de l'entorn me´s immediat mitjançant grans murs recoberts de pedra, sobre els quals apareixen els finestrals, pocs però grans, amb reixa, que permeten la visió cap a l'exterior però que també garanteixen la intimitat interior. Les habitacions més singulars de l'Hotel aprofiten la vàlua espacial de l'arquitectura original. S'ha intervingut sobre l'antic sanatori amb l'exigència i el respecte rigorós per l'obra de Rodríguez Arias, tot enaltint-ne els abundants valors arquitectònics i corregint-ne algunes mancances, per adecuar-lo al nou ús i al cos de la normativa actual. El conjunt desplega una important massa volumètrica: sense sobrepassar mai la cornisa del sanatori, l'obra es produeix en una planta baixa i dos pisos. La dimensió horitzontal, dominant, solament és sobrepassada pels badalots de les escales, el coronament d'algunes instal·lacions tècniques i la piscina coberta de talassoteràpia, que tanquen la coberta de l'edifici a la manera d'un gran vaixell.